Skip to main content

Full text of "Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana; obra composta per Antoni Careta y Vidal"

See other formats


9^K¥M^ 







BARBRIS.MES.-A. 



DICCIONARI DE BARBRISMES 



DICCIONARI 



BARBRISMES 




INTRODUHITS EN LA 



LLENGUA CATALANA 



■'=^>^ 



CONTE, AB L APÈNDIX QUE HI HA AL ACABAMENT, MES DE TRES MIL 
ARTICLES, EN LOS QUALS s'eSMENAN EXPRESSIONS DEL LLENGUATGE 
PARLAT Y ESCRIT, TANT EN LO d' US VULGAR COM EN LO REFERENT 
A ARTS, OFICIS, CIENCIAS, HISTORIA, GEOGRAFIA, MITOLOGIA, ETC, 
ILUSTRATS AB GRAN COPIA d" EXEMPLES TRETS DE DOCUMENTS OFI- 
CIALS Y PARTICULARS, DE PROSISTAS Y POETAS DE DIVERSAS CENTÚ- 
RIAS, d'aPLECHS de LITERATURA POPULAR RECULLITS DE BOCA DEL 
POBLE íMATEIX 



-%>e> 



OBRA COMPOSTA 



ANTONI CARETA Y VIDAL 






BAIiCELONA 

VILANOVA Y GELTRÚ : OLIVA, TIPÒGRAF : RAMBLA LLIBERTAT 

I9OI 



yi'' 



«Fill, vullas usar lleallal. 
Quant poràs entcn en bondat. 
Ama la honra de ta ciutat 
e de ta terra.» 



«.Qui llengua té, à Roma va». 



Fra Hntglm Turmcda.i 



(.\fori.smc popular.» 



«.... Considerant, també, que so yo lo primer que ha gosat 
acometre tant treballosa y dificultosa empresa, perquè es cert 
que fa mes qui lo principi de qualsevol cosa fa, que no fa qui 
après ajusta, quia facile esl inventis addere.-» 

(Mossèn Cristòfol Dcspuig. (Zol-loquis de la insigne ciutat de Tortosa.» 



"^^ 



A LA MEMÒRIA DEL EXLMI POETA 

FRANCESCH PELAY BRIZ, 

LO NOBLE AMICH DE LA MEV ANIMA, 

LO CATALÀ DLL NOSTRE TEM PS 

QUE MES HA FET 

Y MES S'HA SACRIFICAT 

PER LA RENAIXENSA NOSTRA, 

Y AL QUI SOS COMPATRICIS D'AVUY 

NO EXALSAN COM DEURIAN, 

Antoni Careta y Vidal. 



:g^^^ 



Llenga idolatrada 
de la meva vida, 
fçrcüincul uUratjada, 
vilment perseguida, 
jo vull cxalsarte, 
jo en tu pari a Déu. 
r^(Jui podrà a)i'anca)•te 
d'aquest poble teu? 



yLcyi/^^myi4U/yu^myL(ii^yu^ m Y4i»<yi^ 



PROLECH 



«Lengua (la catalana) ciertamente 
grandiosa y magnífica, puesto que no 
le bastó servir de instruirien to à los mas 
ingenuos y pintorescos cronistasde la 
Edad Media, ni dar carne y vestidura 
al pcnsamiento espiritualista de aquel 
gran metafisico del amor que tanto es- 
cudrifió en las soledades del alma, ni 
le bastó siquicra dar leyes al mar y 
convertir à Barcelona en otra Rodas, 
sinó que tuvo otra glòria mayor aún 
y bien malamente olvidada por sus pa- 
ncgiristas, la de habersido la primera 
entre todas las lengttas vulgares que 
sirvió para la especulación filosòfica, 
heredando en esta parte al latín de las 
escuclas mucho antes que el italiano, 
mucho antes que el castellano y mu- 
chísimo antes que el francès.» 
(Màrcelino Menéndez Pelayo. Dis- 
curs sobre Ramon Lull.) 



I 



Que'l català sia un idioma tant idioma com qual- 
sevol altre, avuy ningú ho posa en dupte, com no 
sia algun ignorantíssim y tant endarrerit que no 
sols no s'ha pres lo treball d'examinarho, sinó que 
ni menys sap lo que l' llustre Capmany ja'n devaen 
las darrerias de la passada centúria (i), ni té indi- 
cis de que se n' hajan ocupat ab respectuosa conside- 
ració homes de valer d' Espanya, França, Itàlia, Ale- 
manya, Anglaterra, Suècia, etc. Als qui 's troban 
en semblant ignorància voluntària, així com als que 
sistemàticament detractan nostra llengua pél gust, 
no mes, de combatre tot lo que té de propri Catalu- 

(i) «Fué ( lo català), en una palabra, una lengua nacional, y no una xer- 
ga territorial, desde el siglo xii hasta principio del presente.» 
( Capmany. Pró.lech del Código de las costumbres marítimas de Barcelona.) 

BARBRISMES. — B 



DICCIONARI DE BARBRISMES 



nya,no'ns hem d'escarrasarvolentlos convencé; fóra 
treball inútil; no hi ha pitjor sort que aquell que no hi 
vol sentir. Per aquests que a gratscient volen desco- 
neixe la evidencia, no hi hauria res millor que obli- 
garls a apendre de cor lo que sobre'l particular diu 
lo ja esmentat Capmany y mòlt de lo contengut en 
lo Diccionari d' escriptors catalans del bisbe Torres 
Amat. Llavors, per grossa que fos la seva mala fe, 
no tindrian mes remev que rendirse davant de la 
rahó per no afrontarse ells mateixs. 

Però deixem aquesta digressió, y anem de dret al fi 
que m'ha mogut a escriure aquestas ratllas, lo qual 
es explicar l'obgecte del present llibre, comensant 
per dir ab quatre paraulas de quina manera'l nostre 
idioma ha vingut al punt en que 's troba avuy dia. 

La llengua catalana, essent mòlt antiga, se pot dir 
que arribà al major grau de perfecció a las darrerías 
del segle xiv y en part del xv; però l'unirse la 
nostra nacionalitat ab la de Castella va donarli un 
colp terrible, ja que mòlts dels escriptors d'aquí, 
cortesans alguns d'ells, entre altres, Joan Boscà, lo 
celebrat Boscàn de la poesia castellana, se giraren 
vers lo sol llavors naixent y abandonaren la parla 
dels seus majors per adoptar la del centre, que ofe- 
ria camp extès, no solzament à la activitat, sinó 
també al afany de glòria y distincions. 

Tant lo bo com la mal exemple, sempre van de 
dalt a baix; e inspirantse en los qui llavors eran los 
primers en la societat catalana, los altres feren lo 
que veyan fer, arribant poch a poch — però arribant- 
hi, per desgracia — a tenir en menvspreu lo català 
com a idioma literari y anantsen, cada hu com po- 
dia y sabia, a escriure exclusivament en castellà. 
Bé es cert qu' encara fins en los segles xvii y xviii lo 
català s'usava en academias v públichs certàmens; 
mes pot ben dirse que. fóra excepcions mòlt comp- 
tadas, ja no hi havia qui fes d'ell un obgecte de de- 
voció com per sentiment artístich y patriòtica dig- 
nitat cal al llenguatge d'un poble. 



ANTONI CARETA Y VIDAL XI 

Lo dalè de posar a un mateix ras politich y ad- 
ministratiu a totas las antigas nacionalitats d'Es- 
panya, vingut per imposició cesarista en la passada 
centúria y sostingut v afermat inconscientment pél 
poble enlluhernat ab la Constitució de 1812, acaba- 
ren ab lo poch que dels nostres drets s'aguantava, 
y'l llenguatge també hagué de ressentirsen llastimo- 
sament. Los esfors cada dia mes grans de la centra- 
lisació per que la ensenvansa fos en tot castellana, 
fins la de coneixe, amar y pregarà Déu, apitjoraren 
lo mal. Per fi, sobre tot entre les gèneras vingudas 
de mig segle a esta part, hi ha hagut móIts cassos 
depersonas atacadas d'una mania de Jiiiura extra- 
nya. que, duhentlas a voler parlar a tot hora exclu- 
sivament en castellà, las ha conduhidas a no saber 
ni ellas mateixas lo que parlan, a malmetre '1 parlar 
dels. que 's troban al séu voltant y a ser la riota de 
la gent de seny que las considera com a simis y bo- 
gias que obran no mes per esperit d'imitació. 



Mòlt mal se trobava ja'l nostre idioma, quan, apa- 
reixent, de tant en tant, entre l'espetech de revoltas 
políticas y de guerras civils, alguns esclats parti- 
culars del esperit verament patriòtich. venia deter- 
menantse cada dia mes en sas aspiracions la renai- 
xensa catalana. Se restauravan, després, los Jochs 
Florals, eixian llibres v periódichs v's fundava un 
teatre. 

De la esmentada festa anyal de Maig, n' han eixit 
fruyts fins dignes de la enveja de móltas vellas lite- 
raturas ; en la novela, han vist la llum algunas obras 
de vàlua, y la escena, sobre tot en los primers temps, 
ha dat notas brillantíssimas y originals. No parlaré 
de la marxa que han anat seguint aquestas diver- 
sas manifestacions, perquè no es aquest lo meu 
obgecte, y he de reduhirme a tractar de lo que's 
referereix al conreu del llenguatge. 



XII DICCIONARI DE BARBRISMES 



Entre els lírichs x- prosistas dels primers temps n' 
hi hagué bon nombre que 's mostraren zelosos del 
ben dir y, dels tals, lo qui no era estudiós procurava 
seguir las petjadas dels mes doctes. En quant a la li- 
teratura escènica, ab toty no haver sigut may la que 
mes se distingesca en est punt. al principi tingué 
autors com lo meritissim Eduart Vidal y'l gran crea- 
dor Federich Soler, que, un colp donats sos primers 
passos ab composicions lleugeras. s'aplicavan a 
vestir las obras que anavan fent ab un català cada 
dia millor. Avuv, per mesque s'hajan publicatgra- 
màticas tantdignasde estima com la del P. Nonell 
y la de D. Antoni Bulbena. per exemple, la majoria 
dels conreadors de las lletras'sembla qu'escriga '1 
català tal com raja, encara que raje de mala mane- 
ra: y no parlem dels qui al teatre's dedican, donchs, 
llevat de mòlt pochs, la inmensa majoria ja no 
sembla sinó que ni se'n preocupe gens ni gota. Pe- 
rò lo que mes admira es veure que 'Is mateixs que 
això fan, al proposarse escriure en qualsevol altra 
Uenga hi aplican tot lo séu seny. jQu'es extrany! 
^Han cregut, tal vegada, que allò en que s'expres- 
san no es idioma, sinó dialecte de bohemians o de 
gent de qualsevol cosa? 



Ab tot, se diu que l'esperit català renaix mes y 
mes cada dia. lo qual fa de bon creure perqu'es de 
llev que sia així yperque inconscientment procuran 
que aixi sia los enemichs interns y externs de Catalu- 
nya'. No obstant, lo poch amor al idioma es un senyal 
negatiu del sentiment patriòtich, donchs, per mes 
que algú diga lo contrari, lo llenguatge es la feso- 
mia de l'ànima d'un poble, y qui a gratscient lo 
descu}'da es que oblida la seva dignitat. Donchs en 
tal mancament incorren mòlts que no sols de bons 
catalans fan gala, sinó, també, d'amadors de la llen- 
gua del pais. ; Quants y quants n'hi ha d'aquests que 



ANTONI CARETA Y VIDAL XIII 



no tenen mare, sinó mamà o mamita ; ni oncles, 
sinó tios (2); que 'Is seus fills no 's diuhen Jaume, 
Joseph, Roser ni Concepció; sinó Santiago^ Pepe^ 
Rosario v Conchita? . . . Y tot per la malehida Jinu- 
ra{\\). ■ 

;De quin rebaixement intelectual v moral no es 
indici semblant preocupació ! 

Tots aquests són elements corruptors del ben 
parlar que duhen la contagio no solzament a las 
sevas familias va la gent que tenen pél servev a casa, 
sinó també als a ells sotmesos en oficinas, fàbricas 
o empresas diversas. Aquests són los comerçants 
qu' ensenyan a bastaixs y carreters a dir caldas sAs 
líquits que s'envian per mar y vi nou al vi novell; 
aquests són los fabricants que donan al jornaler lo 
mal exemple de convertir en pana '1 vellut de cotó. 
en maniibrio la maneta o manoella de la màquina 
yen algodonera la indústria cotonera; com d'igual 
fust ixen los arquitectes que donan ocasió de que 
vingan manobres setciencias a la castellana dient 
tetxo al sostre, ménsida al permòdol v armaduras 
a las encavalladas. 

Si bé 's considera semblant estat d'anarquia en la 
expressió de las ideas y se'l compara ab las mani- 
festacions de llegitim particularisme que són ma- 
jors quant mes va en la nostra terra, per forsa hau- 
rem de veure en l'actual genera un cas anormal de 
pertorbament psicológich que ha de posarns al 
aguayt de lo que'ns pass^. Sí, perquè no es de bon 
ésser qu'entre'l pensament, -la paraula v l'obra dei- 
xe d'haverhi la mes estreta conformitat. 

IV 

^Hem sigut o no un poble? <:Som o no som encar 
una rassa? ^Volém anar deixatantnos ab algun'al- 



(2) «No digas oncle, que fa gitano», advertia un home de «pes» a una 
criatura. 

Aixi. donchs, no sols seran gitanos los catalans, sinó també, tots los fran- 
cesos. 



XIV DICCIONARI DE BARBRISMES 



tra colectivitat? Es a dir ^jcercarèm no esser res, 
fer una íi anònima, no mes per engruixir un gran 
tot? 

^jO desitjèm polir y continuar la rovellada cadena 
de nostra historia per esser. dins de lo qu'es possi- 
ble y de rahó, una entitat digna davant dels pobles 
de la terra? 

Si d'aquestas proposicions adoptem la segona, 
cal, primerament, traurens tot allò que'ns desnatu- 
ralise. Comensèm, donchs, ja que desitjàm proce- 
hir a la catalana, per expressarnos en bon c-atalà, 
netejantlo del llot de paraulas y altras formas d'ex- 
pressió corruptas que hi agombolaren centurias de 
servilisme v deixadesa. 

— Però això ricom se fa? — Preguntaran mòlts. 

— Com se fan totas las cosas, volentho. — Jo'ls 
respondré. 

L' afecte que duch a tot lo de la meva pàtria no 
m'encega fins al punt de desconeixe las grans difi- 
cultats de tal empresa; però si en esta, qu'es obra 
d'amor, hi treballessen de bona fe mòltas volun- 
tats, — ja que, en mes o en menys, tothom pot aju- 
darhi, — no dupto gens de que notrigariam gayre a 
obtenir resultats que semblarian maravellosos. 

Es ben cert que'l mal que s'ha de combatre es 
gran y vell; però no està tan arrelat com sembla. 
Jo, que vaig observantlo des de bastants anys, puch 
assegurar que mòltas vegadas la mateixa persona 
que algun colp expressa determenadas ideas ab mot 
foraster o corromput, las diu encara mes sovint ab 
lo vocable propri. Axi, donchs, sòn mòlts los bar- 
brismes usats, mes que per ignorància, per no po- 
sar esment en lo ÍJue's diu. 

Un altreargument me porta a creureen la possible 
eficàcia del remey, y es la naturalesa mateixa del 
idioma. Ja des dels seus millors temps, bé sia pél 
tracte continuat ab Aragó o per erradas de copis- 
tas castellans, que també aquí 'n venian, se tro- 
ban en manuscrits y estampats expressions com 



ANTONI CARETA Y VIDAL XV 

aquestas: «Viiia, viua lo Rey», «quinta» {^), «ca- 
liç»^ «mariposa» (4), «manto»^ «perro moro» (5), 
«pluma» (6), etc. Lo llatí també, després d'haver 
contribuhit tanta la formació del català, quan hagué 
passat la ETtat Mitjana y ab la Renaixensa va venir 
la fúria del clacissisme, influhia novament; y suc- 
cehí llavors al nostre idioma, com també al de Cas- 
tella, que allò mateix que'l polia acabava per des- 
naturalisarlo en mes o en menys. Alguna cosa d' açò 
crech que s'observa en los escrits del venerable per 
mes d'un concepte Fra Lluis de León (7); no dupto 
de que'l mateix jahent duya a la figura mes origi- 
nal, potser, de la literatura castellana, al enginyo- 
síssim Quevedo, a escriure sas obras doctrinals en 
una sintaxis amanerada, en la que sovint lo lector se 
pert, de tant confosa; y no parlem ja del poeta Gón- 
gora y la escola seva. 

Donchs bé, es mara\'ellós veure com móltas de 
semblants taras, tant d'un com d'altre origen, en 
lo transcurs del temps desapareixen fent lloch a for- 
mas equivalentas castissas; y, si bé es cert que, per 
deixadesa, lo mal ha anat invahint l'idioma en al- 
tres endrets, també es veritat que bona cosa de bar- 
brismes, fins de la època de major corrupció, s'han 
rectificat espontàniament. ^Quin català gosaria 
avuy escriure «instància» ^^ per estada o habitament, 
«cerca»^ «consuelo» y «ninyo Jesús»? Donchs això 
's llegeix, y no pocas vegadas, en llibres dels segles 
XVII y XVIII. 

V 

«Lo català es mort y no hi ha qui '1 ressucite», 
diuhen alguns pessimistas als qui ben segur no'ls 



( 3 ) ExiMENis. Tractat del regiment de prínceps e comunitats. 

(4) Recull de eximplis. 

( 5 ) JoHANOT Martorell y Martí Joan de Galba. Tirant lo Blanch, 

( 6) Pere Serafí. 

(7) D. Gregori Mayans y Siscar y'l coleccionador de las obras del mes- 
tre León en la Biblioteca de Autores Espafioles, censuran l' artifici que s' ob- 
serva en molts endrets dels escrits del ilustre religiós. Vejas Bib. Aut. Esp., 
vol. XXXVII de la colecció y II d' Escritnres del siglo XVI. 



XVI DICCIONARI DE BARBRISMES 



dolria gayre que així fos; mes jo dich qu' es viu, 
tant viu que. replegant tot lo bo d'ell que 's troba en 
us, lo mateix en lo Principat, qu'en lo Rosselló, la 
Cerdanva, las Balears y \'alencia, lo tindriam refet. 
Que's fassa. donchs, aquesta tria. mitjansant en lo 
treball l'estudi dels clàssichs. v llavors se veurà si 
possehim o no en tota sa entegretat lo tresor del nos- 
tre idioma. 

Una de las obgeccions que solen ferse a la vidali- 
tat de la Uenga catalana, es que li mancan termes 
per expressar ideas referents a novas invencions, 
termes que li ha sigut precís mantllevar al francès, 
al alemany o al anglès. A n'això he de respondre 
qu'en igual cas se troban cada dia totas las llengas. 
y que pèl tecnicisme solen recorre a las vellas grega 
y llatina, quan no adaptan lo vocable originari al 
jahent propri. Ademès, cal considerar qu'en lo 
que de nou nos ve no tot es nou, v sovint nos amo- 
hinèm en v^a per una expressió que, cercantla en lo 
vocabulari dels antichs arts y oficis, trobariam. no 
essent extrany que vingués mes enmotllada a la idea 
que la copiada d'altra nació. Per fi, lo mateix po- 
ble devegadas crea un mot nou o n'aplica un de 
vell per la expressió que se li fa necessària. Així, 
penso que de cap manera ha de dirse «rails» a las 
guias dels camins de ferre, quan aquí hi ha qui'n 
diu carrils, ni «túnel» del forat que travessa un 
mont, quan la gent de la terra espontàniament 
l'anomena foradada. 

De lo que vaig dient y de la naturalesa de la pre- 
sent obra no se'n deduhesca pas que vull que '1 
català 's pedrifique. Lo meu desig es de que's man- 
tinga V creixca en complerta sanitat; v per ço con- 
sider que s'hi han d'admetre las naturals evolu- 
cions; però sempre y quan no'l desnaturalisen.Tota 
innovació que no duga segell ben català hem de 
rebujarla sens contemplació. 



ANTONI CARETA Y VIDAL XVII 



VI 

Imbuhit de las ideas y dels sentiments exposats, 
anvs fa que vaig concebre '1 pensament d' un diccio- 
nari debarbrismes, pensament que vaig manifestar 
en la revista Lo Gay Saber (8), que llavors eixia, 
demanant a las personas doctas que la executassen. 
Ningú respongué a la crida, y llavors comensí, fent 
forsas de flaquesa, a empèndrem la tasca pél meu 
compte y fins a donar a llum lo meu treball; 
mes, per causas que no pogui evitar, la publicació 
va estroncarse després d'eixit lo primer quadern. 
Ha passat mòlt temps des de llavors, y, encara que 
diversas consideracions, principalment la descon- 
fiansa en las mevas forsas, m'haguessen quasi fet 
desistir del propòsit, l'amor que tinch, pot dirse 
de tota la vida, a la puretat de la expressió me duya 
sempre, sens adonarmen, a observaren aquest sen- 
tit lo qu'en català llegia u ohia: fins que las conti- 
nuas excitacions d'un bon company me feyan llan- 
sar novament a la fatlera encara ab mes dalé. 

He dut a cap la empresa lo millor qu'he sabut, 
valentme dels llibres qu'en altre lloch deix apuntats 
y de lo qu' he sentit de boca de la gent, mòlt diversa 
en origen de població, en ofici y en estament, que 
m'han dut a tractar las especials circunstancias de 
la meva vida. 

Per justificar las esmenas que proposo, en mòlts 
dels articles s'insertan fragments de poetas y pro- 
sistas, o de documents de diferentas èpocas fins al 
segle XVIII, com també quelcom de cants, jochs y 
aforismes populars. De lo qu'he vist que feya pél 
meu propòsit, he procurat triar lo millor; però al- 
gunas vegadas no he pogut menys de valdrem de 
texts en los quals no tot es puresa y 'Is he aprofitat 
pensant que, així y tot. servían per provar que fins 
en temps de decadència se perseverava en determe- 



(8) Vejas lo nombre del primer de Maig de 1877. 



XVIII DICCIONARI DE BARBRISMES 

nada forma. Sovint, tractantse d'un text curiós o 
notable pèls conceptes o la gentilesa en lo dir, m" 
estench en las transcripcions mes de lo que fóra ne- 
cessari pél meu obgecte, a fi dequ'en certa manera 
vinga a ser, també. '1 present diccionari com una 
xica antologia. 

Per no ferir l'amor propri de ningú, no anomeno 
'Is llochs d'hont trech los exposats barbrismes, com 
també 'm só estat de posar exemples de ben dir de- 
guts a autors moderns. Y tant cert es que no'm pro- 
poso mortificar a ningú ab esta publicació, que de 
bon grat confesso haver encorregut en mòlts dels 
defectes que trach a la vergonya y que no seré jo 
qui menvs tinga de consultar lo que oferesch al pú- 
blich. 

Xo se'm considere possehit de la vanitat de creu- 
rem que íixo definitivament l'idioma ni tan sols de 
que dono al públich una obra mitjanamente per- 
feta ni complerta o poch menvs. Sé que lo primer 
no pot ferho un home sol. encara que valga mòlt 
mes de lo que jo valch, sinó una acadèmia: v. en 
quant a lo segon, estich convençudissim de que 
mòlts podran corretgirme. v jo'ls agrahiré que ho 
fassan. Però també estich cert de que, ab tot. algu- 
na cosa podrà apendres en mon llibre. 

Tinch la convicció d'haver dut alguna pedreta al 
gros cabal que's necessita per l'estudi del parlar 
nostre, y, si es aixi, no'm consider culpable per 
haber emprès lo qu'es superior a las mevas forsas, 
quan los qui verament podrian no ho han intentat 
solzament. j Tant de bo que cada hu dels que saben 
mes que jo s'hagués esforsat tant pél bon conreu 
d'aquesta llengua, que, com Torres Amat diu, y 
altres autors ho corroboran. ab la seva poesia, fou 
mare y mestra de las Ilenguas y poesias modernas 
vulgars! 

Barcelona. Maig de 1901. 



L'autor se considera obligat a donar un públich 
testimoni d'agrahiment a sos amichs D. Anfós 
Damians, del Arxiu Municipal de Barcelona, au- 
tor d'alguns treballs d'investigació històrica ab 
mòlta justícia llohats; al enamorat y estudiós zelo- 
losissim de nostre idioma D. Antoni Bulbena, ben 
conegut per sas valiosas publicacions, y al distingit 
escriptor y artista, director de la Biblioteca Arús, 
D. Eudalt Canibell. A la persuassiva insistència 
del primer de dits senyors se dèu que l'obra, feya 
temps comensada y deixada a reco, se tornàs a em- 
pendre y's continués encar ab mes entussiasme; 
gracias al segon, s'han pogut resoldre certs dup- 
tes qu'en algun endret del treball hi havia hagut; 
y, finalment, lo terç d'aquests bons companys, que 
ha dibuixat las hermosas capUetras estrenadas en 
la present edició, s'ha pres un interès vivíssim, 
tant per que's fes lo llibre com per que surtis a 
llum. 



LLIBRES QUE HAN SERVIT PER FER 
AQUEST DICCIONARI 



Crònica del Rey Jaume primer lo Conqueridor. 

Constiíutions de Catalunya. 

Historia de Catalana, por D. Víctor Balaguer. 

Nobiliària de los reinosyseíiorios de Espaiia. por D. F. Piferrer. 

Historia de la lengua y literatura catalanas. por D. Magín Pers 
y Ramona. 

Crònica del Rey Pere lo Cerimoniós, publicada per D. .Antoni 
de Botarull. 

Crònica Catalana de Ramon Muntaner. 

Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència caste- 
llana y llatina, per D. Pere Labernia ( r866). 

Gramàtica y apologia de la llengua cathaíana, per Joseph Pau 
Ballot y Torres. 

Llissons familiars de gramàtica catalana, per.\ntoniTal!ander. 

Libre de algunes coses asanyalades succehides en Barcelona, per 
Pere Joan Comes. 

Histories e conquestes dels excellentissims e catholics Reys de 
Aragó, per .Vlossen Pere Tomic- 

Libre del orde de cavayleria. per Ramon Lull. 

Fèlix de les maravelles del mon, per Ramon Lull. 

Obrasrimadas de Ramon Lull, T^uhhcàdi&ST^&ï D. GQïom Rosselló. 

Historia de lajilla del Re}- d' Hungria. 

Invenció del cors de Sant Antoni Abat. 

Tractat d'astrologia, o sciencia de les steles, per mestre Pere 
Gilbert y Dalmau Planes, ab la colaboració del juheu Jacob 
Corsuno. 

Lo sompni de Bernat Metge. 

Historia de Valter e la pacient Griselda. escrita en llatí per Pe- 
trarca v arromançada per Bernat .Metge, (.\questa v l'ante- 
rior publicadas per D. .\. Bulbena.) 

Libre de les dones e de concells, per Jaume Roig, publicat per 
D. Francesch Pelay Briz. 

Obras d'Ausias March, publicadas pél mateix Briz. 

Lo llibre del poetas, així mateix publicat per Briz. 

Capítols dels drets y altras cosas del General de Cathalunya, etc. , 
del any 148 1 al 1564. 

Tirant lo Blanch, per Johanot .Martorell, la quarta part per 
iMartí Johan de Galba. 

Recull de eximplis, etc. (Aquest y lanterior, publicats perdon 
Marian Aguiló.) 

Gènesi de Scriptura, per Mossèn Guillem Serra, publicat per 
D. Miquel N'ictorià Amer. 

Jardinet de orats. publicat per Briz. 

Docutnentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, pu- 
blicats per D. Pròsper y D. .Manel de Bofarull. 

Memorias històricas de Barcelona, por D. Antonio de Capmany. 



Llibre del Cojisolat dels fets niaf'itims. estampat en Barcelona 

per Sebastià Cormellas l'any 1592. 
Lo mateix llibre traduhital castellà per D. Antoni de Capmany. 
Diccionario de la lengiia castellana, por la Real Acadèmia Es- 

panola (edició de 1900). 
Vocabulario de términos de arte, por J. Adeline, traducido, 

aumentado v anotado por José Ramon Mélida. 
Cansons de la terra, publicadas per Briz. 

Romancer popular de la terra catalana, publicat per Aguiló. 
Cançoner d'obres rimadas en nostra lengiia materna escrits, pu- 
blicat pel mateix Aguiló. 
Doctrina moral, del mallorquí en Pax. 

Manual de novells ardits, o sia Dietari municipal de Barcelona. 
Grand Dictionnaire unii'erselduXIXsiècle,de Pierre Larousse. 
Vocabularius A£lii Antonii Nebrissensis, adaptat y editat per 

Fra Gabriel Busa. Estampa de Carles Amorós, iSoy. 
Thesaurus Puerilis, del Dr. Onofre Pou. — Barcelona, iSyg. 
Ga^ophilacium catalano-latinum, per Antoni Lacavalleria. 
Dictionarivm ser thesavrvs Catalano-latinvs, per Pere Torra 

(edició de Barcelona, 1726). 
Obras poètica s de Pere Serafí. 
Historia del esforçat cavaller Partinobles. 
Llibre de costu?ns de Vall de Hebron. Ms. de 1732. 
Tractat del regiment de prínceps e de comunitats, per Fra Fran- 

cesch Eximenis, publicat per Bulbena. 
Pràctica, forma. y stil de celebrarCorts, per D. Lluis de Peguera. 
Llibell de la inmortalitat de l'ànima nostra, publicat per don 

Gayetà Vidal. 
Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa, per Mossèn Cristòfol 

Despuig. 
Libre en lo qual estan assentades les rebudes y gastos fets per los 

priors del convent de Montalegre, de 1 5o^ a iSgi. Manus- 
crit del Arxiu Municipal de Barcelona. 
Cancionero llamado Flor de enamorados, sacado de diversos 

Autores, etc, copilado por Juan de Linares. 
Preludis Militars, per Domingo Moradell, donzell. 1640. 
Despertador de Catalunya. 

Libre de paraules e dits de sains e.filosofs, per Jahuda Bonsenyor. 
Cronicón Mayoricense, por D. Àlvaro Campaner y Fuertes. 
Descripció de la grandesa y antiguitats de la ciutat de Manresa, 

per Magí Canyelles ( segle xvn). 
Antigua marina catalana, por D. Franciscode BofaruU y Sans. 
Don Jaime de Aragón, ultimo Conde de Urgel, por D. Andrés 

Giménez Soler. 
Orígenes hisíóricos de Cataluiía, por D. José Balari y Jovany. 

Sens altres llibres y mòlts documents, los uns, d'aquests, 
publicats en diversas revistas, y "Is mes que 's troban inèdits en 
l'Arxiu Municipal de Barcelona. 



Advertiments pels qui consulten est Diccionari 

Respecte a ortografia en general 

Escrivim los barbrismes. tot lo possible, no en 
la ortografia del séu idioma originari, sinó en la del 
català, perquè aixi solen escriurels los qui'ls usan. 

Accents 

Com respecte a la vàlua dels accents hi ha en us 
mes d'un sistema, entengas qu'en tot lo qu'en lo 
present llibre es del autor y no copiat d'altri, los 
accents que van de dreta a esquerra (') indican vo- 
cal tancada y 'Is que van d'esquerra a dreta (') vocal 
oberta: es a dir tal com s'usan en francès. 

S'han accentuat totas las silabas que s'ha cregut 
necessari per que resulte major claretat, donchs ar- 
ticles hi ha en est llibre que no's refereixen mes 
que al accent d'una paraula. 

Abreviacions y senyals 

Las abreviacions Arx. Mun. y Diet. Mun. volen 
dir respectivament Arxiu Municipal de Barcelona 
y Dietari Municipal, o sia xManual de novells ar- 
dits. 

Lo senyal ( || ) es expressiu d'accepció diferenta. 

Los texts que's posan copiats, van entre come- 
tas («») y axi mateix las expressinos no catalanas 
que's troban en las explicacions. 

En las transcripcions expressadas, que s'aduhei- 
xen com a justificants de las esmenas que's propo- 
san, la paraula que constituheix la prova s'estampa 
en lletras ciirsivas. 

Los barbrismes o altras paraulas obgecte d'estudi 
se posan en MAJÚSCULAS o en versaletas. 

Las esmenas dels barbrismes van en lletras 
grassas. 



^il^^>^^^il^^H<)í4^|^^^<M>^>^ 



A 



A, com a preposició, devegadas fa l'ofici d'en. Ve- 
jas esta paraula. 

A. Esta lletra, quan per si sola forma paraula y es 
preposició, seguint una rutina del castellà, ve 
escrivintse ab accent: però, com en los bons 
temps del idioma nostre no s'hi posava sem- 
blant titllet, ni 's pot confondre ab cap mes pa- 
raula, ni hi ha rahó de cap orde que'l demane 
ni'l acredite, escriurem senzillament a. 

A FINS. Pel cantó d'Olot hi ha'l costum de dir: 
«A FINS aquí», «A FINS allà». L'a primera cons- 
tituheix un pleonasme lleig à tot serho; digàm, 
donchs: «fins aquí», «fins allà». 

AB. Quan en lloch d'expressar motiu o companyia, 
se li dóna significansa de lloch y temps. En. 
Vejas l'exemple del article sendos, hont se diu 
impropriament: «assentarse ab sengles cadi- 
ras.» 

[ABANDERADO. 



4 DICCIONARI DE BARBRISMES 

ABANDERADO. Banderer. gonfanoner. 

«Un Rey de la ciutat de Domas veentse prop 
de la mort feuse venir denant si son banderer, 
e dix li: Tu que solies portar denant mi en les 
batalles la mia bandera, porta per tota aquesta 
ciutat la mortalla que man feta. e a altes veus 
públicament digues: Hu\- mor lo Rev dorient 
en la ciutat de Domas, e no sen porta ab si sinó 
aquest poch de drap de li.» 

(Recull de Exiniplis.) 

«Après anaue lo noble don Miquel de Agu- 
lló Gamfanoner o, alferis armat en blanch... 
lo qual aportaue la gran bandera...» 

(Quint libre de serimonies de hi (Ciutat de Bar- 
celona, fol 56. Any i588. Arx. .Mun.' 

ABANDONO. Abandó. I| Deixadesa. 

La primera forma se troba en las Obras ri- 
madasde Ramon Lull vtambéen Joan de Resa. 
La segona, en lo llenguatge corrent. 

ABARCAR. Abrassar, en tots los sentits menvs 
en lo de manifestació afectuosa. 
«Qui mòlt abrassa. poch estrenv.» 

(Aforisme popular.) 

ABARQUILLAT. Barcat. || Caragolat, rullat. 
ABASTECEDOR. Provehidor. 
ABECÉ y 

ABECEDARI. Sens que cap d'aquestas denomina- 
cions puga dirse ben extranxa al català, són mes 
escayentas las d'abecerolas o becerolas v 
Jesús. 

«No saber d'una cosa ni las becerolas». « Can- 
tar a algú becerolas», «No saber ni "1 Jesús», 
son expressions populars. 

[ABELLOTA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 5 



En lo que hi ha barbrisme evident, en ma- 
tèria de abecerolas, es en denominar móltas lle- 
tras en castellà. Posem totas lasdel temps antich 
usadas en nostre idioma, ab lo nom que té cada 
consonant. 

Aa — Bb, bé — Ce, cé — Çç, cé trencada — 
CHch, cé hacli — Dd. dé — Ee — Ff, ef — Gg. 
gé — H h, hach — 1 i — J j . joia — K k, ka — L 1 , él — 
LLU, éll — iMm. ém — Nn. én — NYny, ém- — 
Oo — Pp, pé — Qq, kii — Rr, ér — Ss, és — Tt, 
té — Uu — Vv, vé — Xx. xeix — Yy, i grega — 
Zz, s;[eta ó id^eta. (i) 
ABELLOTA. Que s' use com a menyspreu o fàstich 
de r abella, no hi ha res que dir: però no 'ns 
apar prou català que's prenga com a sinònim de 
gla, per mes que aixis se trobe en escriptors an- 
tichs y 's sente de boca del poble en lo Revalme 
de Valencià. 

ABERCOCH. Albercoch. 

«Per sermenyes y albercochs iiij sous, iiij°,» 
llegim en lo llibre de comptes del monestir de 
Montalegre (de i5o3 à 1531). 

ABISSINIS. Abissins. escriu Lacavalleria. 
ABLANDAR. Ablanir. 

«Al cor li lassa mala bua si m' ablaneix!» 

(Coloqui c rahonament entre ducs dames.) 

ABOFETEJAR. Bofetejar. 
ABOGAT. Advocat. 

[ABOLLAT. 



(D Encara que aquí "s posan totas, cada una de las que presentan dife- 
rencia de nom ab lo castellà se trobarà notada en lo lloch corresponent. 



O DICCIONARI DE BARBRISMES 

ABOLLAT. Abonyegat. H Arrufat. 

ABONAR LA TERRA. Adobar, engreixar, fe- 

mar. 
ABÜR r. Gastanient. 
ABORTAR. Inadòna. Gastarse. || Una idea. una 

Conspiració, etc. No reeixir, malmetres. 
ABORTO. Gastanient. 
ABOTXORNAR. Avergonyir: aporronar. 
ABOVEDAT. Cobert de volta. 
ABRÀS. Abrassada. 
ABRASSAR. Com a cremar mòlt o a destruir per 

foch. Abrusar. 
ABREVADERO. Abeurador, se llegeix en Laca va- 

lleria y aixís ho diu lo poble. 

ABREVIATURA. Abreviació. 

Us. Lacavalleria. 

ABROTXAR. Cordar. 

«E molt prest (Tirant) fou vestit sens acabarse 
de cordar, e feuse dar un mantó tot brodat de 
perles e dor febreria. . .» 

(Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ABRUiMAR. Carregar. || Oprimir. || Aclaparar. 
II Flagel•lar. || Afadigar. || Molestar. 

ABSORVIR. En sentit natural. Xuclar. || En lo 
figurat d'apoderarse d'interessos d'altre o de 
fersels malbé. Xuclarse, xuclàrseli 'Is diners 
o'ls interessos. || L'atenció. Embadalir, enci- 
sar, cativar. 

ABUNDÀNCIA. Abundor. 

[ABUNDANT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 7 



ABUNDANT. Abundós. 

«Com fo venguda la nit lo sopar fou mohabufi- 
dos e de la similitut del dinar.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ABUNDANTMENT. Abundosament. 

«Dicte, Scipio, que molt fora estada bella cosa 
si haguessem haguda cura per haber pau entre 
nosaltres, car dicteque Sicilià ni Serdenya, jfera 
cruel!, ni la gran tenguda de tota la Spanya no 
son premis suficientsquevalguen atantes morts 
de tanta gent darmes, ne a la sanch tan abun- 
dosament escampada en les guerres que havem 
hagudes.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

ACABAR COM LO ROSARI DE L'AURORA, es 
forma castellana. Acabar com la comèdia de 
Falset, se sol dir en català. 

ACAPARAR. Agavellar. 

En una representaciófetapelscalcetersdeBar- 
celona en lo segle xvi, se posa mes d' una vegada 
la paraula agavelladors^ qu' encara usa '1 poble. 
ACARICIAR. Afalagar, amanyagar. 

«Una veguada sent Johan apòstol e euange- 
lista tenia una perdiu viua en la ma, e un joue 
queu veu dix a altres joues: «Vejats con esta 
aquell vell afalagant la perdiu axi con si fos 
fadri poch». 

(Recull de Eximplis.) 

ACARREAR. Carretejar. || Sentit figurat. Oca- 
sionar, aportar, portar. 
ACARREIG. Carreteig. 
ACCIONISTA. Personer. 

Vejas l'article accions, hont se troba usada la 
paraula personers. 

[ACCIONS. 



O DICCIONARI DE BARBRISMKS 

ACCIONS d'una empresa industrial o mercanti- 
vol. Parts. 

«Com lo senvor de la nau ó del lenv comen- 
çarà de fer la nau. é volra fer parts, eíl deu dir 
é fer entenent als personers de quantes jL?a;7s la 
farà...» 

( Llibre dd (>)nsolai de Mar.) 

ACÈ.MILA. Adzembla. 

ACEXDRAT. Com a qualitat intensa d'amor. Afo- 
gat, encès. 

«Senyor, dix Fèlix à Blanquerna. ^perquè no 
son homes tan affogaís en amar Deu. que Deus 
per ells illumin tant hom qui noi ama nil co- 
neix?» 

(Ramon Lull. Felix de les maravelles del mon.) 

ACEPTAR. Acceptar. 

«Y encontinent feu escriurer lletras al Rey 
Sornaguer, dient que lo Compte acceptava la 
batalla cos per cos ab ell.» 

(Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

ACÈQUIA. Cèquia, ciquia. 

En lo Diet. Mun. se troba un «Discvrs fet 
per ordre dels molt Il•lustres Senyors Conse- 
llers, Obrers, v saui Concell de cent. en lo 
aniuellar. \' aportar vna sèquia de aygua del 
riu Lobregat. à la ciutat de Barcelona, als 9 de 
Maig 1627.» 

ACIAGO. Abziach. 

L's. Joan de Resa. 

ACÍBAR. Cèber o acèber. 

«Lo desmamar 
parteix l'amor 
en l'amariíor 



dJaceber groch. 



[ACISCLE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL Q 



quan en lo broch 
de llurs mamelles 
se posen elles, 
quan los desmanien 
ja par desamen.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones. 

ACISCLE. Nom de Sant. Iscle. 

En la provincià de Barcelona hi ha un poble 
anomenat Sant Iscle de \'allalta. 

ACLARACIÓ. Aclariment. 

ACOMETRE. Escometre. 

Ramon LuU en las Obras rimadas té la pa- 
raula escoiuès. 

Es. també, usual avuv dia. 

ACOXDICIOXAT. Endressat. aconduhit. 

ACOPIO. Aplega, aplech. provisió. 

ACORTAR. Acm'sar. escm'sar. 

ACTAS (LAS.) Escrit públich, (titol de proprietat, 
per exemple) v també relació de la sentada que 
ha tingut o de algun acte que ha fet una cor- 
poració. Los actes. 

ACURRUCARSE. Arraulirse. ajupirse. 

ACUTXILLAR. Acoltellar. 

ADALID. Capdill. 

ADAMASCAT. Endomascat. 

ADAX. Adam. 

«E si Adam no hagués peccat. engenrara lo 
hom sens peccat e menys de sutzetat e menys 
de cobdicia carnal, e la muller concebera en 
aquella matexa manera e infantara sens dolor.» 

^ Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 

[ADELAXTAR. 



10 DICCIONARI DE BAH BHIS.MHS 

ADELANTAR. A^■ansa^. avensai-. 
ADIESTRAR. Adestrar. assincstrar. cnsines- 
trar. destrificar. 

«La donzella, axi com la \'iuda la hauia asi- 
nesirada. con fo dauant de sa allesa agenollas 
en terra...» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch. i 

Destrificar. .se troba en J(^an de Resa. Ades- 
trar V ensitiestrar corren en boca del poble. 
ADIÜS. Salutació, fórmula de cortesia per quan un 
se separa d'altras personas. A Deu, a Deu 
sí au. 
ADIVÍ. Endevinayre, Devinador. 
ADIVINADOR. Endevinayre. 
ADJACENT. Adjahent. 
ADOQUINAT. Empedrat. 
ADORMIDERA. Cascall. 
ADORNO. Ornament, adornament. 
ADREDE. A dretas, a gratscient. 
ADUANA. Duana. 

«Al molt noble e magnifich loS."delaZ)iít7;m 
de Tuniç.» 

«Molt noble e magnifich duaner...» 

(Arx. Mun. Carta dels ConccHers al duaner de Tunis. 2 de Desembre 
de 1462.) 

ADUANERO. Duaner. 

Vejas l'exemple del article adl'ana. 

ADULACIÓ. Llagot. 

L's. «... ara dicvos (tota manera de llagot 
apart) que no trobe en la nacjó Catalana la mi- 
sèria en lo donar de menjar...» 

(Mossèn Cristòfol Dcspuig. Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa.) 

[ADÚLTERA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I I 



ADÚLTERA. Adultra. 

ADULTERAR alguna substància. Ensamerar. 

«Que neguna persona no gos comprar ne te- 
nir negun safra falsat ne ençamerat», se llegeix 
en unas ordinacions municipals de Barcelona, 
any 1372. 
ADULTERO. Adiiltre. 
ADVERTÈNCIA. Advertiment. 

En lo Diet. Mun., jornada de sis d'Abril de 
• 161 8, al donarse compte d'una embaixada dels 
Concellers als Deputats, hi ha la paraula ad- 
vertiment. 
AFEAR. En sentit de presentar una cosa mal as- 
pecte. Enlletgir. |1 Aplicat a persona. Enllet- 
gir, desparensar. 

«Aparechme que molt era bella fadrina aque- 
lla; e locompanyo respos: Verament, senyor... 
E labat li dix : Una cosa la enlexex, ques torta.» 

(Recull de Eximplis.) 

«Senyor, molt mes valdrà que partim de assi, 
y jo vos aportaré en altra terra, ahont menja- 
reu y beureu à vostre plaher, y llevaré aqueixos 
cabells queus desparensan...» 

( Historia del esforçat caballer Partinobles.) 

AFEYTAR. Afaytar. 
AFEYTE. Afayt. 

En lo Coloqui e rahonament entre dues da- 
mes, se diu d'una qiíe 

«Ab sos afayts los orbs engana e fa-s poUeta.» 
AFIANSAR. Afermar, fer ferm. || Afermansar. 

AFIJO. Afix. 

«...no deu ésser leuat al Duch de Macedònia 

[AFILADORA. 



12 DICCIONARI DK BARBRISMES 

son dret que es la capitania j^eneral. com a ell 
se pertanj^ua essent mes afi.x a la imperial co- 
rona.» 

( Johanoi Martorell. Tirant lo Blanch.) 

AF1L.\D0RA (PEDRA.) Afinadora. 

Us. General entre fusters, manvans v gent 
d'altres oficis. 
AFILAR. Tractantse d'eynas de tall. Afinar, es- 
molar. 11 Fer punxa a alguna cosa. Refilar. 
AFILAT. Refilat. | Esmolat. 

«Lo Rey hermita portaua una lança ab lo 
ferro ben esmolat, e una pauesina en lo bras, 
lespasa e un punyal.» 

( Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

AFIRMAR. Afermar. 

Us. Ramon Lull.Obras rimadas. 

AFIR.\L\T. Com a particip. Afermat. \\ Com a 
nom. Empedrat y. tanibé. engravat de pas- 
seigs V carreteras. 

AFORTUNAT. Sortat. assortat. sortós. 

AFRENTA. Afront. 

AGAFADERO. Agafador. 

AGITACIÓ. Trasbals. I Avalot. 

AGITAR. Somom'e. !; Trasbalsar, trastornar. 
II Pertorbar. j| Remenar. 
AGLÀ (LO.) La gla. laglan. 

«Donar se deu aquiscu son mester. 
La joya al hom y la glan al porcell.» 

i Pere Serafí, i 

AGOT.\D.\. Una font o altra cosa que abans rajés. 
Estroncada. ; Una edicií'». una provisió, etc. 
Acabada. 

[AGRADABLE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I 3 



AGRADABLE. Agradós. 
AGRADO. Agradansa. gradatge. 
AGRAVAT. Agreujat. 

«Con lo Emperador veu a Tirant en tal punt 
estar, pres lin molt gran compassió, e feu venir 
al li tots los seus metges, e volgué veure la ca- 
ma en quina disposició staua. Los metges la 
trobaren molt agreiiiada...» 

( Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch. 1 

AGRIMENSOR. Acanador. cadenador. 

Us. Corrent en lo poble. 

AGUDESA. Suptilcsa. acudit. 

ÀGUEDA. Nom de Santa. Àgata. 

AGÜERO. Avarany o averany, auvir o avir. 

«E en axi con lo jutge daria falsa sentencia 
si no jutja\a segons testimonis, et jutjava per 
auvirs e aparan^'s. en aixi ca^'a^•ler fa contrari 
de son otïici con desment so que raho e dis- 
creció li demostra, et creu aço que les aus fan 
per lurs necessitats, et perço cor van volant per 
íaer a aventura.» 

(Ramon Lull. Libre pel orde de cavayleria.) 

«Ceba de cap-d'-anv es bon avarany.» 

(.Vforisme popular.) 

AGÜERO (SER DE MAL.) Ser de mal flayre. 

AGUILENYO (NAS.) Nas aguilench. 

Se troba en loThesaurus de Pou. 

f 

AGUSAR. Refilar || En sentit figurat. Aprimar. 

AGUSAT. Refilat. 

AGUSTINO (FRARE.) Agustí. 

AHOGO. Tribulació. 

AHUYE. Corrupció generalisada a Valencià. Ay- 
ga. aygo, aygua. 

[AISLADA. 



14 DICCIONARI DE BARBRISMP:S 



AISLADA (CASA.) Casa a quatre \ cnts. 
AISLARSE. Separarsc. apartarsc. 
AISLAT. Villat, assoliat. sol. desert. 

«...dos milions no bastarien a reparar dits 
danys que donaren los rius eixint de mare y los 
que en al^un tems no acostumaven portar ay- 
gua se tornaren rius caudalosos y en particular 
lo riu de Lobregat... que prengué tot lo Prat 
en tant que la gent de les cases restaren avllais 
dins de ellas...» 

(Dicl. Mun. 4 de Novembre de lói 7.) 

AIXECARSE DEL LLIT. No es mal dit; però re- 
sulta mes català llevarse. 

AIXEDRÉS. Escachs. 

AIXINS. Aixís. 

AJEDRÉS. Escachs. 

Us. L'navegada hov recomptar que .j. rev 
molt honrat e molt rich jugaua als scachs. e .j. 
saui hom dix a aquell rev perquè staua oc- 
cios e no feya tot lo be que fer podia a honrar 
Deu, pus que Deus hauia creat lo mon per tal 
que hi fos honrat. Dix aquell rey que ell jugaua 
per ço que no faes mal ni cogitas en mal. e per 
aço que passas lo temps en que era.» 

(Ramon Lull. Fèlix de les maravellcs del mon.) 

AJUAR. Aixovar, eixovar. 

«No loets cativa que cost poch ni donzela que 
port molt axovar.» 

(Màxima antiga.) 

. «Volgui provar 
son eixovar 
si me'l donarien 
('> 'm pagarien.» 

i.Iaumc Roig. I.ihrc de les Dones.) 

AJUST, en qualitat de tracte ó con\eni. Convi- 

nença. 

[AJUSTAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 5 



«De convinença feta per comandatari de nau» 
tracta '1 Cap. CCLXXXVIII del Llibre del Con- 
sulat de Mar. 
AJUSTAR tracte. Cloure, fermar, se llegeix en 
molts documents. 

ALABASTRO. Alabaust. 

Us. «ítem; volgué et ordonà lo Sr. Rev que 
la sepultura del Sr. Rey en Jacme fos per lo dit 
mestre Jacme obrada et fe^'ta, per lo qual ha à 
fer una imagede tqj ó.q alabaust ^ de VII palms, 
et esmaltada de vidre...» 

(Document del segle XIV. Revista de la Asociación Artística- Arqueo- 
lògica Barcelonesa, 1899, p. 107. 

«... pujaren alt en una gran sala tota obrada 
de alabaust.» 

ijohanoi Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ALAMBICAR. Alambinar. 
ALAMBICH. Alambí. 

ALAMBRE. Filferre, fil de llautó o de qualsevol 
altre metall. 

Us. «...prenQu fil de ferre de aquell que po- 
sen en les lanties ques doblega à totes parts, e 
cobriulo tot de seda a manera de cordo...» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ALAMEDA. Albareda. 

ALARDE (FER.) Fer gala, en sentit d'alabarse. 
ALARDEAR. Fer gala d'alguna cosa. || Gallejar. 
ALARIT. Ahuch, hudol, esgarip. 

ALBA, en Taccepció d'arbre. Alber. 

«Una pastera dalberhonaL ab tots sos arreus » 

inventari de 1487. Notularum V, fol. XII. Arxiu Mun.) 

ALBALÀ. Albarà o alberà. 

[ALBANYAL. 



l6 DICCIONARI DK BARBR ISMKS 



«E con vench en lestiu la horoneta sen torna 
a casa del hom qui primerament li hauiascrit 
lalbara. el liga en la cama: lo qual home vee 
[albarà de resposta que Pere hauia feta...» 

(Recull de Kximplis. ) 

ALBAXYAL. Clavegueró. albolló. 

En una disposició dels (>t)ncellers de Barce- 
lona, en lo segle xv. se dona permís als mano- 
bres per «fer escurar cla\egueres e albollons». 

( Arx. -Mun. i 

«ítem com les males olors sien molt contra- 
ries a la preservatio del dit mal (peste) per tant 
statuhiren yordenaren los dits honorables Con- 
sellers y prohomens que desta hora avant no 
sia licit ni permès a algunes persones Ciute- 
dans o habitadors de la dita ciutat ni altres scu- 
rar buydar o neteiar per si o per altri priuades 
algunes ni albollons en la dita Ciutat sots lo dit 
ban de cent solidos» etc. 

(Arx. Mun. Cridas y ordinacions. 8 de Febrer de 1530.) 

ALBAREDA. Quan no expressa un conjunt d'àl- 
bers, sinó d'arbre d'altre qualitat. Arbreda. 

ALBEDRIO. Albir, àrbitre. 

ALBEDRIO (LIBRE.) Franch àrbitre o albir. 

«... \o fvanch àrbitre, regit v reglat ab sa- 
uiesa per les potencias intelectuals. com sia 
sotsmes a les costillacions dels cossos celestials, 
refrena les vanes e folles cogitacions e fante- 
sies de les nostres penses, e ab prudència se- 
nyoreja les aduersitats de la trista fortuna.» 

I .Martí Johan de Galba. Quarta part de Tirani lo Blanch. ) 

ALBEDRIU. W'jas albedrio. 
ALBIGENSE. Albigés. 

ALBORADA. Albada o aiibada. 

[ALBORNÓS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 7 

«Per mes que'm cantes albadas, 

— La griva griva — 
casada ab tu no'm veuran. 

— La griva van — 
Avans me faré mongeta 

del convent que n'es tan gran.» 

(Cant popular.) 

ALBORNÓS. Albornús. 

«E lo moro se despulla un albornúç que ves- 
tia e donal a Plaerdemauida...» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ALBOROT. Avalot, esvalot. 

ALBOROTAR. Avalotar, esvalotar. 

ALBRICL\S. Albíxeras, albexirias. 

«Piramus se agenolla dauant lo Emperador 
é dix: Senyor, bona noua, daume albixeres.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«Lo Emperador dona de albixeres al scuder. 
ij. milia ducats, el vesti de seda, e mes li dona 
vn bell cauall cecilia, e armes e tot lo que ha- 
gués mester.» 

(Ihídem.) 

En concell de trentados del dia 3 de Febrer 
de 1592, la ciutat de Barcelona desliberà fossen 
donadas al portador de las lletras fent saber la 
nova de la presa de Granada, «per estrenes o 
albexiries \'\nx e quatre liures.» 

ALCALDE. Arcalde. 

ALCANCÍA. Guardiola, lladriola. 

La primera forma es corrent en lo Princi- 
pat; la segona, en lo Revalme de Valencià. 

ALCANFOR. Canfora. 

La paraula canfora^ qu'es encara avuyd'us 

[ALCANSAR. 

2 — BARBRISMES. 



l8 DICCIONARI DE BARBRISMES 

generalíssim, entre altres llochs. 1" havem tro- 
bada en una llista de farmacopea del scf^lexvii. 
ALCANSAR. Sens afermar qu'esta pai^aula no sia 
catalana, en molts cassos se pot substituir ab 
avantatj^e. Conseguir. || Aconscj^uir, atra- 
par, assolir a algú. 

«Yquant lo Comte veu aquell cavaller fonch 
molt alegre y cuvtava per eixir al camí ral. pera 
aconsep;uir aquell ca\aller. lo qual era moro v 
havia nom Gaudin.» 

( Historia del esforçat cavaller Partinobles. ) 

ALCAPARRA. Taparà. 

ALCAYDE. Alcayt. 

«... açi se ha seguit hun cas ço es que lalcavt 
dels moros un vespre volch tol re les armes a 
hun fadri cristià qui les aportave per la mo- 
reria...» 

( Arx. Mun. Cartas coniunas de 14-I-4.) 

ALCOHOL. Alcofol o alcofoll. 

La paraula alcofol se troba repetida en una 
carta dels Consellers de Barcelona al Prefet de 
' la duana d'Alexandria, any 1301. 

ALCORÀN. Alcora. 

« — ... si us recorda vos me prestats 1 Alco)^!. e 
estudielo be e diligentment. 

— E donchs, dix ell, quet par? 

— Tot mal digui vo, car innumerables errors 
e bestialitats hi ha. 

— Hoch: mas espressament hi es contengut, 
dix ell quels moros de Deu, après lur mort, 
iran en paradís, en lo qual trobaran rius d ay- 
gua clara e neta. e de let, la sabor de la qual nos 
mudarà, e de vin fort delitable als bevents. ede 
mel colada. E en altre loch del ó.\\ Alcora, hon 

[ALEACIÓ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 9 



es descrit paradís es contengut que aquí haurà 
fonts, fruytes, mullers, tapits de seda e mol- 
tes poncelles ab les quals los moros de Deu 
jau ran.» 

(Bernat Metge. Sompni.) 

ALEACIÓ. Lliga de metalls. 
ALEJANDRO. Nom d'home. Alexandre. 
ALEMAN. Alemany. 
ALEMANIA. Nom geogràtich. Alemanya. 
«Sols passa un esmolador, 

y'ns par cosa molt estranya, 

y causa tant gran rumor, 

com la entrada en Alemanya 

de Carlos Emperador.» 

(Franccsch Vicens García.) 

ALENTAR. Alenar. 

ALERTA (ESTAR.) Estar amatent o al aguayt. 

ALET. Elet. 

ALFABET. Correspon a esta paraula lo que s'ha 
dit d'ABECÉ V ABECEDARI. Vejas l'article que'n 
tracta. 

ALFOLÍ. Salí. 

En lo llibre de «Prouisions y comissions», 
corresponent als anys de 1441 a 1446, fol. 96 
girat, existint en l'Arx. Mun., hi ha un docu- 
ment que du per títol: «Per raho del sali del 
Comtat de Empúries.» 
ALFONSO. Nom propri d'home. Anfós. 
ALGARABIA. Xarimaxarama. 

Us. Popular. 
ALGUASIL. Algutzir. 

[ALIENTO. 



20 DICCIONARI DK BARBRISMES 

«... V nos pLi^a peradago en\\ar Algú I- i r ni 
commissari alf^u per lo Loctinent...» 

(Consiilutions de (^^athalunya.) 

ALIENTO. Alè. || Coratjíc. 
ALIMENTICI. Alimcntós. d'aliment. 

D'us corrent en lo poble. 
ALINEAR. Arrcnglar, arrenglerar, afilerar. || 
Arrestellar. 

ALIOLI. Allioli. 

Com a mostra d'us de la paraula posem 
entegra la curiosa recepta següent, treta d'un 
llibre fet per mestre Robert, coch de D. Fe- 
rran, Rey de Nàpols, v estampat en Barcelona 
en 1 568: 

«De menjar gat rostit. 

« Lo gat pendras y matar las, so es, degollarlo 
e quan sia mort leuali lo cap y guarda que nen- 
gu non menjas per la vida car per ventura tor- 
naria orat; y après escorxal be v netament v 
obril y fes lo ben net: e quant sia net, prenlo y 
metlo en vn drap de li que sia net y soterral 
deuall terra de manera que estiga vn jorn y vna 
nit: V après trau lo de all i e met lo en ast v 
vaja al foch a coure y après quant quant courà, 
vntal ab bon all j- oli y quant sia vntat, batlo 
be ab vna verga, asso faràs fins que sia cuvt 
vntant y batent: y quant sia cuyt pendraslo y 
tallar las, axi com si fos vn conill v metlo en \n 
plat gran y pren del íï// r o/i que sia destemprat 
ab bon brou. de manera que sia ben clar, y 
lansal damunt lo gat y après menja delí y veu- 
ràs una vianda singular.» 

ALIVL\R. Alleujar, alleugerir. || Aconsolar. || 
Amorosir. 

[ALIVIO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 2 1 



«Nom resta sino'l clamar 

Per aleujar 
La dolor qu'en mi te presa, 
Y si aquest remey vos pesa 
Esclat yo, no hajau pesar.» 

(Pere Serafí.) 

A/eií/ar també's troba en Joan de Resa. 

ALIVIO. Alleujament. 

«E sia en alleuiament de vos, Senyor, e de la 
dita Ciutat, ço es, en alleuiament de cascuna 
part», llegim en una concòrdia ajustada l'any 
1 378 entre '1 Rey y la Ciutat de Barcelona. 

ALJABA. Buyrach. 

ALMACENATGE. Magatzematge. 

ALMENA. Muro, marlet. 

« .. demanaren armes al Compte y fonch los 
donada per armes una torre de argent ab qua- 
tre miu'ons, dos finestres y una porta posada en 
camp vermell.» 

(Mossèn Cristòfol Despuig. Col-loquis de la insigne ciutat de Tortosa.) 

«... V en la sala de las armas estiguessen en las 
finestras v alt en los mavlets posats dos cents o 
mes mosquets tots armats per tirar aquells 
quan entraria» [lo Príncep de Saboya.] 

(Diet. Mun. 4 de Juliol de lói 3.) 

Pero com se vuUa sia, 
sent tal ocupació mia, 
en la punta de un marlet 
lo escolà estarà tot dret, 
vetllant de nit y de dia.» 

(Francesch Vicens Garcia.) 

ALMIRANT. Almirall. 
ALMIZCLE. Almesch. 

[ALMOGAVAR. 



22 DICCIONARI DE BARBRISMES 

«... en un lit ben perfumat de benhohi. al- 
galia. almesch fi...» 

ijohanoi Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ALMOGAVAR. Almuj^aver. 

l's. En la cn')nica de Muntaner \' altras. 
ALMOTACÉX. Mostassaf. 

«Les peixcadores 

grans robadores 

son d'entradós 

e caladós 



lo mustaçaf. 
los balancés 
hi van de mes: 
ans d'aforar 
solen mostrar 
triar millor.» 

Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

ALQUIMISTA. Alquimiayre sembla mes carac- 
terístich del català. 

«Com lo senyor Rey en sa partida que feu de 
la present ila per passarsen en Catalun^•a nos 
digues que jatse fos que en les letres queus 
havie fetes de manament que en Jacme de lus- 
trac alquimia)Te que havia jaquit sots nostra 
guarda...» 

(Cartas Comunas de la antiga Ciiria de Gobernació de .Mallor- 
ca, 1395.) 

ALQUITRANAR. Enquitranar. 
ALREDEDOR. Engir, entorn. 
ALREDEDORS. Voltants. D" una població. Ro- 
dalia. 
ALTANER. Altivol. 

[ALTIU. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 23 

ALTIU. Altivol. 

ALTRE, en lloch d'altri. Lo pronom altri enclou 
sempre la idea d' altre o, millor, d'altres inde- 
termenats. 

«Treballar per altri, fer feynas per altri, 
patir per alti'i, viure ab altri», son expresions 
corrents entre '1 poble. 

«A 27 de Juliol de 1648 fou extret en recep- 
tor Barthomeu Aldebó y per ser inhàbil e im- 
pedit y estar ab altri ne fou tret aliro.» 

(Dietari del Conccll de Cen:, jornada de i 7 de Febrer de 1607.) 

ALTRUISME. Ja qu'en català tenim lo pronom 
altri, per expressar la idea de lo oposat al egois- 
me çjno podriam dir altrisme. sens la u? 

ALTURA. Alsaria. || Sentit figurat. Altesa. 
ALUCINACIÓ. Enlluhernament, encegament. 
ALUMBRAMENT. Part. 
ALLARGOS. Allongament. allargas. 

ALLEVAR. Llevar. 

Diu la doctrina: «No llevaràs fals testimoni 

ni mentiràs.» 
AM. Volent expresar lo ganxet sotil que serveix 

per pescar. Ham. 

Vejas l'exemple del article garfio, hont hi 

ha la paraula ham. 
AMA. Mestressa. 
AMA DE LLA VES. Mestressa de claus, ma- 

jordona. 

AMALGAMA. Lliga. 

AMAMANTAR. Alletar. 

[AMANCEBAT. 



24 DICCIONARI DE BARBRISMKS 

«Y la N'orge qui l'alletà 

les mamelles li amostrarà.» 

( l'ra Eniclm Turmeda.) 

AMANCEBAT. Amigat, amistansat. 

«D'avol fembra no prengas a}}üsla)isa. 
car qui la pren. tantost la llansa. 
x- ma^" la llur privansa 
om pla la bossa.» 

( Fra Eniclm Turnicda.) 

AMANEIXE. Llevarsc'l dia o algú quan se fa dia. 

AMARGURA. Amargor. 

AMARTELLAR. AVartcllejar. pegarcolpsde mar- 
tell. II Posar al punt de dalt un" arma de tbch. 

AMB. Corrruptela parlada que alguns han repro- 
duhit escrivint. Ab. preposició. 

Parlat, en la plana de V'ich, provincià de Ge- 
rona y altres endrets. Escrit, en tots los clàs- 
sichs catalans. 

ÀMBAR. Ambre. 

«Quan viu son cos | sota un dosser de porpra 
E sos cabells j flamayants com estelas 

Fuv sbahit | é quaix fora d'arbitre 
E quan fuy prop | de la gentil persona 
Mes odorant j que ambre ne violeta 
Sobre mon coll j me posà son bras destre 
E va 'm besar | de vegadas ben trenta.» 

(Francesch lio la Via.) 

AMBAS. Abduas. 

(Ramon Lull. Ubras rimadas.) 

AMBAS. Algunas vegadas se sent dir ambas parts. 

Abduas parts, las duas parts, deu dirse. 
AMBOS. Abdós. 
Vejas A.MBAS. 

[AMENISAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 25 



AMENISAR. Fer delectable. 
AMENO. Delectable. delitós. 
AMINORAR. Minvar, alleugerir. 
AMO. Mestre, senyor, cap de casa. 
AMOJONAR. Fitar, acodolar. 

Las pedras per Jiiar o acodolar se diuhen 
Jitas. com se \eu en lo segon exemple: 

«... segons que esjitat e senyalat en la tapia 
de senyal de creu...» 

( Document de i 328, referent als murs de la vila de la Selva del 
Camp.) , 

«... ladonchs membra que hauia presa o 
o leuada aquella pedra de un mollo o fita que 
staua en un tros de terra sua. e que la hauia 
mudada mes auant en un altre troç de terra de 
un seu veyi per crexer lo seu troç de terra e 
ferlo major.» 

(Recull de Eximplis.) 

AxMONTONAR. Apilotar. apilar. 

AMORTIGUAR. Amortar. esmortir, esmor- 
tuir. 

«Dix lo saui: mon fill digues que ment celi 
qui diu que mal ab mal fa amorta, e si ho vols 
prouar que fassa dos fochs eveges si amorta 
la un 1 altre: mas lo be amorta lo mal axi com 
fa 1 aygua al foch.» 

( Jahuda Bonsenyor. Libre de paraulas e dits de sauis e filòsofs.) 

AMORTIGU AT. Esmortit. esmortuhit. amortat. 

«.... aço causava la inestimable alegria que 
tenia de la venguda de son marit: e tanta fou 
la turbacio, que perdé los sentiments e caygue 
en terra smortida .» 

(Johanol Martorell. Tirant lo Blanch.) 

AMPIT. Antpit. 

[AMPOLLA. 



20 DICCIONARI DK BAHBRISMES 

AMPOLLA. En lo sentit d' inllor entro la pell. Bot- 

llofa. 
ANÀLECH. Semblant. 
ANÀLOGO. Semblant. 
ANCLA. Ancora. 

Vejas l'article Crisósto.mo. ahont se troba la 

paraula àncora, que també es d" us corrent en lo 

poble. 
jANDA! vés, vésten. ;\'aja!, itira! 
ANDADOR. Anador. 
ANDAR. Anar. caminar. 

ANDAS. Per mes ques troba en bons escriptors, 
apar mes català civ^era. 

<•^... ab aqueix orde v concert parti la profeso 
anant de\"ant los Sors. canonges de la seu v des- 
près lo demés clero e inniediadament los pro- 
mens ab lo pendo en la forma sobre dita e con- 
secutivament la siveva (civera) portant los Sors. 
consellers lo talem», etc. 

( Diet. Mun. 7 de Janer de 161 7.) 

AXDREA. Forma femenina del nom de Sant An- 
dreu. Andreua. 

«E après hagué altra muller, la filla del Rey 
de Ungria, appellada Andreua. neta del Em- 
perador de Constantinoble...» 

( Pere Tomich. llislorias e Conquestas.) 

ANEMONE. Corrupció local. Anémsen. Aném- 

nosen. 
ANFITEATRO. .Vnfiteatre. 
AXGL STIA. Angunia, angoixa. 

[ANGOST. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 27 



Us de la primera accepció. Popular. — De la 
segona. Ramon Llull. Obras rimadas. 
ANGOST. Estret, esquifit. 

ÀNGUL. Angle. 

«La sua doctrina (la de Mahomet) es favo- 
rable e disposta a luxúria e a altres delits car- 
nals. E per ço com no es fundada en raho e 
bons costums, no pens que tant hagués durat, 
sinó per tal com es feta en favor de les fembres, 
lo costum de les quals es tirar los homense es- 
pecialment los afeminats a aquell angle que 
desigen.» 

( Bernat Metge. — Sompni.) 

ANGUSTIA. Angúnia, angoixa. 
ANGUSTIAR. Anguniar, anguniejar. 
ANGUSTIÓS. Anguniós, angoixós. 
ANIMO. Pit. coratge, cor. j Intenció, voluntat 

ferma, cor. 
ANIQUILAT. Anorreat. 

(Joan de Resa.) 

ANO. Ces. 

ANÓMALO. Xo regular, irregular. 
ANONADAR. Anorrear. / 

AN QUE. En que. encar que. encara que. 

ANSELMO. Nom de Sant. Anselm. 
ANTEBRÀS. Avantbràs. devantbras. 
ANTECRISTO. Anticrist. 

«Blanquerna dix que Antic hristxendra. en lo 
mon per intencioquesiahonratenlohonrament 
que a Ihesucrist se coue solament, lo qual An- 
tichrist volra ésser honrat contra Christ.» 

iRamon Lull. Felix de les maravelles del mon.) 

[ANTELACIÓ. 



28 DICCIONARI DE BARBRIS.MES 



ANTELACIÓ. Lo qu'cn castellà 's diga «con an- 
telación» no es motiu bastant per qu'en català 
'ns expressem d"i^ual manera. Per a\'ant. per 
enda\ ant. a ra\ ansada. 

ANTEÜJO. Ullera. 

ANTES. Abans, suara. 

ANTICIPAT. A l'avansada. per enda\ ant. || 
Tractantse de diners, a la bestreta. 

ANTIGÜETAT. Antiguitat. 

ANTÍOCO. Nom propri d'home. Antioch. 

«E en special legim de Marco Publio ciu- 
tadà e conseller de Roma. que après la mort de 
Tholomeu re\' de Egipte. A;!//oc/z. re\' de Grè- 
cia, falsament ana en Egipte per ensenyorirse 
del regne.» 

(Fra Francesch Eximenis. Tractat del Regiment de prínceps.) 

ANTOJO. Antull. 

«En la terra de Leudonia, en un loch que ha 
nom Corembar. una fembra ab gran deoucio 
combregaua molt souent: e un dia lo clergue 
no la volch combregar, dientli que les fembres 
per antuyll volien combregar.» 

(Recull de Fximplis.) 

ANTON. Forma popular castellana del nom .Vn- 
toni. 

Algú ha \olgut donar a entendre que'l nom 
Anton era "1 del Sant .\bat y '1 d' Antoni lo del 
de Padua. Sant Antoni diu al un }• al altre '1 
poble, tal com se veu en los escrits mes vells 
en nostre idioma. 

ANUAL. Anyal. 

[ANULAT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 2g 



ANULAT. Per mes que fins Joan de Resa 'I porta, 
serà menx's llatí però mes català en mòlts cas- 
sos anorreat. 

ANY ADIR. Afegir. 

APACIGUAR. Apaybagar. 

APARADOR. Tinell. 

APARATO. Aparell. 

Us. Ramon Lull, Obras rimadas. 

APAREJO. Aparell. 

APEADERO. Pujador. 

APEARSE DEL COTXE. Desencotxar. 

«... Y al cap de poch rato dits Srs. Conce- 

llers tingueren noticia que dit Sr. Virrey desen- 

cotxaua...» 

( Arx. Mun. — Dietari n." 34, jornada dudissaplc 12 Febrer 1678.) 

APEGADÍS. .Vgafallós. || Comanadís. 
APELLIDO. \om de casa, sobrenom, cognom. 

La primera forma es popular. 

«Après aquest fou molt bon rey e bataller 
gran contra moros, e pres muller de la qual 
procrea un fill, qui fou appellat Garcia Auar- 
ques. Aquest cognom prengueren los reys per 
tant com lo rey Sanxo portaua auarques com 
fou presentat a les corts, axi com dessus es dit.» 

(Tomic. Historias e conquestas.) 

«... los noms y cognoms dels proms y confra- 
res», se llegeix en una nota de concòrdia entre 
'Is ferrers dels quarters del portal Nou y de 
Sant Antoni, d'una part ^''ls ferrers manvans 
del quarter del Regomir, d'altra. 

( I 71 1. Arx. Mun.) 

[A PENAS. 



30 DICCIONARI DE BARBRISMES 



« 

Fra Anselm me apella hom 
Turmeda. sobre nom, 
tots me ajustan.» 

(Fra Anselm Turmeda.) 

«Lo enteniment diue\"irtut. 

veig que tens clar Bou conegué 

e Baltasar Crist quant nasqué 

nom de sciencia, 

de sapiència 

e prophecia Bou menjant fe 

de senyoria aparaguò 

e principat TAngel Miquel 

fou imposat alt en lo Cel. 

a Daniel 

quant Israel 

fou transmigrat Nom e cognom 

per ser honrat e lo renom 

nom e plahent que pots cobrar 

es real nom. del bon obrar 

»Bou sobrenom. seran conformes, 

mansuetut Perquè informes» etc. 

(Jaume Roig. Libre de les Dones. 1 

A PEXAS. Tantost. 1| Quasi. 
APÉNDICE. Apèndix. 

APERCIBIRSE d'alguna cosa. || Atalayarse. ta- 
layarse. adonarse. 

Us. Popular. 

«No 's talayava 

sa muller fos.» 

* I Jaume Roig. llibre de les Dones.) 

APESTAT. Empestat, empestiferat. 
APLASSAR. Ajornar, adjornar. 
APDDO. Apodamcnt. motiu, renom, sobrenom, 
mal nom, moteig. 

[APOSENTO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 3 1 

APOSENTO. Estada, estatge. 

APOYAR. Sostenir, aguantar. || Apuntalar. || 
Defensar. 

APOYARSE. Sostenirse, aguantarse, repen- 

jarse. |] Apuntalarse. || Defensarse. 

APOYO. Ajuda, favor, defensa. || Afermament, 
sosteniment. 

APRECI. Estima, estimació. 

APRECIAR. Estimar. || Preuhar. 

A PREM I. Penyorament. 

APRESAT. Pres, après. 

En lo Llibre del Consolat de Mar lo Capí- 
tol CCLXXV tracta «de nau de mercaderia 
presa per nau armada.» 
APRESURAR. Apressar, donar pressa. 
APRETO. Estrenyor. 
APROXIMACIÓ. Atans. acost. 

Us de la darrera forma. Joan de Resa. 

APROXIMARSE. Acostarse, aprohismarse. 

«No trop remev ni sè à qui m acost.» 

«E la donzela que veihe quel fet saprois- 
maue, gitas en terra davant son pare plorant e 
pregalo que aquel fet no fes per res.»- 

i Historia del Rey d"Hungría.i 

APUNTACIÓ. Apuntament. 
APUNTE. Apuntament. 
AQUÀRIUM. Peixera. 
AQUEIX usat en lloch d'aquest. 

Vejas lo que 's diu en l'article aquest. 

[AQUÉRONTE. 



32 DICCIONARI Dl-: BARBRISMES 

AQUERONTE. Acarón. 

«En una part separada de Infern ha un loch 
fort tenebrós ab calitja espessa, d hon neix un 
riu appellat Acharon. E d aquest riu neix un 
estany d aygua appellat Stix: los quals guarda 
Caron, fort vell, ab los pels blanchs. larchs e 
no pentinats, ab los ulls llamejants, abrigat de 
un mantell fort sutze e romput; lo cual ab una 
petita barcha passa les animes de 1 altra part...» 

( Bernat Metge. Sompni. 

AQUEST usat en lloch d'aqueix. 

Est o aquest s'aplica à lo qu'es prop de qui 
parla, y eix o aqueix a lo que 's troba prop del 
qui escolta. 

En una carta escrita en 1406 pels Jurats de 
Valencià als concellers de Barcelona, llegim: 
«... a honor del Senyor Rey et a utilitat de 
aqueixa Ciutat e daqiiesía.» 

«Aquexa insigna ciutat de Barcelona 

aquesta vila» (la de Sant Pedor), escrivian los 
sindichs y prohomens de la darrera, en carta 
als Concellers de la primera. 

( Arx. iMun. Cartas comú nas. De 1410a 141 9.) 

AQUET. Aquest es lo pronom demostratiu. 

ÀRABE. Àrab. arabesch, alarb. 

ARABESCO. Arabesch. 

ARANYA. Com adornament voltat de brochs per 
llumenar. Salamó. 

ARANYAR. Esgarrapar. 

ARAR. Diu Ramon Lull. en son Libre del ordre 
de Cavayleria: «E cove que les gens arkn e 
caven e traguen mal, perço que la terra leu los 

[ARBITRI. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 33 

fruyts on viua cavaller e ses bèsties: et que ca- 
vayler cavalch e senyoreig e haia benanança 
daquelles coses on los homens han mal tret e 
malanança.» Ab tot y aquest exemple v mol- 
tissims d'altres que's poden aduhir. la paraula 
at^ar fora avu}' castellanisme. Llaurar. 
ARBITRI. Àrbitre. 

Us. Joan de Resa v popular. 

ARBITRO. Àrbitre. 

ARBOLAR. Arborar. 

ARBOLAT. Arborat. 

«En les spatles de la roca hauia un jardi 
molt ben arborat^ hon lo Rey molt souinten- 
traua per deport perquè era molt delitós...» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ARBOLEDA. Arbreda. 

«Saltaren dins una arbreda 
que granava v no floria: 
al bell mig d'aquella arbreda 
un ginjoler hi havia, 
al costat del ginjoler 
brolla una font d'aygua viva.» 

(Canso popular.) 

ARCEDlA. Ardiaca. 

«Lardiacha cuvdaua ésser elet a bisbe, e lo 
cabiscol altrestal...» 

(Ramon LuU. Feli.\ de les maravelles del mon.* 

«No n'hi ha hu qu'en si no tinga 

una vil taca, 
sinó lo bo del ardiaca 

qui'n te cinch-centes.» 

(Coloqui e rahonament entre dues dames.) 

«Prengam lo llum, que V ardiaca 
es a la trona 

[ARDOR. 

3 — BARBRISMES. 



34 DICCIONARI DE BARBRISMES 

e ja lo seu bordó resona 
fortment lo Passi...» 

( Ibídcm.) 

ARDOR. Xardor. cremor. 

ARENAL. Sorral, areny. 

«Terra pus ferma, 
nova, mes plana, 
blana, solana, 
lluny del arem'. 
bon regadiu 
de font o riu.» 

(Jaume Roig. Llibre de les Doncs.) 

Son vivas encara abduas formas; la primera 
es mòlt general y la segona la usan mòlt los gi- 
ronins. 

ARENILLA per'aixugar lo escrit. Sorretas. 

ARGEL. Nom geogràfich. Alger. 

ARIDÉS. Aridesa, ariditat. 

ARISTÓTELES. Aristotil. 

«Arisíotil tench expresament... les animes 
ésser inmortals. Diogenes cregué fermament e 
dix que les animes eren inmortals e sen puja- 
ven al cel, si estant en lo cors havien virtuo- 
sament obrat.» 

(Bernal .Mcljc. Sompni.) 

ARMADURA. Volent expressar lo conjunt de pes- 
sas de fusta o ferre que, arrancant de las pa- 
rets, aguantan lo sostre o coberta d'un edifici. 
Encavallada. || Pessas de metall que vestían 
los militars antichs. Armeig. 

ARMASSON. Armeig, ormeig. 

ARMAT DE PUNTA EN BLANCH. Armat en 
blancli. 

[ARMATOSTE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 36 

Vejas l'article vanguardia, hont figura 
aquesta expressió. 
ARMATOSTE. Armatoa. 
ARMINYO. Armini, armeli. 

«Com tots foren ajustats, lo Rev hermità 
isque de una cambra, e entra en lo consell 
molt be abillat de roba de brocat, ab lo man- 
tell de carmesi forrat de harmiíiis. ab la corona 
al cap e lo ceptre a la ma.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ARNALDO. Nom de Sant. Arnau. 

«Essent procurador per vosaltres senvors 
nostres lo honorable Narnau Fonolleda...» 

(Carta als Conccllers, i5 de Febrer de 1436. Arx. iMun.) 

ARO. cèrcol. 

«ítem hun cerquol de ferre de bombarda e 
II astes de lançe sens ferres...» 

(Any 1484. Inventari de la Dressan. Notularum S'rifo!. 9 girat. 
Arx. -Mun.) 

ARPILLERA. Sarpellera, xarpellera. 

ARQUITECTO. Arquitecte. 

ARQUITRABE. Arquitrau ne diu lo Thesaurus 
d'Onofre Pou. 

ARRACADAS. Orelleras. 

Vejas l'article fundidor. hont se troba la pa- 
raula oreylleres. 

ARRAYGAR. Arrelar. 
ARRAYGAT. Arrelat. 

Us corrent en lo llenguatge parlat. 
ARRAYGO (HOME DE.) Home de cabals, de 
béns, de diners, d'arrels. 

[ARREAR. 



36 DICCIONARI DE BARBRISMES 

ARREAR. En sentit d'excitar un animal a que ca- 
rn i ne. Arriar. 

ARREBATAR. Arrabassar. |[ Enfurismar. || 
Entusiasmar. i| En sentit mistich. Arrapar. 
«Labat Sylvano, segons ques recompte, (o 
arrapat en lesperit: e après que fou tornat les- 
prit al cors ploraua.» 

( Recull de Eximplis.) 

ARREBATAT. Prompte. || Irable. 
ARREBATO. Promptitut. 
ARREGLO. Orde, disposició. |i Composta. 
ARREMANGAR. Arrebossar, atrossar. 

ARREMANGAT. Aquest mot, que ha de venir del 
castellà «manga». per mes que vol dir tirat 
amunt, no sols referintse a mànegas sinó a tota 
mena de roba principalment, no es català. 
Atrossat. 

«...anant també los Sors. concellers aquell 
die ab les gramalles de raixa negre ab les ísA- 
des airossades sota del bras...» 

(Diet. .\lun. i3d"Abrilde 1627.) 

En molts endrets de Catalunya se diu avuy 
dia atrossat. 

ARREMAXGOS. Amenassas. provocació. || 
Vantolaría provocativa. 

ARREMETRE. Arremir. escometre ab fúria. 

ARREPENTIMENT. Penediment. 

«E si per lo poch que de vos rins ara me- 
resch mes paraules de fe nous paren dignes de 
perdo, me serà forçat ma presta mort, obligant 
vos a lot penediment, vos sia testimoni de ve- 
ritat.» 

(.Maní Johan üalba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

[ARREPENTIRSE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 37 



ARREPENTIRSE. Penedirse. 
ARREPENTIT. Penedit. 

VejaS ARREPENTIMENT. 

ARRIBO. Arribada. 

ARRIESGAR. Arriscar. 

«... perço com vos sentiu mal dret e mante- 
niu poca veritat, a vos ne seguirà gran carrech 
e perpetual infàmia, la qual tot bon caualler 
deu esquiuar e ans arriscar e posar a la ven- 
tura cent vides, si tantes ne tenia ans que blas- 
me de couardia li pogués ésser imputat.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«Dona hi ha que ja s'arrisca 
à mànega de sati ; 
y no falta altra que isca 
ab lo vellut carmesí 
sobre la grana morisca.» 

iFrancesch Vicens García.) 

«Qui no s arrisca. 
no'n pisca.» 

(Aforisme popular.) 

ARRIESGAT. Arriscat, perillós. 

ARRIMO. Acostament. 

Ramon Lull. Obras rimadas. 

ARRODILLAR. ARRODILLARSE. Agenollar, 
agenoUarse. 

«Lescuder devant laltar se deu agenollar^ e 
que leu los uyls a Deu corporals e spirituals, e 
ses mans a Deu.» 

(Ramon Lull. Libre del orde de Cavayleria.) 

«Estava agenollada 
donsella Beatriu. 
Mentres oració feya 
li ve un jove gentil.» 

(Cant popular.) 

[ARROGÀNCIA. 



3}^ DICCIONAIU DK HARHRIS.MKS 

ARROGÀNCIA. Altivesa. 

ARROJAR lo menjar (') beure. Rcstituhir. treure, 

gitar. 
ARROPAR. Abrigar ab roba. 
arruïnar. Arrunar, enrunar, enderrocar. 

<<> Avarícia enderrocJia la hobra de la valor.» 

(Màxima antiga.) 

arruïnat (UN EDIFICI.) RÒnech. arrunat. 

«Troya e moltes altres terres foren destruy- 
des per folla amor de lutxuria, segons recomp- 
ten les histories: que romangueren ronechs 
molts castells e cremades sgleves e destroits mo- 
nestirs.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

ARRUMACO. Magarrufa. 
ARSENAL. Dressanal, dressana. 

«En est die fou averada en la mar la galera 
Real de sa Magt. que estave en lo dressanal 
de la present Ciutat y en lo entraren la mar se 
tiraren moltas pessas de las galeras que esta- 
ven en la mar y molta archabusseria.» 

( nict. Mun. Primer dWgost de 161 7.) 

ARS EN 10. Nom d'home. Arseni. 

Vejas l'exemple del article rodilla, hont se 
troba'l nom Arseni. 

ARTESON. Tagell. 

ARTESONAT. Taginat o teginat. 

«E fastich n'han les perafulles 

del tef!;inat 
que vos hajau axi gosat 

manar callar 

[ARTÍSTICH. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 39 

a qui us pot, sens pecat, cagar 
en mig la barba.» 

( Coloqui e rahonament entro dues dames.) 

ARTÍSTICH. Artisat. 

Jaume Roig, en lo Llibre de les Dones, diu 
que Valencià cresqué mòlt quan lo reyen Jau- 
me l'hagué poblada 

«decleresia, 
cavalleria 
artiçat poble 
constant, inmoble.» 
ARTUR. Nom propri d'home. Artur. 
ARXIPÉLACH. Arsepèlach. 

ASPAVIENTO. Esgarrif, esgarrifall, extre- 

niitut. 
ASPERESA. Aspresa. aspror. 
ÀSPERO. Aspre. 

ÀSPID. Aspis. 

«Una serpent qui ha nom aspis ha tanta de 
discreció que com la volen encantar, ella se 
clou la una de ses orelles ab la terra, e 1 altra 
ab la coha fahent que no hoge lo ancantador 
qui la vol occiure.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

ASQUERÓS. Fastigós, repugnant. 
ASSAHAR (FLORS DE.) Flors de taronger. 
ASSABATXE. Atzabeja. gayeta. 
ASSEAR. Agensar. 

ASSEAT. Assenat, prudent. || Nety aconduhit. 

II Ben posat. 
ASSERRADURAS. Serraduras. 
ASSEVERACIÓ. Averament. 

[ASSÍDUO. 



40 DICCIONARI DE BARBRISMES 

ASSÍDLO. Assiduhit. 

ASSIEXTO. Seti, setial. 

ASSILA'r. Acullit. recullit. albergat. 

ASSILO. Refugi, aculliment. alberch. 

ASSIRIS. Assirians. 

Vejas l'exemple del article medos. hont la 
paraula assiria7is se troba. 

ASTA. En l'accepciò d'escreixensa de certs ani- 
mals. Banya. corn. 

ASSUMPTO. Cas. I| Fet |[ Qüestió. || Argument, 
matèria, tema de una obra. [ Afer. negoci. 

ASTROLABI. Estelabre. estrelau. 
«Lo Rey Darago: 

»Molt nos maravellam com nons has aca- 
bada et tramesa la taula del estelabre quet ma- 
nam fer. Perquet manam expressament que la 
dita taula acabes ens trametés sens tardança. 
E aço no muts per res saben que si ho tarda- 
ves quens seria greu. Datum ut supra (28 de 
Janer de 1352.) A Davi Bonjorn juheu de Per- 
penva.» 

(Del .\rxiu de la Corona d'Aragó.) 

« Lo Re\' : 

»Gobernador sapiats que Xatan del Barri 
nos devia trametre en Barchinona lesialabre lo 
qual nos havia fet e ia sia lo dit Natan nos ha- 
, via fet saber quen Vidal Ferrer juheu de Bar- 
chinona nos daria lo dit estalabre lo qual ell li 
havia trames, emperò ne lo dit Vidal Ferrares 
vengut devant nos ne sabem per qual raho sa 
estat ne havem haut lo dit estalabre perquè us 
dehim e us manam que façats quel dit Xaçan 
del Barri vos do lo dit estalabre^ quens ha ya 

[ASTRÓNOMO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 4 1 



fet o quens en fassa altre sens tarda e trametets 
Ions encontinent a Montço. Dada en Belloch 
sots nostre anell mayor a X de Novembre 
en lanv de la Nativitat de Nostre Senyor 
MCCCXII. AI gobernador Rosselló.» 

(Del mateix Arxiu.) 

«ítem un Strelau qui ere den Roger, lo qual 
es de lauto. 

»Item un strelau daur ab son stoix de cuyr 
daurat ab bordo vell vermell.» 

(Inventari dels bens del Rey Martí.) 

«Lo Rey: 

» Honrat Abat. Nos volriem fort e hauriem 
gran plaher per nostre car primogènit lo Rey 
de Sicilià un joven instruït en lo Strelau e que 
en aquell sabes levar la hora de dia et de nit.» 

(Carta del Rey Martí al Abat de Poblet. Arx. C. d'Aragó.) 

ASTRÓNOMO. Astronomia. 

«Demana Fèlix al pastor, si en los .xij. sig- 
nes e en les .vij. planetes es calor, humiditat. 
fredor e secor. Respos lo pastor que los astro- 
nomians han apropiades les .iiij. calitats de- 
munt dites als .xij. signes e a les .vij. planetes, 
per ço car son occasio a multiplicar les .iiij. 
calitats dels elements, pus fortment en . j . temps 
que en altre; e aço es per raho de la influen- 
cia que los corses terrenals reben dels celes- 
tials.» 

(Ramon LuU. Fèlix de les maravellés del mon.) 

ATAREAT. Aqueferat, afeynat, enfeynat. atra- 
fegat, amohinat. 
ATASCAT. Encallat. 
ATAVIO. Agensament. 
ATENIENSE. Atenies. 

[ATESORAR. 



42 DICCIONARI DE BARBRISMES 

ATESORAR. Tresaurisar. atresorar. 

«Diu Horacl. que la moneda o ella serveix, 
o ella es servida, perquè ell diu: vo vull sot- 
metre mes coses a mi, no pas mi a mes rique- 
ses: car la mesura de les riqueses es so que 
necesitat requer: e 1 hom avar vol tresaurisar 
la sua casa d on se \ulla que \inga.» 

(En Pax. Doctrina Aloral.) 

ATESTAR. Omplir. || Testimoniar. 

ATESTAT. Ple a seny. a curull o de gom a 
gom, segons de que 's tracta. |j Testimoniejat. 

ATESTIGUAR. Testimoniar, testimoniejar. 

ATISSAR. En sentit de provocar a una persona o 
bèstia contra un' altra. Atiar. || Donant a en- 
tendre que's donan colps. Pegar, clavar, 
arriar. 

ATORNILLAR. Caragolar, collar. 

ATRAGANTARSE. Lo menjar. Entravessarse, 
ennuagarse. || Sentit figurat referintse a ser 
desplahent una persona o cosa. Entraves- 
sarse. 

ATRÀS. Com a nom. fi^ndarreriment. || Com 
a adverbi o interjecció. Enrera. 

ATRAURE. Vejas atreure. 

ATRAPAT. Endarrerit. 

ATRE. Altre. 

ATREURE. Atirar, tirar. 

«Axi com es atirat 
Lo ferre per caramida 
Disponlo a mal son grat, 
De tal valor es garnida, 

[ATRI. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 43 



Enaxi per semblant mida 
Los corsors celestials 
Disponen los terrenals 
En aquesta present vida.» 

(Entelin Turmeda. Cobles à la divisió del Regne de Mallorques.) 

«Tanta era la honestat de la sua vida (la de 
Griselda), e la noblea de les sues paraules ab 
les quals se tirava les coratges de les gents.» 

(Bernat Metge. Historia de Valter e Griselda.) 

ATRI. Pati. II Porge o porxe. || Altri, pronom. 

ATRIL. Faristol. 

ATROPELLO. Atropellament. 

«Premediten los catalans la (durada) que 
tindrian las lleys de Castella rendida Catalu- 
nya, y la que poden tenir los incendis, los sa- 
queigs, los atropellaments», etc. 

(Despertador de Catalunya.) 

ATZAGALLADA. Considerant que aquest mot ha 
de voler dir, en sentit figurat, «colp d' at~aga- 
ya»., s'hauria de dir y escriure atzagayada. 

AUCELL. Mal us d'aquesta paraula aplicada a és- 
sers volàtils grossos. Au. 

AUDÀCIA. Ardiment. 

Us. Ramon Lull. Obras rimadas. 

AUDÀS. Audacios. 

AUDIÈNCIA. Audiensa. 

AUGUSTO. Nom d'home. August. 

AULLAR. Hudolar, adular. 

«Lo Peregrí. 

«Ara vos prech me vullau dir 
çfques lo que's sent 

[AUSENCIA. 



44 DICCIONARI DE BARBFIS.MES 

que hiidola terriblement 
com si fos ca? 

L'Anima. 
Mon pare. que cremant esta 

dins en lo Ibch. 
al qual no aturan un poch 

lo turmentar 
perçol sentiu hudolar 

incessantment 
car ell volgué eternalment 

exercitar mal. 
perço haurà pena eternal 

ab los dampnats.» 

(Romiatge del venturós Peregrí.) 

«Un hom ío condempnata mort: e quant lo 
meteren en la presó no pogueren partir delí 
.j. seu ca. E quant lo dit hom hagueren dego- 
llat en la plaça, lo dit ca adulaua molt conti- 
nuament, e anaua per la vila. e lo pa que podia 
auer portaua lo en la bocha e metia lo en la boca 
de son senyor mort, cuydantse lo ca que son 
senvor stigues per aytal manera de fam. E en 
laltre dia següent lo cors del dit hom mort fou 
gitat en lo riu ; e lo ca tentost gitas en lo riu sos- 
tenent ab les espatles e ab la bocha lo cors de 
son senyor per manera que no anas al fons.» 

« Recull de Eximplis.) 

AUSENXIA. Absència. 

AUSENT. Absent. 

AUSIAS. Mala pronúncia del nom Aiisias. 

AUSTERO. Estret, en menjar, en beure y en fruir 
de plahers corporals. || Retirat, penitent. || 
Recte, estret de conciencia en grau mòlt 
gran. 

AUSTRÍACH. Austriach. 

[AUTOS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 46 

AUTOS. Auts. 

Us. Joan de Resa. 
AUTORISACIÓ. Autorisament. 
AVANS, com a nom. Avens. 1| Com a adverbi. 

Abans. 

Aba?is^ segons los etimologistas, ve del llatí 

«ab antea.» 
AVANTES. Abans. 
AVANTS. Abans. 
AVARO. Avar. 

«Perço que fo gran usurer 

mercadejant 
entre gent pobre contractant 

sense pietat, 
exercint molt crueltat 

ab quant ha fet. 
En temps de gran fam e destret 

se feu molt rich, 
era molt az^ar v molt crich 

e envejos.» 

(Romiatge del Venturós Peregrí.) 

AVENENCIA. Avinensa. 

Lo cap. CCLXXX del Llibre del Consulat de 
Mar tracta «de avinences entre patró é merca- 
ders per roba noliejada.» 

AVERANY. Vejas agüero. || Si aquesta paraula 
ve del llati «augurium », no li trobem la relació 
ab «apreci» v «estimació» que li dóna lo dic- 
cionari de Labernia. La expressió fer mals 
averanys, que avuy s' usa com a fer menyspreu 
o fàstichs d'alguna cosa, es una accepció a que 
s'ha extès lo seu sentit originari de fer predic- 

[AVERL\T. 



46 DICCIONARI DE BARBRISMES 

cions observant lo cant. lo vol v altras circuns- 
tancias de las aus. 

AVERIAT. Gastat, malmès, cstantis. 

En lo Diet. Al un. se troba algunas vegadas 
haverse gastat blats dels que's tenian com a 
provisió de la ciutat. 

AYGL A NAF. Aygua nafa. 

«Aigües estilades de olors com son aigua 
nafa^ aigua ros, aigua de mosqueta, aigua de 
trèvol, aigua de murta, y altres una cosa estre- 
mada especialment de la nafa sen fa tanta que 
sen proN'ehix la mitat de Aragó...» 

(.Mossèn Cristòfol Despuig. Col-loquis de la insigne ciuuu de Tortosa.) 

AYGUAR. Aygualir, aygalir. 

AYMA. Paraula qu'en català es untempsdel verb 
a\"mar; però que alguns usan tal \egada confo- 
nentla ab arma^ qu'antigament espressa\a la 
idea d'esperit. Anima, arma. 

En aquesta darrera forma se troba sovint en 
Ausias March. 
AYRAT. Irat, irós. 

«Aqueix joue curt de cos 
dauli a rosegar vn os. 
Rosegue perquè sestire 
y mes estirat se mi re 
de aço que li dich no es ayre 
y sis vol mostrar j-ros 
dauli a rosegar vn os.» 

( (Lancionero llamado Flor de Enamorades.) 

AYRE LLIl'RE (AL.) Quan se diu per l'ayre pre- 
cisament. Al ayre. || Quan se diu per contra- 
posició al lloch clos. Al ras. 



yi^ii/)H^ m )LCii/yK^ >^ yi^ii^yK^ m %4u/yu)M 



B 



BABIECA. Babau. 

BACINILLA. Gibrella, gibrelleta. 

BÀCUL. En totas las accepcions. Crossa. 

En lo Diet. Mun.. jornada de 7 d'Agost, se 
diu que l'Abadessa de Santa Clara tenia «sa 
cj~ossa al costat.» 

BADEJO. Badench, bacallar. 

«ítem per mig quintar de badench salat. 
I lliura 5 sous.» 

(Llibre de comptes del monestir de Montalegre.) 

BAHIA. Badia. 

BAIX LO PUNT DE VISTA. Com fa notar 
D. R. M. Baralt. en son «Diccionario de ga- 
licismos». aquesta expressió es un disbarat 
ideològicament considerada. Mirat d'aquesta 
o de r altra manera, des de tal o qual punt 
de vista, mirat o vist per aquest cantó. 

[BAIXADA. 

4 — BARBRISMES. 



5o DICCIONARI DK BARBRIS.MES 

BAIXADA. No expressant l'acte de baixar sinó '1 
lloch que's baixa, serà mes castissa la paraula 
de\allada. 

Devallada de la Presó, devallada de Santa 
Eulària, etc. devan en ma infantesa 'Is vells, y 
ho trobo escrit, entre altres llochs, en la obra 
de Magí Canyelles. 
BALAR. Belar. 

«Ovella que bela, pert bocí.» 

( Aforisme popular.) 

BALBUCEAR. Barbotegar. 
BALDE.BALDES(DE). Defranch. || Enva.de- 
bades. 

BALDOAIERO. Nom de Sant. Baldomer. 
BALDOSA. De pedra, y, si es gran, també de terra 

cu\ta. Llosa. |j De terra cuvta, essent de ta- 

many xich. Rajola, cayró. 

«E deus saber que el (Nemroth) íonch lo 
primer qui troba de coure rajola...» 

(.Fra Francesch Eximcnis. Tractat del regiment de prínceps.) 

BALLENA. Balena. 

«E adonchs foren creades les balenes grans 
e totes coses viuents, quis crien en les a\gues, 
cascuna de sa natura e de sa ligura.» 

( .Mossèn Guillem Serra, (ienesi de Scriptura.) 

BAL•LENER. Nom d'embarcació. Balener. 

«Nosaltres som dotze naus }■ tres galeres, y 
ells son .xxiij. naus grosses, les majors e mi- 
llors de tota üenoua: e mes porten quatre ba- 
laners e dues sageties.» 

(Johanol Martorell. Tirant lo Blanch.) 

BANCH DE PEDRA. Pedrís. 

[BANDERÍA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 5 1 



BANDERIA. Banclositat. 

«... per raho de bandositat cove comportar 
e sostenir mals homens: e qui nodreix e sosté 
mals homens es personer de llurs pecats.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

«... après fui arribat assi en lo loch de Sant 
P. pescador lo qual es poblat de cent fochs o 
mes he trobada vna gran bandositat la qual 
comprenia tots los homens del dit loch per 
dues parts en la qua.\ bandositat sa\•ian saguits 
duna part e daltre tocaments hi nafres...» 

(Cartas del procurador del comptat de Ampurias. 1440. Arx. Mun.) 

BANDIDO. Facinerós, bandit. 

Vejas l'article facinerós. 

La paraula bandit no la hem trobada sinó en 
l'escrit del quin travem los bocins següents: 

«... auisam vostra senyoria com per alguns 
bandits fils de iniquitat posposada la temor de 
Deus e la correcció temporal de pochs dies ença 
en la vostra vila de Vilagrassa se nodrescan de 
ladronicis » 

(Carta de Tàrrega als Conccllers de Barcelona. 1440. Arx. Mun.) 

«... ates lo nombre de dits bandits que es 
molt...» 

(Ibídem.i 

BANDO. Com a partit, lo mateix que com a docu- 
ment. Ban. 

«Ban, es crida que lo Oficial que es cap 
mana fer al Atambor major...» 

(Domingo Moradell. Preludis Militars.) 

BAQUETA d'arma de foch. Burxa. 

«... ab la burxa del arcabus, dita per altres 
la VAQUETA», se llegeix en los Preludis Militars 



de Domingo Moradell. 



[BARATO. 



52 DICCIONARI DF BARBRISMES 



BARATO. Barat, en l'accepciò d'econòmich. 
BARBA POSTISSA. Barba falsa. 

«Que nenguna persona de qualque condició 
sia no gos portar per la Ciutat de nits ne de 
dies barba falsa ne la cara cuberta...» 

( Arx. Mun. Bans y cridas. 14 de Desembre de 1360.) 

«Vestits de seda 
vns com a vells, 
ab barbes falses...» 

i D'una relació del carnestoltas de Barcelona l'any 1616.) 

BÀRBARO. Barbre. 

Us. En Ausias March, entre altres autors. 

« 

ab rams, verdura 

fonch ó figura 

de les murteres, 

brot d'oliveres 

e atres arbres, 

molts d'aquells barbres 

qui si trobaren 

ne enramaren 

Jethsemani.» 

(Jaume Roig. Librc de les Dones.) 

BARCO. Veixell. 

BARRAGANA. Bagassa, amigada. amistan- 

sada. 
BARRET APUNTAT. Barret de cresta. 
BARRET DE TRES PICOS. Barret de gresol, 

usat des del comens del segle xviii. || Barret 
de cresta, usat a las darrerias de la mateixa 
centúria. 
BARRO. Castellanisme ab que'ls esculptors ano- 
menan l'argila pastada. que serveix per mo- 
delar. Brach, fanch. argila. 

[BARRO CUYT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 63 



BARRO CUYT. Terra cuyta. H En forma de vai- 
xella. Terrissa. 

Per la paraula brach, vejas l'article lago, 
primer exemple. Las demés formas son usuals. 
BASTARDO. Bastart, bort. 

BASTOS. Gom a denominació d'un dels colls del 
joch de cartas. Bastons. 

«Lo nostre Rey no tenia 
sinó espasas y gualons, 
vol lemvit de Picardia 
que confia ab los bastons. 
Lo francès ab sa manera 
lo partit li ha trencat, 
mas si laltre fa primera 
restarà molt embafat.» 

(Vilancet sobre la presa de Sanet Quintí.) 

També havem sentit esta denominació usada 
en to festiu pèls jugadors. 
BATETJOS. Bateigs. 
BATIBURRILLO. Bat-y-bulL bat-y-bull-fa- 

rina. 
BAUDILI. Nom propi d'home. Baldiri. 
BAUPRÈS. Bouprès. 

Bouprés trobem escrit en un document del 
any 1331, insert en la colecció diplomàtica de 
las Memorias históricas de Barcelona, per 
Capmany, y aixis ho deyan fa alguns anys los 
mariners de la terra. 
BAUTISME. Baptisme. 

Vejas l'article bautista. 
BAUTISTA. Baptista. 

[BAYLARÍ. 



54 DICCIONARI DK BARBRISMES i 

«Joan liaptisía 
mav hach tal \ isla: 
ma\' en T ha bor 
ab tal claror 
ni tant hi veren 
cinch que vingueren.» 

I Jaume Rdij;. l.ibrc Jc Ics Dones.) 

BAYLARÍ y BAYLARINA. Si es que denominem 
aixi als quins fan ofici de ballar, per distin- 
girls dels que ho fan per gust o distracció, ha 
de dirse. com diu lo poble, ballarí, ballarina, 
perquè no ve de «bailar», sinó de ballar. 
BAYNERS. Veyners. 

En documents antichs hem vist esta paraula 
constantment escrita ab b: però ha de serho 
ab V, per quant ve del llatí «vagina». 
BEATO. Beat. 

«Alguns homens hi ha beats 
que tenen unglas de gats.» 

^ Atbrisinc.) 

BEBÈ. Nina per jugar las criaturas. 
BEDEL. Bedell. 
BELICÓS. Belicorós. 

Vejas l'exemple del article belicositat. 

BELICOSITA r. Bclicorositat. 

«... la princesa de totes les províncies, que 
beu es Spanya per la sua gran riquea, e bellea. 
e noblea, per la bellicorositat dels seus natu- 
rals, entre totes les del mon...» 

( Bernal Boadcs. Feyis darmes de C'-atalunya.) 

BENEFICI, expressant que's guanya, es català; 
però en certs cassos es preferible dir guany, 
profit o bé. 

[BENITA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 55 



BENITA. Nom de dona. Beneta. 

BENITO. Nom de Sant. Benet. 

Benet s'anomenava a tots los Sants Pares que 
's devan en castellà «Benedicto», entre altres, 
al aragonès Luna, conegut per XIII'^• en lo pon- 
tificat llavors en disputa. 

BERNARDINO. Nom de Sant. Bernardí. 

«... arribaren las setze galeras de Spanya, de 
las quals era capità don Bernardi de Men- 
doça.» 

(Libre de la benaventurada vinguda del Emperador y Rey don Car- 
los. Palma, 1542.) 

BETA. Veta. 

BISIEST(ANY.) Any bexest. 

«... lo qual any dix que esta encare en los 
.iiij. temps demunt dits, e sta en .xij. meses, e 
en .iij. setmanes, e en .ccclxv. dies e .vj. ho- 
res, les quals .vj. hores fan bexest en lo quart 
any, etc.» 

( Ramon Lull. Fèlix de las maravelles del mon.) 

BLANCURA. Blancor. 

«... la cara e les mans se demostrauen de 
inestimable blancor e bellea.» 

(.lohanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

BLANCH ) Expressant lo lloch a hont se dirigeix lo 
BLANCO ) tir d'arma o aquesta mateixa, quan es 
de las que's llansan. Fito. 

i<Com me pens tirar certer 
dant aAJito o paper, 
non do en tot lo terrer, 
ans molt defora. 

Y aixím fa sospirar 
tant ma senyora.» 

^ Cobles de la Ballesta. — Anònim del segle xv.) 

[BLANDIR. 



5G DICCIONARI DK BARBRISMES 

B LAN DIR. Brandar. 
BLAXDÓ. Brando. 

«Davant lo dit senxor rc\ ana un carro ab 
\' brandojis molt j^rans. tro qLic lo en la dita 
església.» 

(Crònica del rcy l\>re 'I (k-rimoniós.) 

BLANURA. Blanor. 

BLASFEMAR. Flastoniar. 

BLASFÈMIA. Flastomía. 
«Glay cruel feva 
ab les trastorn ies que deva.» 

( Romiatge del N'enlurós Pelegrí.) 

BLASFEMO. Flastomador. 
BLINCAR. Vinclar. 
BLOQUEJAR. Assetjar. 
BOCACALLE. Cap de carrer. 

BOCADO. Bocada, boci, mos, mossada. quei- 
xaL queixalada. || Part del fre del cavall. Mos. 

«Lo sinque pecat fo gola: per una mala bo- 
cada passa (Adam) lo manament del Senyor.» 

(IMosscn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 

BOCA DE JARRO (A). Tirar o desparar un'arma 
molt prop del objecte que's vol tocar. A boca 
de canó. 

BOCINA. Botzina. 

Us. Ramon Lull. Obras rimadas. 
• «E aixi mateix mana a tots los patrons que 
com ferrien en lestol dels moros que fessen 
molt gran sclaíít de trompetes, e analils, e de 
botí(i?ies . . .» 

( .Marti Johan de Galba. Quarta pari de Tirant lo Blanch.) 

BODEGA. Celler. 

[BOJOS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 67 



BOJOS. Boigs. 

in vitllas» 

(Aforisme popular.) 



«Boigs fan vitllas» 



BOMBARDEIG. Bombeig. 
BOMBONS. Dolços, bobons. 

BONETE j 

BONETO i ^^"^^• 

«E lo Re}- ixque ab una roba de brocat sobre 
brocat carmesí forrada de erminis, e hagué de- 
xada la corona, e portaua en lo cap un petit 
bojieí de vellut negre, ab un fermall que stima- 
uen valer cent sinquanta milia scuts.» 

(Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«ítem per un bonet e sabates...» 

I Llibre de comptes del .Monestir de Montalegre.) 

Bonet diuhen al dels sacerdots en la provin- 
cià de Lleyda. 

BOQUETE. Èsboranch. 

BORDAR. Brodar. 

«E Tirant ixque mol be abillat, e deuisas en 
aquesta forma, ço es, ab gipo de brocat car- 
mesi, e sobre lo gipo un gesaran de malla e so- 
bre I gesaran un jaquet dor febreria, e ab moltes 
perles quey hauia brodades, ab spasa cenvida, 
y en la cama portaua la garrotera e al cap un bo- 
net de grana ab un fermall de molt gran stima.» 

(Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

íBORRANGO! Aquesta interjecció, per mes qu'es- 
tiga generalisada en la nostra terra, no's dèu 
admetre en català, donchs creyèm que ve del 
castellà y es un atenuant del mot «borracho». 
Com equivalent a lo que se li fa expressar, pot 
dirse. segons los casos: j carat! jdimontri! 
I que dius! etc. 

[BORRAR. 



58 DICCIONARI DE BARBRISMES 

BOR RAR. Esborrar. 
BORRATXERA. Ibria^ucsa. 
BORRATXO, l'briach. 
BORRICADA. Asenada. 
BOSCOS. Ho.schs. 
BOSSAL. Morrió per las hostias. 
BOTAR una nau. Avarar. 

D" us bastant general en lo poble encara a\ uy 

dia. 

«Fo verada la nau nova de 11 cubertes den 

Broniquer la qual ses feta devant les voltes dels 

fusters.» 

( Diet. .Mun. i6 Abril de i 393.) 

«... avararen a la Dreçana una galera de las 
quatre del general de Cathalunya.» 

(Diet. Mun.. jornada de 3 de Juliol de 1Ó07.) 

BOTELLA. S'usa bé quan se diu d'una eyna de pell 

tova que serveix per dur vi x- bèurel: mes no 

quan se vol expressar ampolla. 

Vejas l'exemple que's troba en l'article sur- 

TiDOR. hont hi ha "1 mot ampolla. 
BOTI CA RI. Apotecari. 
BOTONADURA. Botonada. 
BOTXORNÓS. XafojJÓs. || Vergonyós, afron- 

tós. 

BÓVEDA. Volta. 

«Aquests leons. e tomba stauen dins una ca- 
pella de volia, los archs de la qual eren de por- 
fis. e recolzauen sobre quatre pilars de jaspis, e 
la clau del cruer era dor macis buvdada, guar- 
nida de moltes fines pedres...» 

uMarii Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

[BRAS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL Sq 



BRAS (SOTA'L). Esta expressió no es, ben mirat, 
cap barbrisme: però es mòlt mes català y co- 
rrent sota l'aixella. 

Aixella 's troba en lo Thesaurus d'Onofre 
Pou y es d'us corrent. 
BRASSOS (PORTAR A ALGÚ A BRASSOS O EN 
BRASSOS.) A bras, quan no mes se porta en 
un. A pes de brassos. quan se porta ab tots 
dos brassos estirats. 
BREU (EN.) Abiat. 
BREVATGE. Beuratje. abeuratje. 

L's. Ramon Lull. Obras rimadas. 
També es popular en alguns endrets. 
Vejas l'exemple del article dario, hont se 
troba la paraula abeiiratge. 
BRILLAR. Lluhir. 
BRILLO. Lluhor. lluhentor. Iluhissor. 

«L anet vegue en la^•gua la luor duna stela 
e pensant que fos peix volchlo pendre e noy 
troba res. E un altra vegada ^"iuhi un peix e 
pensant que fos tal com laltre no si volch aca- 
bussar e endurà per sa gran peresa.» 

( En Pax. Doctrina Moral.) 

BRODAT. Com a nom general de cosas brodadas. 

Broderia. 

«Los nostres... han guanvat sis estandarts, y 
quatre banderas. dels quals se embian al Rey 
dos estandarts en broderia : en lo hu està Sant 
Jaume al mitg...» 

(Relació d"un fetd'armas del .Marqués de la .Motte en la guerra de 
separació. ) 

BROQUEL. Broquer. 

[BROTXA. 



do DICCIONAHI DI£ BARBHIS.MKS 

«En est dic se tingueren brassos a cerca que 
lo virrev havie fet desarmar cert cavaller de un 
broquer \ una spasa. lo que es contra consti- 
tutio...» 

(Dicl. Mun. iH Scptcmbre de 1617.) 

BROTXA. Bronja. 

BROT XE. Fermall, tanca, jj De llibre, tanca- 

dor. 

«Ct)m Phelip ha^ue rebut los diners que son 
pare li hauia trames, òll se abilla molt be de ro- 
bes de brocat roce^ant e de xaperiaeell tenia ja 
mohs fermalls e cadenes de or e moltes altres 
joves de stima.» 

(Johanol .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

« Lo mestre de sentencies, ab dos tancadors.» 
»Virgili, de pergami. ab W tancadors.» 

( Inventari de 1483.) 

BRUJAS. Com a nom geogràíich. Bruges. 

Bruges escrivian en 1406 als Concellers de 
Barcelona los consols y mercaders catalans d' 
aquella població. 

BUBÒNICA (PESTE.) Peste de la glanola. 

«Impediment perillós se diu, quant en lo 
lloch destinat pera les corts, v ha pestilentia, v 
si moren de la glanola engendrada de corrup- 
tio de a\'re.» 

( Lluis de Peguera. Pràctica de celebrar corts.) 

BUCH. Si bé aquesta paraula es Ilegitima y corrent 
pera expressar l'arna o rusch hont viuhen v tre- 
ballan lasabellas, aixis com també altras ideas 
del vuyt d'algun objecte, v. encara qu'hem tro- 
bat aquesta paraula usada en lo segle xv com 
a sinónima d'embarcació, los pochs que avuyia 
usan l'han refeta inspirantse en lo castellà. Nau. 

[BÚFALO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 6 1 



BÚFALO. Brufol. 

«Com tots se foren dinats anaren al gran 
mercat, lo qual trobaren molt be emparamen- 
tat de molts singulars draps de raç, e aquí co- 
rregueren brufols qui eren molt braus e son 
molt singular festa de veure.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«Entre bous, brufols e camells eran passats. 
CL. milia per la gran prouesio que hauien feta 
pera fornir la ost.» 

(Martí Johan Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

BUGIA. Quan no's dóna com a nom de cert animal, 
sinó d'objecte que s' encén pera fer llum. Can- 
dela. 

Lo poble que parla català no ho diu d'altra 
manera. 

Vejas l'article vela. 
BUGIR. Vogir, voltar. 

«Lo caualler qui en batalla es vençut deu pen- 
sar sis coses: la primera es que la victorià de- 
ualla de Deu : la segona es que Deu qui la dona- 
da a altre la pot donar a ell : la terça es perquè 
se humilie a Deu e a gents : la quarta es que dels 
majors prínceps del mon son stats vençuts: la 
cinquena es que per sos peccats mereix axo e 
mes auant : la sisena es que la fortuna vogint la 
sua roda li plau axi.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

BUHÓ o BUHOR. Bafor. 

BURDO. Groller, tant en sentit natural com en lo 
figurat. 

BURRA. Quan ab tal paraula no's vol expressar 
la substància grassa y oliosa de la llet, sinó la 
femella del ase. Asena, ruca, somera. 

[BURRO, 



<)2 DICClONAin DE BARBHISMKS 

«No sols moral 
mes natural 
la llet altera, 
si de somera 
mama la llet 
lo xich pertret 
may pora ser 
ca\all llauger. 

( Jaume Roig. I.ibrc de les Dones. > 

BLRRO. Ase. ruch. 

« Ab fi ran escarn 
mes nat dins carn 
pel bou e nich 
com rev e duch 
fonch conej^íut, 
serxit. temut.» 

•laumc Roig. I.ibrc de Ics Doncs.) 

«Qui dona l'os al ase y pall' al cà, 
Mostra que té poqueta sabiesa: 
Pus vol donar tot al revés quan fa. 
Car demostrant tenir molt gran simplesa ; 

En aquest temps v'em s'usa tal grossesa 
Que'ls sapients sostenen pobre stat 
Y'ls ignorants honra y prosperitat 
que per rahò te de ser lo contrari : 

Huv mes que ma}- v'em que à la pobretat 
Doctrina sta sugeta per desNari.» 

( Pere Serarfi.) 

BUYDOR. Vuyclor. Del llati racuitas. 
BL'YT. Viiyt. Del llati vaciius. 
BIYTRE. Voltor. 

«Los luxuriosos son turmentats per i'oUíds 
qui incesantment menjen lurs fetges in mor- 
tals.» 

( Bernal Metge. Sompni.) 




^^wr?= 



l«-!\. 



y<><<>KV<>*<^>'<>X>X >K^>« ^W<>K^>'^>*< 



c 



CABALGADURA. Cavalcadura. 

«Y apenas la ferradura 
en lo terme estamparà 
la vostra cavalcadura. 
quan à tot lo lloch farà 
senyal de tanta ventura.» 

(Francesch Vicens García.) 

CABALGAR. Colcar, cavalcar. 

Us de la primera accepció. Mallorca. — De la 
segona. Ramon Lull, Obras rimadas. 

« kuÍQr descavalcà \ ajudà à descavalcar dA 
Compte, que no podia cavalcar ni descavalcar 
sinó li ajudavan.» 

( Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

CABALGATA. Colcada, cavalcada. 

«En est dia festa del gloriós St. Joan los se- 
nyors consellers al mati acompanyats de cava- 
lles V ciutadans a cavall feren la cavalcada com 
es acostumat quiscun any.» 

(Diet. Mun. 24 de Juny de 1612.) 

[CABALLAR. 

5 — BARBRISMES, 



66 DICCIONARI DE BARBRISMES 

CABALLAR. Lo propri dels cavalls o lo que se'ls 
sembla. Cavallal. 

«Cavallal cosa de bon cavall», se llegeix en 
lo Vocabularius de Nebrija, publicat per Fra 
G. Busa. 

CABALLERISSAS. Estables. 

CABIDA. Cabuda. 

CABILDE y 

CABILDO CATEDRAL. Capítol catedral. 

CABO. ^Perquè no podrian dirse caps als qu'en 
l'exercit s'anomenan cabos? En los Preludis 
Militars, de Domingo de Moradell. obra d'una 
època en que T idioma anava ja mòlt cap per 
avall, encara's deya caps d'esquadras. 

CADÀVER. Cadavre. 

CADÈNCIA. Cayent. 

Son d'us íins vulgar las expressions: «Aquest 
vestit tè mòlt bon cayent». «lo cayent d'una 
tonada», etc: per lo que's veu qu'en nostre 
idioma lo derivat del llatí «cadente». a mes de 
la accepció musical, ne té d'altras. 

CADIS. Nom geogràíich. Calis. 

«Calis illa de Spanya». se troba en lo Voca- 
bularius Aelii Antonii Nebrissensis, publicat 
per Fra Gabriel Busa. 

CAHÍS. Mida. Cafís. 

«... una ni ha (d'heretat) entre les altres pera 

cullir pa que si cullen tres cents cinquanta 

ca/isos de gra mesura de Tortosa, que son de 
( rgcll mes de cinch cents cajisos. y de la vostra 
mesura valenciana mes de mil.» 

( .Mossèn (>rislófol Despuig. (Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa.) 

[CAIN. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 67 



CAIN. Caim. 

«Com Adam fon en la vall de Ebron comen- 
sa a viure de la sua suor e hach dos fills, Caym 
e Abel. E per raho del sacrifici de les bèsties 
cresch a Caym enveja contra Abel. Cor Abel 
offeria del millor bestiar que havia. E Caym 
offeria del pitjor.» 

( Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 

CAIXA. Es paraula ben catalana que s'aplica a un 
objecte vuyt per ficarhi alguna cosa; mes açò 
dèu entendres sols tractantse de mida gran y de 
matèria resistenta. S'incorre en castellanisme 
dient: «caixa de cartró, caixa de pendre ta- 
bach», ja que llur veritable nom es capsa. 

«E après alcuns dies lo Cardenal ach un ros- 
sinyol, e mes lo en una cúi/pça, eacomanala al dit 
servidor, dientli ques guardas que no obris la 
dita cabça^ que si la obria que de continent lo 
gitaria de casa sua e de tot son benifet. Lo dit 
seruidor pres la dita cabça ; e con fou apartat en 
sa cambra comença a parlar en si matex : E que 
pot ésser en aquesta cabça ques puxa perdre?^ e 
pus que negu nou veu nou sabrà lo Cardenal. 
E ell vençut de la tentacio obri la dita cabça, e 
lo rossinyol que era dins tantost isque se vola, 
e anassen.» 

(Recull de Eximplis.) 

CAIXA DE FUSELL, PISTOLA, TRABUCH o 
CARRABINA. La part de fusta que hr ha en 
cada una d'aquestas armas. Encep. 

A la vila de Ripoll hi havia hagut molts ar- 
mers, y allí 's treballavan lo mateix los panys y 
canons que 'Is enceps. 

' En un document del Arx. Mun. hem llegit 

de cert fuster qu'era, també, encepador. 

[CAIXAL. 



68 DICCIONARI DE BARBRISMES 

CAIXAL. Queixal. 

«Com lo Rey se fou leuat pres vna lança que 
troba en terra, e mes se a poch a poch entre la 
gent, e acostas tant enuers Tirant, e tirali un 
bot de lança. e perço com no tenia bauera do- 
nali en mig de la galta, e derroca li .iiij. que- 
xals de que perdé molta sanch...» 

( Johanot iMartorell. Tirant lo Blanch.) 

Queixal diuhen en la provincià de Lleyda. 
En lo diccionari de Labernia se troba la ex- 
pressió «menjar à dos queixós». 

CALABRE. Cadavre. 

CALAFAT. L'ofici qu'expressaaquestnom.la ma- 
joria de la gent lo confon ab lo de mestre d' 
aixa. Calafat es lo qui tapa forats y junts de 
naus ab estopa y quitrà; mestre d'aixa lo qui 
fa la obra de fusta de la nau. per lo que li ser- 
veix mòlt l'aixa. 

Aquesta confusió no es ga}Te extranya per 
quant los d' un y altre ofici solen treballar mòlt 
aplegats y a Barcelona formaren un sol gremi 
des de 171 1 . 

CALAFATEJAR. Calafatar ne diu Onofre Pou. 

CALAT. Vogit, reixat, trepat. || Amarat. 

Per l'us de la primera forma vejas l'article 

BUGIT. 

«E con lo dit Polonio ho ach oyt, tentost 
gita de sí la garlanda que tenia en lo cap, e 
despullas de les vestedures írepades e desones- 
tes que porta ua.» 

(Recull de Eximplis.) 

CALAVRE. Cadavre. 

[CALDÜ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 69 



CALDO. Brou. 

Encara's diu «brou de pa». 
CALENTAR. Escalfar. || Fer tornar ruenta al 

foch alguna cosa. Caldejar. 
CALESSA. Nom de carruatge. Cales. 

«Si vas à Montserrat, ves per Sant Lluch, 
Que no't picarà '1 Sol, per mes que't toch. 
No vajas ab calés (*), gasta mes poch, 
Ves com madò Guilleuma, sobre un ruch. 

Veuràs allí unas perlas com un truch, 
Las esmeraldas com un plat de foch, 
Los diamants mes grossos que un gran roch; 
Entre las Uàntias mira la del Duch. 

Si pujas à la hermita del bon grech, 
Com molt no facias lo xerrich xerrach. 
Veuràs pinsà que pren pinyó ab lo bech. 
De la ma del que va vestit d' un sach : 
Altres cosas veuràs, que jo no aplech, 
Perquè no caben en aquest buyrach. 

(Pere Serra y Postius. i 747.) 

CALIS. Per mes que algunas. pocas, vegadas en 
escrits dels bons temps hem llegit aquesta pa- 
raula, la que tenim per bona y que ha perseve- 
rat des de segles es calzer. No diuhen calis 
avuy sino'ls que's pensan parlar fi no parlant 
català. 

CÀLIT. Calt, calent. 

«... ^per qual natura es laygua del pou calda 
en iuern e de stiu freda?» 

(Ramon Lull. Fèlix de les maravelles del mon.) 

CALOR (LO). La calor. 

Vejas l'exemple posat en l'article poro, hont 
se diu la calor. 



(*) Ço es, no vajas ab lo carruatge aixis anomenat. 

[CALÓ. 



70 DICCIONARI DE BARBRISMES 



CALÓ. (>om a forma diminutiva popular del nom 
Miquel. Oucló. 

CALVÍCIE. «Calvesa de cabells», se troba en lo 
Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis publi- 
cat per Fra Gabriel Busa. 

CALLO. Ull de poll o altra durícia. 

«Çabata streta. 
qui apar ben teta 
al mirador 
e fa dolor 
e ull de poll 
al peu del foll.» 

(Jaume Roig. Librede les Dones.) 

Se diu generalment per tota Catalunya. 

CAMADA. Debestias. Llorigada. || En sentit figu- 
rat, aplicantho a personas. Llorigada. qua- 
treta. llopada. 

CÀMARA. Cambra. 

CAMARER. Cambrer. 

CAMARERA. Cambrera. 

«Con lo cambrer veu star en tal punt à la 
Comtesa. molt spantat sen torna al Rey ab la 
cara molt alterada.» 

(Johanoi .Mariorell. Tirant lo Blanch.) 

«Lo cambrer del Emperador sentia be les 
paraules de lamentacions que feya Tirant.» 

(Ibídem.) 

CAMBISTA. Cambiador. 

Cambiador x cambiadors. se troba en divers 
documents, entre altres en un del segle xv que 
forma part d'un lligall pertanyent a gremis en 
l'Arx. Mun. 

[CAMILLA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL Jl 



CAMILLA. Llitera, civera. 

CAMISETA INTERIOR. Samarreta. 

GAMPANILLA. Campaneta. || Gargamellò. 

«Sant Antoni va per mar 
du una campaneta al costat. 
La campaneta fa ninch, ninch; 
tots los peixos van surtint.» 

( Relació popular.) 

CAMPBORDON. Nom de població. Camprodon. 
CAMPEÓN. Campió. 

CAMPESTRE. Paraula qu'hem vist usada algun 
colp pèls antichs. Camperol sembla mes pro- 
pri de nostre idioma. 

CAM-PRO-DON. Alguns pronuncian malament 
aquest nom aplicant la p al comens de la se- 
gona sílaba, quant dèu ser final de la primera. 
Ha de pronunciarse aixís: Camp-ro-don. 

CAM-PRU-BÍ* Mala pronuncia d'aquest nom de 
casa. La veritable es: Camp-ru-bi. 

CANASTRÓ. Canastó. 

«... dos canastons de fust de pesar moltons, 
o altre bestiar.» 

(Notularum 5^-, tol. 1 1 girat. /\.rx. Mun.) 

CANDELABRO. Canalobre, candelobre. 

«Ue al monestir, e porta lo canalobre de 
coure, e lança lo dins en aquella font, e veu- 
ràs con tot serà regalat e fus. E labat porta de 
continent lo candelobre e gita lo dins la font, e 
decontinent regala aixi con si fos cera mesa en 
.j. foch.» 

( Recull de Eximplis e Miracles.) 

«En les vespres al magnificat acompanyen 

[CANGREJA. 



72 DICCIONARI DE BARBRISMES 

tots.. . al Prevere que va al altar dels majors en 
dignitat, ab sis canalobres de argent grans y 
dos encencers...» 

( Mossèn Cristólbl Dcspuig. Col-loquis de la insigne ciutat de Tor- 
tosa.) 

CANGREJA. Terme de nàutica. Vela de crossa. 

CAXSANCI. Cansament. 

CANTAR. Esta paraula es catalana usada com a 
verb; mes no quan ab ella s'expressa la idea d' 
una sola posada mòlt curta y mòlt en us fora de 
terra catalana. Corranda, follia. 

CAXTÉR. Pedrapiquer o picapedrer, quan se 
pren, en general, pél qui pica pedra. || Quan se 
vol expressar únicament lo qui treballa à la pe- 
drera. Trencador de pedra. 

Pedrapiquer y picapedrer se troban en lo 
Thesaurus d'Onofre Pou. 

En una concòrdia feta en lo segle xv entre 
mestres de casas y molers, existint en l'Arx. 
Mun., se fa distinció entre molers, trencadors 
y picadors de pedra. 
CANTI. Canter. 

«En lo sonar del canter coneix 
hom si es sencer o no.» 

(En Pax. Doctrina .Moral.) 

«Apenas te set en publich; 
mes sabia à voltas fingir, 
posant lo morro en un canter 
y bufant de part de dins.» 

(Francesch \'iccns García.) 

«Deu te guart, perleta mia, 
Suplichte vuUas ohir 

[CANTO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 73 

tres o quatre parauletas 
mentre '1 cànter se va omplint.» 

(ídem.) 

CANTO. No com a temps del verb cantar. Can- 
tell, gruix. 

CANYAMÀS ) 
CANYAMASSO \ ^^''^'^^^• 

«ítem dos matalafs ab cubertes groges e ver- 
des e sotanes de canainas vermell.» 1486. 

( Arx. mpal. — Notularum, vol. 6"'-, fól. 4.) 

CANYELLA. Aixis tractantse del òs de la cama 
com de la escorsa que serveix d'especias. Ca- 
nella. 

«Per un pa de sucre e canella vj sous iiij°», 
se llegeix en un llibre de comptes del monestir 
de Montalegre. (De 1603 a 1531 .) 

CANYERÍA. Canonada. 

CAP. La expressió al fi y al cap es de forma cas- 
tellana. Al cap y a la fi. 

CAPACETE. Cabacet. 

«Com Tirant fou en terra molt hagué a fer de 
poder se leuar, perço com lo cauall tenia sobre 
la cama: ab tot aço ell feu tan gran sforç de si 
que ell se leua de peus, e caygueli la bauera del 
cabacet que portaua...» 

( Johanot Martcrell. Tirant lo Blanch.) 

CAPDAL. Hem vist usar erradament aquesta pa- 
raula en lloch de cabal. 
CAPERUSSA. ) ^ . 

CAPERUTXA. ) ^^P^^^- ^^P^»*^- 
Se troba en Ramon Lull. 

[CAPILLA. 



74 DICCIONARI DE BARBRISMES 

CAPILLA. Volent expressar lo \el blanch que's 
posa a las criaturas al batejarlas. Capida. 

«Aquest ben voler que tinchab \a capida ho 
prengui e ab la mortalla ho dexare.» 

I Johanot Martorell. Tirant lo Blanch/) 

CAPISCÓL. Cabiscòl. 

« Ay. de la negra samarra 

senyal aduga! 
O. capó fer. lletja tortuga 

e rot de coll! 
Ves a cridar lo cabiscòl: 

digues que vinga.» 

^Coloqui e rahonament entre dues dames.) 

«E ladonchs lo sots cabiscòl d'wYx una parau- 
la que es molt vergonyosa de dir...» 

I Recull de Eximplis.) 

CAPITAL. Com a quantitat de diners que guanva. 
Cabal, cabals. Com a cosa primera o qu'està 
en primer lloch. Capdalt. j Principal. 

CAPITAL (LLETRA). Caplletra. 

«ítem per capletrar vn libret de capitoles e 
oracions del cor vj. sous.» 

(Arx. Mun. Llibre de comptes del monestir de Montalegre. de 1603 
a 1 53 1.) 

«Per fer les capletres. a la taula dels sants de 
.3. libres iij sous.» 

Ubídem.) 

CAPITONAT (SETIALo ESPATLLER). Bano- 
vat. enconxat. encoixinat. 

En lo Diet. Mun.. tractanse de sentadas. fes- 
tas y actes de cerimonial, sovint se parla de 
seure en «banchs banovats». 

La paraula enconxat es d'us encara, sobre 
tot en certs teixits que semblan encoixÍ7iaís. 

[CAPTA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 76 

CAPTA. En l'accepció de nom. Acapta o acapte. 

«ítem que los dits consols sian tinguts acu- 
llir tots dissaptes los diners del acapte de la... 
confraria...» 

(Privilegi concedit per Felip III al gremi de calafats de Barcelona 
en i5qq.) 

CAPTAR. Demanar almoyna. Acaptar. 
Us. Lacavalleria. 

«Bona fora la pobresa e lo acaptar si no fos 
Deu vos en do.» 

(Màxima antiga.) 

CAPUTXA. Capulla. 

«E tentost lo dit abat ab tots los monges del 
seu monestir cavalcant en sos muls e palaffrens 
sens armes alcunes, meses sobre lurs caps les 
capulles dels abits, vengren en la dita heretat o 
camp...» 

( Recull de Eximplis.i 

CARBASSA. Carabassa. 

CARBUNCLO. Com a pedra preciosa. Carboncle. 

«E sobre la roba portaua la deuisada senyo- 
ra cenyint un cint de fil dor tirat tot sembrat 
de diamants, robins, baxos, safirs e maragdes 
molt grossos qui lançauen molt gran resplan- 
dor: en los seus pits portaua un reluent car- 
uoncle, lo qual del seu coll vna madexa dor de 
fil tirat sostenia, e ligada a la francesa». 

( Martí Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

CARCELER. Carceller. 
CAREAR. Acarar, encarar. 
CAREIG. Encarada, encarament. 
CAREIXER. No tenir, tenir falla, estar man- 
cat d'alguna cosa. 
CAREO. Encarament, encarada. 

[CARGA. 



yÓ DICCIONARI DE BARBRISMES 

CARGA. Lo quc's carrega y lo que fa '1 pes de tres 
quintari. carrega. Y móltas altras accepcions. 
«Encara es tengut lo senyor de la nau: quel 
mariner pot carregar e das^arregar les sues 
portades ab la barca de la nau. deuenli ayudar 
los altres mariners.» 

( Llibre del Consolat de Mar.) 

«Dar la carrega, es disparar tots junts.» 

I Domingo Moradcil. Preludis militars.) 

CARGAMENT. Carrech. càrrega. 

CARGOL. Tant en l'accepció d'animal y en la de 
rosca com en altras. Caragol. 

«Ves à buscar espinachs, 
minvona. puix tant ho vols; 
mes guarda que'ls caragols 
no't toquen ab sos llimachs.» 

i,Francesch ^■icens Garcia.» 

«Costarà la fusta de las bancaças per tenir 
las canals, v las matexas canals, v posts de tras- 
talladors, y los caragols p^r alçar, y baxar los 
trastalladors v jornals d^ obraro. — looo lliu- 
res.» 

(Discurs estampat, insert en lo Diet .Mun. 1G27.) 

CARIZ (PRESENTAR MAL). Presentar mal as- 
pecte una cosa, ser de mal ílayre. 
Us popular. 
CARLISTA. Carií. 

«Montanyas de Busa 
que tan altas sóu, 
^no voldriau dirme 
los carlins hont sòn.» 



«Vosaltres pagesos 
que crieu conills, 



[CÀRLOS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 77 



crieulos ben grassos 
pèls pobres carlins.» 



(Coblas populars.) 



CÀRLOS. Nom de Sant. Carles. 

Carles s'anomena en la Cort de Montsó de 
1642 al Emperador nét dels Reys Catòlichs. 
CARNATGE. Carnalatge. 
CARNAVAL. Carnestoltas. 

« En una ciutat stauen dos homens lo dimarts 
de cames toltes en una tauerna, e stigueren so- 
pant tro a la mitja nit. E lo dimecres per lo 
mati anaren a la tauerna en la qual estigueren 
beuent tro que tocaren a missa, e dix la un : Be 
hauem vuv dejunat; e axi anem a la sgleya pen- 
dre cendra. E laltre scarnint de la cendra, dix: 
Asseute, e jo dar te cendra. E tentost pres de la 
cendra del fogó, e mes sen sobre lo seu cap. E 
tentost per son pecat vench tant de pols a la sua 
cara, que obrint la boca per cridar que li aco- 
rréguessen, li entra tant de pols e de cendra en 
la boca que decontinent lauccis que no li po- 
gueren donar algun remey.» 

(Recull de Eximplis.) 

CARONTE. Nom propri mitològich. Carón. 

Vejas l'exemple del article aqueronte, hont 
se troba'l nom Carón. 

CARRERAS. En sentit de corre gent esparverada. 
Corredissas. || Cossos de personas o d'ani- 
mals. 

CARRET. Té la significació de carro xich; però 
algú comet castellanisme usant est vocable 
per indicar la pessa tornejada en que's plega 
I fil. Rodet. 

[CARTA, 



78 DICCIONARI DE BARBRISMES 



CARTA DESCLOSA hem llegit. aplicant la expres- 
sió a una carta feta perquè tothom pogués lle- 
giria. riCom podia ser desclosa, si may Thavian 
clos? Carta oberta. 
CARTELA. solen dir nostres escultors de talla a lo 
qu'en castellà \s diu «ménsula» v en català 
permÓJol. en general. Onofre Pou ne diu car- 
tó. V. pensant en aquesta forma v en lo barbris- 
me CARTiiLA. judiquem que una v altre provin- 
dran de que antigament se posavan pcrniòdols 
esculturats ab cartells o cartons sols o bé aguan- 
tats per figuras. 
CARTÍLAGO. ) ^ , 
CARTÍLECH. ! ^^^^^^^ 

En lo Thesaurus d'Onofre Pou. 
CARTÓ. Cartró. 

«Tant sos usatges antichs 
Barcelona un temps guardà. 
que ab cossos sants los comprà 
ab alguns dels sants mes richs; 
y en estos segles inichs: 
han passat en cartroners 
y en mans de vils saboners, 
y ab novas constitucions, 
son los bandolers barons, 
y los barons bandolers.» 

(Franccsch \'icens GarLÍa.) 

CARTUIXA. Cartoixa. 

Cartoixa 's llegeix en un llibre de comptes 
del segle x\i, pertan\'ent al monestir de Mont- 
alegre, per exemple. 

CARTULINA. Cartronet fi. 

CASA AISLADA. Casa a quatre vents. 

[CASA DE MONEDA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 79 

CASA DE MONEDA. Ceca. 

«... donar llicentia y facultat als magnifichs 
concellers de Barcelona que ells y no altra per- 
sona pugan fabricar o fer fabricar en la seca 
Real de la present Ciutat la moneda catalana a 
la llev V qualitat...» 

( Diet. .Mun. 5 de Janer de 1Ó14.) 

CASAS CONSISTORIALS. Casadelaciutat.de 

la vila o del coma. segons sia la població de 

que's tracta. 
CASCO. La pessa d'armadura que cobreix la testa. 

Capell. I Lo baix de las potas dels cavalls, 

ases y muls. Unglot. 

«Capeyl de ferre es donat a cavayler a sig- 
nificar vergonya, cor cavavler sens vergonya no 
pot ésser obedient al ordre de cavayleria.» 

( Ramon Lull. Librc del ordre de cavayleria.) 

CASER. / Com a qualitat propria de casa. De 
CASERO. ^ casa, casolà. || Proprietari de 
casa. 

CASILLA. En sentit de casa per estar de guarda 
un o pochs homes. Caseta, barraca y, tam- 
bé, quan allí 's cobran drets, colecta. 

«... lo denunciar v pagar los drets se fa junt 
o deuant la finestra o la porta de la caseta 
ahont resideixen los col•lectors.» 

(Document de 1691 sobre una presa d'estamenya blanca. .Vr.x. .Mun.i 

CASTIDAT. Castedat o castetat. 

«Deu hauer castedat lo princep. la qual es 
bellea en tots los homens, mas en princep ha 
singularitat de bellea: res no es mes bell que 
princep cast. ne mes leix que princep luxuriós». 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

[CASTILLA. 



8o DICCIONARI Dt BARBRISMES 



CASTILLA. Castella. 

Castella 's troba en crónicas. documents ofi- 
cials y tota mena d'escrits en nostra llengua, 
des dels primers temps d'aquesta, fins. al- 
menys, a tot lo sc^le xvii. 
CATAFAL. Cadafíilch. 

CATALANISTA. ^jXo estaria mes en armonia ab 
lo geni de la nostra llengua dir catalanesch?* 
Crex'èm que \aldría la pena de ferho. encara 
que no fos sinó perquè'ls catalans no's confon- 
guessen ab tants y tants «istas» que no fan sinó 
mal à Catalunya. 

Ramon Muntaner, en la seva crònica, diu: 
«E aquest En Corral de Llança e.\i hu dels 
bells homens del mon. e mills parlant e pus 
savi, si que en aquell temps se deva, quel pus 
bell cathalanesch del mon era delí e del dit En 
Roger de Luria: e no era maravella que ells. 
axi com davant vos he dit. vengren molt fa- 
drins en Cathalunya. e nudrirense de cascun 
loch de Cathalunva e del regne de Valencià tot 
ço bo ne bell paríar los paria ells aprengueren. 
E axi caseu delís fo lo pus perfet cathala que 
nengun altre, e ab pus bell cathalanesch.» 

CATARRO. Cadarn. 

CATÀSTROFE. Terrabastall, desgracia terri- 
ble. II En sentit familiar. Daltabaix. 

CAUDAL. En accepció de quantitat de diners, de 

bens o de materials. Cabal, cabals. 

«Y encara que mon cabal no sia prou bas- 
tant pera instruir perfetament acerca les dites 
coses, loquesdeu : la bona voluntat ab queu 

[CALDALÓS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL «I 

fas suplirà la falta», diu Lluis de Peguera, re- 
ferintse à lo contengut en son llibre Pràctica, 
forma v stil de celebrar corts generals en Cata- 
lunya. 

CAUDALÓS. Cabalós. 

Ramon Lull. Obras rimadas. 

CAURE LA LOTERÍA. Traure la rifa. 

t:AURE UNA FESTA en tal o qual dia de la set- 
mana. Escaures en tal o qual dia. 
CAUTERISAR. Calterisar. 

«Ferro per calterisar. Cauterium. ij, caute- 
ris», se troba en lo Vocabularius de Nebrija 
publicat per Fra G. Busa. 

CAUTIU. Catiu. captiu. 

«L'aucell catiu dins de la gàbia pres 
No dexa pas per sa cativitat 
De fer son cant com si libert se ves 
Passant millor aquella adversitat: 

Perço rhom deu en tot ser avisat 
Qu'en temps advers s'ha d'avorrir tristor 
Prenent delit per alegrar son cor: 
A pendre enuig es cercarse la mort, 
Gastar son cor per sobres de dolor, 
Y bandejar de si pler v confort.» 

( Pere Serafí.) 

«... los Sors. Concellers reberen letras dels 
Jurats de Menorca y juntament foren avisats 
per part del Sor. Virrey que de Alger se apare- 
llava una armada de setanta naus que era arri- 
bada alia ab una gran presa de catiiis de mes 
de mil sinchcents v ques tenia per cosa certa 
que vindrien sobre Menorca.» 

(Diet. .Mun. Primer de Novembre de 1617.) 

CAUTIVITAT. Captivitat, cativitat. 

«Era un saui juheu que longament studia 

[CAVALLAR. 

6 — BARBRIS.MES. 



82 DICCIONARI DE BARBRISMES 

en sa lev. e marauellauas molt fortment de la 
capíiiiiiaí hon stat tan longament; car en lo 
temps ans de Christ foren en dues captiuiíats 
per alguns grans falliments que t'aheren: em- 
però lur captiuitai hac li. car en la unastegue- 
ren .cccc. anys, e en laltre .Ixx. anys: mas en 
aquesta que son, han stat mes de .m.cc. anys 
sens que no saben perquè.» 

( Ramon Lull. Fèlix de Ics maravelles del molí) 

CAVALLAR. Cavallal. 

Vejas l'article caballar. 
CAVALLERISSAS. Estables. 

CAVAT. Càvech. 

«ítem iiij magalls e dos cauechs.» 

(N'otularum 5i^-, Ibi. 1 1 girat. Arx. Mun.) 

CAYADO. Callada se troba mes d'un colp en lo 
\'ocabularius de Nebrija. publicat per Fra G. 
Busa. 

CAYRO. Nom geogràhch. Cayre. 

«... posa Guillelmus Gallicus. in Corona sua. 
que tot lo mon deu hauer en honor lo Cayre. 
on sta lo Solda de Babilonia. car a tot lo mon 
tramet sucre e copia de specieria.» 

(Fra Francesch Eximcnis. Tractat del regiment de príncep?.) 

CEDILLA. Vejas mes avant l'article Ç. 

CEDIR. En lo sentit de no resistir una persona o 

cosa. Donarsc. 1| No poder resistir. Desdir. 
CEDRO. Cedre. 
CÉFIRO. Zèfir. 
CEGAT. EnccíTat. 

«Si donchs... aço feven los gentils encegats 

per la vanitat mundanal. quan mes deuria lo 

crestia...» etc. 

(Fra l'ranccsch liximenis. Tractat del regiment de prínceps.) 

[CEGO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 83 

CEGO. Orb, cech. 

«Axi com ï orb sens guia va errat 
E no veu com entra y surt del cami, 
Nostre apetit no pot fer de per si 
Bè sens rahò, ési'l fa mal format.» 

( Ausias March.) 

«Altres son cechs e sens ulls, e tenen taules 
ben parades, ab molta vianda, e veuen arpies, 
que son aucells ab cara de donzella e ab peus 
de gall, quils leven la vianda davant e après 
ensutzen les taules.» 

( Bernat Metge. Sompni.) 

CELOS. Ira o dolor per la sospita o seguretat de 
que la persona amada dirigesca son afecte vers 
algun altre que no sia hom mateix. Gelosia. 

«Sol y solet, julivert vert. 
jMalhaja la gelosial» 

(Cant popular.) 

«Contaminant 
la sua fe. 
no se perquè, 
sols gelosia 
crech la movia.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

CENCERRADA. Esquellots, esquellotada, 
CENDAL. Cendat. 



leixant son pare 
en Zebedeu 
en son bateu. 

e la esposada 
en sa posada, 
e lo mantell 
de terçanell 



[CENICIENTA. 



84 DICCIONARI DE BARBRISMES 

e de ccndai 
desabrifj;at...» 

( Jaume Koig. Librc de Ics Dones.) 

CENICIENTA (LA). Nom de l'heroina d'una ron- 
dalla popular. La Cendrosa. la Ventafochs. 

CENISSERO. En Taccepciò de platet pera tirarhi 
la cendra quan se fuma. ^No podria dirse cen- 
drer. lo mateix que"l drap hont se posa la cen- 
dra en la bugada? 

Aixis hem sentit anomenarho a mes de hu- 

CEXVIDOR. Cinyell. 

«En los libres dels passats 
E les histories antigues 
X'eurets que les maluestats 
Que pel m<:)n se son seguides 
Enuege les ha cegnides 
De son sinyell verament: 
Les gents al comensament 
Pel divis foren partides.» 

I Fra Entcim Turmcda. Cobles de la divisió del Regne de Ma- 

llorques.i 

CENTAU RO. Centaure. 

«... é si los gegants e los centaures per cruel- 
tat se fehien posar escrits de llahors...» 

(Arenga de! Rey Marti. 1406. 1 

CENTÍMETRO. Centímetre. 

CENTINELLA. Guayta. 

«Tot senyor de nau ó lenv es tengut que en 
continent que parteix d'alíà on haurà levat 
viatge e haurà feta vela. ell deu partir ses ^i/a_r- 
tes que guaiten en la nau ó lenv...» 

( IJibre del Consolat de .Mar.) 

CENTINELLA ( FER ). Guaytar, fer guayta. 

[CENTRO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 85 

«E es axi. que aquells qui giia)'te7i anant ab 
veles, si s'adormen à la giiayia. de tot aquell 
iorn no deuen beure vi.» 

( Llibre del Consolat de Mar.) 

CENTRO. Centre. 

«Si vols saber la latitut de qual te vullas 
planeta de les sobiranes minuaras son auge del 
seu mig moviment egualat e hauràs son centre 
egualat...» 

( Pere Gilbert y Dalmau Planes. Tractat d'Astrologia.) 

CEPA. Cep. en l'accepció de planta que fa 'is 
rahims. 

CER. Acer. 

«Als comtes coronauen ab corona de cuyro, 
al marquesos de açer^ als duchs de argent, als 
reys dor, als emperadors corona ab set coro- 
nes dor.» 

i Johanot ^lartorell. Tirant lo Blanch.) 

CERCA. Com a substantiu. Tanca. clos. || Com 
a adverbi. Prop. 

CERCÀ. Prop. proper, prohisme. 
CERDAS. Sedàs, diuhen los sabaters als pèls de 
porch que'ls serveixen pél séu ofici. 

«Seda axi com de porc. Seta. e», se llegeix 

en lo Vocabularius publicat per Fra G. Busa. 

En la llengua francesa passa, també, que la 

paraula «soie», tant vol dir pèl de porch com 

lo bri subtil filat per las cucas, del qual se fan 

los mes richs teixits. 

CERDENYA. Nom de l'illa d' Itàlia. Sardenya. 

CERILLA. Candeleta. 

CERTESA. Sens afermar que aquest mot no sia 

[CESSÀREO. 



86 DICCIONARI DE BARBRISMES 

català, scmhlan esserho mes certitut v certe- 
nitat. 

Us. Popular en abduas tormas. 
«Diu Boeci : que fortuna descobre la certe- 
nitat dels amichs.» 

(En Pax. Doctrina .Moral.) 

CESSAREO. Lo mateix com a nom de Sant que 
com a adjectiu. Cessari. 

«Lemparador Julià aposteta anaua a com- 
batre contra los de Pèrsia, e menassa a sent 
Basiii que quan tornas que destrouria la ciutat 
Cessaria .» 

(Recull de Eximplis.) 

Lo nom de fonts Cessari hi ha qui'l porta 
avuv en dia. 
CESSE (DONAR LO). Donar comiat, en lo sen- 
tit d'ordenar que una persona deixe d'exercir 
càrrechsque tenia. || Despatxar se diu usual- 
ment referintse a treballadors d'oficis mecà- 
nichs y a criats. 
CETRO. Ceptre. 

Us. Joan de Resa. 

«Esta priora 
mare, senvora. 
està à la dreta 
regina feta 
celestial, 
ceptre real 
te é corona 
al cap redona.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

CEUTA. Nom geogràfich. Cepta. 

«... et puisque romanga aquella pau entrels 

[CICERÓN. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 87 



vostres fills et los nostres en tal manera que 
vos nos façats ajuda a pendra Cepta. 

et si mes dun an estaven los cavallers en pen- 
dre Cepta vos darem tot quant la quantitat del 
an serà.» 

(Conveni entre '1 rey d'Aragó y '1 de Marroch. Any 1274. Arx. deia 
Corona d' Aragó.) 

CICERÓN. Nom propi. CÍcero. 
«Parla com un Cícero.» 

(Comparansa popular.) 

CIEGAS (A). A ulls cluchs. 
CIEGO. Cech, orb. 

Vejas l'article cego. 
CIERRE. Acció o efecte referent a tancar portas, 
establiments, termenar festas, etc. Tancament 
y en alguns cassos clausura. || Tractantse de 
panys o altres mecanismes pera tancar. Tan- 
caduras. || De llibre o altras cosas semblants. 
Tancas. tancadors. || De llibres de comerç, 
d'actas, etc, en sentit figurat. Clohenda. 

«ítem un altre libre apellat Almanach scrit 
en pergamins ab posts de fust nues ab dos tan- 
cadors de fil de diverses colors.» 

(Inventari de la llibreria de! Rey .Marti.) 

«Clohenda de llibres» se troba en los Capí- 
tols de Corts de 1481. 
CIERVO. Cervo. 

«La ovella fuig al lop: la rata al gat; la per- 
diu al falco; lo cervo, als cans. Los ocells fan 
nius; les feres, cerquen cavernes en que habi- 
ten; els peixos, roques en que s meten.» '-" 

(Bernat Metge. Sompni.) 

«Lo cervo qu'es nafrat cerc' avgua clara 
per refrescar tenint mortal ferida ; 

[CILINDRADOR. 



88 DICCIONARI DE BARBRISMES 

si troba font o riu prest se declara 

de ben curar y renovar sa vida: 

tal so nafrat, mas se qu'es molt avara 

qui'm pot donar la sanitat complida, 

que te per be de pura set matarme 

primer que ma\' no \ ulla remediarme.» 

( Pere Serafí. I 

CILIN'DRADOR. Cilindrayre. 

L"s. Entre la j^ent del ofici. 

CLMACI y 

CIMACIO. Cimasa o gola. 

CLMACIO INVERTIT. Cimasa o gola revessa. 

Se troba en Onofre Pou. 
CIMENTAR. Es l'acció d'aplanar los fusters la 
sola del ribot u de la garlopa: però no'I fer o 
establir fonaments. Fonamentar. 
CIMENTS. Fonaments. 

«E hauent ja rebut los dits juheus gran par- 
tida del dit tresor e fets ja los fonaments del 
dit temple, fou feta terratrèmol...» 

( Recull de Eximplis.) 

CÍNGUL. Cinyell. 

CINTA de fil o de cotó. Veta. 

CINTA (ESTAR EN). Estar prenys. 

Diu Jaume I: «E quan la Revna nostra mare 
se senti pren\-s. entrassen a Montpestler.» 

CINTO. Cint. 

X'ejas l'article carbunclo, hontse troba usada 
la paraula cint. 
CIN11RÓN. Cint y. ab mes proprietat. cintó, 
si"s vol fer diminutiu. 

«... que dins la present ciutat ne suburbis de 

[CINZELL. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 89 



aquella palesament ne amagada gos obrar o 
fer obrar cints alguns bosses escarcelles o altres 
qualsevol obres de dit offici de pells de moltó 
sinó de cordouans...» 

(Suplicació del mercers demanant ordinacions pels cinters. Segle xv. 
Arx. j\lun.) 

« — Si voleu la cordonera 
o'l cintó del davantal... 

— Jo no vull la cordonera 
ni'l cintó del davantal, 
sinó las pometas blancas 
qu'en lo vostre pit portau.» 

(Cant popular.) 

«ítem per un sint per Andreu .iij. sous.» 

(Llibre de comptes del monestir de Montalegre, de i5o3 à iSsi. 
Arx. Al un.) 

CINZELL. Cisell. 

CÍRCOL. Cerch, cercle, cèrcol. 

La primera forma 's troba en Joan de Resa. 
En quant a ia segona, Ramon Lull es autor 
d'un Tractat de la quadratura e trianglatura 
del cercle. 

CIRCULAR. Com a verb. Corre. || Voltar, do- 
nar lo tom, rodar. 

CIRO. Nom d'home. Cir. 

«E Na Thamar 
<:no feu matar 
lo gran rey Cir 
e feu partir 
lo cap del cos 
sense repòs? 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

CISANYA. Com a mala herba que's cria en los 
sembrats. Cugula. |i Com a cosa que pertorba 

[CISNE. 



gO DICCIONARI DE BARBRISMES 

las ideas o fica lo divís entro las personas. Zi- 

sania. 

«Axi mateix hem NÍstes Ull 1 et res trame- 
ses a homens ciutadans daquexa ciutat e 

aço per sembrar divis e ^i^ania...» 

(Carta del Rey -Mani als Pahers de L•leyda. lO de Juny de 141 3.) 

CISNE. Cigne. 

«De quiscu en particular 
lo cant y notable vol 
im.possible es explicar 
pu\s es poc los comparar 
al Signe y al Rossinyol.» 

( Libell de la inmortalitat de l'anima nostra.) 

CISTER. Orde religiosa. Cistell. 

«Un abat del orde de Cistell vench deuant 
Felip re\' dels romans sobre alcuns negocis del 
seu monestir.» 

( Recull de Eximplis.) 

Vejas. també, l'exemple del article mandato, 
. tret del mateix llibre. 
CLARABOYA. Badalot. 

CLASSE. Mena. lley } també sort en l'accepció 
, de calitat. || Estament, condició, categoria 
social. 

Us de l'accepció darrera. Ramon Lull. Obras 
rimadas. 
CLASSIFICAR. Sortejar. 

A Sabadell v a Tarrasa hi ha mc'tlts sorteja- 
dors de llana. 

«Tarifa de tota sort de teles, de llautó, aram, 
ferro, acer» etc. 

I v< Tarifa dels preus» etc. 1671 .) 

CLAUDIO. Nom de Sant. Claudi. 

[CLAUSTROS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL QI 

Claudi trobem escrit, entre altres llochs, en 
un llibre de comptes del monestir de Monta- 
legre, anys de i5o3 a 1531. 
CLAUSTROS (LOS). Las claustras. 

«En est die del benaventurat Bisbe y Màr- 
tir St. Sever los Sors. concellers anaren à la 
Seu y ohiren lo offici y sermó y per causa de 
la gran pluja se feu la professo per les claus- 
tres.» 

{ Diet. Mun. 6 de Novembre de lói 7.) 

CLAVASSÓ. Aquest mot que posa Labernia com 
equivalent del «clavazón» castellà, es un bar- 
brisme. Claus, en l'accepció de trossos de fe- 
rre o acer ab punxa, y clavo. 

«...que tots perns | clauo \ e altres íerramen- 
tas haien ésser fets per lo farrer de la ciutat...» 

(Suplicació dels ferrers de la ciutat, segle xv. Arx. Mun.) 

CLAVÍCULAS. Com a óssos que van del pit al 
muscle. Ansas del coll. 

Onofre Pou, en son Thessaurus diu que les 
anses del coll «van de les espatlles a la post del 
pit, y toquen la primera costella». 
CLEMENT. Nom de Sant. Climent. 

«E sent Pere entès tantos que aquella era la 
mare de sent Climent., e dix li : Yo te mostraré 
ton fill Climent.» 

(Recull de Eximplis.) 

CLIENT. Parròquia. 
CLÍMAN. Clima. 
CLOACA. Claveguera. 

«Dit die (26 de 'Janer de 1752), à la clave- 
guera que està à la embocada del carrer de 
casa D. Jaume Brondo y surt al Born, sorti un 

[CODEJARSE. 



92 DICCIONARI DE BARBRISMES 

diforme drach ab una colle com à colle de 
bou y sen duya una minone de circa de dos 
anys, però cridant dita minone acodi gent v la 
va dexar dit drach v sen entra dins la clave- 
guera: se fan diligencias a veure si sortirà per 
metarlo.» 

(D'un liiclari de Palma de Mallorca.) 

CODEJARSE. Vejas Colzejarse. 
CODICIAR. Cobdiciar. cobejar. 

«Lo terç peccat to a\"aricia, cor ell cobeja 
mes que no li era atorgat.» 

(Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 

CODICIÓS. Cobejós, cobdiciós. 

«Per tal que negu no pens que de tal regi- 
ment jo sia molt cobejós, plau me altre sia 
elet, en la electio del qual tostemps serè apa- 
rellat.» 

( Johanot Martorell. Tiran: lo Blanch.) 

CODICILO. Codicil. 

«Mudi d'estil, 
fiu codicil 
del tot cassant 
é revocant 
lo testament.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

COHETS. Oüets. 

«E finalment tragueren un toro ab una ves- 
tidura li havian feta y ab ella mults queis. v 
al exir lo toro en la plassa posaren foch als 
quets...» 

( Diet. Mun. 3 de Desembre de 1601.^ 

COLA. En l'accepció de matèria que serveix per 
enganxar. Ay^uacuyta. ayguacuyt. || Com a 
roba rossegant. Qua, l'ossech. 

Un document del segle xnii. pertanx'cnt al 

[COLECCIÓ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 93 



Arx. Mun. se refereix a un blanquerque fabri- 
cava pergamins y dels retalls ne feya aygua 
cuyt. 

COLECCIÓ. Aplech, arreplech. 

COLECTOR de tributs. Cullidor. 

Cullidor-^n esta accepció se troba en molts 
documents del Arx. Mun. y en lo Vocabularius 
de Nebrija publicat per Fra G. Busa. 

COLEGA. ^Havèm de dirho aixís perquè aixís se 
diu en castellà? ^No aniria millor dir confra- 
re? Los francesos bé diuhen «confrère». 

COLGADüRAS. Guarniment de draps o robas. 

COLISSEO. Colisseu. 

COLMO (SER LO o UN). Ser lo extrem mes 
gran. També si's diu ser lo non plus ultra, 
resultarà de mes bon gust, per ésser, si's pot 
dir, lo barbrisme clàssich. 

COLÒNIA. Com a nom geogràfich. Colunya. 

«Recompta F'ulgencius que en Astrigoni, 
ciutat de Alemanya, vengué un hom per studi 
qui era de la ciutat de Colunya.» 

(Recull de Eximplis.) 

COLUMNA. Colona. 

«Una §ala excel•lent 
Sus la font edificada. 
Be son les colones. C. [cent.] 
Sobre la qual es fundada, 
Tota quanta es murada 
De jaspis verts e vermells, 
Colones e capitells 
Tot es obra florejada.» 

(Fra Entelm Turmeda. Cobles de la divissió del Regne de Mallorques.) 

[COLUMNA SALOMÒNICA, 



94 DICCIONARI DE BARBRISMES 

«E hav un gran portal les colones del qual 
son de diamant, e sobre aquelles esta una to- 
rra de ferro fort alta. davant la qual seu The- 
sifone, ab vestidura sangonosa...» 

(Bernat Mclgc. Sompni.) 

COLUMNA SALOMÒNICA. Colona entorxada. 

Entorxada 'n diu lo Thesaurus d' Onofre 
Pou. 

COLUMPIO. Gronxador. 

COLZEJARSE AB ALGÚ. Traducció literal de la 
expressió castellana «codearse». Fregarse, en 
sentit figurat de tractarse o freqüentarse ab 

algú. 

COLZO. Colze. 

COMBATENTS. Combatadors. 

«E si lescuder es veyl e ha debilitat de son 
cors e vol- ésser cavayler, enans que fos veyl 
feu injuria cavavleria, qui es mantenguda per 
los forts combatadors, et es avilada per fiachs, 
despoderats. e vençuts fugidors.» 

( Ramon Lull. Librc del ordre de Cavayieria.) 

COMBATIR. Combatre. 
COMBINAR. Conjuminar. 
COMENDADOR. Comanador. 

«... com lo Sr. Regent Banyatos havia sen- 
tit molt que estant ell exercint son offici de 
visitador en sa casa era anat alli lo Coma- 
nador Xammar de la orde de St. Joan de Hie- 
rusalem» etc. 

(Diet. Mun. 1 1 de Juliol de 1612.) 

COMERCIANT. Comerçant, en totas las accep- 
cions de nom, verb }• particip. 

[COMESTIBLE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL qS 

«Com de Judà 
pus char fill seu 
en Jacob feu 
entre'ls germans 
tribs comerçants 
fos preferit 
e reverit 
en Simó. Pere 
major prevere 
feu e clavari...» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

COMESTIBLE. Menjívol. || Cosa de menjar, bo 
per menjar. 

COMIAT. Usat en los sentits d'acte de traure a 
algú d'una casa, carrech, ofici, etc, o de de- 
xarho ell, o bé de salutació y compliment en- 
tre aquell qui se'n va \' '1 qui no's mou, es pro- 
pri y català. Encara que pocas vegadas, per 
sort, hem vist usar disbaratadament aquesta 
expressió per encarrech, comanda. 

CÓMITRE. Cómit. 

«Primo lo patró, lo comit lo sota comit, Al- 
gutzir...» 

(Capítols del armament d' una galera de la ciutat pera custodia de las 
mars. Any 1492. Xotularum 6é- Arx. Mun.) 

COMPANYERO. Company, companyó. 

«Sgleva .novella 
hont s'aparella 
altar y ara, 
taula si para 
hon menjaràs 
mentres viuràs, 
no'l fruyt vedat 
al qu'enganat 

[COMPARACIÓ. 



96 DICCIONARI DE BARBRISMKS 

fonch l'hom primer 
per sa muller 
no dir poràs 
que t'enganàs 
ta companyona. 
d" Eva sa dona 
com Adam dix.» 

(Jaume Roig. Librc de les Dones.) 

«Si VOS SOU Partinobles certament molt me 
plaurà que siam companyons, \ que anem los 
dos.» 

(Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

COMPARACIÓ. Comparansa. parietat. 
COMPARTIMENT. Partió. 
COMPLET. Complert. 

COMPLERT (PER). Traducció literal de la frase 
castellana «por completo». Del tot. de cap a 
cap, de cap a peus. segons los cassos. 

COMPOXENDA. Composta. 

COMPOSTURA. Adop de lo qu'es malmès. || 
Agensament. 

COMPOTA. Tractantse de confituras. Composta. 

«Totas confituras se fan de diferentes fruy- 
tes en conserva, ò composta com son de ca- 
rabaça. de poncem. taronges, peres, albergi- 
nies...» 

(Tarifa y postura de preus. Estampada en Barcelona 1653.) 

En llatí, «composita». En francès antich, 
«composte». 
COMPTE. Per mes que s'haja escrit aixis, fins per 
espay de alguns segles, la paraula qu' expressa 
títol de noblesa, no està bè. 

[COMTE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 97 

Compte vol dir acció y efecte de comptar v 
no comte, títol de noblesa derivat del llatí 
«comes». 

COMTE. Vejas l'article compte. 

CONCEJAL. Conceller, regidor. 

CONCLAVE. Conclavi. 

«Stants los molt reverent Arquebisbe e altres 
ambaxadors del principat de Cathalunva en la 
vila Dalcaniz, sobre los preparatoris de la Reyal 
succesio fou deliberat e accordat segons certa- 
ment hauem sabut, per lo dit senyor Arque- 
bisbe, misser Johan Dez pla, lo bisbe Dosca e al- 
tres, qui entreuenien en los dits preparatoris, 
que en lo conclaiii de les nou persones hagués 
un Ciutadà de Barchna». etc. 

( Arx. Mun. Cartas comunas. i 9 de .Març de 141 2.) 

CONCLÒS. No'ns atrevirem a titllar en absolut de 
no català aquest mot: però ho resulta móltas 
vegadas la seva aplicació en lloch de acabat, 
termenat. llest. 

CONCLUIR. Per indicar que una cosa està o es- 
tarà feta. Acabar, finir, enllestir. 

CONCLUIT. Vejas l'article conclòs. 

CONCUBINA. Bagassa, amistansada. 
«Qui no té dóna ni bagassa 
ell mateix s'apedassa.» 

( Aforisme popular.) 

CONDE. Títol de noblesa. Comte. 
CONDESTABLE. Conestable. 

«Conestable. dignitat», hi ha en lo Vocabu- 
larius de Nebrija publicat per Fra G. Busa. 
CONDUCTO. Conduyt. 

[CONFETTI. 

7 — BARBRIS.MES. 



y8 DICCIONARI DE BARBRISMES 

«Moles disformes 
de Ileiges formes 
c monstruoses, 
mes son ventoses 
d'odre mig buyt, 
d'a\"gues cQndu)-t.» 

I Jaume Roig. Librc de les Dones.) 

CONFETTI. ;Perqué"ns han surtit ara ab aquest 
italianisme pera denominar lo paper retallat 
que's tira en festas religiosas com la de Corpus 
\• en las profanas com la de carnestoltasr* Pa- 
perets. 

CONFINS (LOS). Las confinias. 

«Los fills de Sem romangueren en Àsia. e los 
fills de Cham poblaren Àfrica, e los fills de 
Japhet poblaren Europa ab les confmies de His- 
pània.» 

( Pere Tomic. Ilistorias e conqueslas.) 

CONRADO. Nom propi d'home. Conrat. 
CONSERJE. Porter, portaler. 

CONSERVA. Com a terme de navegació. Con- 

servatge. 

«Senvor de nau deu fer conservatge ab leny 
poch ogran.sils mercaders de la nau ho volen.» 

( Llibre del Consolat de Mar.) 

CONSOLAR. .Vconsolar. 

Us. Ramon Lull, Obras rimadas. — Lacava- 

lleria. 

CONSTANTINOPLA. Constantinoble. 

«E puys com los turchs foren recullits en les 
galees, qui eren menys darmes, los mariners 
lexarense córrer sobrells, e mataren ne be la 
meytat, e los altres meterense de sota; e axi 

[CONTAGI. 



ANTONI CARETA Y VIDAL QQ 

hagren la major part daquells qui bons eren. e 
menarelos sen a Gènova, els anaven venent per 
Pola e per Calabria e en Nàpols e en tot lloch; 
e daquells qui eren romasos en la part de Ga- 
lipol non escapà negú, que lemperador hi hach 
molta gent fevta venir de Constantinoble, que 
tots mataren.» 

( Ramon Muntaner. Crònica.) 

CONTAGI. Contagio. 

«Contagio, malaltia ques pega», hi ha en lo 
Vocabularius de Nebrija donat a llum per Fra 
G. Busa. 

CONTELL. I. Fulla d'acer ab un mànech a cada 
cap, pera rebaixar raigs de carros y llistons de 
cadira. 2. Evna de tall clavada en un banch per 
l'anella que té a un cap, de manera que puga 
fèrse voltar en tots sentits, y al altre cap un 
mànech per governaria, usada especialment 
pera fer esclops y formas de calsat. Coltell. 

CONTENTAR. Acontentar. 

Us. Lacavalleria. 
CONTERA. Virolla, guaspa. 

La paraula guaspa 's troba en un document 
de la confraria de guarnidors d'espasas. (Arx. 
Mun.) En la mateixa accepció de y/ro/Za se troba 
en Labernia. 
CONTESTACIÓ. Contesta, resposta. 
CONTINGUENT. Contenint. 
continuïtat. En mòlts cassos, té mes caràcter 

seguidesa. 
CONTÍNUO. Continu, seguit. 

[CONTRABANDO. 



lOO DICCIONARI DE BARBRISMES 

«Contiyiu per lo durar», llegim en lo Voca- 
bularius de Xebrija publicat per Fra. G. Busa. 
CONTRA BAN DO. Frau. 

CONTRAMESTRE. De nau. Xotxer. i| De fàbrica 
ó altre treball. Capmestre. cap de feyna. 

«Contramaestre» diu al no/.xer Capmany en 
sa traducció del Llibre del Consolat de Mar. 

«... é à caseu dels Fusters capmaestres (sian 
afegits) sinch diners, ultra dos sous quatre di- 
ners que acostumen de pendre per jornal.» 

( Provisió del Rey Pere '1 Cerimoniós apujant salaris dels treballadors 
de la Dressana.) 

CONTRARRESTAR. En Taccepció de malmetre 
una idea u oposarshi. Contrastar. 

«... e que algú de aquella obra no ho deia 
contrastar.» 

(Privilegis otorgats en 1400 pél rey Mani als mestres d'aixa de Bar- 
celona.) 

CONVENI. Convinensa. aviíiensa. 

«Si alguna. coni>inença ó promisió ó obliga- 
ció serà feta d'uns à altres en golf ó en mar...», 
diu lo Llibre del Consolat de Mar. 

Avinensa. diu. en general, nostre poble. 
CONVERSACIÓ. Conversa. 
COPA dels arbres. Capsalada. 

COPERO. Coper. 

«Un bisbe havent gran set demana del \in 
per boure, e lo coper mes tot lo vi qui troba en 
lo barril per tal con ni hauia poch en la taca 
quel bisbe deuia boure.» 

( Recull de Eximplis.) 

COPLA. Cobla. 

[CORASSA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I OI 



CORASSA. Esberch. ausberch. osberch. cuy- 
rassa. 

«Ausberch significa castell e mur contra vi- 
cis e faliments: cor en axi con castel et mur es 
enclòs environ per ço que hom noy pusca en- 
trar, en axi ausberch es per totes parts ense- 
rrats perço que do significança a lo noble co- 
ratge de cavavler com no pusca entrar en eyl 
travcio, ni erguvl. ni desleyaltat. ni nuvi altre 
vici.» 

(Ramon Lull. Libre del orde de cavayleria.) 

«E dir t'he que significa la ciiyarassa que 
purta lo cavaller que íi guarda tot lo cors. Sig- 
nifica la Sglesia que deu ésser tota closa e mu- 
rada de la defensio del caualler, qui deu anar 
contra totes les gents per defendrela.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

CORASSON. Representació en pintura o esculp- 
tura del cor humà. Cor. 

CORDA DE TRIPA. Corda de viola. 

CORDONER. Quan no's diu del qui fa no mes cor- 
dons, sinó del qui treballa en altres rams de 
passamaneria. Passamaner. 

CORDURA. Seny. 

CORNETA. Com a esturment. Trompeta. || Ex- 
pressant lo qui la sona. Trompeta, trompet, 
trompeter. 

CORO. Cert nombre de personas religiosas que's 
reuneixen en lo temple pera cantar: lo lloch 
hont estàs cantan : lo conj unt d' artistas qu' exe- 
cutan una composició de cant a móltas veus : la 
composició qu'ellas cantan. Chor. 

[CORRAL. 



102 DICCIONARI DH BARBRISMES 

«Al torn seu son tots los sants. 

Y prop d'ell son los chors nou. 

Y en un sol chor la veu se ou 

De sant. sant. sant en fins .cants.» 

( Doctor Ignasi Ferrcras.) 

CORRAL. Cort. 

CORREATGE. Corretjam. 

CORRENT (LA). Los catalans mes ingenus en lo 
parlar fan aquesta paraula masculina, a sem- 
blansa de lo que succeheix en lo francès. Axis, 
creyém que ha de dirse: «lo corrent de V ay- 
gua», «lo corrent eléctrich.» 

CORRERIAS. Corregudas. 

«... lo Comte de Pallars Capità ensemps ab 
lo vaguer daquesta Ciutat e ab mossèn Pere 
Figueres son a Hostalrich ab gran nombre de 
gent en manera tal temor alguna no han als 
dits ffrançessos ans tots jorns lo dit Comte los 
fa corregudes, e ja ne ha presos alguns.» 

(Arx. Mun. Carta dels Conccllers al Capità general del exercit de la 
bandera de Barcelona. 28 Juliol de 1462.) 

CORRETATGE. Correduria. 

CORRIDA. Com a adjectiu. Confosa, avergo- 
nyida. i Astuta a causa de tenir molta expe- 
riència, sobre tot en la murriesca. que la sap 
llarga. || Coma substantiu. Correguda. {| Co- 
rredissa. II En sentit d'espectacle de corre, ja 
sia personas solas o personas y bestias. Co- 
rreguda. COS. 

«... devant dita casa o posada del conseller. 
perordre dels jurats de dita ciutat (Çaragoça) hi 
hagué cos de «toros atados a los cuernos» y un 

[CORRO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL IO3 



ala quels alcansaxa que fou cosa de gust \• en- 
treteniment.» 

(Bruniquer. Dietari d" una cmbaixada, cncli')S en lo Diet. .Mun.. 
any 1698.) 

CORRO. Rodona de gent. 
CORSARI. Cossari. 

«Aquest caualler era moltsaui ^'j^invos. per 
ço com era stat cossari gran temps.» 

(Martí Johan de Galba. Quarta part de Tirant \o Blanch.) 

CORSO, no com a natural de la illa de Còrcega, 
sinó com a treball o afer de cossaris. Cos. 

En la jornada de 26 de Septembre de 1627 
del Diet. Mun., se dóna compte de l'arribada 
d'uns bergantins y fragatas que «venien de cos 
de les parts de Alger». 

CORTADOR. Màquina de tallar y encunyar. Vo- 
lant. 

CORTAPLUMAS. Trempaplomas. 

CORTE. Tall d'una pessa de roba o d'altre ob- 
jecte qualsevol. || Roba per una pessa de xestir 
o d'altre us. ]| Tall d'eyna. 

«E llur vestit 
de fina llana, 
seda pisana, 
no vell, ans nou, 
vendrel les mou 
un tall novell.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

CORTES DE MANGA (FER). Fer botifarra a 

algú. 
COSTAS. Despesas. 

COSTURA. Roba que's cus. || Lloch hont s' 

ÍCOTURNO. 



104 DlCí.lONAHl 1)K B.VRBRISMES 

aprèn de lletra y de cusir. Custura. L" en- 
tomat que's ta en un cusit. Custura. 

«La mare de Déu. 
quan era xiqueta 
anava à cusiura 
a pendre de lletra.» 

( ('.ant popular.) 

« E aquella tou la i;onella que diu sent Johan 
que era sens custura e sobre aquella gitaren 
sorts los cavallers gentils lo dia de la sua santa 
passió: per tal com ells eren .iiii. e les \estedu- 
res de Jesu Crist eren .v.. e presne cascun una 
e romàs aquella a partir, e com no havia cus- 
tura dixeren que no la tallasen. mes quev gita- 
sen sorts de qui seria.» 

( .Mossèn üuiilem Serra, üenesi de Scripiura.) 

COTURNO. Coturn. 

«Errant deesa que cothuvn instable 
las mudansas del temps causas tot-hora, 
de las glorias del mon distribuïdora, 
cruel a doctes y à ignorants afable.» 

i 1.0 canonge Joseph Blanch.) 

COTXINO. Lo qui no es nèt. Porch. brut. Hort. 
COTZE. Colze. 
COYl'NDA. Conjugui. 

«... que cobrassen nos qui ereni lur sen^'or 
natural, que noy hauia pus ti\ 1 de nostre pare 
de lexal conjugui...» 

(.laumc primer. (>ónica.) 

CRAGOL. Caragol. 
N'ejas CARGOL. 
CREMALLERA. Terme de mecànica. Cadell. 
CREMELL de glag. Caramell ne diu lo poble que 

[CRLMEN. 



ANTONI CARETA Y VIDAL Io5 

parla bè v així 's troba en lo Vocabularius de 
Nebrija editat per Fra G. Busa. 
CRIMEN. Crim. 

«... y lo dit Algutzir puga capturar, no sols 
en crijii fragrant...» 

( Constitutions de Cathalunya.) 

CRLMINAL. Criminós. 

«En est die lo Sor. governador envia a de- 
manar als Sors. consellers que li traguessen 
Juhi de promens perquè tenia certs criminosos 
que volia li judicassen...» 

( Diet. Alun. ió de Desembre de lòi 5.) 

CRIN (LO). Crina hem sentit dir a algú, y «crines 
per cabells» llegim en lo Vocabularius de Ne- 
brija publicat per Fra G. Busa. 

CRISÓSTOMO. Nom de Sant. Crisóstom. 

«E diu sanct Crisóstom que en aquesta aytal 
ciutat es rev lenteniment. e regina la volentat. 
e thesaurer la consciència, e cap dels cauallers 
lo franch àrbitre...» 

(,Fra Francesch Eximenis. Tractat de regiment de prínceps.) 

«Perquè segons sanct Crisóstom: la esperan- 
ça es la anchora de nostra salut: fonament de 
nostra vida: senyal e guia del cami per lo 
qual van A\ cel.» 

I Tractat de be morir estampat a Valencià l'any 1497.) 

CRISTALL. Crestall. 
CRISTALL!. Crestallí. 

Vejas l'exemple que hi ha en l'article sa- 

FREIG. 

CRISTO. Crist. 

«Bell fill. dix Blanquerna. tot en axi com 

[CROIXET. 



I06 DICCIONARI DK BARBRISMES 

Deu lill exalça la humanitat de Christ en la 
major granea que poch en ço que la feu ésser 
una persona ah si mateix, en axi la humanitat 
de C/D-istse volch humiliar a la major poquea 
a la qual se poch humiliar.» 

( l<;iinon I, ull. l.ihn.- de les maravcllcs del mon.) 

CROIXE'l . Travall de ganxet. 
CRUClFIJü. Crucifix. Sant Crist. 

«Ipolit, vols que anem a la posada e pren- 
gam tota aquella gent darmes. e ab avgua be- 
nevta e vn crucijix que tornem a veure aço que 
es. car no pot ésser que aço no sia qualque gran 
fet com aci en aquest art son venguts?» 

( Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

CRLELDAT. Crudelitat, crudeltat. 

«^Quina es la raho quet mou que tu vulles 
excercir gràcies de pietat en \"ers aquest nostre 
publich enemich qui ab tanta crudelitat en sola 
confiança de sa virtud e de les armes ha fet son 
poder de darme la mort?» 

I Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

CRUELTAT. \'ejas crleldat. 

CRLSAT. Encreuhat. entravessat. || Lo qui es 

condecorat ab alguna creu. Creuhat. |i Lo qui 

anava a las creuhadas. Creuhat. 

CRL'SATS (BRASSOS). Brassosen creu. bras- 
sos plegats. 

«E vos aquell que pus prest la vida que la 
mort honesta elegint, ficas los genolls en la alta 
popa de la nau dauant mi ab los braços en 
creu reten lesperit de la honor...» 

I Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

La segona forma es popular. 

[CRUSOS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 07 



CRUSOS. Plural del nom cru. Crus. 
CRL SE. Travessera, al travessar. . . . alia hont 
travessa... 

CUA. Oua, coa. 

Las duas formas son corrrents avuy dia en 
diversas localitats. 

«Pensi que avans à Lisboa 

que à Roma isquera lo sol. 

y de peix veure un estol 

volant per l'ayre ab la coa : 

solcar de las naus la proa 

lo mes fragòs Pirineu : 

v la enganyosa guineu 
y regalar à las gallinas, 

que unas promesas tan finas 

deixasen d'estar en peu.» 

( Francesch X'icens Garcia.) 

CUADERN. Oüern. 

Cuern. se troba en lo Vocabularius de Ne- 
brija, publicat per Fra G. Busa v en molts do- 
cuments de diversas centurias. 

CUAN. Adverbi de temps. Quan. 

CUARTETA. Vejas quarteta. 

CUARTETO. Vejas quarteto. 

CüARTILLAS. Vejas quartillas. 

CUBETA DE FOTÒGRAF. Per l'analogia que té 
dit objecte ab lo caixonet que, ple de serra- 
duras, feya d'escupidora, lo que serveix a las 
dònas pél sabó, y altras eynas quadradas v pla- 
neras destinadas a tenir alguna cosa en remull, 
creyem que, com tots los expressats ormeigs. 
hauria d'anomenarse pastereta. 

[CUENCA. 



lo8 DICCIONARI DK BARBRISMES 

CL' ENÇA. Nom geogràtich. Conca. 

«Conca, ciutat de Castella», se troba en lo 
Vocabularius de Nebrija publicat per Fra 
G. Busa. 

CUENTA (A LA ). A la tiassa. segons sembla, 
per lo vist. 

CUENTAS. Comptes. 

CUENTAS (EN RESUMIDAS). Comptat y de- 
batut. 

CUENTO. En lo sentit de narració entretinguda 
de cosa succehida ó imaginaria. 

Racompte. los antichs escri\ian: mes ha- 
\ entse con\ ertit ab lo transcurs del temps, lo 
mateix en lo escrit que parlant, lo verb ra- 
coniptar en contar, per tal rah(') \" a li de no 
confondre la idea que aquell expressa ab las 
de quantitat y de títol nobiliari, qu'enclouhen 
los vocables «compte» n- «comte», apar que 
fóra del cas dir, com en francès, conte. ,| Com 
a narració de cosa no versemblant. Rondalla. 

CU ESTACIÓ. Acapte. aplega. Acajuíeesdelgenre 
masculí, encar qu'en nostre temps la majoria M 
fassa femení. 

CULATA d'arma de foch. Culassa. 

«Inmediatament après de hauer disparat. 
deixarà caurer la culaça del arcabus a la part 
esquerra...» 

( Domingo de Moradcll. Preluiiis .Militars.) 

CULEBRA. Serp. 

Vejas r article envenenat. hont se troba la 
paraula serp. 

[CULGAT (SANT). 



ANTONI CARETA Y VIDAL I OQ 



CULGAT (SANT). Sant Cugat. 
CULTIU. Conreu. 
CULTIVAR. Colre. conrear. 

«... ne hom ne fembra james portas resdaur 
ne argent ne pedres precioses ; ne haguessen res 
de metall a lur servev sinó olles, armes o 
arreus de colre la terra, e martells, tesores e 
agulles.» 

( Fra Francfsch Kximenis. Tractat de regiment de prínceps.) 

CUMPLIR lo promès. Sens que deixe de ser cata- 
lana aquesta expressió, resulta mes castís ate- 
nir o tenir. 

CUNETA. Regarot. 

CUNYA. Falca, tascó. 

CURANDERO. Metje de secà. 

CUREN YA. Cep o encep. 

«ítem un cep de bombarda grossa.» 

(Segle XV. Inventari de la botiga de la Dressana. Notularum 5c , tol. i 
girat. .\rx. Mun.) 

«Primo nou bombardes de courà entre mi- 
genceres e petites ab vuvt mascles de coure 
ensepades.» 

( Ib. tol. 2.) 

«Primo la bombarda de Sta. Eulàlia ence- 
pada ab son mascle.» 

( Inventari de la botiga de la Figuera. En lo mateix Notularum Se-, 
fol. 2 girat.) 

Vejas CAIXA de fusell. 

CURIÓS, CURIOSA. En lo sentit d'esser neta una 
persona. Curós, curosa. paraulas que tenen 
mes extesa accepció de la que avuv en general 
se'ls dóna. 

[CURTIDOR, 



11" DICCIONARI DE BARBRISMES 

«Del ayre viu, 
\ etlant se diu 
^rua. gall. oca. 
ciirosa lloca 
cadella amiga, 
sirgant formiga.» 

(Jaume Roig. Librc de Ics Dunes. i 

CURTIDOR. Hlanquer. 

CURTÍR. Adobar. 

«Ítem que tot blanquer | aluder e pergami- 

ner qui comprarà | o comprar tara dins la 

Ciutat I o suburbi de aquella | alguna sort de 
cu\Tam de lana | de moltó | o de oxella | que 
aquella no gos adobar \ ne fer adobar \ ans 
aquella haia e sia tengut denunciar » 

(.\rx. .\Iun. Papers rct'crcnis a la confraria dels assahonadors. any 
1442.) 

Cl RTITS. Pells adobadas. 
CUSTODIAT. Custodií. 

«En quant al primer cap de la propositio 
contenint lo posar en bona ibrma lo arxiu per 
tenirse custodiïs los Priuilegis, dietaris, mans 
de deliberaciones v demés papers» etc. 

( .Vrx. Alun. Deliberacions. Concell de Cent del 20 d" .\gosl de 1Ó44.) 

CUTXARON. Llossa. 

CCTXILLA. Fullas de tall usadas en diferents 
rams d' indústria. Tallant, coltell. jíani\ cta o 
tisora. 
CUTXILLO. D'encavallada. Cavall. 
CUYDADO (TENIR o POSAR). Tenir compte, 
tenir \ posar esment o cura. 

«.Io\ent. hajau bona cura 
Del amor quan lo tindreu. 
Que jo us jur que la ventura 
No l'haureu quan la Nolreu.» 

( Pere Serati.i 

[Ç- 



ANTONI CARETA Y VIDAL I I I 



Ç 



Ç. No es català anomenar aquesta lletra per ce- 
DiLLA. Cé trencada. 



CH 

CH. Aquesta lletra no's diu cé atxe. sinó cé hach 

V té en català la mateixa vàlua qu'en llatí, ço 

es la de c forta, com en «charitas». «chorus». 

Cometen, donchs, barbrisme los quins la 

pronuncian com ch castellana. 




8 — BARBRISMES 



^ií^^HC^i»^^H<^y^^>H>H^^^ 



D 



DÀDIVA. Do. I Present. 

Us de la primera accepció. Ramon Lull. 
Obras rimadas. 
DÀMASSO. Nom de Sant. Damas. 

DARDO. Dart. 

«Après feu vot altre caualler, e vota que si 
lo Rev exia en terra de acostarse tant a la mu- 
ralla de la ciutat, que posaria un dart dins la 
ciutat.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

DARÍO. Nom d'home. Darhi o Dari. 

«Com (Alexandre) degués pendre per 

medicina un abeuratge a ell aparellat per Phe- 
lip metge seu, rebé les letres de Perminio en 
les quals lamonestaua que Phelip metge, co- 
rromput ab molts diners per Darhi enemich 
seu li hauia promès quel faria morir...» 

(Johanot iMartorell. Tirant lo Blanch. i 

DE. Hi ha personas qu'en certas locucions usan 

[DEAN. 



llt) DICCIONARI DE BARBRISMES 

malament la preposició Dt. dient, per exemple: 
«Dar. o donar, de punyaladas,bastonadas».etc. 
Això. qu'en castellà està mòlt bé. en catatalà es 
evident barbrisme. donchs lo de hi sobra. 

DEAN. Degà. 

Copiem lo següent text. a pesar d" ésser mal 
girbat en una barreja de català y castellà, tant 
per lo que aqui serveix de prova com perquè 
dóna compte de la existència d'un llibre inte- 
ressant per la figura de que tracta, llibre que 
nos troba avur hont hauria d'esser. Diu aixis 
la nota: 

«En aquest die de parte del Reverendo Pa- 
dre Hieronvmo Sanchez Deleçaraço dean de 
de Taraçona fué dada una carta sua missiva 
dirigida als magnifichs senyors concellers de 
Barcelona dada en Taraçona a venytesiete de 
dezembre propassat ab un libre compost per lo 
dit degà imprès ab privilegi Real despaxat en 
lo supremo concell de Aragó juntament ab un 
memorial apart que tot es en abono y alaban- 
sas v justificatio de la doctrina de Ramon Lull 
que fou segons en dita obra diu fill de aquesta 
ciutat. Lo titol del libre es desta manera: Ge- 
neralis et ad.mirabilis methodus ad omnes 
scientias facilirs et cituis ad dicendas. 

I Diet. Mun. 8 d'Abril de ió 14.) 

«Vet lo degà: 
be prop sab Deu qu" entorn me va 
dels an^s ha tres.» 

(C^oloqui e rahonament entre dues dames.) 

DEB.ADAS. Paraula que significa «en va»: però hi 
ha escriptors qu'erradament la usan per de- 
vegadas. 

[DEBER. 



ANTONI CARETA Y VIDAL II7 

«... si nostre senvor Deu no ediíica la casa d 
la ciutat quand se edifica, trametent hi la sua 
gràcia e donant li bona prosperitat, debades sq 
treballen aquells qui la edifiquen, car tot son 
be de Deu ha de \enir.» 

I Fra Francesch Eximenis. Tractat del regiment de prínceps.; 

DEBER. Deute, obligació. 

DÈBIL. Feble, flach. 

«La mare mig morta | los xostres deixebles 
tant sols la deixaren | fogint del perill 
la qual de la fe | mirantlos Xàn febles 

al mon fou spill 
per hon cobran lum | de \'os son car fill.» 

i Mossèn Johan Scrivà.) 

DEBILITAR. Afeblir, afrevolir. 
DECANO. Degà. 

Vejas l'article dean. 
DECAPITAR. Escapsar. llevar lo cap. 

DECAURE. Quan no s'usa en lo ver sentit, qu'es 

«anar a menys». Recaure. 
DECEPCIÓ (SUFRIR o EXPERIMENTAR UNA). 
Ésser decebut. Del verb decebre (enga.nya.r.) 
Us. Labernia. 

«Dins poch temps he coneguda 
Senvora la vostra amor, 
Puix vos sou desconeguda 
Ab engan v desamor: 
Ya mes haguera cregut 
Lo que jo veig qu'es de veres. 
Puix que m'haveu decebut 
Ab vostres falses maneres.» 

I Pere Seratí.) 

DEDICATÒRIA. Se diria millor endressa. com se 
troba en las poesias y llibres dels bons temps. 

[DEFINICIÓ. 



Il8 DICCIONARI DE BARBRISMES 

DEFINICIÓ. Dilinimcnt. 

l's. Ramon Lull. Obras rimadas. 
DELANTERA. Da^ antera o devantcra. 

Ramon Lull en sas Obras rimadas escriu 
deveníera. 

«... é encontineni; quels nobles e los cavallers 
qui eren en la davantera se cuytassen, e que 
ell los seguiria ab la reguarda.» 

(Crònica del Rey Pere '1 Cerimoniós.) 

DELEYTAR. Adelitar, delitar. 

«Per los .V. senvs corporals es significat que 
àngel bo es cosa que se adelita en membrar. co- 
nexer e amar Deu. e àngel maligne es ço ques 
turmenta membrar, conexcr e desamar Deu.» 

( Ramon Lull. Fèlix de las maravellas del mon.) 

«Alguna part e molta es trobada 
De gran delit en la pensa del trist. 
E si les gents ab gran dolor m'han vist 
De gran delit m'arma fou companyada. 
Quan simplement amor ab mi habita 
Tal delit sent que non cuyt ser al mon. 
E com sos fets vull veurer de pregon. 
Mescladament ab dolor me delita. 

I Ausias March.) 

DELEYTE. Delit. 

Vejas l'article arbolat, hont hi ha un exem- 
ple que fineix ab la paraula delitós. 

«... altre delit amor ab si no porta sinó spe- 
rança de benaventurada fi.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

DELIBERACIÓ. Desliberaciò. 
DELIBERAR. Desliberar. 

«... \ lo Emperador vehentse molt vell des- 
libera de coronar sa filla, y aixi ajustà Corts.» 

(Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

[DELICADESA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL IIÇ 

DELICADESA. En sentit material. Delicadura, 
delicament. 

«Deva aquell gran astrolech Missael, que 
delicadura no es sinó cadena que te lom pres 
e ligat que no puxa fer ço que deu, ne vulla ço 
que deu voler. Car si per lo mati se vol leuar, 
nou lexa fer lo delicament^ dient que fa ayre, 
o fret. o que ha poch dormit, o que vol sentir 
lo plaer del lit per una gran peça», etc. 

(Fra Francesch Eximenis. Tractat del regiment de prínceps.) 

DEMPRÉS. ) ^ 
DEMPUÉS. I ^^^P"^^- 

DEMUDAT. Tresmudat, traspostat. 

«... vn tal Barthomeu Spasa ab la caraíres- 
mudada y alterada per la qual se amostraue 
que aportaue mala intenció...» 

(Pere Joan Comes. Llibre de coses asanyalades.) 

DENS , „ , 
DENSO i Ï^^P^^- 

DEPOSAR en judici. Declarar. || Deposar una 
actitud. Deixar. 

DERRAMAMENT. Escampament. devessall. 

«Jo en loch de la alta majestad del senyor 
Emperador dich a les senyories vostres que a 
mi no par per via neguna que sia útil negu do- 
nar treues en aquella mala generació; e per lo 
gran scampament de sanch que de ells haueu 
fet ab animo sforçat de cauallers virtuosos de- 
manen la pau o treua de .vj. mesos.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch. i 

DERRAMAR. Vessar, escampar. 

«... James la mia anima no haurà repòs íins 
a tant que la mia ma dreta sangonosa e cruel 
haya fet morir aquells que malament scampa- 

[DERRIBAR. 



I20 DICCIONARI DE BARBRISMES 

re;? la sanch de aquell gloriós e strenu ca- 
ualler...» 

( Johanol MarlorcU. Tirant lo Blanch.) 

DERRIBAR. (^uan se tracta d'edificis. Enderro- 
car. I En general. Tirar a terra. 

«... que sien cndo'vocades les barracas dels 

pescados...» 

( Diet. Mun. 27 .\bril de lOi 5.) 

«... los senyors concellers tenian manat en- 
derrocar un forn qui tenia un forner del ca- 
rrer dels Còdols...» 

(Diet. .Mun. 28 Novembre de 1613.1 

La segona accepció es general en lo llen- 
guatge parlat. 
DERROTA. Desfeta. 
DESABROTXAR. Desembotonar. descordar. 

«Gedegulfo dix a sa muller: Metets lo bras 
en aquella font, e si nous cremats, ladonchs jo 
creure que vos deyts veritat. E tentost ella se 
desembotona la manega de un bras. e mes lo 
bras dins la font...» 

( Recull de Eximplis.) 

DESACREDITAR. Descreditar. 

DESAFIO. Desafiament. 

Desafiament se troba en Ramon .Muntaner. 

DESAHOGO. Desembras. \\ Desfogament. 
DESAMPARO. Abandó. 

Us. Joan de Resa. 
DESARRAYGAR. Desraelar. desarrelar. 

«Diligentment, donchs, es inQncslQV desrae- 
lar la avarícia dels cors dels homes, pera 
arrancar de ells tots los pecats, etc.» 

( Llibre dels drets y tributs de la Generalitat de Caihalun> a.) 

[DESARROLLARSE. 



\ 

ANTONI CARETA Y VIDAL 121 

Desarrelat es d'us corrent en la llengua par- 
lada. 

DESARROLLARSE. Creixe,pendre ufana, fer- 
se. extendres, segons de que's tracta. 

DESATINO. Disbarat, despropòsit. 

DESBASTAR. Esboscassar. escalabornar. 

Se diu generalment escalaborn a tota pessa 
disposada en gros per donarli la forma defini- 
tiva que ha de tenir. 

DESCABELLAT. Esgavellat. Desballestat. 

DESCARNAT. Desencarnat. 

«Him desperti. 
Obrint los ulls viu prop de mi 

un hom íerest 
molt alt e de terrible gest. 

desfigurat, 
negre e tot desencarnat.» 

( Romiatge del Venturós Pelegrí.) 

DESCARO. Descarament. 

En la dietari municipal de Barcelona, jor- 
nada de 8 de Janer de 1614. se dóna compte 
d'una carta del Rey, queixantse de que dias 
enrera haguessen eixit uns homes prop dels 
Hostalets a robar «la moneda de sa Magt. («los 
ciento y ochenta mil ducados») ab tan gran des- 
carament...» 

DESCIFRAR. Desxifrar. 

DESDE (DEj. Quan enclou idea de punt de par- 
tida de temps. D'ensà. 

DESEMPRÉS. ) 
DESEMPüÉS. s l^espies. 

[DESENEMICH. 



122 DICCIONARI DE BARBRISMES 

DESENEMICH. Lo qui'ns vol mal. Desamich. 
enemich. inimich. || Bocinet de pell aixecada 
prop de las unglas de la mà. Desamich. ene- 
mich. repeló 

DESENFRENAT. Desfrenat, se llegeix en la Sen- 
tencia arbitral de Guadalupe. 

DESENGRASSAR. Desgreixar. 

DESENROTLLO. Creixensa. ufana, extesa. se- 
gons de lo que's tracta. 

DESESPERACIÓ. , 

DESESPERO. » Desesperament. desesper. 

DESESTERO. Traure las estoras. desestora- 
ment. 

DESETXO. Com a nom. Rebuig, deixa, dei- 
xalla. 
DESGANYITARSE. Esgargamellarse. 
DESHEREDAR. Desheretar. 

DESHONESTITAT. Deshonestat. diu lo Voca- 
bularius de Nebrija arreglat per Fra G. Busa. 

DESIN VOLT (HOME o DÓNA). Desemba- 
rassat. 
DESIN VOLTLRA. Desembràs. 
DESLEAL. DesUeyal. 

\'ejaS DESLEALTAT. 

DESLEALTAT. Desleyaltat o deslleyaltat. 

«Defallí caritat, levaltat. justícia e veritat en 
lo mon: comença enamistat. desleyaltat. inju- 
ria e falsetat. e perayço fo error e torbament en 

[DESLEHIT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 23 

lo poble de Deu. qui era creat perço que Deus 
sia amat. conegut, honrat, servit e temut per 
home.» 

1 Ramon Lull. Libre del orde de Cavayleria.) 

DESLEHIT. Deixatat. 

DESLINDAR. Desllindar. Del nom llinda y de 
llindar, nom v verb. 

DESLÍS (CAURE EN UN). Caure en una bai- 
xesa. 

DESLUMBRADOR. , Enlluhernador. \\ Estil fa- 
DESLUxMBRANT. * miliar. Llampant. 

DESLUMBRAR. Enlluhernar. 
DESMEDIT. Desmesurat. 
DESMENTEIX. Desment. 

Vejas l'exemple del article agüero. hont se 
troba la paraula desment. 

DESMONT. Desmunt. 
DESMORONAT. Esllabissat. 
DESNÚ. Nu. nuú. 

«Al mon ve en lo temps mes cru. 
Y quant lo fret se sent mes: 
Ve de nit: y sent com es 
Lo mes rich rey. ve tot nu.» 

I Doctor Ignasi Ferraràs.) 

DESOLLAR. Escorxar. 

«Lo fill de Giro rey de Pèrsia quant fou re\' 
troba e sabé que un jutge hauia jutjat contra 
dret, e per ço lo feu scorxar. e de la dita pell 
feu fer una cuberta de cadira, en la qual sevla 

[DESPARRAMAR. 



124 DICCIONARI DE BARBBISMES 

si^ueren los juí^es que après vengueren : per tal 
que veent ells la dita pell los recordas de no 
jutjar injustament.» 

( Recull lic Eximplis.i 

DESPARRAMAB. Ksbarriar. 
DESPEDIDA. Comiat. 

«Les dones de honor de la ciutat sabent que 

lo Comte deuia partir, anaren totes al castell 

per pendre son comiat.» 

( Johanoi .Myrtorcll. Tirant lo Blanch.) 

DESPEDIR. Coniiar. donar comiat. 
DESPEDIRSE. Pendre comiat. 

«Ab tant lo comle pi-es comiat de sa mulere 
de ses gens e recolirense en les naus e feren vela 
a Hongria be armats e arreats.» 

( Historia del Rey d'Hungria.» 

«Lom que viu enamorat 
mil voltes pre?7 comiat. 



Tant vol la sua senyora 

que nit y dia la adora 

y vn any li pareix vn hora 

lo temps que en ella ha passat: 

lo qui viu enamorat 

mil voltes /? ren comiat.» 

« Cancionero llamado Flor de Enamorades.» 

DESPEGAR. Dir que alguna cosa's despega. Xo 

fa. no diu. no escau, no lliga. 
DESPEJAR lo carrer o un altre lloch. Desem- 

brassar. desocupar. 
DESPEJARSE '1 cap o las potencias. Aclarirse. 

asserenarse. 
DESPEJAT. Aixerit. ] Desembrassat. jl Des- 

vergonyit. 

[DESPEJU. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 125 



DESPEJO. Serenitat. 1 Desvergonyiment. 
DESPERDICI. Rebuig, refús, repusalla o refu- 

salla. II Desferra. 
DESPIDO. Comiat. 
DESPIDO (DONAR). Donar comiat. 

VejaS DESPEDIR V DESPEDIRSE. 

DESPRECI. Menspreu. 

DESPRECIAR. Menysprear, avilanir. avilir, 

aviltar. 
DESPRECIO. Com a nom. Menspreu. || Com a 

verb. Menyspree o menyspreo. 
DESPRENDIMENT DE TERRAS. Solsida, en- 

solsiada. 



lo cel tronà 
e llampegà 
movent grans vents, 
tremolaments 
feren les terres, 
dels monts e serres 
roques caygueren, 
en si's romperen; 
foren perides. 
foren solsides 
moltes montanyes.» 

( Jaume Boig. Libre de les Dones.) 

La segona forma, es corrent en nostre poble. 
DESPRENSES. Després. 
DESPROVIST. Desprovehit. 
DESPUÉS. Després, après. 
DESQUARTISAR. Esquarterar. 

[DESTAJO(A). 



120 DICCIONARI DE BARBRISMES 

«E If) derrer otTici qucls mostran es de car- 
nicers. perquè sauehen a esquarterar la carn. 
e no hajan temor a menjar la sanch, e ab tal 
offici tornan cruels, e com son en les armes e 
poden pendre los chrestians quels esquarte- 
ren ..."»> 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch i 

DESTAJO ( A ). A la escarada. a preu fet. 

«... no gosen ne puxen pendre a scarada <• 
preu fet res qui toc al offici... de calaffat.» etc. 

(Privilegi atorgat al calafats de Barcelona per Felip III. i5oo.) 

DESTERMLLARSE DE RIURE. Reventarse. 

desteixit se o morirse de riure. 
DESTERRO. Exil. desterrament. 

Desterrameut se troba en lo Vocabularius de 
Nebrija arreglat per Fra G. Busa. 

DESTINO. Destinació. 

D ESTO R N I L L A DO R. Collador. descarago- 

lador. 
DESTORNILLAT. Descaragolat. 
DESTORNILLAT (CAP). Cap desballestat, cap 

de trons. 1| Cap de pardalets. 

DESTRUCTOR. Destruhidor. 

«Tu, enganador de nostre sanct profeta x\la- 
phomet. destrohidor dels nostres tresors, mal- 
metedor de la noble gent pagana.» 

I Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

DETALL (COMPRAR o VENDRE AL ). A la me- 
nuda. 
DETENTOR. Detenidor. 

«... manant a tots e sengles detenidors o deu- 

[DETERMINACIO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 27 

tors, o altres qualsevol persones que dels dits 
bens (dels converses e juheus) deutes e cens- 
ces...» 

I Arxiu de la Gobernació del Regne de Mallorca. Any 1392) 

DETERMINACIÓ. Determini. 
DETERMINAR. Determenar. 

«Ladonchs mon adversari volgué replicar. E 
la Verge Maria manantli que no parlas, dix; 
« La qüestió que aci s mena sobrel fet del cisma 
ya es determenada . Mas no s pot axi publicar 
a present.» 

I Bernat Metge. Sompni.i 

Ramon Lull. Obras Rimadas. 
DETRÀS. Encara que's troba en Ramon Lull y 
altres autors antichs, apar mes català darrera. 
«Tant bo es en Pere 
com aquell que li va darrera.» 

( Aforisme popular. 1 

«Après la anima respos — Senyor si aquests 
diables me van derrera pendreme e portarme 
al infern.» 

( Historia del Cavaller Tuglat.^ 

DETURADERO. Aturall, deturall, aturador, 

deturador. 
DEUTA (LA). Lo deute. 
DEVENGAR. Reportar, aportar. 
DEVOLUCIÓ. Restitució. 
DIABLURA. Endiabladura. endiastradura. 
DIÀCONO. Diaca. 

DIA DE TREBALL. Dia de feyna, dia feyner. 
DIA FESTIU. Dia de festa. 

[DIFERENCIAR, 



128 DICCIONARI Dt BARBRISMES 

DIFERENCIAR. Difercnciejar. 

L's. Ramon L.ull. Ohras Rimadas. 
DIGERIR. Pahir. 
DILACIÓ. Allongament. allargas. 
DILLUMS. Dilluns. 
DIXAMITRA. Dinamita. 
DINER COMPTANT ( EN ). En comptants. 
DIONISSIO. Nom d'home. Dionis. 

«Recompta Guillem, famós historial que 
fonch monge de sanct Dionis de Paris.» etc. 

U'ra Francesch Eximenis. Tractat del regiment de prínceps.) 



grechs inventors, 
mestres de Athenes. 
gran Origenes. 
ni Dionis. 
tants de Paris 
theolechs grans...» 

( Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

DIOSSA. Deixesa. deesa. 

Us de la prmera forma. Ramon Lull. Obras 

rimadas. 

«De set justats 
vius batejats 
may pus n' hagué, 
recorreguè 
à la metjesa. 
com à deesa 
cert la tenien 
les que hi venien.» 

1 .laumc Roig, Libre de les Dones.) 

DIPUTACIÓ. Deputació. 
DISFRASSAR. Disfressar. 

[DISFRUTAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 29 

DISFRL'TAR. Fruhir. johir. gaudir, gaudirsc. 
y. també, alegrarse en accepció de proíit. 

«Flavio losepho en lo prohemi de les anti- 

quitats Iuda^■qLles *diu ésser statuhit per 

Deu omnipotent, que los qui exerceixen los iu- 
dicis segons les levs. v aquellas sanctissima- 
ment colen v observan. tindran lloch destinat 
en lo ce\./}'U•\-i•an eternament de la benauen- 
turança.» 

( LluisdePeguera. Pràctica de celebrar Cons.} 

DISLOCAR. Desllogar. traure de lloch. i Des- 

llorigar. tractantse dels junts dels óssos. 

«... que com ell obrant en la obra de la dita 
Ciutat ço es en la rambla sia caygut e sage 
deslogada \di ànquaL...» 

(Arx. -Mun. — Reg. de «Provisions y comissions», anys 1441 à 1446. 
Tol. 146 girat.» 

DISOLUCIÓ. Disolviment. 

«La terra es secha de sa natura, e laygua es 
freda de sa natura, e sus alt en lo dissoluiiue}il 
de les nus. hont se engendra la pluja», etc. 

(Ramon Lull. Fèlix de las maravelles del mon.i 

DISPARAR. Desparar. 
DISPENDI. Despès, despesa. 

«Segons lo guanv. fes \o despès. 
Almoyner sies \' cortès, 
tot ab mesura.» 

(FraEntelm Turmeda.) 

«Despesa de dines», diu lo Vocabularius pu- 
blicat per Fra G. Busa. 
DISSIMULO. Dissimulació. 

«Lo fals amich ab fenta dissi))iulació a.porti\ 
plant en lloch de consell.» 

( En Pnx. rtoctrina .Moral.) 

[DIT. 

— í;arbkis.HL>. 



130 DICCIONARI DE BARBRISMES 

DIT. Lo mólt usar aquesi pariicip icnt referèn- 
cia a personas o cosas ja expressadas. sol ésser 
indici d'escriure català en castellà. Recordes 
que podem dir. per exemple, eix. est. aqueix, 
aquest, aquell, lo tal. l'esmentat. \ que lins 
lo dit. precehint Tarticle. fa millor efecte. 

DITXO. Aforisme, màxima, dita. dit. 

«Senvor. si nous torna en anui^. di^ui yo. 
^ran píaer hauria que dels diís dels juheus 
haguessem assats a present, e que procehissets 
al dits del Christians. segons quem haveu pro- 
mès.» 

(Bernal .Mei^c. Sompni.) 

«Nos, \ehent que nostre Senyor havia en 
tan poca reputació la glòria mundanal, ne sa- 
viam de quens parlassem : sinó que estants en 
aquest pensament venchnos entre mans un dil 
dun sant doctor solemne», etc. 

( Arenga ttel Hcy Marti. i4citi.t 

DITXO M'HAN DITXO (PKR). Per sentir dir. 
DIVERSIÓ. Divertiment. 
Dl VI NO. Diví. divinal. 

DIVISIÓ. En sentit de falla d" a\inensa. Divis, dis- 
còrdia. 

Véjanse'ls exemples dels articles cenyidor 
\' ciSANYA hont se troba la paraula nivís. 

DOBLA DURA. Doblech. 

DOBLÉS. Baratería. barat, falsesa. 

L's de las primeras formas. Ramon Lull. 
Obras Rimadas x- Libre de Cavavleria. — De la 
darrera. Popular. 
DOLENCIA. Dolensa. 

[DOLORES. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I3I 

DOLORES. Una de las advocacions ab que's vene- 
• ra a la Mare de Déu y s'aplica com a nom de 
fonts. Dolors. 
DOLSURA. Dolçor. 

DOMAR. Dompdar. doniptar. ajovar. 

Dompdar se troba en lo poble de la provin- 
cià de Barcelona, domptar en Ausias March y 
ajovar per tota Catalunya. 

DOMÉSTICH (LLADRE). Lladre de casa. 

En lo Diet. Mun., jornada de 28 de Maig de 

, se dóna compte d'un juhi de prohomens 

en que, entre altres, fou condemnat un home 
«a sinch anys de galera \• donats cent assots per 
ladre de casa». 

DONYA. Tractament introduhit del castellà }• mo- 
dificat en nostre idioma. Dona. 

DORAR. Daurar. 

DORMILÓN. Dormilèch, dormilega. 

«Peresa fa l'hom dormilecli, e sa anima molt 
famejarà.» 

(Fra Francesch Eximenis.) 

DORMITORL Lloch hont se dorm. Dormidor. 

«Lo qui presideix al dormidor ha de fer se- 
nval pera posarse al llit», etc. 

(Llibre de costums de Vall de Hehron. Manuscrit de 1732.) 

DORSO. Dors, esquena. 

Us de la primera forma. Ramon LuU, Obras 
rimadas. — De la segona. Popular. 

DÒS. Donchs. 

DÓS. Usat com a plural femeni. Duas. 

DRAGÓ. Quan no's diu pera expressar l'animaló 

[DRAP. 



132 DICCIONARI DE BARBRISMES 

semblant à la sargantana, sino'l monstre faulós 
de la tradició. Drach. 

«Com lo drach senti la veu del home isque 
ab molt ^ran brogit.» 

I .\larti .loan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.^ 

«Per cert. madó Cuca-fera. 
que ha\ eu fet un bell jornal, 
cartas ne pt)deu escriure 
à vostre parent lo drach.» 

(Franccsch \'iccns Garcia. 1 

DRAP. L•Is castellanisme lo reduhir aquesta parau- 
la a las solas accepcions de bocins de teixit 
vell. en general. \' de roba nova de cànem o lli, 
per quant en los bons temps del nostre idioma 
s'aplica\a indistintament a tota sort de teixits. 
\ells o nous. de qualsevol matèria fibrosa. 

DRET E IGUAL ( E5SER). Ésser adret e igual. 
«E la contesa sa mare (del Comte de Pro- 
xença) ere male done e sens misericòrdia e 
respos axi — ^e que farem nos de fembra que 
sia esmonvonada? — Madona — dix lo conte — 
major mercè farets en aquesta que an altre qui 
fos adreta.-» 

1 Historia del Key d'Hunfíria.i 

DL' ELA. Cada una de las costellas que forman la 
bota: l'escalaborn de roure, castanyer, etc. per 
fer aquesta pessa. Doga. dogarela. deuga. 

«ítem per un roure que compri per íqv do- 
^iies de bota .viij. sous.» 

( Llibre de comptes del monestir de .Montalegre.i 

DLENYO. Senyor, mestre, proprietari. 

La expressió corrent «passarse mestre» d'al- 
guna cosa. \'ol dir que's considera dret propri 
per feria, diria, donaria, etc. 

[DUGAS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1^3 

DUGAS. Duas. 

DULCES. Adjectiu castellà qu'expressa la quali- 
tat de dolçor y que mòlts catalans usan per ano- 
menar los produhits de confiteria. Dolços. 

DULSAYNA. Dolçayna. 

DULSURA. Dolçor. 

Us. Ramon LuU. Obras rimadas. 
«Ave Maria» 
diuli tot dia. 
«e de Deu mare» 
ab que't repare 
com a padrina. 
«Salve Regina 
dolçor de vida 
sovint la crida.» 

( .Taumc Roig. Libre de les Dones.) 

DURACIÓ. Durada. 

DURADERO. Durador, de durada, que durarà. 

segons los cassos. 

En lo llibre de ordinacions y constitucions 
de la Confraria de Sant Antoni de Padua. fun- 
dada en lo convent de Sant Francesch de Bar- 
celona, estampat en 1735, al parlar del qui 
porta la bandera, se diu que'l tal ofici «sols sia 
durador un anv». 



y^>40^>y H< '>'^>«<)^y< H< ^>*<)^>^H<^>*<y<^ 



E 



E com a conjunció. 

Vejas l'article Y. 

É. Quan per si sola forma la conjunció que per eu- 
fonia substituheix algunas vegadas a la « y». sol 
accentuarse: però. com en los millors temps 
no's feva ni hi ha cap motiu, ni hem de seguir 
la rutina de cap altre idioma, escrivim, sens ac- 
centuar la e. 

ÉBRÍO. Ubriach. Embriach. 

«La taverna es temple glorificat per los em- 
briachs, e gola es antecedent de lutxuria.» 

( En Pax. Doctrina Moral.) 

ECLIPSE. Eclipsi. 

«E ha feytes les taules següents ab les quals 
fàcilment e leugera se poden saber e hauer tots 
los vers mouiments dels corsos celestials e los 
eclipsis...» 

( Pere IV d'Aragó. Prolech del Tractat d'Astrologia de Pere Gilbert, 
Dalmau Planas y Jacob Corsuno.) 

[EFERVESCÈNCIA. 



I3H DICCIONARI DE BARBRISMIiS 

EFERVESCÈNCIA. Bullida. 

EGIPCI y EGIPCIO. Egípcia. 

«Dix Ruben lo yerma niajur qui havia ^ran 
pietat de Josep e lo volia desliurar de mort: 
barons, no ensutzem nostres mans en lasanch 
de nostron frare. Mas veus egipciajís qui pas- 
sen per aquell cami, venamlo a ells.» 

( .Mosscn Guillen Serra. Gènesi de Scripiura.: 

«Per adalil 
pren Moysés. 
no't recort res 
de les carns cuytes, 
cogombres, fruytes. 
figues, magranes 
eg)'pcia)2es.» 

( Jaume Roit;. Libre de les Dones.) 

EIX usat en lloch d'est. 

Vejas lo que's diu en l'article aquest. 

EJE. Com a pessa de fusta o de metall que passa 
pel centre d' un' altre pessa que roda e hi està 
clavada. Arbre. I, Quan es petit. Pern. piu. j 
Quan es mòlt Uarch. Embarrat. i| De carruat- 
ge. Fusell. II Com a ratlla imaginaria que par- 
teix pél mig un carrer, cami. etc. Centre, mig. 
bell mig. 

EL. En català es nom de la lletra L y may ha sigut 
l'article lo. 

ELABORAR. Llavorar. 

ELECTO. Elet. elegit. 

Ramon Lull. Obras rimadas. 
«En est dia los Sors. consellers reberen carta 
del nou elet bisbe de Barcelona.» 

( Diet .\lun. Dimars ly de Juny de 1612.1 

[ELEFANT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 39 



ELEFANT. Aurifany, orifany. 

«Al aurifany^ e al senglar, e al boch, e al 
moltó, e a les altres bèsties que viuhen de erba, 
aparech bo ço que deya Na Renart...» 

( Ramon LuU. Fèlix de les maravelles del mon.) 

«... ordena molt gran carruatge, e molt gran 
multitud de caualls, e orifanys per portar vi- 
tualles, tendes e artelleries, e totes coses nece- 
saries per al mester de la guerra.» 

(Marti Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

«... lo efecte de dits carros era publicar la 
justa: pasaren per lo carrer Ample. 

los quals hu tiraven dues mules, lo altre dos 
leons, lo altre dos camells y lo altre dos ori- 
fanys...» 

(Diet. Mun. 24 de Juny de 1699.) 

ELEVACIÓ. Alsaria, altesa. 
ELOGIO. Elogi, alabansa. 

ELXE. Nom geogràfich. Elix. 

«Als arnats nostres los vells Aliama e poble 
de la moreria de la vila Delix.» 

( Arx. Mun. Letres closes de 1449 y 1460, fol. 93 girat.) 

EMB. Vejas amb. 

EMBABIECAT. Embadalit, enfavat. 
EMBADURNAR. Embrutar, empastifar o em- 
pesti far. 

EMBALDOSAT. De pedras. Enllosat, empedrat. 
II De rajols. Enrajolat. 

«... trobas aont se vulla que per alli obren 
fonaments, un enlosat bellissim deu pams de- 
vall terra que mostra be que allò era lo sol del 
temple.» 

( Mossèn Cristòfol Despuig. Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa.) 

[EMBAUCAR. 



14^> DICCIONAKI DL BARBKIS.MLS 

EMBALCAR Embabaucar. entabanar. eiiga- 
lipar. 

EiMBELLMEN T. Abelliment. 

«... deliberaren los Sors. Concellers que fos- 
sen pagades per la anada de cort al Sor. Con- 
celler trescentes liures per abelliments y als 
acompan\"adors a quiscu altres trescentes per 
la primera mesada y per abelliments.» 

( Diet. .Mun. ii d'.\gostde 1617.) 

EMBELLIR. Abellir. 

Vejas l'article embelliment. 
Se troba abellir en las Obras rimadas de 
Ramon Lull. 

EMBOBAT. Embadalit, enfavat. 

EMBOSCADA. En l'accepció de substantiu. Pa- 
rany. 

EMBREAR. Enquitranar. 

EMBRIAGAR. Encara qu'en las Obras rimadas de 
Lull se troba aquesta forma, sembla que sia 
mes característich iibriacar. 

Vejas l'exemple del article ébrio. 

EMBUTIR. V. Embutit. 

EMBUTIT. Botifarra, llangonissa, etc. Trinxat, 
donchs en la denominació catalana no's pren 
des del punt de vista de cosa ficada dins d'un" 
altra. || Encrostat. encastat, taraix. tarai- 
xia. II Tot lo que té relleu, qu'es prominent 
y fins lo inflat. Embotit, de la paraula bot. 
Exemple: la frase usual y corrent «inflat com 
un bot». 

EMPAIG DELVENTRELL. Ventrellada. 

[E.MPALAGAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I4I 

EMPALAGAR. Embafar. 

EMPALAGÓS. Embafador. 

EMPALISSADA. Cleda. Ij Estacada. 

Cleda, usat avuy en terme general, se troba 
en la crònica de Jaume primer parlant d'una 
fortificació. 

EMPAVESSAR. Guarnir ab draps y banderas. 

EMPENYUT. Del verb empenyé. Empès. 
Us. Joan de Resa. 

EMPERATRIS. Emperadriu, emperatriu. em- 
peradora. 

«Senyor, façam gràcia la magestad \•ostra 
que com siam en lo palau de darme licencia 
que pugua anar a fer reuerencia a la senyora 
Emperadriu e a sa cara filla la senyora Infanta.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«jRevna, del Cel Emperadora. 
Reyna del Cel !» 

I Cant popular.) 

«A tots altres sou afable. 
y de mi sempre fugiu, 
y amau mes veurel diable, 
tan enfastig me teniu: 
trist de mi no se perquè 
guardau Reyna Emperadora 
no digau gentil senyora 
daquest avgua no beure.» 

(Cancionero Uamado Flor de Enamorados,) 

EMPLASTO. Emplastre. 

Us. Ramon Lull, Obras rimadas. 

«Una malla de mal, cinch sous de emplas- 
tre,» 

(Dita popular.) 

[EMPLEAR. 



142 DICCIONARI DE BARBRISMES 

E.MPLKAK a una persona en alf^una cosa. Apli- 
cai*. destinar. '] En lo sentit de procurarli ma- 
nera de guanyarse la vida. Ocupar, donar 
ocupació o feyna. H Quan no's tracta de per- 
sonas. sinó de cosas. Aplicar, destinar, es- 

niersar. 

«Si cinch talents 
('> dos que tens 
acomodats 
ben esme rs ais 
negociant 
e ben obrant 
redoblaràs 
e los retràs 
multiplicats...» 

I Jaume Roig. Libre de les Doncs.) 

«Encara es tengut lo senvor del lenv al ma- 
riner de smerçar sos diners, com lo haurà pa- 
gat, la on conexera lo senvor de la nau que 
faça afer...» 

( Llibre del Consolat de .Mar.> 

EMPLEAT. Del Govern, de la Deputació. del Mu- 
nicipi, etc. Oficial. 

EMPLEO. Com a cosa de treball, ja sia intelectual 
o corporal. Ofici, [j Com a aplicació de diners, 
talent, etc. Esmers. 

«Los Srs. Concellers tots sis deliberan 

sien pagades o girades al Dr. en medicina Jo- 
seph Company aportant lo libre major de la 
administració de las carns de la present Ciutat 
sinch centes lliures pera convertirlas en gasto 
de menut de dit son offici.» 

(,Arx. .Mun. Deliberacions de lòSg.'i 

«A mes del dit tenen '^cr smersar en la tau- 
la dels comuns deposits de Barcelona dos mil 

[EMPOTRAH. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 143 

nou centas sinquanta Uiuras sis sous y vuyt 
que per no trobar smersos de conveniència es- 
tan morts en dita taula.» 

(Ibidem.) 

La segona accepció es corrent en lo poble y 
alguna veiíada també la primera. 

EMPOTRAR. Aparedar. 

EMPRENDEDOR. Emprenedor, home d' em- 
presa. 

EMPRÈSTIT. Manlleuta. 

«... donant facultat a dits senyors Concellers 
v vuvtena que sens refferiment en cas los apa- 
regué conuenient pugan mudar la forma y 
modo de dita manlleuta segons los aparexera 
convenir conforme.» etc. 

( Arx. .Mun. Deliberacions del Concell de Cent del 12 d'Abril de 1644.Í 

EMPUNYADURA. 3lantí. pom. 

Se llegeix la paraula manti en algun docu- 
ment d'espasers o de llancers que's troba en 
l'Arx. Mun. v altre document del mateix Ar- 
xiu, que porta data de 171 l. diu ésser «prohi- 
bit ais mestras espasers lo pulir y nete- 
jar las creus de sabre, ni maiitins eo guarni- 
cions de espasas». 
EN, no com a tractament, sinó com a preposició. 
Caldria que s'estudiàs mòlt detingudament en 
las sevas relacions ab la partícula d'igual gen- 
re a, ja que a v en. en lo llenguatge escrit com 
en lo parlat, semblanconfondres alguna vegada, 
prenent l'una a l'altra lo respectiu ofici. Aixi. 
en qualsevol escriptura 's llegeix: «En la ciu- 
tat de Barcelona, a 4 d'Agost»; mentres tot- 

lEN. 



144 DICCIONARI DE BARBRISMES 

hem diu: «Estich a Barcelona». Los mariners 
diuhen : «Vaig en terra», «al saltar en terra». 
Potser la pronuncia de 1' a àtona y del en. con- 
fonentse, hajan portat cassos d'esta naturalesa. 
Convindria que's determinàs bé — si no ab re- 
glas fixas. ab un catàlech d'expressions^ — quan 
ha d'usarse l'una o T altra, a li de no encorre 
ma\' en castellanisme ni en idiotisme. De totas 
maneras, expressant ideas de situació escriu- 
rem en %■ no a sempre que un us mòlt exident 
no'ns duga a fer lo contrari. 

EN usat en lloch d' ab. Vejas l'article ab. 

ENARBOLAR. Arborar, aixecar, enlayrar. 

ENCARCELAT. Encarcerat. empresonat. 

l's de la primera forma. Ramon Lull. Obras 
rimadas. 

Entre "Is mals que atribuheix lo Desperta- 
dor de Catalunya al govern del Duch d'Anjou. 
hi enclou : « Lo posar encarcerats als qui heroy- 
cament defensavan las lleys municipals.» 

ENCÍA. Geniva. 

ENCIAMADA. Ensahimada. 

Del verb ensahimar, cobrir de sahim. com 
diuhen a Mallorca de lo que a Barcelona y en 
molts endrets s'anomena llart. 

ENCLENCH. Empiocat. neulit. 

ENCONTRAR. Trobar. 

ENCORVAT. Aplicantse a la positura d'una per- 
sona. Acotat. 

«Los dolents en temps passats 
mohian gran cagaixa. 

[ENCRUCIJADA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 146 

y ara van tots acotais 

ab la vista baixa. 
Veureu que fan uns ullets 
lo mateix que los porquets, 
portant, tots arrupidets, 

las mans à la faixa.» 

( Cant popular realista de la cayguda de la primera Constitució.) 

ENCRUCIJADA. Quatre camins. 
ENCUADERNADOR. Qüernador. 

«Cuernador de libres». diu lo Vocabularius 
de Nebrija, publicat per Fra G. Busa. 

ENQUADERNAR llibres. Lligar. 
ENFERMER. Hospitaler, infermer. 

ENFERMETAT. Ramon Lull ha escrit aquesta 
paraula; però avuy no la usan sinó per j^ala de 
castellanisme parlant català. Malaltia, infir- 
mitat. 

«Si en la operatio del enteniment esdevé 

fatigatio e empatxament per injirmitat del cors, 
aço no ve per debilitatio del enteniment; mas 
de les forces de les quals aquell fretura » 

( Lo sompni d'en Bernat Metge.) 

«Quants hi \enien. 
tots obtenien 
llurs sanitats: 
primers pecats 
los remetia, 
puix los guaria 
la corporal 
e temporal 
injirmitat.» 

(Jaume Roig. Librc de les Dones.) 

ENFORMADOR. Formador. 

[ENFRIAMENT, 

10 — BARBRISMES. 



I4O DICCIONARI Dt: ÜARBRISMES 

En una demanda de restitució d'eynas pe- 
nvoradas a un mestre d'aixa, se fa esment de 
«serras. fovmadors. escàrparas. ribots, gui- 
lleumas v aixas.» 

I Arx. Mun. Document de 1701.) 

ENFRIAMENT. Refredament. 
ENGATüSSAR. Engalipar. 

ENGRASSAR una màquina, un carro, un' cyna. 

Untar. 
ENGULLIR. Engolir. 
ENLUTAT. Endolat. 
ENMANTLLEVAR. Manllevar, manlleutar. 

amprar. 
ENORGULLIRSE. ErjJullirse. 

«Guardat que dins ton cor not crgiills ne 

faces fora tu gests superbioses.» 

(Fra Franccscli Kximcnis.) 

ENQUADERNADOR. Qüernador. 

Vejas l'article encuadernador. 
ENQUADERNAR llibres. Lligar. 
ENREDAT. Embolicat. 
ENREDO. Embolich. embull. 
ENREDÓN. Embolicador. || Trapella, en llen- 
guatge familiar. 

ENSAIG. Assaig. 

Assaig se troba lins en lo Diclionarium de 
Pere Torra. 
ENSALSAR. Exalsar. 

«Lo Fariseu murmurava 
contra '1 Rey celestial 

[ENSANXAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 47 

com Aquell vos demostrava 
de amor tan gran senyal. 
Mas la bondat increada 
corregí decontinent 
la pensa de aquell, malvada, 
exalçant vos altament.» 

(Goigs de Santa Maria Magdalena, trets del Cançoner de Çaragoça, 
publicats per D. Antoni Bulbena.) 

ENSANXAR. Aixamplar, engrandir. 

ENSANXE. D'un lloch tancat o edifici. Engran- 
diment, aixamplament. || De població. De 
cap manera 's pot admetre aquesta denomina- 
ció que preval avuy pera indicar lo engran- 
diment de Barcelona. Un home de mólt seny, 
fill d'aquesta provincià, per instint propri y 
sens cap mena de pretesa, ne deya la ciutat 
nova: a un treballador indocte, fill de Reus, 
li n'haviam sentit dir lo aixample. 

ENSIAMADA. Vejas enciamada. 

ENSIMISMAT. Capficat. 

ENSUCIAR. Ensutzar, çullar, embrutar. 

Us de la primera forma. Se troba en las 
Obras rimadas de Ramon LuU. Vejas l'article 
EGIPCI, hont se troba la paraula ensut^èm. — La 
segona forma es d'us general y corrent. 

ENTERRAR. Apar encara mes català soterrar. 
Entre las ordinacions dels barquers nous de 
Barcelona, fetas en iSig (,Arx. Mun.), n'hi ha 
una «sobre lo anar a combregars y soterrars 
de confrares.» En lo regne de Valencià se diu 
encara soterrar. 

[ENTOLDAT. 



148 DICCIONARI DE BARBRISMES 

ENTOLDAT. Knvelada. envelat. 

«La eni'clada que acostumen de fer posar 

los notaris de Barcelona aquell any estava 

posada.» 

( Dict. Mun. \"if;ilia de (Corpus de itii2.í 

ENTREPUSSAR. Corruptela formada de la parau- 
la cdiisAdindi ensopegar y Ó.Q la castellana «trope- 
zar». Ensopegar. I Entrebancarse. 

ENTRETELLADrRA. Entretallament. 

Se troba en lo Gènesi de Scriptura de .Mos- 
sèn Guillem Serra. 

ENTREU RE. Lo verb traure o treure ab la partí- 
cula NE, posat en la expressada forma, es un 
idiotisme. Trauren, trèuren. 

ENTREUREN. Lo mateix que's diu del mot en- 
. TREURE pot dirsed'ENTREUREN: ab la sola dife- 
rencia de qu'en aquest cas. a demés, hi ha un 
EN de massa. Trauren, trèuren. 

ENTREVISTA ENTRE duas o mes personas. Aixis 
ho havem vist escrit móltas ve^adas, no sols 
en català, sinó en castellà y també en francès, 
y'ns sembla, ideològicament, tant disbarat com 
dir «una renda de tantas pesetas diarias cada 
dia». Entrevista de duas personas, confe- 
rencia entre duas personas. pot dirse. y ai- 
xis no's posarà una albarda damunt d'altra 
albarda. com diuhen los castellans. 

ENTROPESSAR. Vejas entrepussar. 

ENTURBIAR. Enterbolir. 

«Senvor, dix lanyell, jo nous enterbolesch 
laygua, car de vos corre vers mi layj^ua. e si jo 

[ENVÀ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I4Q 



alguna sutzetat faes en laygua auall iria, que no 
tornaria aygua amunt vers vos.» 

( Recull de Eximplis.) 

ENVÀ. Escrit aixis, significa paret prima ; però no 
vanament ni en va. 

ENVARAT. Encarcarat, enrampat, èrtich. 

ENVENENADOR. Metziner. 

ENVENENAMENT. Enmetzinament. 

ENVENENAT. Verinat, metzinat, enmetzinat. 
«Ecom ella fugint a aquell fos morduda e 
verinada en lo talo per una serp qui [era] ama- 
gada, encontinent mori. e devalla en infern.» 

(Bernat Metge. Sompni.) 

ENVERS, que significa «cap a» algun lloch. Hi ha 
qui, parodiant lo «en vez» del castellà, li vol 
dar erradament lo sentit de en lloch de, en 
sortes de. 

ENVIDIA. Enveja. 

ENXARCAR. Embassar. || Enfangar. 

ENXUFAR UN CANÓ. Empeltar un canó. 

pPICÜREO. Epicuri. 

«Recompten les histories gregues, que los 
epicuris, qui posauen benhauyrança en la carn, 
de tot loch de be foren gitats; car per la gola e 
per lur luxúria corrompien ells mes en vn any, 
que altres bons homens no edificaren en deu.» 

(Fra Francesch Eximenis. Tractat del regiment de prínceps.) 

EPISCOPAL. Bisbal. 

«Per servir encara tota la cosa publica, 
promptament ha ordenat la sancta mare Sgleya 
certa ciutat en que sta lo Papa, e certes ciutats 
patriarchals, e certes bisbals, e certa es la ciu- 

[ EPISCOPAT. 



l5o DICCIONARI DE BARBRISMES 

tat imperial, a les quals puxa lo poble recórrer 
en temps de lur necessitat.» 

( Fra Franccsch Eximenis. Tractat del regiment lic prínceps.) 

«Bisbal cosa de bisbe», diu Fra (}. Busa. 
EPISCOPAT. Bisbat. 

ERISSO. Com a nc»m substantiu d'animal. Erisso. 
ERRADA DE COMPTE. Bescompte. 

Se troba bescompte en lo Cap. CCXCIII del 
Llibre del Consolat de Mar. 
ERROR. Erro. errada. 

«E aço nou dich a íi per dir paraules quius 
enujen, sinó per la erra dels vostres mals en 
los que perseuerar voleu.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ERUDITA. Erudida. 

«Ella famosa 
e poderosa. 
en lo moral 
e natural 
molt erudida 

(Jaume Roig. Librc de les Dones.) 

ES. Vici llastimós es en lo nostre poble l'afegir la 
partícula es al davant de paraulas que no la 
tenen. S'han fet ja usuals: estisoras, estena- 
LLAS, ESTOVALLAS, v alguns fins arriban a dir 
es.molls, escorretjas. estripas de lo que ha de 
dirse tisoras. tenallas, tovallas. molls (los 
de cuyna o d'agafar lo cigarret), corretjas y 
tripas. 

ESBARGIXIA. Albergínia. 
ESCALINATA. Grahonada. 

[ESCALÓ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL l5l 

«... y la caixa de dita Sta. (Santa Madroha) 
posada dal en lo alt de les grahonades.» 

( Diet. Munt. i5 de Març de 1627.) 

ESCALÓ. Grahó. 

VejaS ESGLAHÓ. 

ESCALOFRIOS. Caltsfrets. 

Us. Popular. 

«... e vergonya deu donar major passió a son 
coratge que fam, ni set, ni calt, ni f ret, ni al- 
tra passió ne trebavl a son cors.» 

(Ramon Lull. Libre del orde de Cavayleria.) 

Caltsfrets hem sentit dir a una dóna de Cer- 
danya. 

ESCANYAR. Quan no s'aplica en son sentit recte, 
qu'es lo de privar lo respir oprimint o tapant 
lo coll; sinó en lo de afeblir per falta d'ali- 
ment. Acanyar. 

ESCANYO. Com a nom substantiu. Banch ab es- 
patller, escon. 

Escoji diu lo poble al banch que sol haverhi 
prop de la llar en las casas de pagès y corrobo- 
ra aquest significat D. J. Balari y Jovany en son 
llibre «Orígenes históricos de Cataluiïa». En 
molts endrets del Diet. Mun.. se dona'l nom 
óJescon a tot banch ab espatller. 

ESCAPE. Tractantse de las escletxas per hont fu- 
gen l'aygua o'ls gasos, ^no fóra millor dirne 
fugida? Aixis hem sentit qu'algú ho deya. 
«Fuite» diuhen en francès. 

ESCARBAR. Gratar, esgratinyar. 

ESCARBAT. Escarabat. 

[ESCARNI. 



I 52 DICCIONARI DE BARBRISMES 

«Lo scaravat volador mira diverses fruvtes 
e flors e posa tot son delit en abrassar e con- 
torvar sutzura...» 

( Kn Pax Doctrina Moral.) 

ESCARNÍ. Escarn. escamot. 

Us. La primera, en Joan de Resa : la segona, 
en lo poble. 

«Daniel prophetant denuncia quel gran prin- 
cep Michael se levara. e molts de aquells que 
dormen en la pols de la terra se despertaran. 
Dels quals los uns iran a vida eternal. e altres 
a perpetuo escarn.» 

I Bernat .Metge. Soinpni.i 

ESCARXOFA. Carxofa o cartxofa. 

«... portaua una gonella de brocat carmesi de 
fil dor tirat, e hon se mostraua la seda se mos- 
trauen carts de argenteria brodats, los caps de 
\qs carxofes alt eren dor ab smalts.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ESCENARL Escenacle. 

«No res menys a la cavalleria moral donarà 
lum e representarà los sceyiacles de bons cos- 
tums, abolint la textura dels vicis e la ferocitat 
dels monstruosos actes.» 

(Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ESCIPIÓN. Escipió. 

«Lelio, après que sabé la mort de Publi 
Scipio Àfrica, cordial amich seu, dix a Sce- 
vola: «Si yo negava quem dolgues la mort de 
Scipio, mentiria, car greu mes que sia desti- 
tuit de tal amich...» 

( Bernat Metge. Sompni.) 

ESCLOFOLLA. Clofolla. clofoll. 

«No crech tan saborosos pinyons james fos- 
sen vists: aquesta sabor sabia Ipolit que gus- 

[ESCLLSA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I 63 

tada lauia, e en la part de la pinya que staua 
closa, en cascuna clofolla hauia un diama, o 
vn robi, o maracde, o safir...» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ESCLUSA. Resclosa. 

La paraula resclosa 's troba en la obra de 
Magí Canyelles sobre Manresa y es popular en- 
cara avuy. 

ESCOCÈS. Escòcia. 

Us. Joan de Resa. 

ESCOLTA. Quan no s'usa com a temps del verb 
escoltar, sinònim d'oir, sinó com a temps de 
verb que's refereixen a la guarda de personas 
cosas. Escorta. 

ESCOLLO. Escull. 

«... aplegant en les mars del Reyne prop lo 
port de Aygues Mortes, en la scura nit la nau 
toca en un scull de roca que tota sobri.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blaneh.) 

Se trob^a, també, en las Obras rimadas de Ra- 
mon Lull. 

ESCÒRIA. Escuma, tant en sentit de las impu- 
resas que ixen de la fosa de metalls, com, figu- 
radament, de tot lo pitjor d'entre la gent y las 
cosas. 

ESCORRE'L BULTO. Esquitllar se, fugir d'es- 
tudi (aquesta en llenguatge familiar y en sentit 
figurat), esmunyirse. 

ESCORXA. Quan no es temps de verb, sinó nom 
ab que's vol significar la coberta exterior d'una 
soca d'arbre. Escorsa. 

[ESCRLTOR. 



I 54 DICCIONARI DK BARBRISMES 

«jO gran saber y empresa d'alta força 
Veure mortals ab vida qu'es divina! 
;Ü Serafí, qu'es obra Serafí na! 
Sou dels pintors lo cor \' ells vostra escorça.» 

( Mosscn PcTc Giberga.) 

ESCRITOR. í:scnptor. 

ESCUBERTAS. Cubertas. 

ESCL'DILLERS diuhen malament los rètols de dos 

carrers antichs de Barcelona, hont hi havian 

molts escudellcrs. 
ESCUDRINYAR. Escorcollar, ü Esbrinar. 

ESCULLIR. Triar. 

«Mossèn Jacme sius plats vuliats iria)' 
Dests dos pertits qual millor vos parria 
Lestiu havets que non podets mudar 
Forts calorós tal com usa mant dia 
O forts ivern quins tendran sa batlia.» 

^ Lo Veçcomte de Rochaberii.) 

«Lo Capità se parti ab tota aquella gent que 
lo Conestable li hauia triada.» 

(Johanot Martorell. Tirani lo Blanch.) 

ESCULLIT. Triat. 

«Jo viu venir a poch tardar 

una casada, 
de les belles la mes triada 

e molt galana.» 

(Coloqui c rahonamcni cnirc ducs dames.) 

ESCüPIDERA. Escupidora. 

ESDRÜIXOLS. Encara qu'en lo transcurs d'esta 
obra s'esmenan alguns mots que's fan esdrui- 
xols sens motiu, no serà per demés cridar V 
atenció dels que vullan conrear la llengua ca- 
talana fentlos present que aquesta, fóra en cer- 

[ESGLAHü. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I 55 



tas desinencias femeninas, usa ben poch de 
semblant forma tant freqüent en los idiomas 
italià y castellà. 

ESGLAHÓ. Graho. 

5<... hauia feta fer Tirant una scala ben am- 
pla ab sos grahons, per poder pujar e deuallar 
los qui batejar se volrien.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

ESGRAHO. Vejas esglahó. 

ESLABÓ. De cadena. Mallas, esses. || De picar 
foch. Foguer. 

«... e vna cadena gran e grossa de xxviij ma- 
lles o esses.» 

(Inventari d' una casa de la Boçaria, any 1484. Noiularum 5i^. , tol. 1 1. 
Arx. Mun.) 

«... y se meté al coll una corneta de or y 
prengué una bossa en la qual tenia un foguer 
y esca ab sos lluquets...» 

( Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

ESMERALDA. Esmeragda. 

ESMOLES. Molls, en lo sentit d'eyna de cuyna. 

ESPADIN. Espasí. 

ESPANOTXA. Panolla, panotxa. 

ESPATLLA. En castellà es «espalda» tot lo da- 
rrera del cos humà, desdels muscles fin a la 
cintura; però en català la part del darrera ad- 
junta als muscles, compresa entre'ls ossos ano- 
menats palas. se diu espatlla; l'espay que va 
des d'alli al prim del cos, rep lo nom d'esque- 
na; y esquena's diu també tot lo replà de que 
parlem considerat en conjunt. 
. Tingas açó en compte per no caure en lo bar- 

[ESPATLLAS (GIRAR LAS). 



I 50 DICCIONARI DK BARBRISMES 



brisme de dir espatllas a \a esquena, com fan 
alguns. 

ESPATLLAS (GIRAR LAS). Girar la esquena. 

ESPAVILAT. Aixerit. net de clatell. 

ESPECTADOR. Mirador. 

«Y lo Soldà vehent asso girà lo cavall, y co- 
mensa de fugir envers lo catafal. y lo Comte 
li ana darrera fins que fonch de dins. Y los mi- 
radors esta\an espantats vehent la gran forsa 
de aquell Cavaller de las armas blancas.» 

i Hisioria del estbri^al cavaller l'artinobles.) 

ESPESSURA. Espessetat. espessor. 

«Aquells vapors spessexen lo aer, e en aque- 
lla spessetat grossa es representada al mati la 
figura del sol...» 

( Ramon LuU. Fèlix de les maravelles del mon.) 

ESPIRITISTA. Esperitista. 
ESPIRITUAL. Esperital. esperitual. 

Us de la primera forma. Ramon Lull. Obras 
, rimadas. 

De la segona: 

«Dexau per ara aquexes paraules, dix lo ca- 
ualler, car caseu coneix en si lo que val, ni pot 
fer axi en lo temporal con lo speritual.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«... havia entès que les dicentions entre dits 
monjos (catalans y castellans, de Montserrat) 
hi havia eran per ocasió que lo general del 
orde havia fetas certas constitutions que eran 
periudicials a las xisitas passadas fetas per ma- 
nament de Sa Sanctedat y que la observantia 
dellas era molt periudicial aixi a las cosas spe- 
riíuals de la dita casa com al temporal...» 

( Diet. Mun. 4 de Scptcmbre de 161 2.) 

[ESPUELA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I Sy 

ESPUELA. La pessa de ferre que serveix pera 
picar al cavall. Esperó. 

Vejas lo text que's transcriu en l'article mar- 
cialment. 

ESPUMA. Escuma. || Brumera. 

«La sperança del hom malvat es axi com la 
pols que sen porta lo vente axi com la escuma 
de la avgua davant una gran ona de mar, qui 
decontinent es esclafada.» 

( Fra Franccsch Eximcnis.) 

ESQUADRA. Com a esturment geomètrich. Es- 
çayre. 

Us. General entre manvans, fusters, etc. 
També 's troba en lo Thesaurus d'Onofre Pou. 

ESQUADRAT. Escayrat. 

ESQUÉ. Com a matèria de que's valen los pesca- 
dors per enlleminir als peixos. Esquer. 

ESQUIFE. Esquif. 

«Lauors Tirant ab la sua galera acostas a la 
nau del Rey ab un esqiiij] e puja alt en la nau, 
e axiu feren molts altres, e trobaren que lo Rey 
se armaua e volia hoir missa seca.» 

(Johanol Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«Vn sqiiif ab sos rems...» 

(Segle XV. Notularum óí-, p. 04. Arx. Mun.) 

EST usat en lloch d'eix. 

Vejas lo que's diu en l'article aquest. 

ESTALLAR. Esclatar. 
Us. Joan de Resa. 
ESTANALLAS. Tenallas. 

ESTANTE. Prestatge, lleixa, tinell. || En la es- 

[ ESTAR, 



1 58 DICCIONARI dl; barbrismes 



pecialitat de contenir vaixella, també 's diu cs- 

cudcller. 
ESTAR. \'erh tan català com un altre, però que 

devegadas se castellanisa usantlo per ser o 

ésser. Exemple: quan diu alj^ú «instar casat», 

«KSTAR mort», etc, en lloch d'«esser casat», 

«ésser mort.» 
ESTENALLAS. Tenallas. 

ESTIGIA. Nom d'una llacuna mitològica. Hstix. 
Vejas l'exemple del article a^ueronte, hont 

hi ha '1 nom Slix. 

ESTISORAS. Tisoras. 

\'ejas lo exemple segon del article navaja, 
hont hi ha la paraula tisora. 
Encara l'usan a Cerdanya. 

ESTOBALLAS. Tovallas. 

«Primo XVII loiialles bones les demés de 
Ginesta.» 1486. 

( Notularum. vol. 6^-, fol. 4.) 

ESTÓMACH. Ventrell, estómech. 

«Mesa mon ventrell li val 
(sens salva de ministrils) 
un plat de cosas sutils 
que'l pago y faysà real.» 

( Kranccsch \iccns (ïarcia.) 

ESTRAMONI. Herba taupcra. 

ESTRENO. Kstrena. 

ESTRIBILLÜ. Tornada. 

ESTRIBO. Refors que's posa en la paret dalgun 
edifici. Esperó. || Pessa'de ferre hont descan- 

[ ESTRICTA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I 5g 

san los peus del qui va a cavall. Estrep. Quan 
es de fusta, en figura semblant a un esclop. 
Galotxa. 

«ítem per una sella nova e sengles e sireps 
pitral e gropera.» 

(Llibre de comptes del monestir de .Montalegrc. de i5o3 a i53i.) 

ESTRICTA. Estreta.' 
ESTRICTO. Estret. 

«La estreta obligació», se llegeix en lo Des- 
pertador de Catalunya. 
EST^ROFA. Com a divisió mètrica. Esparsa. 

La pa.ra.u\a. esparsa^ vol dir «separada». Com 

a tal apareix, en qualitat d'adjectiu, en lo 

cap. CCXIX del Llibre del Consolat de Mar y 

aixis r llustre Capmanv la interpreta. 

ESTROPAJO. Fregall. || Sentit figurat. Frega- 

llot. 
ESTUFA. Com a substantiu. Estuva. 

« Estiiba bany sech. Calidarium. ij», diu Fra 
G. Busa. 
ESTUIG. Estoig. 

«ítem per dos parells de ulleres ab los estogs 
per mi e don Antoni iiij° sous. ítem per los 
estog I sou iiij° ds.» 

(Llibre de comptes del monestir de Montalegre, de i5o3 a iS^i.) 

ETAGER. Prestatge, o, com aplech de prestatges, 

tinell. 
ETZAGALLADA. Atzagayada. 

Creyém que aquesta paraula vol dir, encara 
qu'en sentit figurat, «colp de at^agava». 
EUCALIPTUS. Arbre aixis anomenat pèls bota- 

[EUNUCH, 



l6o DICCIONARI DE BARBRISMES 

nichs. Febrer ne diu lo poble en al^un endret 
de Catalunya, sens dupte a causa de la proprie- 
tat que té contra las febres. 
EÜNUCH. Caponat. 

« Los artilicis 
ni'ls edificis 
dels meus palaus, 
ab quantes claus 
eren tancades 
é ben j^uardades 
per caponats.» 

(Jaume Roig. Librc de IcsHoncs.) 

EVACL'AR un lloch. No serà tant llatí, però es mes 
català vuydar. 

« \'u-\'dar aquesta Vila, si mester serà, e mu- 
dar la Staple de la mercaderia en altra part», 
trobem en una carta dirigida als Consols de la 
■ Mar. de Barcelona, l'any 1405. 

EVAPORARSE. Xo en lo sentit d'haverse volati- 
sat del tot un cos sòiit o liquit, sinó d'haver 
perdut tot o part del sabor u olor que tenia. 
Serà mes concret v mes català que's diga es- 
bravarse. 

EXCEPTE. 

EXCEPTO. 

EXCEPTUANT y 

EXCEPTUAT. Hxceptant. exccptat. 

«Los orgullosos son gitats e turmentats en lo 
pus pregon loch que hi es, entre molt gel e sut- 
zura, quels cobre tots excepiai lurs cares, de les 
quals ixen espesses flames de foch.» 

( Bernat .Metge. Sompni.) 

[EXCREMENTS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL l6l 

«En est dia juraren los senyors concellers 
novament extrets exceptat lo cap que estava 
malalt.» 

V Diet. Mun. Primer de Desembre de 1614.) 

EXCREMENTS. Fempta. diu lo poble y's troba 
en lo. Dictionarium de Pere Torra. 

EXCUSAT (LO). En l'accepció de nom substan- 
tiu. Comuna, secreta, bassa, privada. 

EXPENSAS (A). A despesas. 

EXPROFÉS. Expressament. 

EXTENS. Extés. 

«Col-loqui en lo qual se tracta dels pri- 
vilegis y llibertats de Tortosa, v del perquè li 
foren donats tan exiesos.» 

{ Mossèn Crisiofbl Despuig. Col-Ioquis de la insigne ciutat de Tortosa.) 

EXTENSAMENT. Extesament. 

«Quant he sofert 
lo pensament 
exiesainent 
m'ho presentà.» 

(Jaume Roig. Libre de Ics Doncs.) 

«E pastors certs 
essent desperts 
vetlant ovelles, 
cançons novelles 
• àngels cantants 
manifestants 
Deu nat oi ren 
de fet partiren 
é '1 visitaren, 
é 'u recitaren 
be síesamení: 
en lo ponent 
tres sols si veren, 
tots tres hu 's feren.» 

(Ibidem.) 

[EXTENSIÓ. 

I I — BARBRISMES. 



l(")2 DICCIUNAIU l)V: UARHKlSMtS 

EXTENSIÓ. Extesa. 

EXTEXSI(') ( EN TOTA SA). A tota cxtesa. 

EXTR.W lA r. Esjíarriat. perdut. 

EXTREMS. D'un caso negoci. Caps. 

«En lo que toca al sitial que la Sra. mar- 
quesa ha intentat tenir, no declara sa Magt. son 
intent en que! puga aportar ni en quin lloch, o 
en quin no, que ne he fet molt gran maravella 

per ser hu dels caps mes esencials tiní'ucn 

xostras magniíicencias y mercès per molt cert 
quels scrich en tots los caps de aquest ne- 
goci...» 

(Dicl. Mun. jornada 28 de Juliol de lOi 2.) 



>l•^MOK>i< >4< >l<>l^>><>»gH<><OK»><>4<^><0><V< 



F 



F. Aquesta lletra no's diu éfe, sinó ef. 
FÀBREGA. Alfàbega. 

«Alfabegua^ erba coneguda», diu en lo Vo- 
cabularius de Nebrija fra Gabriel Busa. 

FÀBULA. Faula. 

«Historia es comptar les coses antigues qui 
son stades; e faula es dir coses que no son 
veres, ne de ver semblant evidencia alguna.» 

( En Pax. Doctrina Moral.) 

FABULÓS. Faulós. 

FACINARÓS. ) ^ . 

FACINERÓS, i ^^^^"«'-««• 

«... se feu justícia condemnant a mort un 

home natural de Benicarló lo qual era mut 

y sort a nativitate per lo que se era trobat era 
anat aquadrillat ab facinorosos . . .» 

(Diet. Mun. 7 de Febrer de 161 3.) 

«En aquella cova 
hi ha un facinorós 

[FALDILLAS. 



!()(") DICCIONARI DK BARBRISMES 

que a la gent que passa 
los dona la mort; 
un colp de pistola 
\- un «Dèu te perdó.» 

( (^,anl popular.) 

FALDILLAS. Faldctas. 

l's. Popular en la provincià de Lleyda. 
«Iteni unes/a/rf(?/e5 de girassol.» 1486. 

( N'otularum, vol. b'^•. M. d.) 

FALSEDAT. Falsetat. 

«Lança es donada a cavayler per significar 
veritat, cor veritat es cosa dreta e nos tors. et 
\•eritat va devant a falsetat: et lo fTerre de la 
lança significa la força que veritat ha sobre 
falsetat: et lo pano significa que veritat se de- 
mostra a tuyt e no ha poder de falsetat ni en- 
guan.» 

(Ramon Luil. Librc del orde de Cavaylcria.) 

FALSIFICAR. Falsar. 

«Que null hom. de qualque condició sia. no 
^os falsar ne en ça me rar neguna altra merca- 
deria...», se troba en unas disposicions del 
Municipi Barceloní, any 1372. 

FALTA. Acció punible. Mancament, fallimcnt. 
|| Errada. [] Privació de lo necessari. Falla, 
fretura. 

«On en axi com los clergues per honesta vida, 
e per bon eximpli, e per sciencia han orde e 
ottici com enclinen les gents a devoció e a bona 
vida. en axi los cavallers per noblea de coratge 
e per forsa darmes mantenent lorda de cavay- 
leria. han lorde en que son per ço que enclinen 
les gents a temor, per la qual temen a fer lo 
falliíiienl los uns homens contra los altres.» 

(Ramon I, ull. Libre del orde de eavayieria.) 

[FALTAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL \C)J 

«Si vo negava que m dolgues la mort de 
Scipio, mentiria, car greu m es que sia desti- 
tuit de tal amich, lo qual segons que crech, e 
segons que puch afermar no ío aytal en lo mon. 
Mas no fretiir de consolatio : yo mateix m acon- 
sol, e majorment de un remey, que son cert 
que en mi no es aquella error que en molts es. 
qui turmenten si matexos per la mort. dels 
amichs, creents que lurs animes sien mortes ab 
lo cors...» 

( Bernat Metge. Sonipni.) 

«... hauens plenissima tiança en aço que per 
vostra S. nos es scrit ne per inancamenl de co- 
ratge no fallirem en res.» 

( Arx. Mun. Carta dels Concellers al Rey. 1 1 de Desembre de 1466.) 

«'Ç'Qr fretura d'altre.» 

( Expressió popular.) 

FALTAR. Fallir, fer falla, mancar, freturar. 

«Nau ó leny que sia noliejada à quinteradas, 
é si li fall exarcia, axi com arbres, ó ancores, 
ó timons: lo senvor ne deu comprar...» 

( Llibre del Consolat de .Mar.) 

«... no fretura tornarà la posada per neguna 
cosa, vos e \o portam espases en que es lo se- 
nval de la creu.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blancií.) 

FALl'A. Nom d'embarcació xica. Faluga. 
FANDILLAS. Faldetas. 

Vejas l'article faldillas. 
FANFÀRRIA. Vantament. 

Us. En la provincià de Llevda. 

FANFARRÓN. Vantolari. 
FARDOS. Faixs. 

Se troba escrit /az'xs en lo cap. CCLVI del 
Llibre del Consolat de Mar. 

[FARMACÉUTICH. 



108 DICCIONARI DE BARBRISMES 

FARMACÉITICH. Apotecari. 
FARMÀCIA. Apotecaría. 

En un document de 1470 que hi ha en 1" 
Arx. Mun.. se dirigeixen als concellers «los 
consols e administradors delia art de apothe- 
charia». 

En altre document del mateix Arxiu x' que 
porta data de 171 7, se fa esment de las apoíhe- 
ca7'ias dels convents d'agustins. dominichs. 
carmelitas. trinitaris. mercenaris \' mínims. 
FAR. ) En lo sentit de gran fanal o torra hont està 
FARO. > posat aquest per llumenar als navegants. 
Llanterna. ]; En sentit figurat. Llumenar de 
ciència, virtut, etc. 

«La llanterna no\a». la llanterna vella», 
diuhen los barcelonins de las que hi ha en lo 
séu port, y en molts documents antichs del 
Arx. Mun. aixi 's troba. 

FAROL. Fanal. 

FASTIDI. Fastich. 

FASTIDIAR. Fastiguejar, [j Amohinar. 

FATIGA. Fadiga. 

FAüSTINO. Nom de Sant. Faustí. 

«En la nit aparech sent Faiisti a aquell que 
guardaua la dita sgleva...» 

I Recull de Eximplis.) 

FAVORESCUT. Afavorit. 

FAVORITA. Amigada. amistansada. bagassa. 

II Hi corresponen, també, totas las accepcions 
que's troban en l'article 1 avorito. 

[FAVORITO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 69 

FAVORITO. Com a adjectiu. Predilecte, prefert. 
II Si's tracta de menjar. Ser la seva menja. 
II Com a substantiu. Privat, en sentit de tenir 
la. pripansa d'algú. || Amigat, amistansat. 
FEALDAT. Lletgesa. 
FEDERICO. Nom de Sant. Frederich. 

«Un caualler qui hauia nom Frederich^ 
après la sua mort caualcant en un cauail negre 
aparech à un ciutadà...» 

(Recull de Eximplis.) 

FEL (LA). Lo fel. 

«Colguant me leu e vestint me despull, 
E trop leuger tot fexuch e gran carch, 
E quant me bany me pens que nom remull, 
E sucre dolç me sembla /e/ amarch...» 

( Mossèn Jordi de Sant Jordi.) 

FELDESPATO. Mineral. Feldespat. 
Ve del alemany «feldspath». 

FÈLIX. Nom propri d'home. Feliu. 

A Gerona, per exemple, hi ha una iglesia de 
Sant Feliu y moltas poblacions de Catalunva 
duhen, també, '1 nom d'aquest Sant. 

FELPA. Teixit fi que trau pèl en una de sas caras 
y no es atapahit com lo vellut. Pelfa. 

FEMENIL. Fembril. 

FERÓS. Feréstech, ferotge. 

FERRO. Ferré. 

«ítem una gaueta de fust ab xxxi pilotes de 
ferre e vna balda deferre grossa de bombarda 
e altres iiij baldes de ferre xiques, e ij perns 
deferre hun gran altra xich e vna sola deferre 
pera bombarda.» 

(Inventari de la Dressana de Barcelona l'any 1484. Xotularum Sé- 
fol. 9. Arx. Mun.) 

[FESTIU. 



I 7<> nlCCIONABI DK BARBRISMES 

FESTIU. Com a cosa que afalaga o dóna fí<)i^. 

Festós. alegre. 
FESTir(DIA). Dia de festa. 
FF/rXA. Calendari, data. 

«hom ordenaren los dits Consellers o Pro- 
mens. que les fermes dels asseguradors dun 
mateix contracte hajen força dun mateix con- 
texte. encara que sien fetes sots diverses kalen- 
daris...» 

( Disposicions municipals de Barcelona. .\ny i^bH.) 

«Los Deputats de Cathalunya e concell lur 
representants del principat de Cathalunva ab 
intenció e consentiment de aquesta \ostra Ciu- 
tat molt diffusament escriuen a vostra gran 
ex''*' sots kalendavi del primer die del corrent 
mes de janer.» 

( Arx. Mun. Carta dels (lonccllcrs al Rey. 4 do Janer de 14Ò3.» 

FEL'DO. Feu. 

Lo Batlle general del Principat de Catalunya 
era procurador dels/ei/s reals, com se troba en 
molts endrets del Diet. Mun. de BarceN^na x" en 
altres documents. 

FI EL. Fael. fidel. 

FIELAT. / ^ , , 

FIELATO. ^ ^«'^^^^^• 

FIELDAT. Faeltat. fidelitat. 

«Lo Principat sols te obligació de guardar la 
/z'ífe///aí• jurada», diu lo Despertador de Cata- 
lunva. 

FIERO. Animal d' instints crudels. }• també, en sen- 
tit figurat, la persona que. per sos mals senti- 
ments o per son caràcter a\'rable o sorrut, s'hi 
sembla. Fer, feréstech. ferotge. 

I FIL. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I7I 

FIL. Aplicat a arma blanca. Tall. 

FILA. Filera, rengle, renglera, restellera. || 

De soldats. Filera. 

«... à la prim era yi"/(?ra poso tres soldats mes 
de la penultimayf/era...» 

( Domingo de Moradcll. Preludis .Militars.) 

FILPW. Mentida, y. en llenguatje festiu, al quin 
pertany lo barbrisme, guatlla, bofía. garrofa. 
FILIPENSES. Felipons. 

FILTRAR. Ayguas o altres suchs. Colar. 
FILLOL. En català es lo nom del parentiu esperi- 
tual que ab sos padrins lo qui's bateja contreu : 
mes no es equivalent del «figluolo» italià, com 
posa Andreu Febrer en sa traducció de La Co- 
mèdia, del Dant. Fillet. fílletó. 
FINGIT. Ficte. 

«A beguinotes 
Jictes devotes, 
qui totes festes 
se paren prestes 
al combregar, 
massa privar 
causa menyspreu.» 

( Jaume Roig. Librc de les Dones. 1 

FINS, Com a terme d'una cosa. Quan se diu. per 
exemple: «a fins d'any o de mes». Darrers, 
darrerias. 

FINURA. Finor. 

FIRALS. Ferma. 

«ítem, ordenaren los dits Consellers e Pro- 
mens que tots e sengles asseguradors abans que 
no fermeran en les seguretats, hajen a jurar 

[FIRMAR. 



172 DICCIONARI DE BARBRISMES 

que \a ferma que entenen a fer en la seguretat 
es vertadera e no ficta ne feta per frau o decep- 
ció alguna...» 

(, Disposicions .Municipals de Barcelona. Any 1458.) 

«... pera que los negotiants, sperant las con- 
sultas, y /erma de sa Majestat » 

» Constitucions de Catalunya. Llib. 1, Tit. xiii. De .\udicntia de Prín- 
cep: — Capitol de c^)rt xviiij aprobat en la i .* Cort de Monçó 
celebrada pèl Príncep D. Felip, any 1547.) 

FIRMAR. Fermar. 

Vejas l'article i•ir.ma. 

FIRMESA. Fermetat. fermesa. 

«Si la celsitut vostra volia admetre la mia 
demanda, e no permetesseu que fos feta \ana. 
conexeria vostra altesa quanta es la fermetat 
mia, car una matexa serà la íi de la vida mia e 
de la mia mort.» 

( Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

FLAQüER. Flequer. 

FLECO. Floch. ' Flocadura. serrell. 

FLEMA. Fleuma. fleiimeria, tractantse de calma 
o de persona calmosa. j Reuma. referintse a 
mucositats de las vias respira torias. 

FLEQUER. Lo costum ha fet que s'arribàs a con- 
fondre lo FLEQUER ab lo fomer. Flequer, per 
lo que's \eu en documents antichs. era'l qui 
no mes pastava '1 pa y '1 du^a a coure al forner. 

FLET. / .,^ ,., \ ,., 

FLETES. y ^'"'*- ""''*^ 

«Barca parada, no guanya nòlits.» 

I Aforisme popular.) 

FLETAMENT. Xoliejamcnt. 

«Quant à aquell noliejament...», se llegeix 
en lo Llibre del Consolat de Mar. 



[FLETAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 73 



FLETAR. Xoliejar. 

«Tirant dona carrech que anas en Gènova, 
en Venècia, en Pisa. en Mallorqua. qui en 
aquell tems era cap de mercaderia, e que no- 
liej'as tantes naus, galeres, lenys. e tota ma- 
nera de fustes que poguessen portar molta 
gent.» 

(Mani Johan de Galba. Quarta part dt- Tirant lo Blanch.) 

FLETAT. Noliejat. 

«Mariner no pot, ne deu noliejar les sues 
portades à mercader, ne à mariner qui sia de 
la nau tengut ne nolieiat.» 

( Llibre del Consolat de Mar.) 

FLEXIBLE. Vincladís. 

FLOR Y NATA. Floret. en sentit de lo mes su- 
perior. 

FLORÈNCIA. Ciutat d" Itàlia. Florença. 

«... sen havian aportat ab uncotxoLat- 

zer Saudin de Sotomaior lo qual estos dies 

fou capturat y aportat en los carcérs per 

serts delictes que tenia fets en lo Regne de 
Castella, y aquell tenian aportat a las galeras 
de Florensa qui estaven en lo moll...» 

(Diet. Mun. 6 de Juliol de 1Ò12.) 

FLOREYO. Floreig. adornament. 
FLOTANT (POBLACIÓ). Població volant. 

FLOTAR damunt de Taygua. Surar. 

Surar diu lo poble v així 's troba en lo Lli- 
bre del Consolat de Mar. 
FOGONER. Fogayner. perquè no ve de «fogó», 

sinó defogayna. 
FOGONISTA. Fogayner. 
FONDEJAR una nau. Ormejar, surgir. 

[FONDO. 



I 74 DICCIONARI DK HAKBHISMES 

De 07•/?2e/a;• tracta "1 Cap. CCA\ del Llibredcl 
Consolat do Mar. 
FONDO. Lo cap d"a\all d'alf;Lina cosa \uyda o 
amagada. Fons. || La qualitat de lo vuyt con- 
siderada de dalt a baix. Prcj^on. cnfonzat. 
|] La qualitat mateixa considerada d" i;.íual ma- 
nera, relacionantla ab idea de quantitat. l*rc- 
^onesa. fondària. 

«Ea pocha dora de la dita illa eixiren pus de 
.c. demonis qui estauen en la dita illa e apor- 
tauen en lurs mans forques de ferre molt te- 
rribles e acostauense ues la nau, que la uolien 
cremar. Mas avtantost uench langel de Deu 
quils ua ferir e mes los tots difons en axi que 
la mar torna tota cremada, que noy veya hom 
sinó la terra sequa.» 

(Invenció del cors de Scni Anihoni.i 

FONTRODONA. La mala pronuncia d'aquest 
ndm de casa aixís: Fon-tro-dona : quan déu 
pronunciarse Font-ro-dona. 

P^ORNILLO. Barbrisme bastant usat entre alguns 
industrials. Fornet, fornell. 

«Lurs cambres e altres lochs secrets troba- 
ràs plens dcj'ü)'nells, d ampolles, de capses 

e de altres \axelles pere^^rines.» 

( Bernal Mti^c. Sonipni.) 

FORNITURA. (Jalicisme molt usat pèls rellotgers. 

Provisió d'eynas y niatciials. 
FORRAR. Folrar. 
F(M^ROS. Folras. 
l'ORSAR UN PANY. Despanyar. espanyar. 

«... penjaren Pau Serra passamancr ciutadà 

[FORSIS. 



ANTONI CARKTA Y VIDAL lyS 



de Barcelona per haver robat molts trentints y 
despanyadas unas archimesas», etc. 

(Diet. Mun. 4 d'Abril de 1628.) 

FORSIS. Italianisme qu'hem llegit en un escrip- 
tor d'Alguer (illa de Sardenya). Potser, tal 
vegada. 

FOSSO. Fossat, vall. Abduas Ibrmas son del 
gen re femení. 

«... Tirant ab los seus combatien una torre, e 
al peu de la torre hauia un gran/o-s'ò-a/. e Ti- 
rant cavgue de dins.» 

(Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

Vall se troba en lo poble y en lo Thesaurus 
d'Onofre Pou. Aquest autor també 'n diu fos. 
FRÀBICA. Fàbrica. 
FRÀGIL. Frévol. || Trencadís, brévol. 

« Axi après daquesta x'xdd. frevol e mesquina 
nos vejam tots en Paradís. Amen.» 

( Historia del Cavaller Tuglat.) 

FRAGILITAT. Frevoltat. 

«Renovella en mi, Pare molt poderós, tot 
ço que en mi per frevoltat de la carn es stat 
corromput e desitjat, e tot ço que per engan del 
diable es stat vençut e sobrat.» 

(Marti .Tohan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

F RAGU A. De ferrer, man} à, daguer, etc. Fornal. 
11 De produhir ferre. Farga. 

«... mas a la fi aquell hom fugi ab gran co- 
pia de aur que el rev li hauia comanat per tal 
quel multiplícas. car cuydaues que lo coffit 
qui ere en les bústies hagués virtut per la qual 
laur se multiplícas en \a fornal.» 

(Ramon Lull. Fciix de les maravelles del mon.) 

FRANCISCO. Es castellanisme aplicar aquest 

- [FRANQUICIAS. 



17*' DICCIONARI Dli BARBRISiMlíS 

nom, propri del Sani qucs diu de PaLÜa. al 
de Assis. Francesch. 
FRANQllCIAS. Franquesas. 

FRASCO. Ampolleta. || Potet. || Garrafó. 

En un document del estament del cellers, 
existint en l'Arx. Mun.. que porta la data de 
de 1679, se llegeix que 1 qui volia possarse 
mestre, entre altras cosas. ha\ ia de «guarnir 
un garrafó de ca mi.» 

FRATERNITAT. Sens voler excluhir esta paraula 
del nostre \ocabulari. farem notar qu'es mes 
català germanor. 

FRAIDULENT. Fraudulós. 

«E l'instrument tots temps sonar: 

lo qual descriu e per servar 

lo rey Daviu cordes setena 

en son psalteri. e la novena 

ha nom salteri del rompiment 

fet de nou cordes, per lo ponent 

fes que recordes tant perilloses, 

ab armonia de fraudiiloses 

e melodia dones te absenta.» 

( Jaume Roig. Librc de les Dones.) 

FRAUDLLEXTMENT. Fraudulosament. 

«... é no sien fraudulosament dampniíicats 
per los strangers.» 

(Segle XV. Xoiularum \'., tol. L.\X.\. Arxiu .Mun. de Bar.) 

FREMLLO. Fre. 

Us. En lo Llibre de coses assanvalades. en 
un passatge que no devem transcriure. 
FRENO. Fre. 
f RENTE. Davant, de cara a... enfront. 

[FRENTE(AL). 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 77 

FRENTE (AL). Al davant. 
FRENTE(EN). Enfront. 
FREQÜENT. Assidiihit. || Sovint. 
FRESCURA. Frescor. || En sentit ligurat. Cal- 
ma, desvergonyiment. 

FRESSA. No com a soroll, sinó com a fruyta. 
Fraga, maduixa. 

«Fraga fruyta de certa erba», diu lo Voca- 
bularius de Nebrija arreglat per Fra G. Busa, 
y's troba, també, en lo Dictionarium de Pere 
Torra. 

FRIOLERA. Com a cosa poch important. Futesa. 
II Com a persona que sent mòlt lo fret. Fre- 
dolica. 

FRÍVOL. Frèvol. 

FRONTAL. Quan se diu com a parament de da- 
vant dels altars. Pali. davant altar. 
Vejas l'article pali. 

«Molts anys ha que los canonges de aquesta 
Seu tenien dos cautiusen laPastrim. moros, v 
com en aquell temps lo Forn que diuhen de la 
Canonja estava ves la Casa de la hospitalària 
estos cautius pera portar lo pa al Palau ahont 
se acostuma donar la racció als canonges pas- 
saven per mitg de la Seu y de la Claustra v per- 
què veien que la gent de aquest Poble veneraba 
ab gran devoció la Image de nostra Senvora 
que esta en lo altar major, també los cautius 
prengueren en us de ferli reverencia v aixi poch 
à poch inspirantlos la Di\"ina gràcia prengue- 
ren tanta devoció à da aquella Image que de 
quiscun dia li suplicaren los delliuras del cau- 

[FRONTERÍS. 



I 2 — BARBRISMES. 



lyo DICCIONARI Dl-: BARBRISMES 

tiveri prometentli que si a llurs cases los tor- 
nave ells li embiarien dos Palis o davant altars 
de or a honor \• glòria sua: seguis que passats 
14 anxs après que foren cautius una nit des- 
pertantse los dos à una se trobaren sense los 
terròs que solien portar en les cames, conside- 
rant... ells be asso prengueren pa y dos cantes 
de aigua v ab un esquif que }a ab dos parells 
de rems trovaren aparellats à la vora del riu, 
tiraren la \olta de la mar v aixis en aquella 
foren guiats ab bon sahament en Alexandria 
de ahont eren los dos naturals, los quals des- 
près de arribats tenien memòria de la tan se- 
nyalada mercè per medi de la sacratissima Se- 
nyora rebuda, v de la oferta per ells dels dos 
Palis feta: en continent los feren fer com mi- 
llor pogueren, v perquè de asso no fossen per 
sos vehins descuberts no gozaren acomanarlos 
a mariner ningú quels portàs. mas fabricaren 
una caixa y posaren dins aquella los dos davant 
altars ab un escrit que en efecte deya ab Uetras 
aràbigas, com aquells dos cautius de la Seu de 
Tortosa envien aquells dos Palis pera servey 
de Ntra. Sra. de la Seu, y puig altra major 
forma no tenien pera embiarloshi à ella los 
lliuraven \' suplicaven los guiàs finalment la 
caixa molt ben calafatada y cmpeguntada arri- 
baren à la platja de Tarragona, la qual aporta- 
ren al Arquebisbe uns pescadors que ab ella 
encontraren, y aquella uberta y lo que en ella 
venia vist y la lletra Ileigida remeté lo Arque- 
bisbe lo un dels dos Palis aqui à Tortosa, y lo 
altre se aturà pera la sua Iglesia de Tarragona.» 

( Mosscn Cristòfol Dcspuig. Col-loquis de la insigne ciutat de ïor • 
tosa.) 

FRONTERÍS (SER). Afronterejar. 

«Aquest sent Julià fo lill del Comte Denges, 

[FRUCTUÓS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 79 

lo qual comtat es del regne de França, e af- 
froniereya ab Bratanya...» 

(Vida del gloriós màrtir mossenyer sent Julià. Manuscrit de la Con- 
fraria de mercers de Barcelona.) 

FRUCTUÓS. Com a nom de Sant. s'usa; però es 
mes català Fruytos. també molt usat. 

FULANO. En temps en que's parlava català mi- 
llor que ara. quan s'ocorria no saber un nom o 
no recordarlo, se suplia dient o escrivint tal. 

FUNDAMENTAL. Fonamental. 

FUNDICIÓ. Aplicant aquesta paraula al resultat 
de l'acció de fondre. Fosa. 

FUNDIDOR. Fonedor, perquè no ve de «fundir», 
sinó de fondre . 

«Dix Aaron : prenets les orelleres dor de vos- 
tres mullers e de vostros infants, e aportats ho 
a mi. e ells faheren ho axi. Pres les Aaron e 
forma una obra dé un fonador e feu de aquell 
or un ^■adell fus.» 

(Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 

FUSTÉ. D' una colona. Fus, se troba en Onofre 

Pou. 
FUSTIGAR. Assotar, flagellar, fuetejar, xu- 

rriaquejar. || En sentit figurat. Esperonar. 
FÚTIL. Afrevolit. 

Us. Ramon Luil. Obras rimadas. 



^><OK>J< >4< ^>'^>»<>i<^>'^>X>4<^M^P< 



G 



G. Lo nom ge d'aquesta lletra, se pronuncia ab ^5 
catalana, igual a la francesa. 

GABINET. Com a eyna de tall. Ganivet. |1 Com a 
junta de govern d'un pais. Govern, Minis- 
teri. II Com a part del interior d'un edifici. 
Sala d'estudi, de despaig, de lectura, etc. 

«... la hora que yo serè certa de la mort del 
meu sposat Tirant en aquella hora me dare la 
mort. E pres un caniuet e amagal entre les 
faldes...» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«... pres una planxa de suro qui staua ligada 
ab un ferro, ab un ganhiet talla la corda...» 

( Ibídem.) 

GADITANA. Calisenca ne diu Fra Gabriel Busa. 
GALARDÒ. Guasardo. 

GALARDONAR. Reguardonar, guasardonar. 
«... e lo poble qui ha pasciencia en les ma-- 

[GALENO. 



184 DICCIONARI DK BARBRISMES 

les costumes del hatle, i-egordonara lo rev hon 
pus lo batle serà contra son poble.» 

( Ramon Lull. Fèlix de Ics maravclles del mon.) 

GALEXO. Nom histórich. Galien. 

«Galién dix que la anima era complexió. 
Altres que era cors.» 

( Bernat .Mttgc. Sompni.» 

GALEÓ y GALEÓN. Galió. 

«... anant don Joseph Quintana advocat íis- 
cal del general entre les vuvt y nou hores de la 
nit a casa de Jaume Pi mercader albaraner dei 
general pera ad\•ertirlo de certs fraus de ex- 
tractio de moneda que ab lo galio del capità 
Montalt se entenie se anava cominant fer quan 
fou a la devallada de la Presó troba a Antoni 
Gallart fuster pretès desaner de la unió lo qual 
li prengué una espasa llarga...» 

(I)ici. Mun. II de Maig de 1613.) 

GALETA. Pa bescuyt. bescuyt. 

«Mala barena, mal sopar 



pa bescuyt a tenor. 

e faves ab aylada. 

e ciurons ab carnsalada.» 

( Libre dels Mariners.) 

«Anem tal loch cercar 
hon puxam sejornar. 
Be menjar e be boure 
mes val que bescuyt roure.» 

(Id.) 

GALÍPOLl. Nom geogràíich. Galipol. 

Vejas l'article constantinopla, hont hi ha 
un exemple que conté la paraula Galipol. 
GALLARDO. Guasardò. 

[GAMBETO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 85 



GAMBETO. Gambet. 

Us. Camp de Tarragona. 
GAMUSSA. Camussa. 

«Camusas de França.^ la pell i lliura.» 

(Tarifa y postura de preus. Estampada en Barcelona, 1653,) 

GANADER. Cortaler. 

«... los dits Cortalers e molts altres e lurs 

predecessors fossen e sien de Cent anvs 

ença hoc e de molt mes enllà e de tant que no 
es memòria de gens en lo contrari han possesio 
de tenir e de pesturar lur bestiar gros augatin 
e bovin tan de nits com de dies e a tot lur am- 
priu en los dits prats.» 

(Arx. iMun. Reg. de Prouisions y comissions, anys 1441 a 1446. 
fol. 121.) 

GANANCIA. Guany. 

GANTE. Nom geogràíich. Gant. 

«... totes les ciutats e viles capdals en fer 
draps deuen ésser haudes en gran reputació, 
elles e lurs habitadors, axi com diu que son, 
Gant, Exelo, Malinas, Contray, Ipre e sem- 
blants.» 

(Fra Francesch Eximenis. Tractat del regiment de prínceps.) 

GARANTIA. Fermansa. 

«Si en ta casa hi ha bonansa, no n'hi haurà 
si fa.s fermansa.» 

(Aforisme popular.) 

GARBO. Gracia o gentilesa en forma o maneras. 
GARFIO. Ganxo. 

«... avia aguions e ab ganxos enforcats axi 
com a ham de pascar.» 

( Historia del Cavaller Tuglat.) 

GARGANTA. Gargamella, gola. 

[GARL•ITO (CAURE EN LO). 



I Sí") DICCIONARI DK BARBRISMES 

Las duas snn populars y la primera 's iroba 
en lo Thesaurus d'Onofre Pou. 

GARLITO (CAIRE EX LO). Caure en lo pa- 
rany, caure a la {^arjola. 

GARRITXA. Corriola. 

«... veu lo ^ran plant que los mariners te- 
nien, e veu lo comit de la galera qui era lo 
millor mariner de tots retre lanima a Deu perço 
com era cayguda una corriola e li hauia dat al 
cap.» 

( Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

GASPATXO. Caponada. 

GASTOS. Gasts. despès, despesas. 

«... se pratica fer alguna collacio de ques se- 
gueixen alguns gasts.» etc. 

(.\rx. Mun. Document de la confraria dels barquers novells. 1540.) 

«Segons los guanys fes lo despès.» 

( Fra Entelin Turmeda.) 

GATILLO. En l'accepció de desparador d'arma de 

foch. Gallet. 
GATUNA. Gatina. 

«k\noT gatina. que's menja'ls gatons.» 

( Comparansa popular.) 

GA VILLA de blat. ordi. etc. Gavella. garbera. 

II De lladres. Colla, brivalla. 
GAVINET. Ganivet. 

VejaS GABINET. 

GEFE. Vejas jefe. 
GEGANTESCA. Gegantina. 
GEMELOS. Bessons. || Ulleras de teatre o de 
campanya. || Botons de doble valona. 

[GENERO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 87 

GENERO. Genre, qualitat. || Mercaderia. 

GENERÓS. Genres, qualitats. || Mercaderias. 

GERARDO. Nom de Sant. Guerau. 

«Un caualler qui hauia nom Guerau hauia 
gran deucio en sent Thomas apòstol, e un dia 
lo diable aparechli en forma de pelegri o de 
romeu...» 

( Recull de Eximplis.) 

GERMÀ POLÍTICH. Germanastre. || Cunyat. 
GERMAN. Nom de Sant. Germà. 

«Sent Germà ío comte de Borguonva. e pres 
muller en loch de germana.» 

(Recull de Eximplis.) 

GERRO. Pitxer. 

«E un die mena pobres per menjaré alber- 
gar en casa sua; e axi con hauia acustumat 
pres un pitxer^ e dona a^gua a mans a tots los 
pobres.» 

(Recull de Eximplis.) 

«Y aixi ell se comença à senyar, v se alsa 
molt esforsadament, y anà envers la taula y se 
assenta en la cadira y tantost veu venir un bací 
de argent y un bell pitger ab una tovallora 
brodada.» 

( Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

GESTO. Moviment. || Com a manera de posarsey 
com a expressió de fesomia. Posat, gest. 

«De tal sort, ànima mia. 

Cada dia 
Lo meu mal se fa major. 

Y vos de mal en pijor 

Y jo pijor que solia. 

Y ab tal sest 

Tot s'acabarà molt prest, 

Y mes sent 

[GIBRELL. 



1 88 DICCIONARI DE BARBRISMES 

No '1 morir, mas ser absent 
De vostre divinal gest.» 

( l'crc Scral'i.) 

\'ejas, també, l'article dkscarnat. En l'exem- 
ple que hi ha. també's troba aquesta paraula. 

GIBRELL. Librell. 
GIBRELLA. Librella. 

«ítem per dos cantes e librelles per la cuvna 
de la companya.» 

(Arx. Mun. Llibre de comptes del monestir de Montalcgrc de i5o3 
a 1531.) 

GINETE. Genet, cavaller. 

La paraula genet, se troba sovint en la Crò- 
nica de Muntaner. 
GINOLLS. Genolls. 
GITANO. Bohèmia, bomia. 

«Com sie degut al Príncep, purgar la Pro- 
uincia de mals homens, e sien trobadas en lo 
Principat de Cathalunya, e Comtats de Ros- 
selló, y Cerdanya algunas personas ques dirian 
vulgarment Boemians, e sots nom de Boe- 
mians grechs, e Egiptians van coadunats e va- 
gabunts, cometent molts ladronicis, e altres 
mals, dels quals se ignoran los malfactors, per 
ésser molts en nombre, e coadjuvar, e cobrir 
los vns als altres lurs malfets. perço volent en 
aço degudament proveir, statuim, y ordenam 
ab loatio. y aprobatio de la present Cort, que 
daqui avant las ditas personas anant axi coa- 
dunadas, sien expellidas, e fora gitadas, segons 
nos ab aquellas expel•lim, e foragitam dels dits 
Principat, e Comtats que daqui avant no pugan 
ésser admesos, o acullits en aquells, ans sien 
haguts totalment per bandejats, y foragitats 
ipso jure, axi que si dins dos mesos après de la 

[GLÀNDULA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 89 



publicatio de la present Constitutio ab veu de 
publica crida faedora, las ditas personas seran 
trobadas en los dits Principat, e Comtats, sien, 
e hajan ésser açotats públicament per aquells 
a quis pertanga, y altrament proceir contra 
ells a total expulsió lur, per remeys deguts de 
justitia: volents, v manants que la present 
Constitutio dins vn mes primer vinent sie. e 
haja de ser publicada per los Veguers en quis- 
cun cap de Vegueria dels dits Principat, e Com- 
tats.» 

(Constitucions de Catalunya de 1 5 1 2.) 

«ítem a uns bomians per cambis de la mula 
guita e roiga per hun rossi e altra mula xviiij".» 

( Llibre de comptes de Montalegre, de i 5o3 à 1531.) 

GLÀNDULA. Glànola. 

GLATIR. No sabem qui deuria fer d'aquesta pa- 
raula. — qu'en bon català significa desig gran, 
sobre tot cosa que's té a la presencia, — un 
equivalent del castellà «latir». Ab lo desfici del 
GLATIR, lo cor bat, batega o esbatega. Glatir 
es acte purament psicológich; batre, bategar 
o esbategar es efecte mecànich. 

GLOTÓ. Glot, goliart, golafre. 

«... persona qui es glota de piment, ab tan 
gran plaher lo beurà ab anab de fust com d 
argent.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

«Les dones totes 
sabs que son glotes.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

«Un clergue cura de animes era molt luxu- 
riós, e molt goliart e negligent en regir les 
animes que li eren acomanades: e quant mori 
la sua anima ana al infern.» 

(Recull de Eximplis.) 

[GLOTONERIA, 



IC)0 DICCIONARI DK BARBRISMES 



«... lom gola/l'e e carnal tota res lo mensproa 
cl te per no ne£;un...» 

I Fra Franccsch Eximcnís. Tractat licl regiment de prínceps.; 

ÜLOTOXERIA. Glotonia. 

Vejas l'exemple enclòs en l'article templan- 
SA, hont hi ha '1 mot glotonia. 
GLORIETA. Llotjeta. 
GODOS. Gots. 

«Plora doncs Hispanya la excel•lent floria de 
la nació dels Gots. qui hauien estat .c.xl anvs 
en f^ran pau e tranquilitat.» 

I Tomic. Historias e conquestas.) 

GOLFA. Al^orfa. 

«Algorfa o tarrat». porta'l \'ocahularius de 
Nebrija publicat per Fra G. Busa. 

GOLFO. Golf. 

«En la primera guavta la nau feu vela. e ix- 
queren del port ab molt bon temps, e hague- 
ren lo vent molt pròsper que en .iiij. dies 
passaren lo golf de Venècia v foren en vista de 
Rodes...» 

I Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

GOLOSINA. Llamincdura. Ilepolia. llcpoleria. 

«Si es golosa (la dóna) trameteuli presents 
de moltes menes de lepolies e de fruytes noue- 
lles. e del qr.c ella mes se delita.» 

(Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.» 

GOLPE Y PORRASO (DE). De colp y volta. 

II De boig. 
GORDURA. Greixesa. 

«... los seria .salud disminuirlos les rendes 

que també los danva la demasiada^re/.ve.sa que 

tenen...» 

( .Mossèn Cristòfol Despuig. Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa.) 

[GORFA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL I9I 



GORFA. Algorfa. segons lo Vocabularius de Ne- 

brija adaptat per Fra Gabriel Busa. 
GORGUERA. Gorgera. 

«En axi con la gorgera environa lo coyl del 
cava}'ler perço que sie deíïes de nafres e de 
colps, en axi obediència fa star locavaylerdins 
los manaments de son senvor e major, et dins 
lorde de cava^•leria. perço que traicio ni erguyl 
ni injuria ni altre vici no corrompen lo sagra- 
ment quel cavavler ha fet a son senyor e a ca- 
vayleria.» 

( Ramon Lull. Librc del orde de t>avayleria.) 

GOTA (LA). Usat en sentit de malaltia. Poagre 
puagre (lo). 

«Tres passions 
e il-lusions. 
aixi revcsses ' 

quant pots disfreces 
e les amagues: 
be t'embriagues 
fort de A'inagre: 
ple de puagre 
tens lo cervell.» 

( Jaume Tíoiy. Librc de les Dones.) 

GRADA. Grau. 
GRADERIA. Grahonada. 

VejaS ESCALINATA. 

GRANADA, en lo sentit de progectil de artilleria. 

Magrana de foch. 

GRANEL (A). A raig. en orriu. 

«ítem com sobre lo salari del descarregador 
dels forments qui arriben en la present Ciutat 
en orriu sia en lo passat molt rehonablement 
e justament ordenat los dits forments desca- 

[GRAL". 



192 DICCIONARI DE BARBRISMES 

rre^ar nos pufíuen sinó ab sachs pochs ço es de 
tres cortans». etc. 

i Arx. .Mun. Ordinacions sobru confrarias y ofui de Barquers.) 

GRAU. Com a nom de Sant. Guerau. 

\'ejas Tarticle gerardo. 
GRA VE. Greu. || Formal. || De pes. 

«Amor cruel | quils ha units en vida. 
Y ab greu dolor | lo viurels ha fet perdre. 
Après la mort | los tanqu' en lo sepulcre.» 

i Marti Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

GRIETA. Clivella, esquerda. 

GRIFO. Griu. 

«E mes sobre lo cap deies .vj. vergues sia fet 
un griu ab lo timbre e armes de dit senvor» 
(Anfós Y.) 

< Deliberacions del Conccll de Cent, any 145 1 , fol. 57.) 

GRILLET. En Taccepciò de tanca que's posa en 
la cama dels presos. Grillo. 

GRl.MA. Sol usarse aquest barbrisme en las ac- 
cepcions de fastich. enuij^. molèstia y es- 
garrifansa. 

GRIXGO (PARLAR o ESCRILRE EX). Parlar 
o escriure llautó. 

«Hablar ó escribir en gringo» diuhen los 
castellans, estrafent la paraula «griego», y nos- 
altres las enfilem pèl llatí, fentne llautó. 

GRIS. Burell. 

«Après delies venien totes les dones de la 
terça regla, no menvs vestides de drap de seda 
burella que les monges, e cascuna portava en 
la ma un stadal. cantant totes lo Magnificat.» 

I Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«Blanch }• negre fa burell.» 

{ E.\pressi<í popular.) 

[GRUPA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 1 93 

GRUPA. D'un animal de sella. Gropa. 

«Estava agenollada 
donzella Beatriu. 
Mentres oració feya 
li ve un jove gentil: 
cull un pom de violas 
pera feria adormir: 
quan la te adormideta, 
en gropa la puji.» 

( Cani popular.) 

GRUPO. Aplech, gavell. 
GUAPAMENT. Gentilment, galantment. 

«Si n'hi ha una monja 

à la Seu d'Urgell. 

toca las campanas 

plorant \' rïent. 
i Alséu lo peu, jovent, ab galant ayre, 
alséu lo peu, joxent^ galanotameiiíl» 

( Cant popular.) 

Vejas GUAPESA. 

GUAPESA. Gentilesa, galanesa. || Bellesa, 
hermosura. hermosor. 

«Quan viu xostra. gentilesa 

En mi feu presa 
Y sa gran perfecció 
Ha pres la possessió 
Dins mon cor restant impresa: 

Y ferma allí 
M'anima l'abraça ab si, 

Y contemplantla 
Deiitas V viu mirantla: 
Yo muyr perquè la mirí.» 

( Pere Serafí.) 

GUAPO. Gentil, galant. || Hermós. 

Vejas GUAPESA. 

[GUARDAPOLVO. 

I 3 — BARBRISMES. 



1()4 DICCIONARI Dü BAHBHlS.Mi;S 

GlARDAPOLVO. Guardapols. 

«Semblantment es auengut que en la puncta 
del guarda pols del dit Retaula sia pintat lo 
Senval Reyal de la Corona darago...» 

( A rx. M un. Con tracte dels Conccllcrsab In pi mor 1. 1 u is Dalmau. 1443 . 

Gl'ARDIA. Guarda. 

«... \• en 1(» que toca al si pot porlar giiaj-da. 
que no ta mes la .Marquesa del que totes les al- 
tres Sores. N'irrevnes...» 

( Dici. Mun. 14 Abril de Hiij.i 

<^ Anirà en casa del Alferez ab las caxas de 
guerra li auran demanat a la hora de marxar la 
companyia. }• la acompan}•ara al entrar y exir 
de guarda...» 

(Domingo de .Moradell. Preludis militars.) 

GL'ARIS.ME. Xifra. 
GUARNICIÓ. Guarniment. 

Vejas l'exemple del article glarniciomcr. 
« E de continent feren sa via ab arnesos molt 
luents e richs guarnimejits.» 

GUARNICIONER. Nom d'ofici. Guarnimenter. 

«En lo fet del recors interposat per Melcior 
Vasià Borraller del penvorament contra ell fet 
a instància de Marc Llosas yJosef Sagon guar- 
nimenters ab motiu que dit X'asia feya guarni- 
ments de Cotxa sens ésser examinat de guarni- 
menter...» 

( Document del Arx. .Mun. lie 24 .luliol de i55<.i.) 

GUASSA. Burla, en paraulas. 
GüASSÜN. Burleta. 

jGUAY! Aquesta interjecció, que sol anar seguida 
de la preposició de. l'hem vista usada per al- 
guns autors catalans moderns y "ns apar cas- 
tellanisme. iAy de tu! — diem. per exemple, 
parlant en sò d'amenassa. 

[GlIRNALDA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL l(j5 

GLÍIRNALDA. Gaiianda. 

«Y sots la porta del arch hauia pintada à la 
vna part vna senyora qui aportaua y na gar- 
landa al cap de moltas flors.» 

( Libre de la benavcnturada vinguda del Emperador y Rey don Car- 
les. Palma, 1542.) 

GUISADO. i „ 

GUISAT. I <^"y"^*• 

GULA. Gola, en l'accepció d'afany inmoderat en 

lo menjar. 
^^GUSTAN? En sentit de convidar. ^SÓn servits? 
GUSTASSO. Gustas. 
GUSTILLO. Gustet. 



^ii^^H<M^jK^H<^it^^m%<ii^^ 



H 



H. Xo's diu HATXE. sino hach. 

HÀBIT. En lo sentit de costum. Habitut. 

Us. Lacavalleria. 
HABITACIÓ. Habitament. 
HADA. Fada. 

« la de la casa encantada 

hont presas ab tirania 

eran de l'àninia mia 

cada potencia una. fada: 

en una gran nuvolada. 

per la regió franca y pura 

la aparent arquitectura 

se resolgué y dissipà. 

Tot se'm representa ja 

en sa natural figura.» 

( Francesch Vicens Garcia.) 

HADO. Fat. 

«En les paraules que hac dites lo pastor, en- 
tès Fèlix ço que les paraules significauen de 
fai e de astre...» 

^ Ramon Lull. Fèlix de les maravelles del mon.) 

[HAIG. 



200 DICCIONAUI Di: HARBRISMES 

«O Dialcbus duch de Macedònia! o \'ez- 
comte de Branxes! de \osaltres me partech e 
prench dolorós comiat stant en presó en poder 
de in fels per amor de mi. car si yo no fos no 
fóreu vosaltres venguts en aquesta terra: e qui 
serà aquell quius puga traure de presó? los 
meus trists /a/i' e la desauentura mia no han 
volf^ut sinó lun\'arme de vosaltres.» 

I Johanot Martorell. Tirani lo Blanch.) 

«Quant en la roca veuràs lo pas de la serpent. 
De la dona sabràs lo enteniment. 
Hom no sab laucell volant hont se posarà 
N'úfat del joue si bo o mal serà.» 

( Ibidem.) 

«Aquelles mans | que james perdonaren 



Han ja romput 
De vos qui sou 
Segons \os fats 



o fil I tenint la vida 
de aquest mon eixida 
en secret ordenaren.» 

( .\usias March.) 

HAIG, com a temps del verb haver o tenir. He, 

tinch. 

HALAGAR. Falegar. afalegar. 

«Ladonchs ell comensa afalegar ab la una 
ma la sua.barba...» 

(Bernat .Mcigc. Sompni.) 

HALAGO. Afalach, afalcch. 

«E lo diable veent que no podia ab ella per 
falachs ni per menasses, en forma de milà vo- 
lauali demunt lo cap...» 

( Recull de Eximplis.) 

HÀLIT. Alé, alenada. 

HASTA. Fins, com a preposició. 

HAVER. En sentit de tenir, està ben dit. Quan se 
tracta d'agafar una cosa que's troba alta, tam- 

LHAZME-REIR(SER L'). 



ANTONI CARETA Y VIDAL 201 

poch es mal dit; pero va millor aplicarhi la 

paraula abastar. 
HAZME-REIR (SER L'). Ser la riota. 
HEMETERI o HEMETERIO. Nom de Sant. Ar- 

menter. 
HENDIDURA. Fenedura. esquerda, clivella. 

«... una vegada se sdeuench que .j. philo- 
soph se anaua a deportar per .j. bell pla ab 
gran res de sos scolans, en lo qual pla hac 
mohes fenadures que la calor del sol hac fetes 
en la terra...» 

( Ramon Lull. Fèlix de les maravelles del mon.í 

HERALDO. Haraut o heraut. 

«... yo he demanat a reys darmes e a haraiiis 
perquè lo Rev no serà fet cavaller en los temps 
de la guerra que tenia ab los moros.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

HEREDERS. Hereus, hereters. 

«Vos senvor sabets be que no havets areii 
sinó aquella file perqueus volem preguar'e cla- 
mar mercè que vos que prengats muler de que 
romanguen daquel regne e après vostra mort no 
venges an poder de gens astranyes e nos no ro- 
manguessem menys de senyor natural.» 

( Historia del Rey d'Hungria.) 

HERMANA. En lo concepte de religiosa en deter- 
menadas ordes. Lo regular fóra dir germana; 

mes, com sia que algú hi trobe la dificultat de 
que aquest nom se puga confondre ab la idea 
de parentiu carnal (com si no"s trobessen en lo 
mateix cas a França dient «soeur» tant a la re- 
ligiosa com a la propparenta) ^no podria dirse 

[HERMANITA. 



202 DICCIONARI DK BARBRISMES 

sor. que també es català? Sor de la Caritat. 
sor dels pobres, etc. no estaria ^ens mala- 
ment. 

I lERMAMFA. Com a denominació donada a las 
dònas que pertan\en a certas ordres religiosas. 
\'ejas l'article hkrmana. qu'es lo mateix cas. 

HERM.A.NO. rjPer que al religiós llech no se li ha 
de dir t^erma. com a\ans se li dexa? 

HERMENEGILDO. Nom de Sant. .Armengol. 

HER.MOS.\YCH. Mosaych. 

HETXl'R.A. Forma, jj En sentit d'home en tot 
identificat ab altre home. per exemple: «Lo 
criat era hetxlba del sen\or.» «Lo criat era en 
tot y per tot del senyor.» 

HETX L'RAS. Preu del travall de fer una pessa de 
vestir o de altre objecte, fóra la vàlua dels mate- 
rials. \'al tant de mans. se diu en català. 

}\\. Aquesta paraula, qu'es un adverbi, hi ha qui 
la posa malament en lloch de primera persona 
del present d'indicatiu del verb haver, que s' 
escriu he. 

HIDROMEL. .VyguameL se troba en lo Dictiona- 
rium de Pere Torra. 

HIPÒCRITA. Hipocrit. 

«l'n ipocrií e gran falsari 
e robador.» 

(t^oloqui e rahonamcnl entre Jucs dames.) 

HISTERICH. Xom cientítich d" un mal. qu'en ca- 
talà's diu. referintse a la dona. mal de mare 
y en l'home, mal de mascló o de masclí. 

IIIOÜAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 203 

HOGAR. Llar. foch. |i En sentit íigurat. Casa. 
alberch. 

«... la electio del lloch pera convocarse Corts 
generals en ell, està en pur àrbitre del senyor 
Rey, com emperò lo lloch sia dins la Prouin- 
cia de Catalunya, y no sia menor de docents 
fochs...» 

( Lluis de Peguera. Pràctica de celebrar corts.) 

HOLGAT. Folgat. 

HOMBRERA. Musclera. perquè no ve de «hom- 
bro», sinó de muscle. 

HOMBRIA DE BÈ. La paraula bonhomia, que no 

recordàm haAer vist mav escrita en los bons 
temps del idioma, però si haberla sentida fins 
a n'algú a qui no pensem hagués influhit lo 
francès «bonhomie», nos sembla que ha d* és- 
ser la vera expressió catalana. 

HOMBRO. Muscle. 

«E lo ciutadà li dix: Qes axo que aportats 
als muscles e a les spatles?''» 

1 Recull de Eximplis.) 

«Des del front fins al Uombrigol 
(vehent novedat tant estranya) 
y de un muscle al altre muscle 
me fiu creus mes de cinquanta.» 

iFrancesch Vicens Garcia.) 

HOMBRO (AL). A coll. 

HOMBRO (ARMAS AL). Déu vuUa que may s' 
haja de menester, però sembla que. si venia '1 
cas. no estaria gens malament dir: jArmas al 
coll ! i armas al muscle ! 

«... si va (lo soldat) en lo extrem de la filera 

[HOMBRÓN. 



204 DICCIONARI DK BARBRISMES 

ha de aportar la arma en lo muscle fora. n sie 
de la part dreta ó esquerra.» 

(Domingo de .Moradcll. Preludis Militars.) 

HOMBRÓN. Ilomenàs. 

HOMICIDA. Ilomeyer. 

Us. Joan de Resa. 

HOMICIDI. Ilomey. 

«Si'l temps perdut | lo millor que tenia 
Dones amant | oblidant mi mateix 
Hagués \"o mes | com fa qui Deu serveix. 

Mes per al pas | lo contrari no sia 
Contrari han | mes obres ton servey 
Tolme del tot | ma prava fantasia 
Ta voluntat | executa la mia 
Car altrement | faré de mi homey.» 

( Romeu Lull.) 

HORAS. SÓN LAS DOTzi:. las dl'as. las sis, etc. Son 
dotze horas, duas horas, sis horas, etc. 

«Dot^' horas cauhen en terra, 
los àngels cantan al Cel. 
Alabat per sempre sia 

it.» 

( Oració popular. 1 



lo Santíssim Sagrament.» 



«Carn-\-peix. 
r; quina hora es? 
— Dot^' horas.» — 

(Joch popular d'inl'ants.) 

Véjanse també los articles nit y (^)1]arts. 

HORNACINA. Capelleta, represa. 

« E mes faran los dits mestres \ na represa en 
que pusque star una ymage de sent .lohan en 

[HORROR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 205 



lo cap de la dita font (la del carrer del Avellà 
de Barcelona) deves la Riera de sent Johan.» 

( Any 1432. Arx. .Mun. Xotularum II, fol. 306.) 

HORROR. Esferehiment, esgarrifansa. feresa. 

II Com a exclamació, són equixalentas a esta 
paraula exòtica, las següents interjeccions: 
i Ay! . i oh ! . \ Deu meu ! , ; Reyna Santíssima ! 
HORRORITZAT. Esgarrifat. 

HUESCA. Nom geogràfich. Osca. 

«E nos la donchs érem en Oscha e la Revna 
altre tal.» 

I Jaume primer. Crònica. 1 

HüMILLAR. Humiliar. 

«En un monestir de monjes una monja se 
feya folla per amor de Ihesuchrist, e humiliaues 
a totes...» 

(Recull de Eximplis.) 

HüMILA. Es vulgarisme lo femenisar la paraula 
humil. Aquest adjectiu es igual en abdòs 
genres. 

HÚNGARO. Hungrés se troba, encar qu'escrit 
sens h, en lo Vocabularius publicat per Fra 
G. Busa. 



^ii^^H<M>^y<Hc%<y*^y<>Hm^ii^^ 



I 



IDA Y VUELTA. Expressió que s'aplica exclusi- 
vament als viatges en carruatge de tota mena. 
Viatge d'anada y tornada, viatge rqdó. 

IDÒLATRA. Idolatre. 

«... dius que íaçam sacrifici al diable de qui 
tu est servidor, que mostres be en ton parlar 
que no est chrestia sïno vdolatre.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

IGNOCENCI. Com a nom de Sant. ígnocent. 

«Prolech primer sobre la incepcio de la ex- 
posició de la postilla de Papa ígnocent tercer 
sobre los VII psalms penitencials segons la 
translació Romana.» 

( Titol d' una obra antiga de Frare Johan Romeu, qu'era en la llibre- 
ria del convent de St. Francesch de Barcelona.) 

ILITERATO. Iliterat. 

«Lexa avtals int 
rats. rudes e no savis.» 

( Bernat Metge. Sompni.) 

ILUMINACIÓ. Alimaria. llumenaria. 

[ILUMINAR. 

14 — BARBRISMES. 



«Lexa avtals interrogations a homens illiíe- 



2 lo DICCIONARI DE BARBRISMES 

ILIMINAR. Llumenar. fer llum. Aclarir. 
IMAn. Azamant. caiamida. 

«En la;avia)U. dix lo philosoph. ha Deus 
posada tanla de simplicitat de terra, que lo 
ierre ha apetit a aquell: e per aço la;a)uaui 
mou a si lo ferre per gran simplicitat de terra, 
a la qual se mou lo ferre naturalment...» 

( Hamon l.ull. Keiix de Ics maravcllcs del mon.) 

«Ram, on se posa la coloma blanca 
Del esperit que al vostre mes atïina 
Penyatbrt son tresor y medicina 
Al perseguit malalt v al qui tot manca. 

Sou la mes alta cima v alta branca 
Del arbre de sciencia v doctrina 
La caramida sou que à Deu inclina 
Y tir à si de aquell sa gràcia franca.» 

( Ausias March, lo de (..ervera.) 

IMPAR. Senar. 

IMPEDIR. En alguns cassos cre\ èm mes castis lo 
verb priv ar. 

IMPERFECTE. ímperfet. 

I.MPIO. Impiadós. 

« — Quina es la fossa. Senxor? 

— Infern, dix ell. 

— E perquè, digui vo? Fort me en maravell: 
car en Nostra xida fu}' molt familiar a vos, 
Sen\'or. segons que sabeu: e james no viu ne 
pogui conexer que fosseu mal Christia ne im- 
piadós. Be \ ehia que éreu inclinat a alguns de- 
lits qui nom parien molt deshonests. 

— Los delits, dix ell. a que yo era inclinat no 
eren bastants tots sols a gitarme en infern. Car 
no eren interès ne damnatge de algú. sinó de 
miniateix. '^'o m delita\a molt mes que no 

[IMPRENTA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 211 

devia en cassar, e escoltar xandres e ministres, 
e molt donar e despendre; e cercar a\egades, 
axi com fan comunament los grans Senyors en 
qual manera poguera saber algunes coses esde- 
venidores, per ço que les pogués preveure e 
occorrerhi. Totes aquestes coses eran mal fetes. 
Mas vo m confessava e combregava sovint e 
penedia men. però no tant que no m hi tornas 
algunes vegades. E per ço nostre Senvor Deu 
vol que yo ara n port penitencia, car vivent no 
n porte complidament.» 

< Bernat .Meigc. Sompni.) 

IMPRENTA. Estampa, emprenta. 
IMPRÈS. Emprentat. estampat. 

Vejas lo primer exemple del article llauna, 
hont se troba la paraula empremtat. 

Entre argenters, encara 's diu estampat a un 
objecte fet ab encunv. 

IMPUNE. Impunit. impunida. 

«Ara yot perdone per ço com stich en lo ar- 
ticle de la mort. e no se si serè huy o demà. e 
yo confie en Mafomet que altri pagarà, car la 
tua gran maldat no pot restar impunida.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

Impunits, llegim en la Sentencia arbitral de 
Guadalupe. 

IN APETÈNCIA. Desmenjament. desgana. 

INCENDI. Encesa, cremament. 

«La fama e mala noua ana per la ciutat del 
perdiment que fet hauien, e moltes gents del 
poble axi homens com dones se ajustaren en la 
plaça del mercat, los vns plorauen lurs ger- 
mans, los altres los fills, los altres los amichs e 

[INCENDIAR. 



2 1 2 



DICCIONARI Dl-: BAKlíKISMES 



Enclòs, enclosa. 



parents. k).s altres la destrucció del Imperi: com 
tota la major part del Imperi tos perduda, e tota 
la sperança del Emperador e de tots los seus no 
era sinó en vn sol Deu per^jo com duptauen de 
venir en cruel fam e set per lo enemich qui era 
victoriós, e lo cremament de la ciutat, recor- 
dant la captiuitat e ser\ itut miserable.» 

(Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch. i 

INCENDIAR. Calar foch ab lo tí de destruir. 
INCLUIDA. ] 
INCLl'IT. » 

INCRÈDUL. Descrehent. dcscre}i»ut. menys- 
creent. 

«... Dèu vena 
abundant plena 
d'ax'gues \i\ents. 
.Als descreents. 
diu 1 lieremies»... 

(Jaume Roig. Librc de Ics Dones.) 

«Lo sef^le es carçre del creent e Parays del 
men)-s creent.» 

( Jahuda Bonscnyor.t 

INCULT. \o conreat, sens conreu. 

INDEMNISACIÓ. Esmena, se troba en escrits de 
la vellura. fins en documents oficials, y encara 
en nostres dias hi ha qui diu «fer esmena». 
referintse a pagar danys. 

«A 27 de Juliol. \' à de Octubre de 1432. los 
amos de las Casas del carrer del Bordell dema- 
navan esmena del dany per quels havian tan- 
cat lo Portal exia à la muralla de la Rambla, é 
fou deliberat queattés que los Obrers ho havian 
fet per be publich. no sels devia fer esmena.» 

( Rúbrica de Bruniqucr. vol. II. cap. I, III. tol. 357.1 

[ÍNDICE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 21 



ÍNDICE. Index, taula, dels capítols u materias 

d'un llibre, per exemple. 

INDIO. índia. 

«Los pahons indians 
desplegan tafetans 
pintats de mil maneras.» 

( (bans'l de Nadal.) 

INÉS. Nom de Santa. Agnès. 
INFÀNCIA. Infantesa. 
INFECTE. Infeccionat. 

Vejas l'exemple de l'article tonel. hont se 
parla de «tonells infeccionats». 

INFIEL. Infael. 

«Molt se marauellava Fèlix com Deus no 
trametia missatgers a! infaels. quils mostras- 
sen veritat de la santa fe catholica, ne perquè 
los catholichs no hauien a Deu tan gran amor 
que als infaels lo fessen amar e conexer.» 

(Ramon Lull. Fèlix de les maravelles del mon.t 

INFINITA. Infinida. 

«. . . la major granea que puscha ésser en hom 
es que sia una persona ab Deu qui es infinida 
granea...» 

( Ramon Lull. Libre de les maravelles del mon.) 

«Nos, donchs, rey per la sua gran é larga pie- 
tat (de Dèu) regnant en lo regne de Aragó, qui 
havem rebudes diverses graties é multiplicades 
en nostra vida de la bondat infinida del nostre 
Creador...» 

! Crònica del Rey en Pere del Punyalet.) 

«La segura glòria que tenim de ésser stats 
victoriosos, nos deu molt alegrar, e de aquella 
deuem retribuir infnides gràcies a Deu.» 

i Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

[INFLUJO. 



214 DICCIONAPI Dl-: BARBRISMES 

« Yu serxinl dona cruel 
He sufrit pena in finida 
Y sens mirarli lo t'eel 
Es vers mi desa^rahida. 
Pus per altri m'ha oblidat 
Qu'ell com jo no la volia. 
(>ridaré com un orat: 
Mal ha^e qui en dones lïa.» 

( Pere Scrat'i.) 

IXFLL'JO. En sentit d' influhensa perfidiosa \ 
malèvola. Influhiment. |l Influhensa. || Va- 
lensa. 

INFRASCRIT. Sotascrit. 

ÍXFILAS. Inflament. fums. en sentit figurat. 

INGENl. Enginy, giny. 

«Lexa semblants coses a homensotiosos.vans 
e illiterats. car lo teu enginy nos deu distribuir 
en amor: pus altres coses li son degudes.» 

( Bernat Metge. Sompni.) 

«Pinzell, color, engijiy^ saber, ventura, 
la ma. ó l'ull qual es mestre en pintar, 
é del pintat si pot l'ull judicar 
sens que fretur d'altra judicatura : 
Cerch un punt prim -en la gentil pintura, 
si pech per menys no'm trob' envergonnit. 
fonch un gran rey primer de mi scarnit 
per uns minyons rients de sa baxura.» 

( Autor anònim. Demanda teta a Pere Serafí.) 

INGENIER. Enginyer. 

Us. En lo Thesaurus d'Onofre Pou. 

INGERIR. Empeltar, jj Introduhir. ficar. 

INGLATERRA. Anglaterra. 

«Anglaterra, illa occidental. Britania, e.» 

INÍCUO. Inich. 

[INMEDIACIONS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 2 I 5 

«Si hi llegireu 

coneixereu 

ab prou claror 

la gran error 

tan manifesta, 

la deshoncsta 

é viciosa 

tan perillosa 

amor inica 

que hui 's practica.» 

1 Jaume Roig. Lihrcdi; les Dones.) 

«Vos Rey del senyors 
sentis de la mort | les penes majors 
de tots los amichs | no sols en tal pressa 
desert vos trobàs | mas trayt d'amich 
aquell qui besant | ab pensa ravessa 

cruel inimich 
de vos venda feu | al poble inich.» 

uMossen Fenollar.) 

INMEDIACIONS. Voltants, encontorns. 

INMUNDO. Inmonde. 

«A un hom saui demana .j. hom foll si Deus 
es en infern, ni en los lochs qui son inmondes 
hon sta putrefacció e pudor...» 

( Ramon Lull. Fèlix de. les maravelles del mon.) 

INNOCENCI. , ,, . 
INNOSCENCl. ! ^'^I''' .«N-ocENC. 

INQUILINATO. ^Perquè si en francès se diu «lo- 
cation» y en italià «locazione» no hauria de 
poder dirse en català llogament? 

ÍNQUILINO. Llogater, estatger, estadant. 

Estaiger se troba en lo Thesaurus d'Onofre 
Pou. Las altras formas son corrents en lo llen- 
guatge parlat. 

[INSOLACIÓ. 



2 16 DICCIONARI DE BARBRISMES 

INSOLACIÓ. Solcyada. 

INSTRUMENT. Ksturment es mes català. 
L's. Joan de Resa. 

ÍNTP:G R.\M ENT. Hntcgranicnt. 

«... no volem que alj^un regidor n aja per son 
treball ne^una paga; basta que. si negun delís 
despèn res per esguart de la comunitat, que li 
sia pagat ejitegrameni.» 

( Fra Franccsch Eximcnis. 'Iraciat del regiment de prínceps.) 

ÍNTEGRO. Sencer, entegre. 
INTERMEDI. Endemig, entremig. 

«Y en aquest oïdenülg los missatgers ja eran 
partits ab las Uetras.» 

(Historia del esforçat cavaller Partinoblcs.) 

INTERMEDIAR. Mitjansar. 

INTERPOSAT. Entreposar. diu lo Vocabularius 
de Nebrija publicat per Fra ü. Busa. 

INTERRUMPIR. Interrompre. 

INTERVENIR. Entrevenir. 

«E not recorda la qüestió que diu Petrarcha 
en los Remevs de cascuna fortuna, que ío an- 
tigament entre alguns insignes e savis homens, 
ço es saber qual manera de morir era millor.^' 
En la qual entvevejich Julius César, qui aquella 
diíini dient que la mort soptosa e inopinada. 

— Bem recorda, Senyor. En quant es de mi, 
d aquexa matexa oppinio s'om: pus hom vis- 
qué virtuosament es tenga per dit que res no 
li puxa venir soptat esperant ab ferm e bon cor 
tot ço que Deu li volra donar. E puy quen es 
vijares que sia gran cosa ésser quiti de pahor 
de morir, car a mon juv, la pijor cosa que en 
lo morir enlrcve es la pahor de la mort.» 

( Bernat Metjc. Sompni.) 

[INTERNENIR ENTRE... 



ANTONI CARETA Y VIDAL 217 

«.,. \ també per lo contrari ningun Doctor 
del Reval Concell criminal se puga entremetre, 
ni oitrevinga en las causas civils, ni...» etc. 

I Constitutions de Cathalunya.í 

INTERVENIR ENTRE DLAS PERSONAS. Es 
un pleonasme ridicol que havem llegit mes 
d'una vegada. Entrevenir en la discòrdia; 
ficarse o posarse entre mig. pot dirse. 

INUNDACIÓ. Ayguat. 

INVERNADERO. En abduas accepcions de subs- 
tantiu }• adjectiu. Exivernador. 

«Encara: mariner nos deu despullar, si no 
es encara en port exivernador.» 

{ Llibre del Consolat de Mar.) 

INVITACIÓ. Convit, convidada. || Paper, car- 
ta, targeta de convit. 
INVITAR. Convidar. |1 Donarà entendre a altri 

la voluntat de que fassa alguna cosa. || Incitar. 

IRACUNDO. Iros. 

«Los irosos corren amunt e avall, com a ra- 
biosos, e baten cruelment si mateix, e aquells 
qui entorn los estan.» 

(Bernat .Metge. Sompni.) 

ISIDORO. Isidre. 

«Com fem oració, diu Sant Isidre, que ab 
Deu parlam.» 

(En Pax. Doctrina Moral. 1 

ISIDRO. Nom de Sant. ^No sembla que fóra mes 
acomodat al geni del nostre idioma dir Isidre? 
En aquesta forma veyem que posa En Pax 
lo nom castellà isidoro. ( \'ejas l'article corres- 
ponent.) 



Kgx^»K >K >fa(>'^v<>*<y^M^v<>*<y<>'^y< 



j 



J. Aquesta lletra's diu jota. ab j catalana, igual à 
la francesa. 

JA MBA. Brancal de portalada. || Muntant de 
bastiment de porta o altra obertura. |1 També 
's pren en sentit de marxapeu. 

JAQUETA. Gech.. 

Aquesta opinió, que. avuy per avuy no ne- 
cesita ésser demostrada, per tractarse d'una 
pessa de vestir que encara està en us, tal vegada 
puga cobrar mes forsa ab l'exemple que 's tro- 
barà en l'article bord.\r, hont hi ha la pa- 
raula jaquet. 

JÀRCIA. Eixarcia. 

«Si alguna nau o algun leny ira a parts, e 
serà cas de ven,tura que aquella o lenv a parts 
ira se encontrara ab lenys armats si aquells 
lenys armats li tolran o sen portaran vela o ve- 
les o gumena o gumenes o ancora o ancores o 

[JARRÓ. 



222 DICCIONARI Dl-: bAKBRlSMES 

alguna altra e.xai'cia : aquella exarcia deu ésser 
esmenada per tot lo cominal de la nau.» 

( Llibre del Consolat dels fels maritims. Kdició de Sebastià Come- 
llas. Barcelona, any 1592.* 

.lARR('). , .... 

JASPE. Jaspi. 

«Tot me aj^rada quant haveu dit. mas lo que 
mes me asegura la cosa es lo que en aqueixa 
pedra de jaspi. y en les medalles de metall se 
troba esculpit.» 

(.Mossèn Cristòfol Despuig. Cul-loquis de la insigne ciutat de Tor- 
tosa.) 

JASPEAT. , 
JASPEJAT. ^ '»^»^P•*'^^• 

JAVALÍ. Porch scnj^lar. 

JAVALINA. Ascona. 

JAYO. Jay. 

JEF E. Capdill. capitost, oficial major, en l'ac- 
cepció militar. || Majordhom. director, cap 
de feyna. en lo que toca al treball. 

JEFE (EN), ^j Perquè ha de dirse «general EN JKKK» 
ni «redactor en jkfk»? ,; Perquè no ha de dirse 
general en cap o redactor en cap? 

En Tantiga Municipalitat de Barcelona hi 
ha\ia '1 Conceller en cap y prohom en cap ano- 
menaxan en m(')lts gremis al president. 

JOFAYNA. Rentamans. 
JONOLLS. Genolls. 

JüTA. Es vici(')S dir lo nom d'aquesta lletra ab 
pronuncia castellana, donchs tothom sap. aquí. 

" [JOTA (NO ENTÉNDREHl). 



ANTONI CARETA Y VIDAL 223 

que. si bé en las duas llenguas se representa ab 
igual signe, la vàlua fonètica no es la mateixa 
en una qu'en l'altra. 
JOTA (NO ENTENDREM I). No enténdrehi res, 
no enténdrehi futila. 

JUDIO. Juheii. 

«En Sirià en la ciutat de Berico un chrestia 
vench posar en casa de un juheii son amich, lo 
qual chrestia per deNOcio portaua ab si la ymage 
de Jhesuchrist crucificat e quant se parti de 
casa del Jiiheu. per oblit lexa li dita ymatge.» 

( Recull de; Eximplis.) 

JUDIT. Nom de dóna. Judich. 

«La sancta dona Judich ab animo viril gosa 
matar Olofernes per deliurar la ciutat de la 
oppressio de aquell.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

JUÈS. Jutge. 

JUGUET. Joguina. 

JULIO. Lo mateix com a nom pagà que com a 

nom cristià. Juli. 
JUNTURA. Junt. 
JUSGAR. Judicar. 
JUSGAT. Jutjat, en los dos sentits de cosa jutjada 

y de Uoch hont se jutja. 




15-, 



BARBRIS.MES. 



y^>4^y < ^>f<y^wy<^M<^>4^>^>*<y<><^V< 



L 



L. No's diu ÉLE, sinó el. 

LABIA. Parlaria, xarramenta, xerramenta. 

LABORANT. Llavorant. 

En unas ordinacions sobre confrarias y ofici 
de barquers de Barcelona se diu que'l qu'entre 
en ellas, després de prestat lo jurament «sie 
hagut per confrare llauorant y haye a treballar 
en la ribera tota hora que llauor y haurà.» 

(Arx. Mun.) 

LABORS. Feynas o treballs casolans de dona. 
II Del camp. Feynas del camp, de la terra 
o de pagès. 

LABRAT. Lavorat, Uavorat. 

«E lo Rev e la Reyna ab tots los stats a peu 
entram dins un gran pati, tot en torn empara- 
mentat de draps de raç lauorats dor e de seda 
e de fil dargent, de diuerses histories, les ymat- 
ges fetes per art de subtil artifici.» 

( Johanot Martorell, 'lirant lo Blanch.) 

[LACERAR. 



228 DICCIONARI DE BARBRISMES 

LACERAR. Maltractar, esqueixar, esquinsar. 

trossejar, sempre referintse a lo que un ésser 

té de sensible. 
LACTÀNCIA. Lletansa. 

«\ os sou esperança 
de nostra salut, 
remey e 1 1 eia n ça 
del mon ja cav^ut. 
\'os sou ben amada 
per qui morir deu : 

Regina sagrada 

e Mare de Deu. 

esta matinada 

infantat haveu.» 

( C^ançò de Xadal. De una fulla publicada per D. Amoni Bulbcna. 
Composicions trctas d'un còdex de i5o7 que hi ha a Gerona.) 

LACTAR. Alletar. 

LAGO. Estany, com a depòsit d'aygua. 

«E estant Ihesucrista Xatzaret. se esdevench 
que linfant un dia se ana deportar ab daltres in- 
fants en una plassa dins la vila. E haviey un 
esta}!}' plen daygua, per ço com havia plogut: 
e estant Ihesus a la riba de la avgua, pres del 
brach qui\' era en torn e feune .xij. figures de 
ocells e dix los: manvos que \iscats e que volets. 
E los aucells quant overen lo manament de Ihe- 
sucrist foren vius e volaren e anare sen. E dix a 
la avgua : man te que sies clara, e mantinent fo 
clara axi com si fos de font viva.» 

1 Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 

«Los ulls me tapava la pols 

en veritat: 
mochse après gran tempestat 

de trons y lamps 
ab tantes aygues que los camps 

eran estanys.» 

{ Romiatge del N'cnlurós Pelegrí.) 

[LAGUNA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 229 

LAGUNA. Com a depòsit d'aygua. Llacuna, es- 
tanyoL jj Com a cosa que no existeix en part, ja 
sia per no havershi posat, ja per haverse per- 
dut, tractantse. per exemple, d" una cronologia, 
d'una documentació, etc. Vuyt. 

LAMEXTARSE. Planyes. exclamarse. dòlres. 

LAMENTOS. Planys. 

LAMINA. En lo sentit de dibuix estampat. Estam- 
pa. II En l'accepció de fulla, no solzament de 
ferre estanvat sinó de qualsevol metall. Llauna. 
Vejas 1 exemple del article llauna. 

LÀMPARA. Llàntia, jj Llum de mà o de sostre. 

LAMPISTA. Llumenayre. 

Lo nom lampista, es pro\inent del francès, 
mentres que llumenayres devan. à Solsona per 
exemple, als qui feyan llums de ferre batut. 

LÀPIDA. Llosa, pedra. 

LAPIDARI. Com a anomenar lo qui treballa las 
pedras preciosas. Llapidayre. 

LAS y LOS. quan són pronom. Moltas vegadas se 
cau en castellanisme usant sens excepció locu- 
cions com las següents: los tres feya.m lo 
nostre camí. las quatre eram d'un mateix 
parer. Tots tres feyam lo nostre camí, to- 
tas quatre eram d'un mateix parer serà, 
móltas vegadas. mes català. 

LASCIU. Lasciviós. 

«Tu pagès vell 
lasciviós. 
períidiòs 
aixi 'u faràs.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

[LASTRAR. 



230 DICCIONARI DE BARBRIS.MES 

LASTRAR. Sorrar.' 

«Mariners son tenguts de dessorrar e de so- 
rrar là on la nau començarà lo viatge», etc. 

(. Llibre del Consolat de Mar.) 

LASTRE. Sorra. 

Vejas Tarticle lastrar. 

LATERAL. Del costat o dels costats. 
LATIGASO. Fuetada, vergassada. 
L.ATIGO. Fuet. assot, en general, ji Vit o verga 
de bou. 

«Açoi de verga de bou», diu Fra G. Busa. 

LATIT. Batech. esbatech. batiment. 

«Mes valen los batimenis daquell qui ama. 
que los besaments falsaris del laguoter quins 
ahira.» 

(Fra Francesch Eximenis.) 

LATROCIXI. Lladronici. 

Vejas llatrocini. 
LAUDABLE. Llohable. 
LAVABO. Ayguera de sala. ne diu lo Dictiona- 

rium de Pere Torra. 
L.W A ri\ A. Ajuda, servicial, cresteri o cris- 

teri. II Xeringa per administrar Texpressat re- 

mey. 

Totas tres formas de la primera accepció se 
troban en Labernia. Ajuda es popular també y 
cresíiri figura en lo Vocabularius de Nebrija 
arreglat v publicat per Fra Gabriel Busa. 

LEAL. Lleyal. 

«Fill meu. vullas usar Ilealtat. 
e quant poràs entén en bondat. 

[LECTOR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 23 1 

Ama la honra de ta ciutat 
e de ta terra.» 

(Fra Entc'lm Turmeiia.! 
VejaS DESLEALTAT. 

LECTOR. Llegidor. 

«... hon tramet al curiós legidor qui daço 
voldrà hauerne plena noticia.» 

( Bernat Boades. Feyts darmes de Catalunya.) 

LECHON. PorcelL 

«Pensar poreu si es cosa convinent 
Que'l porcell port al coll gran joya d'or, 
Podeu pensar si un infant que poch sent 
Que port punval que farà dins son cor. 

Qu'un cuquinàs port calces de valor, 

Y un Hort que vol lo savi contrafer, 
Un grosseràs volent prim lavor fer, 

Y à un gran bou presentar un capell : 
Donar se deu à quiscu son mester 

La joya al hom y la glan al porcell.» 

( Pere Serafí.) 

LEGÍA. Lleixiu. 

LENTO. Triganer o pausat, segons de que's 
tracta. 

LEÓN. Nom de Sant. Lleó. 

LEONOR. Alionor, Alienor, Elionor. 

En lo registre de cartas comunas de 1436, 
del Arxiu Municipal de Barcelona, n' hi ha 
una fermada per Alienor de Cervelló y altra, 
que, per la matèria que tracta, se veu ser de la 
mateixa dama, diu Elionor de Cervelló. 

LEONTINA. Cadena de rellotge. 

LEOPARDO. Lleopart. 

«Na Renart conech quel ors, e el leopart, e 

[LEPRA. 



232 DICCIONARI Dl-: BARBRISMES 

la onça alon^auen la elecció, per ço car ques- 
cun hauia spcrança de esser rey...» 

( Ramon I, ull. Kclix de Ics maravclles del inon.i 

LEPRA. Lebrosia, Ilebrosia. maselleria. 

«Mes vull morir mesell que si aquests infants 
ignocents morien per mi. e jo guaris de la me- 
selleria.» 

( Reculi de Eximplis.) 

«Jhesuchrist nos tramet a tu quet donem 
consell en quina manera guarras la lebrosia 
que tens.» 

( Ibidcm.") 

LEPRÓS. Lebrós, Ilebrós. masell. 

«... apres de algun temps esdeuench se que 
Amich torna lebros. e sa muller e los beritans 
gitarenlo de la terra. E ell axi com a desempa- 
rat anassen a casa de Melis son companyo. E 
Amich quan fo a la porta toca unes tauletes que 
portaua en la ma, segons usen los masells.» 

(Recull de Eximplis.) 

«Yo som ferida d'un mal 
que se 'us encomanaria, 
lo meu pare era Ilebròs 
y jo tinch la Ilebrosia.» 

(Cansó popular.) 

LESNA. Alena. 

«Yo aytal jur que aço de que he reptat naytal 
es veritat, et el camp ne metre coltell ne miseri- 
còrdia ne alena ne agulló ne neguna manera 
darmes sinó quelles qui acostumades son de 
metre.» 

( Lleys de batalla. Constiiucionum et Privilcgiorum .\ntiquorum. 
Arx. Mun.) 

LETARGO. Ensopiment. 
LETXÓN. Vejas lechón. 
LETXUGA. Lletuga, enciam. 

[LEVANTARSE EN ARMAS. 



ANTONI CARKTA Y VIDAL 233 

LEVANTARSE EN ARMAS. Llevarse, aixe- 

carse. 

«... e axi metex per tota la ribera e per les 
mon tan ves se son levats...» 

(Carta sobre sublevació a Milà. 1436. Arx. Mun.) 

LEZNA. Alena. 

Vejas l'article lesna. 

LIBERAL. LliberaL 
LIBRAR. Deslliurar. 

Us. Ramon Lull. Obras rimadas. 
LIBRE. En contraposició d'esclau o de prohibit. 

Lliure. 
LIBREA. Llurea, llureya, llorea. 

«Après del Duch anaven tots los ordes, caseu 
ab un ciri encès en la ma. Après venien tots los 
menestrals, cascun ab sa lurea que feta ha- 
uien.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«La senyora primavera 
de bodas sens dupte està, 
que de color de esmeralda 
ha donat llorea als camps.» 

( Francesch Vicens García.) 

LIBRES (VERSOS). Versos estramps. 

Us. Ausias March, entre altres autors. 

LIDIOS. Lidians. 

«Los lidians foren los primers qui trobaren 
navili e comensaren a navegar.» 

( En Pax. Doctrina Moral.) 

LIGERO. Lleu. lleuger. 
LIMOSNA. Almoyna, caritat. 

«Un abat stant .j. dia assegut a taula ques 
dinaua, tenia deuant si una lamprea molt ben 

[LIMPIAR. 



234 DICCIONAUI DK BAKBRISMES 

apparellada: o abans que la començas a men- 
jar. \ench .j. pobre a la porta e demana que li 
donasde la lamprea per amor de Deu. Ladonchs 
labat mana donar tota la lamprea enterra al po- 
bre: e decontinent lo pobre pres la lamprea ab 
lo tallador. e deuant tots aquells qui en la casa 
eren pujas sen als cels. Perquè es certa cosa que 
tota almoyna que es donada al pobre es pu- 
jada als cels.» 

' ( Recull (Jc Eximplis.) 

LI.MPIAR. Netejar, nedejar. || Tractantse de 
traure llustre al calsat. Enllustrar. 

LIMPIESA. Neteja. 

LINCE. Linx. 

«Bramar lo linx animal», se veu en lo Vo- 
cabularius de Nebrija arreglat per Fra G. Busa. 

LINDAR. Com a verb. Llindar. 

LÍNEA. Ratlla, linya. 

Us. Corrent en lo llenguatge parlat avuv dia 
la primera forma. La segona, se troba, entre 
altres Uochs, en lo primer llibre del Sompni de 
Bernat Metge. Linya 's diu. també, en lo Trac- 
tat d'Astrologia, de Pere Gilbert y Dalmau 
Planas. 

«Senyer, lo lamp ^per qual natura se mou en 
tort e no deualla sajus per dreta linya?» 

{ Ramon Lull. Felix de les maravcllcs del mon.) 

LÍNIA. Linya. 

En los bons temps, sempre veyòm que s'es- 
criu linya, y la paraula linyola. usada encara 
avuy dia. conserva, en la forma y en la pro- 
nuncia, la antiga radical. 

[LISBOA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 236 



LISBOA. Nom geogràfich. Lisbona. 

«A oyda nostra es pervengut que en Beren- 
guer Artigues, mercader Cathalà, Ciutadà de 
aquesta Ciutat, lo qual tenia casa en la vostra 
Ciutat de Lisbona^ ha finit sos derrers dies...» 

(Carta de la Ciutat de Barcelona al Rey de Portugal. 1450.) 

LÓBREGO. Llòbrech. 

LOCAL. En sentit d'espay. Lloch. 

LOCO. Orat. folL boig. 

«De menjar gat rostit 

»Lo gat pendras y matar las, so es, dego- 
llarlo e quant sia mort leuali lo cap y guarda 
que nengu non menjas per la vida car per ven- 
tura tornaria oríï/...» 

(Libre lo qual ha compost lo diligent mestre Robert, coch del Sere- 
nissim don Fernando Rey de Nàpols, estampat en Barcelona lo 
any i568.) 

«E tu no saps be que amor es la pus tonta 
cosa del mon, que als sauis fa tornar /oZ/s e als 
vells fa tornar jouens, als richs fa tornar pobres, 
als auars fa tornar liberals, als trists fa tornar 
alegres, e als alegres fa tornar trists e plens de 
pensaments?» 

(Marti Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

LONGINOS. Nom d'home. Longí. 

«O quanta dolor; | perquè no 'us trencassen 

les cames e brassos | la mare senti 

quant ella pregant | que ja'us perdonassen 

après vostre fi 
lo colp vos dona | sens tardar Long"/...» 

(Mossèn Johan Scrivà.) 

LOPE. Nom de Sant. Lop o Llop. 

«Prohomens, venguts açi los venerable Re- 
ligiós noble magnifichs e ben amats consellers 

[LOS. 



236 DICCIONARI Dt BARBRISMES 

nostres lo maestrede Muntesa e don Lop Xime- 
nes d L'rrea visrev de Sicilià...» 

(Caria de la Rey na Joana als Concellcrs de Barcelona. 14*11.) 

Yejas. també, Tarticle lupo. 
LOS, quan es pronom. 

Vejas l'article las v los. 
LOTERIA. Rifa. 

LOTERIA (CAURE LA). Treure la rifa. 
LOTERO. BitUetayre. 
LUCANO. Nom d'home. Lucan. 

«Diu Luchan: que 1 hom ocios muda sovint 
diversos pensamtints: e ociositat es mestre de 
molts mals.» 

( En Pa.x. Doctrina .Moral.» 

LL EGO. Abiat. prompte. 

LUJL'RIA. Luxúria. 

«San Geronim diu. per ço que la luxúria en- 
sutza la anima, aflaqueix lo cors, tol la bona 
fama, ofèn lo prohisme e aporta 1 anima a 
dampnacio. que peccat de luxúria es de major 
infàmia entre les i^ens. que negun de Is altres. 
Richs ornaments son instrument de luxúria.» 

( En Pax. Doctrina .Moral.) 

LUMBRERA. Aplicant lo mot a persona exemplar 

en virtuts o saber. Lluminar. 
LLPAXAR. Bordeu. 

«E après que aço ach fet fo fembra publica 
que donaua son cors públicament a tots quants 
la volien, e anaua en companyie de altres fem- 
bres publiques de bordell.» 

K Recull de Eximplis.) 

«... e vee entre tots passar una fembra ves- 
tida de \estedures de fembre de bordell, e 

[LLPO.* 



ANTONI CARETA Y VIDAL 237 



aquelles vestedures eren ten primes que li pa- 
rien les carns...» 

( Ibídem.) 

LUPO. Nom de Sant. Llop. 

« En est dia festa de St. Llop tres dels Magchs. 
consellers foren al monestir de la Mercè ques 
feya la festa del dit gloriós St. Llop.» 

( Diet. Mun. Primer de Septembre de 1612.) 

LUTXA. Lluyta. brega. 



vt^v^yi^H<y^it<yu^myLCii^^m)Lcwyt^ 



LL 



LL. No's diu ÉLLE, sinó ell. 
LLADRIT. Lladrament, lladruch. 

«Prop la dita riba ha una gran caverna, la 
porta de la qual guarda Cerberus, qui ha tres 
caps de ca. Eab grans ladraments espanta, tur- 
menta e devora ço que davant li ve.» 

(Bernat .Metge. Sompni.) 

LLAMA. Flam, flama. 

La darrera forma la porta Joan de Resa. 

«E axi com anaven veren deuant si una bès- 
tia molt negre la qual ere molt semblant a les 
altres que ja avien vistes. E era feta en esta 
manera dos peus avia molt grans e dues ales al 
col molt largues e agudes e per la boque axianli 
flames de foch.» 

( Historia del Cavaller Tuglat.) 

LLAMAR. Tirar, atraure. 
LLAMAR L'ATENCIÓ. Cridar l'atenció. 
LLAMARADA. Flamarada. 
LLAMENTS. Planys, exclamacions. 

[LLANCERO. 



It) — BARERIS.MES. 



242 UICCIONAKI Dl-: bAHHKISMI•.S 

LLAXCKIU). Llanccr. 

LLANGOXISSA. Llonganissa. 

N'cjas l'exemple del article i'astkl. hont hi 
ha la paraula llon^anices. 

LLAXILLA. Cerla qualitat de teixit de llana. Lla- 
neta. 

LLANSADERA. Llansadora. 

LL.WSADORA. Esta paraula nu constituheix bar- 
brisme: però, com en cap diccionari català ni 
d'altra llengua l'hem vist prou ben definida, 
direm que llansadora, en sa accepció mes gene- 
ral, es una pessa de fusta, bronze o altra ma- 
tèria, tant \ariable en quant a formas. que ben 
segur no hi home que conega totas las estruc- 
turas que s" ofereixen en la diversitat de fe\nas 
V de civilisacions. v ser\eix als teixidors per 
passar la trama entre Turdit. || Per doblar lo 
HI, en algunas' màquinas de cusir, hi ha, també, 
llansadoras. Lossistemas d'aquestasson, aixi 
mateix, en bon nombre. ■ 

LLANTÍAS. Llentillas. 

«E Sent Benet ladonchs dirà als porters: 
Obrits li; e si trobats en lo ventre cols, e faues. 
e leníilles. e ciurons. entre ab aquests altres 
monges...» 

( Recull lic Kximplis.) 

LLAN Tü. Llagrinias, plor. plany. 
LLAPISSÜS. Llepissos. 
LLARMES. Llagrimas. 

LLATROCINI. Lladronici. robarici. robaria, 
robatori. 

[LLATZERAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 243 

«Cavayler ladre. major ladronici fa a la alta 
honor de cavaylaria com li embla si mateix e 
son nom, que no fa con embla diners o altres 
coses...» 

1 Ramon Lull. Librc del orde de Cavayleria.) 

Aquest mot es també avuy dia d'us co- 
rrent. 

«... encare ne stam molt aconsolats per los 
auisos quen hauem del gran e singulal recapte 
que per vos es donat en metre en orde molts 
desordes e robariçis.» 

I Arx. Mun. Carta dels Concclkrs al Conceller Pere Figueres. 28 de 
Juliol de 1462.) 

«Honorables senyors: vostra letra he rebuda 
sobre una robaria que es estada feta a la Pobla 
de Clarmunt...» 

( Arx. .Mun. Cartas comunas, any 1400.) 

LLATZERAR. Maltractar, esqueixar, esquin- 
sar, trossejar, refei^intse sempre a lo que un 
ésser té de sensible. 

LLAUNA. Xo ha de concretarse Tus d'aquesta 
paraula a expressar la fulla de ferre estanyada, 
donchs llauna 's deva a tota fulla de metall. 

«E quan Edimión le\a los ulls, en lo front 
del dit infant Jhesucrist veu una launa dargent, 
e en aquella lo titol de la sua creu de obra ma- 
ravellosa emprentat...» 

( Recull de Eximplis.i 

LLAURADOR. Quan no's concreta a expressar 
l'ofici de llaurar, sinó qu'extèn lo nom à tots 
los que treballan del art de la terra. Pagès. 

LLAVERO. Claver. 

«Primo un claver de plata ab dos (duas) 
claus.» 

( Ressenya bibliogràfica de Magi Canyelles.) 

[LLEGUA. 



244 DICCIONARI DK HAKHHIS.MKS 

LLEGUA. Lleuga. 

«E sent Jacme mes los en la muntan\a del 
Goig ques a mige I euga de la ciutat de Com- 
postella.» 

( Kccull de Eximplis.) 

LLEMOSÍ. En son \eritahle sentit, esta paraula 
expressa lo pertanyent a Limof^es, ciutat de 
França; però molts encaia l'aplican malament 
a nostre idioma en general o a alguns dels seus 
dialectes del Principat o dels revalmes de Va- 
lencià y Mallorca. Català. 

LLENGOT de ferre o altre metall. Barra. pay. si 
es petit, riell. 

LLEiNO (UN). En un temple, teatre o altre lloch. 
Un ple. 

«Hi havia un plea vessar», se diu a tot hora. 

LLENS. en l'accepció de pintura en teixit. Drap. 
]| Teixitde lli. tela. drap. |1 Llansol. H Pany 

de paret o de mur. 

«ítem un di'ap de pinzell en que es pintada 
la sena de Jesucrist.» 

( Inventari del segle x\-. Notularum \ . tul XU'. .\r.\iu .Mun. de Bar.) 

LLETRERO. Rètol, inscripció. 
LLEVADURA. Llevat. 

LLIBRE. En contraposició de esclau o de prohi- 
bit. Lliure. 
LLIBREA. Llureya, llurea. llorea. 

Vejas l'article librea. 
LLIGAMENTS dels ossos. Lligadures ne diu Ono- 

fre Pou en son Thesaurus. 
LLIMADURAS. Llimalla. 

Us. General entre man\•ans. argenters, etc. 

[LLIMOSNA. 



AiNTONI CARETA Y VIDAL 246 

LLIMOSNA. Almoyna. 

LLIMPIESA. Neteja. 

LLISONJA. Llausonja. 

L LITE R ATT RA. Literatura. Perquè no ve del 

català lletra, sinó del llatí littera o litera. 
LLOCH (TEXIR). «Lo dia de Pasqua tindrà lloch 

una festa, una reunió», etc. solem veure escrit. 

«Lo dia de Pasqua 's tindrà, se celebrarà, 

se farà, crevèm que ha de dirse. 
LLÓGICA. Lògica. 



Mehch. 



LLOMBRIGO. 
LLOMBRÍGOL. 

L's. Popular. 

«Lo fet de aquells 

dits nou porcells 

cosa es comuna, 

setanta una 

fills animats. 

tots figurats 

cos ab melich 

en un bolich 

los abortà 

e los comptà 

jutge comú 

de hu en hu.» 

( Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

Se trobarà, també usada la paraula melich 
en lo exemple posat en l'article nano. 
LLORO. PapagalL papagay. 

«Un papagay staua en .j. arbre ab .j. corp, 
e dejus larbre hauia .j. simi qui hauia posada 
lenya sobre una luerna, car cuvdaues que fos 
foch, e bufaua en aquella len^'a per intenció que 

[LLOVISNAR. 



24<*) DICCIONARI \)K H \ K Bi< IS.Mi:S 

l'aes loch en que se scallas. Lo pa paga v crida 
al simi e deya li que no era foch, ans era luer- 
na. Lo corp d ix al papagay que no volgués 
adoctrinar ni castigar aquell qui no rep con- 
cell ni correcció. Moltes ve^adasdix \ü papaga)' 
al simi que luerna era e que no era foch ço 
ques cu\daua que fos foch: e lo corp totes ve- 
gades reprenia \o papagay. com volia endreçar 
ç(,) que naturalment es tort. Lo papagay deua- 
11a del arbre e acostas al simi per ço que li 
pogués dar mills a entendre ço de quel repre- 
nia, e tant prop se acosta lo papagall del simi. 
que lo simi lo pres e lo aucis.» 

( Ramon Lull. Fclix i.ic Its maravcllcs del mon.i 

«Si n'escoltàu 
qualsevol d'elles 
diu mara\elles 
e grans llahòs 
del llur bell cos 
no's farta may. 
com papagay 
la llengua juga.» 

( Jaume Roig. Libre de les Dones.» 

«Dos dotzenas de gallinas 
sots la protecció d'un gall 
tinch en lloch de papagall 
\ aucells de las Filipinas: 
ni des de las platjas xinas 
gossos envio à cercar; 
que un ne tinch per registrar 
a quants à la porta pican. 
\ es tal que si li replican. 
un' anca se'n sol portar.» 

I Francesch \icens (iarcía.l 

LLO\ ISNAR. Ploviscar, plovisqucjar. 
LLUM. Se diu de tot lo que llumena: però del 
efecte de llumenar es mes català dirne claror. 

ILLLNETAS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 247 

LLUNETAS. Ulleras. 

LLUSCO. Llosch. 

«Ella callava, 
ell era llosch, 
lo retret fosch.» 

(.Taume Roig. Librc de Ics Doncs.) 



>t^>4^^>*<^>I^^H<^XOKV<>4<H<>l^>X 



M 



M. No's diu ÉME. sinó ém. 
MÀ DE COLOR. Capa. 

«Capa de calç. de guix. de blau», etc. diuhen 
los pintors v emblanquinadors. 
MACERAR. En lo sentit de posar alguna cosa en 
remull. Amarar. 

Se troba en lo Thesaurus d'(3nofre P«>u. 

iMADERAMEN. Fustàm. 

«... quantitat de taules, e de fusta ni qui no 
es en nombre.» 

( Colecció diplomàtica de las Memorias históricas de Capmany. Do- 
cument de I 331.) 

MADRASTRA. Marastra. 

«Après dinar 
reposaràs, 
contemplaràs 
sa placent cara 
de mare chara. 
no de marastra 
ni germanastra...» 

( Jaume Roig. Librc de les Dones.) 

[MAESTRASGO. 



252 DICCIO.NAHI Dl-: HA R BH IS.MKS 

Es avuy dia corrent en pobles de (k^rdanxa. 
MA EST RASCO. Alaestrat. 

«.... en Pere N'enrell vehi del loch de la Sal- 
zadella del maestrai de Muntesa...» 

(('.arta del csmcniat Venroll al Rey .Marti, inserta en la obra «Don 
Jaimede Aragón, úliimo Conde de Irgelv, dcD. Andreu (ümencz.) 

MAGULLAR. Magolar diu lo poble y aixis se veu 
en lo N'ocabularius arreglat per Fra Cíabriel 
Busa. 

MAHOMA. Mahomet. 

«Ver es. Senvor. e tan com yo puch conexer 
aquell en^^anador Ma/ionieí axi volia que ho 
creguessen los seus sequaces.» 

( Bernal .Metge. Sompni.t 

MAJOR (AL PER ). Engròs. al engròs. 

L's. General en lo poble. 

«Lo mercat roden, 
trobar no hi poden 
lloch ni repòs, 
venen en gros.» 

(Jaume Roig. l.ibre de les Dones. í 

MAJORDO.\L Majordhom s" ha d'escriure, donchs 
sens la lletra h, no hi apareix la qualitat d' hom. 
«El senvor infant En Pere germà del dit 
sen\"or re\" servi en aquell dia de ofici de }}ia- 
jordhom à la taula real», diu lo rey Pere '1 Ce- 
rimoniós en sa Crònica. 

MAL (ESTAR). Si's diu per estar, senzillament. 
malalt, es mal dit, lo mateix que si's diu per 
estar malament una cosa. Estar mal significa 
que'l jnalalt o la cosa de que's tracta potser n<> 
tingan remey. 

[MALDAT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 263 



MALDAT. Malesa, malfet, malfeta. 

«E be sab be la senyoria tua que Reyna sens 
culpa mort no merita: e tant com lo mon du- 
ras de ta senyoria e de mi seria manifestada la 
veritat de la malesa que cometríem, en j^ran 
dejeccio de nostra honor e fama.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

En l'article gitano se trobarà un exemple de 
la paraula mal/ets. 
MALHAURAT. Significa desgraciat, desventurat; 
però avuy veyem que mòlts usan malament 
esta paraula en lloch de malaguanyat. 

jMALO! iMalament! es la interjecció catalana. 

MALOGRAT. Malaguanyat. Se diu de personas o 
cosas en sò de racansa. 1| Malmès, fet malbé. 

MAMÀ. Paraula francesa equivalent a mama, com 
diuhen las criaturas a la mare. || La beney- 
teria ridícola y fastigosa de la gent que's creu 
ésser fina disfressarit lo parlar arriba fins al 
punt de que no'n te prou ab anomenar a l'avia 
ab lo diminutiu castellà «abuelita», v, segu- 
rament perquè '1 nom d'avia fa vell, y'l ser vell 
dèu ésser ignominiós, li diu, també, mama. 
Aixis, donchs, hi ha personas que tenen, per 
exemple, la mamà Antònia, la mamà Franciscà 
y la mamà Teresa; total, ab la mare y las duas 
avias, tres mamàs, y, s'hi afegeixen la sogra, 
quatre. 

Vaja, que això fa riure \' llàstima. 

MAMAY. Sembla que allà per l'any quaranta d' 
esta centúria, alguns dels que havian adoptat 

[MANCEBA. 



254 ÜICCIONAHl DL BAHBKISMKS 

lo nom MAMA. tenieni que "Is prenguessen per 
criaturas de mamella, afegiren al séu vocable 
predilecte una_)-. Mare. 

\'ejas loqu'en l'article mama diem. 

M.A.XCEBA. Amistan.satla. amigada. bagassa. 
«^De que rius. falsa, traydora, 
de que rius. muller malvada?'' 
Per tu en lo palau real 
grossa afronta m'han donada, 
sè qu'ets amiga del Rew 
amiga y amisíaiisada.» 

i <^ani popular. 1 

\'ejas l'article concubina, honi hi ha"l mot 
bagassa. 
-MAXCO. Quan no es expressió adverbial, sinó que 
\ oi indicar aquell qui te falla de mà o de bras. 
Manxòl. 

«Per tu no sia menvspreat 
contret, manxol. ni afollat: 
mes lioha a Deu que t'ha guardat 
de semblant cosa.» 

( Fra Enielm Turmcda.» 

MAXDATO. Manament. 

«L'n abat del orde de Cistell mana a un 
monge del seu monestir, qui era malalt, que 
menjas carn. lo cual monge obey decontinent 
lo manament de son major.» 

(Recull (Jc Exiïnpiis.) 

«Tornem a parlar de la Emperatriu y de sa 
germana, que estava en qüestió perquè L'rraca 
no volia obehir lo manament de la Empera- 
triu...» 

( Historia del estorv'ai cavaller l'artinobles.) 

MANDO. Com a nom. Manar. 

«Exemple: «això faria, si fos al meu manar.-» 

[MÀNDOL. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 255 



MÀNDOL. Manar, com a nom. 

MÀNIGA. Manega. 

«Com la Princesa \'eu que Tirant sen anava, 
crida a Diafebus. e pregual molt digues a Ti- 
rant de part sua com fos dinat que vengués 
tantost. com ella tenia gran desig de parlar ab 
ell, e après dançarien. Com Tirant ho sabé 
prestament pensa lo que era. e feu comprar lo 
mes bell spill que pogueren trobar, e posalse 
en la manegiia.-» 

{ Johanot .Mariorell. Tirant lo Blanch.) 

MANO SOBRE MAXO ( ESTARSE). Estarse ab 

las mans plegadas. 
MANOPLA. Manyopa. mandret y manes- 

querra. 

«Après li deuen levar la manyopa de la ma 
dreta, per ço com es offensiua : car si per or ha 
difraudat lorde de caualleria. ab aquella ma lo 
pres el toqua.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch. i 

«Primerament que tot mandrater qui obrarà 
en la dita Ciutat hage e sia tengut fer la obra 
que fora bona e leyal axi que cascun mandret 
e esquerra que farà ab launa menuda sia ten- 
gut aquell clauar ab tres tatxes cascuna launa. 
I E aquelles que fera ab launa ample ab vj 
tatxes cascuna launa axi com se solien fer los 
bons en temps passat. | E no resmenvs que 
cascun dels mandrets e esguerres hage ésser 
gornit ab bon canamas nou qui sia doble e de 
bon cuyro nou. | E que les vies de defora e los 
dits daquells hagen ésser gornits de bon cu\'ro 
vermell o daltra color pus que sia nou. E que 
los guants hagen ésser de bons scodats o de 
cabrit o de bona tela noua.» 

( Ordinacíons sobre l'ofici de mandreters f'etas en 1419. Arx. .Mun.) 

[MANOSSEJAR. 



256 DK.CIONAHI DK HA l< HK IS.M KS 

MANOSSEJAK. Remenar. | Potinejar. 

MANSANA. En l'accepció deaplech d'cdifïcacións 
que's tocan l'una al5 l'altra. Illa. 

MANSO. Mans. || En los remats o escamots, ani- 
mal que Na al da\ant servint al altres de guia. 
Mener. manyach. esqueller. 

«Amor baxat del cel en terra un dia 
No furiós ans dudis en sa presencia. 
No va negar un punt de sa potencia 
A vos que sou tan bella en de masia.» 

( Pere Serafí.) 

«Quant lo leo fou garit. staues entre los fra- 
res molt )uans e suau.» 

( Recull de Eximplis.) 

MANTA. Quan no's diu de la pessa de Nestir que 
duhen, entre altra gent. los pagesos: sinó de la 
que'ns serveix d'abrigall al llit. Flassada. 
«... lo sol es flassada dels pobres.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

Diu D. Joseph Balari, en son llibre Origenes 
hist(')ricos de Catalufia. qu'en una escriptura de 
i2o5 se parla de la Jlaí^ada. 
MANTEGA. Burra. niantej»a. 

La paraula burra la usa en aquest sentit 
Ramon Muntaner. 
MANTELERIA. Roba de taula. 

L'S. En lo poble en general }• entre 'Is teixi- 
dors V fabricants de (>atalun\a que no han 
après de parlar malament. 
MANTÜ. Mantell. 
MANUAL. Com a adjectiu. Amanós o manós. 

[MANUEL. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 267 



MANUEL. Nom de fonts. Manel. 
MANUTENCIÓ. Manteniment, nodriment. 

Manteniment^ posa Fra Gabriel Busa. 

MANXA. Quan no s'usa com a nom geogràfich ni 
vol expressarse l'aparell de fusta y pell que 
serveix para bufar, sinó '1 clap de bruticia. 
Taca. 

MANYA. Aptesa, trassa, enginy. 

«En les guerres mes \al abtesa que forta- 
lesa.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«Val mes enginy que forsa.» 

(Aforisme popular. 

MANYEFLA. Manefíe. 

«Juan Joffre maneJUe dels texidors: aíTectat, 
voluntari en parlar en favor de la germania, 
emperò no feya mal a ningú.» 

(Informacions judicials sobre 'Is agermanats de Mallorca.) 

MAQUINALMENT. D'esma. 

MARAVILLA. Maravella. 

MARAVILLAR. Maravellar. 

MARAVILLARSE. Maravellarse. 

«Fèlix demana al hermita e dix: Senver 
rihon es Deus? carí fort se marauellaua com 
noi veya.» 

(Ramon Lull. Fèlix de les maravellesdel mon.) 

«^Mes que culpa tens tu en los mals 

quell hage fet 
per essser axi tot desfet 

e maltractat? 
— Non sies maravellat, 

ja to diré 

[MARAVILLÒS. 

I 7 — BARBRISMES. 



258 DICCIONAHI DL BARBRISMES 



V mes avant te mostraré 

palesament 
cum prou meresch aquest torment.» 

( Homiaigc del \'cniurós l'elcgri.) 

MARAVILLÓS. Maravellós. 

«... entre les sciencies naturals aquesta es al 
hom de maior utilitat car lo seu enj^inx' ne pren 
molt ^ran augment e lo enteniment íuarauellos 
clariíicament e lo seny acabat reposament.» 

( Pere (jilberi y Dalmau Planas. Tractat d'.\strologia.) 

«Val Deu que cosa tan maravellosa es estada 
de aquest Compte Parti nobles, car per ésser 
jove V no esserse vist mav en batalla, haja fetas 
cosas maravellosas.» 

(Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

MARCA. Quant se pren en sentit heràldich. Se- 
nyal, escut d'armas. 

«ítem tres cobritaules de stam vert ab los 
senyals de la Ciutat bons. ítem un tinter de 
fusta pintat ab son gorniment ab Senyal de la 
Ciutat.» 

i ,Vrx. Mun. Notularum 5.^. fol. i i girat.) 

MARCIAL. Nom de Sant. Marçal. || Quan es ad- 
jectiu. Marços. 

Vejas MARCIALME-MT. 

MARCIALMENT. Marçosanient. 

«Esperons son donats a cavayler a siíj;niH 
car diligència e espertesa e ànsia con pusca 
tenir honrat son orde. Cor en axi con ab los 
esperons broca lo cavayler son cavayl per ço 
que cu\•t ab que corra con pus marçosament 
pusca. en axi diligència fa cuytar les coses qui 
covenen ésser...» 

( Ramon Lull. I.ibrc del orde de C.avayieria.) 

.\L\RCOS. Nom de Sant. March. 

[MARE POLÍTICA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 269 

«Sa.nX March, Santa Creu. 
Santa Bàrbara, no'm deixeu.» 

( Oració popular que's sol dir quan Uampega.) 

«Per Sant March 
lo llop ja es nat.» 

( Aforisme popular.) 

MARE POLÍTICA. Sogra. || Marastra. 
MAREA. Maror. 
MARESSELVA. Lligabosch. 
MARFIL. Bori. evori. ivori. 

«So de absoltas repertori 
y home sens dupte han de ferme, 
que ab ellas mano lo terme 
y tinch fama en Purgatori. 
Neta la deix com un bori 
à l'ànima mes tacada, 
si ab mos Rèquiems la he fregada; 
y, volant pura à la glòria. 
allà tè de mi memòria 
y mes continua advocada.» 

( Francesch Vicens Garcia.) 

MARIANO. Nom de Sant. Marian. || Usat en qual- 
sevol dels genres masculí o femení per expre- 
sar cosa de la Mare de Déu. Maria. 

MARICA (SER UN). Doneta, faldilleta. 

MARIMATXO. Ladònahomenívola.Gallimarsot. 

MARINO. Com a nom substantiu. Mariner. || Com 

a adjectiu. Man. 
MARIPOSA. Papalló, papallona. |J De llàntia. 

Xinxeta. 

« Axi aprèn al envejos com als fadrins qui en- 
calsan papallons^ que dementre que Is seguei- 
xen cauen en les fosses.» 

(En Pax. Doctrina Mopal.) 

[MARISMA. 



26o DICCIONARI DK BARBRISMES 

MARISMA. Maresma. 
MARMOL. Marbre. 

«Debax d'aquest ditxos v molt fret marbre 
està lo cors recòndit de Giberga. 

lo qui fou del ^ran munt del Parnàs arbre 
\' del Olimpi ara es Horida \"erf;a.» 

( Pere Serafí.) 

MARRÓ (COLOR). Color de castanya. 

MARRUECOS. Marroch. 

«... vench a Nos a Perpinvà Alcavt Abelfa- 
cem Ali Aben Comeya missatger del rev lusaf 
de Granada, quil trames a Nos en nom seu 
propi, e aixi com havent poder del rev Bulcacen 
de Marrochs, per haver pau entre nos els dits 
reys de Marrochs e de Granada.» 

{Crònica del Rey Pere del Punyalet.) 

MARTAS (PELLS DE). Marts. 

«Lo dia de sanct Joan. lo Rey se abilla molt 
be ab un mantó tot brodat de perles molt gros- 
ses, forrat de niarís gibellins.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch. t 

«... podie valer la forradura qui era de ven- 
tres de marls ab les custures bastantment XX\' 
florins.» 

(Segle XV. Notularum 5^- . fol. 8i girat. .\rx. Mun.) 

MARTE. Març. 

«... seguint les cruels leys de Març he ofïert 
la mia persona a sangonoses batalles...» 

(.Mani Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

MARXAMO. Bolla. 

MARXITAT. Passat, desmillorat. i| Miisticli. 
MASCULÍ. Si tenim en català la paraula ))iascle 
^; perquè no podria dirse masclir* 

[MASSAPÀ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 26 1 

Si 'Is castellans diuhen «masculino» v "Is 
francesos «masculin». es perquè no las fan de 
rivar de «macho» ni de «màle», sinó del llatí 
«masculus», del que's forma «masculinus». 

La expressió mal de masclí, usada en Menorca 
^no confirma la opinió exposada? 

MASSAPÀ. Marsapà. 

«De continent ixque la collatio molt gran e 
abundosa de marsapans e pasta real. e totes al- 
tres maneres de confits de sucre e tots foren 
molt ben servits.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

MASSATGE. Traventho del francès «massage». 
així diuhen al procehiment de que's valen al- 
guns metges per excitar la vidalitat d" un cos 
decaygut. Masech havem de dirne. com dihèm 
de tota acció v efecte de masegar. 

MATADERO. Escorxador. 
MATALÀS. 3latalàf. 

«Desús en laltre soster ha vn gran porxe e 
vna gran cambra ab vn lit sens matalaf.» 

( Carta escrita en 1440 des de Tarragona als Concellers de Barcelona. 
Arx. Mun.) 

MATARIFE. Escorxador, matador. 

« En fterrer escorxador de moltons.» 

Arx. Mun. — Registre estadístich dels fochs «Del quarter de la Jíiar». 
any 1378. fól. 78 gt.) 

MATI AS. Nom de Sant. Macià. 

Macià sol dirse, en los pobles d'hontes patró 
lo Sant que a Castella s'anomena Matías, a tots 
los quins han rebut en baptisme lo nom d' 
aquell; nom que portan com a cognom móltas 
familias catalanas. 

LAL\TR1S. 



202 DICCIONARI DE BARBRISMES 

MATRÍS. Com a lloch hont la dóna porta'ls lills 
ans de que naixcan. Mare. 

«L'hisop, posa la Jiiai-e à. lloch.» 

( Aforisme popular.) 

An\'s enrera encara "s de\a m(Mt «mal de 
mare» al histerisme e hi havia unas pessas de 
veixella que's de\an «cassoletas de mal de 
mare.» 

MATXO. Mul. 

«ítem vn mul ab son hast per traginar per lo 
dit castell.» 

(Inventari del castell de Rosanes en lo segle xv. Notularum 5c. fol. 67 
girat. Arx. Mun.) 

«Qui es rich e a\ar es axi com mul o ase qui 
porten aur e manuguen palla e ordi.» 

(Jahuda Bonscnyor.i 

«Un vol ruch. un altre ruca. 
un vol mul, T altre cavall, 
un va amunt, altre devall: 
per això "1 món no trabuca.» 

( Glosa popular mallorquina.) 

MATXUCAR. Rebregar. 

MALLLAR. Miolar. 

«La primera nit que donaren la nouia al Co- 
nestable. Plaerdemavida pres cinch gats petits 
e posals en la finestra hont dormia la nouia. e 
tota la nit james feren sinó miular.» 

I Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«No't fies d'agua que no corre ni de gat que 
no miole.» 

(Aforisme popular.) 

«Las fonts que totas s'escolan 
de llàgrimas s'arrigolan 
vostra vinguda esperant. 

[MEDLXCIÓ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 263 

los gossos estan lladrant. 

V quants gats hi ha miolan.» 

( Francesch ^'icens Garcia.) 

MEDIACIÓ. Mitg. mitgia. 

«... e continuadament ell e soi servidors por- 
ten vitualles en aquesta Ciutat per lo qual Pere 
Torres nosaltres per mitgia del scriva de vostre 
galea vos auien pregats qual dexassets anar.» 

(.\rx. -Mun. Letres closes de 1443 y 1450. tol. 37.) 

MEDIANER. Mitjancer. 

l's popular. 
MEDIAR. Mitjansar. 

«Dix ser contenta 
de Dèu serventa: 
e mitjançant , 
lo Esperit Sant. 
hach concebuí 
ab la virtut 
de Dèu altíssim.» 

( Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

MEDICAR. Medecinejar. 

MEDICINW. Medecina, així lo remey com l'art. 
II Com a art no mes. també "s diu metgia. 

« cascun se deu lün\'ar de maleses e de 

vanitats, car axi com la pols que fan les ouvelles 
es medecina als ulls dels llops, axi lo vent de 
vanagloria es medecina als ulls del diable.» 

iF.n Pax. Doctrina .Moral.» 

Vejas la paraula medecina en l'exemple del 
article darío. 

Metgia 's troba en lo Gènesi de Scriptura de 
messen Guillem Serra. 
MEDIS. Migs. possibles, mitjans. 

[MEDOS. 



264 DICCIONARI DE BARBllISMES 

«En altra manera conuendrie a nosaltres 
ah )}iijans pertinents e deguts.» 

(Arx. Mun. — ■.^l•rouisúiiis y comissiuns», anys 1441 a 144Ò, fó!.88gt.) 

MEDOS. Mcdians. 

«E se lig de aquella virtuosa Semiramis 

Rexna dels asirians, qui no solament regia, ans 
\encia los niedians. e edifica Babilonia. e com 
ella stigues en la cambra pentinantse lo cap hoy 
dir com Babilonia se era rebellada: acaba de 
pentinar la vna part, e laltra resta per pentinar, 
e ab los cabells scampats que staua nou pogué 
coniportar. sinó que prestament pres les armes 
e ana a setiar la dita ciutat, e ans que acabas los 
cabells de pentinar hagué cobrada la ciutat, e 
fou feta vna ymage de dona de coure en Babilo- 
nia. qui fou posat en loch alt, ab la vna part li- 
gada e laltra scampada, en recordacio sua.» 

( Johanot Martorell, lirant lo Blanch.) 

MÉDULA. Moll del òs. 

«Molls se diuhen los que estan en los ossos.» 

(Onofre Pou. Thcsaurus.) 

MEMBRIL•LO. Codony. || Codonyat. 
MENCIÓ (FER). Fer esment, esmentar. 

Us. Joan de Resa. 
MENDICAR. Captar, acaptar. mendicar. 

Vejas l'article pordiosero, hont se troba la 
paraula acaplar. 

«... dotada me de\ets haver en ferm ço del 
meu e que no baia anar mendicant a.\i com 
he...» 

(Carta de la esposa de Jaume d'Urgell a Ferran de Antequera, en la 
obra de D. Andreu Giménez Soler.) 

MENESTRAL. No té la significansa que se li dóna 
en castellà. 

[MENGUA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 265 



D'ensà que móltas menestralas de la nostra 
terra 's fan senvoras per forsa, aplican lo califi- 
catiu que Is pertany a n'ellas als treballadors 
y treballadoras. En los bons temps de Cata- 
lunya, quan tothom tenia mes entiment que 
ara, y cada hu volia passar per lo que realment 
era, v 's donava a las paraulas lo significat que 
tenian, se deya menestrals als quins se consi- 
derava que, sens ésser potentats, un treball per- 
sonol o un establiment per compte propri los 
donava a bastament son menester. 
«Menestrals qui acaban eji loConcell deCeJit.) 

»Guillem Pujol fuster bosquer. 

Macià Gener argenter. 

Joan Maduxer blanquer. 

.Antoni Roig parayre. 

Onofre Xures sabater. 

Pere Rovira sastre. 

Hieronym Morató mestre de cases. 

Antoni Costa celler. 

Francesch del Abat rajoler. 

Steve Burgués guanter.» 

i Arx. .\lun. Deliberacions de 1641. fol. 5.) 

MENGUA. Minva. 

«O senvor, e com pogués fer al re}" tanta 
miniia quel tancassen dins aquell cercle dauant 
tot hom, faent li aytal manament?» 

( Fra Francisco Eximcnis. Tractat del regiment de prínceps.) 

MENJAR. Quan ab tal paraula 's vol expressar una 
de las vegadas en que per regla establerta 's 
pren aliment. Àpat. 

[MENOR (AL PERJ. 



206 DICCIONARI DE BARBRISMES 

A propòsit do la paraula àpat sabem d'algú 
que. per no haxerla sentit dir mes que a perso- 
nas d'humil estament, la té per grollera. Sens 
comptar en que pot venir d"«agapc» (afecte) ni 
qu'en los primers temps del cristianisme se de- 
\•an «àgapes» als conNit.; de caritat en que s" 
ajunta\an los taels, no sabem \eure que àpal 
tinga men\s noblesa que'l Irancés «repàs» ni 
l'italià «pasto», qu'expressan la mateixa idea: 
a menvs que per noblesa's tinga empobrir y 
acastellanar l'idioma català. 

MENOR (AL PER). A la menuda. 

MENOS. Menys, manco. |j Fora de. llevat de. 

MENOSPRECl. Menyspreu, menyspreament. 

«Al comensament con to en lo mon vengut 
menyspreameni de justicia per minvament de 
caritat, covench que iusticia retornas en son 
honrament per temor: e per ayso de tot lo po- 
ble foren fets milanaris. e de cascun .M. fo elet 
e triat .j. hc^me pus amable, pus savi. pus leyal 
e pus fortz, e ab pus noble coratge, ab mesden 
sen\'aments e de bons nodriments que tots los 
altres.» 

( Kamon I. ull. l.ibre JeI orde de Cava) leria.) 

«Nanes despeses, 
faldes be esteses, 
ab forradures. 
e trepadures. 
draps de gran preu: 
ab gran mem-spreii 
tot ho roceguen. 
de sanch om peguen 
fanno granera.» 

(Jaume Roig. Libre de les Hones.) 

[MENOSPRECIAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 267 



MENOSPRECIAR. Menysprear. 

«Un Rev joue volentse morir, guarda entorn 
lo palau e'n que jaye, e dix a altes veus: O sen- 
vor Deus, e con es de meit^s prear a.quest mon: 
yo qui son senyor de tants castells e de ten bells 
alberchs, e nom se a on he anar esta nit. o qui 
ma de albergaren sa casa.» 

( Recull de Eximplis.) 

MENSATGE. Missatge. | Missatger. 

«Cinch dies continus dura lu combatre, e 
com los moros non poguessen comportar per 
causa de la pudor del cossos morts, trameteren 
missatgers als crestians quels donassen treues.» 

(Mani Johan de (lalba. Ouarta part de Tirant lo Blanch.) 

MENSUALITAT. Mesada. en l'accepció de salari 

d'un més. 
MÉNSULA. Permòdol, cartó. 

«It. pagam au P. Matheu per iij dotsenes de 
permodols que compram a v sous la xij.^ xv 
sous.» 

(Notes d'un llibre de l'obra del castell de l'Almudayna. de Ma- 
llorca, rsog.) 

«La Subirana cuberta era tota de or e de at- 
zur, e entorn de la cuberta eren les ymatges 
totes de or de tots los Reys de chrestians. caseu 
ab sa bella corona al cap. e en la ma lo ceptre, 
e dejus los peus de cascun Re\' hauia un per- 
modoL en lo qual hauia un scut en que stauen 
figurades les armes del Rey, e lo seu nom en 
letres latines se manifestaua.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

Permódol. diuhen encar avuy los mestres de 
casas. 

Cartó com equivalent de ménsula, posa Ono- 
fre Pou en son Thesaurus. 

[MEQUETREFE. 



208 DICCIONARI Dl-: BARBRISMES 

MEQlF/rREFK. Frcsscta. I AVancHa <- ma- 

nyefla. 
MERCAN riF. AVercanlí\ol. 

En las Constitucions de Catalunxa. se troban 

capitols «de causas mercaniivols.» 

«... totes les dites persones de dit stanient 
nieí•ca}iliiiul presVdrcn lo dit jurament...» 

{ .\rs. y. un.— Delib. 1445. \ó\. 124.) 

MERCIRI. Com a nom de metall. Argent viu. 

«Es mogut com un arp^cnl l'iu», diuhen de 
lascriaturas que no estan ma}' quietas. Aquesta 
denominació la trobem, també, en una llista de 
farmacopèa del segle xvii y en lo Dictionarium 
de Pere Torra. 

MERIDIANO. Meridià. 

«E aço sobre lo meridià de Barchenona...» 

( Pere Gilbert y Dalmau Planes. Tractat d'Astrologia.') 

MERLüSSA. Aquesta paraula qu"hem vist repe- 
tidíssima en antichs documents, los qui ara 
Tusan Than portada del castellà, puig la ge- 
neral denominació Lwuy es la de llus. 

MERMA. Minva. 

MERMAR. Minvar. 

MESA. Quan no s'usa com a temps del verb me- 
tre, sinó com a nom. Taula. || Presidència. 

MESA REVUELTA. Aixis s'anomena castellana- 
ment uns dibuixs representant un aplech de 
estampas o treballs caligràfichs posats ab cert 
orde desordenat. Creyèm que no fóra gens im- 
propri dirne escampall de papers. 

[METRO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 269 



METRO. Metre, en las accepcions de nom, ço es, 
mida, lo mateix de vers que d'extesa material. 

«... V havent compost esta obra de dife- 
rents...".: estils de metres en diverses matèries 
pera que los jovens, galants y altres personas 
que en amors apliquen sos pensaments, vegen 
diversos succesos y de aquells se aprofiten com 
desige...» 

( Pere Serafi. Dedicatòria de las seuas obras.) 

METXA. Quan no'sdiu del cotó comensat a filar, 
■ sinó del que serveix pera cremar en un llum. 
Ble. 
METXAR carn per rostir. Entatxonar. 
METXE. Metge. 
METXERO. Broch, béch. 

Bech deya v diu lo poble al endret dels llums 
d'oli per hont surt lo ble. 

MICALET. Forma popular diminutiva del nom 
Miquel. Miquelet. 

MICALO. Forma popular diminutiva del nom Mi- 
quel. Miqueló. 

MICO. Simi, ximi, bogiot. 

«Senyer, dix Na Renart, en una vall hac .j. 
juglar posat son alduffque penjaua en .j. un ar- 
bre, e lo vent menaua aquell alduff e feya lo fe- 
rir en les branques del arbre. Per lo feriment 
quel alduft' feya de si mateix en lo arbre, exia 
del aldufi" una gran veu, la qual feya retentir 
tota aquella vall. Un simi hauia en aquella vall 
qui hov lo so, e vench a aquell aldufF. Aquell 
simi se cuvda que en axi com la veu era gran, 
que en axi lo alduff" fos ple de mantega o de al- 

[MIDA^ 



2/0 DICCIONARI DE BARBRISMES 

cuna cosa que fos bona a menjar. Lusinü es- 
quinça lo aldutïc atrobal tot buyt.» 

( Hanion Hull. I-'clix de Ics maravcllcs Jcl mon.» 

«./>'n_í,'"/o/. Siniius. ii. simiolus,' i», diu Pere 
rorra. 
MIDA. Kx presa bé la idea d'extesa o l'eyna que la 
(ixa; però no prou bé la de cabuda. Mesura. 

«Sen\'or Deu just e misericordiós, si jo ab 
aquestes mesures injustament inesui'e. guarda e 
delVen la casa pobre, e ço del meu...» 

( Kccull ilc l-'-ximplis.) 

MIDAR. l'nas Nej^adas se diu en lloch d'amidar, 
pendrc la mida. || Encara es mes castellà quan 
s' usa en lloch de fer o tenir tant o quant de 
mida. 

MIGl'ELITO. Forma popular diminutiva de Mi- 
quel, nom de Sant. Miqueló, Miquclet. Quel, 
Oueló. 

MILAN. Com a nom d'una ciutat d' Itàlia. Milà. 
«... que son pare ere estat X'irre}' de Na^■arra 
V son avi de N'alencia y que ell ere estat en Milà 
y en Roma...» 

( Dict. Mun. Dissaptc. 14 de Abril de 1612.) 

MILÍMETRO. Milimetre 

MILLER. Miler. 

MILL(3. Compte, milió. 

MILLORIA. Millora. 

MIMBRE. Vim. \ ímen. vímet. 

MINER. Minayre. 

MINI. Atzèrcol o excrcol. 

At^ércol devan an\s arrera emblanquina- 
dors, adrüfi;uers \' tothom. 

[MINÚSCUL. 



ANTONI CARETA Y VI-DAL 27 1 

MINÚSCUL. Molt menut, menudissim. 

MIRA. Com a esturment per entreguardar las al- 

sarias. Entreguart. 

«Entreguarí, scayre, 
nivell, compàs, 
llur font. ni pas. 
barranchs, ni valls, 
deu escandalls 
no hi plegarien 
ni trobarien.» 

( Jaume Roig. Librc de les Doncs.) 

MITAT. Meytat. 

«E si serà en la meytat de la taula septen- 
trional deu se minuar.» 

( Pere Gilhert y Dalmau Planas. Tractat d'.\strologia.) 

MITJACANYA. Esta paraula, en la que res hi ha 
que dir en quant a puresa, en forma tècnica es 
contrabocell o copada. 

Aduas formas se troban en Onofre Pou, y 
copada diuhen lo fusters a l'eyna de fer mot- 
llura vuyda. 
MITJOS. Migs. 

«Y que mane posar avant la causa dels cul- 
pats en lo de les monedes ço es dels scuts tren- 
tins y migs trentins.» 

(Diet. Mun. 1614.) 

MITXAS. Mitjas. 

MIXTO. Com adjectiu. Mixte. 

Us. Joan de Resa. 
MODORRA. Ensopiment. 

MOLT. Esta paraula precehida de la partícula 
«no», pot usarse; però creyèm que dóna mes 

[MONA, 



2/2 niCCIONAHI DE BARBRISMES 

_ color propri al llen^uat^e substituhirla per 
altre adverbi, lo f»ayre. 

MONA. Simia. boj^ia. 

«Bogia animal conej^ut Simia. e.» 

1 l'ra GabriL-l Busa.) 

«Bogia, bugia o mona. Simia. ai. simiola. ai», 
diu Pere Torra, posant darrera de lo català, y 
admetent lo com a tal també, lo barbrisme. 

MONSTRLO. Monstre. 

MONTIPLICAR. Diu Ramon Lull en lo seu Libre 
del orde de Cavavleria: «Ofrici de cava\ier es 
mantenir e delTendre la sancta fe catholica, per 
la qual Deu lo pare trames son Fill pendre 
carn en la verge gloriosa nostra dona sancta 
Maria, e per la fe a honrar e a montiplicar soferi 
en est mont molts trebayls e moltes hontes e 
greu mor.» A pesar d'aquests y altres exemples 
que poden oferirse y de que avuy hi ha encara 
molta gent que parlant usa la paraula monti- 
plicar. cre^■ém que hauria de desterrarse. Mul- 
tiplicar o moltiplicar. 

«E viu nostre Senyor que era bon, e beney- 
los e dixlos: crexets e moltiplicats e omplits 
les aygues de la mar.» 

(Mossèn Guillem Serra, (iencsi de Scripiura.) 

MONTÓ. Munt, pila. pilot. 
MONl MENT. Monimcnt. 

«Ítem; aprés que lo dit arch fó fe\t. lo dit 
Sr. Rex' estant en \o monestir xeé la dita obra. 
é acordà é xolgué que altre arch fos fe\'t de la 
partida primera del dit cor devant lo grau qui 

[MONZÓN. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 273 

avalla del dormitor hont la dita sepultura fos 
posada ensemps ab lo inonÍ7není del Sr. Rey en 
Jacme.» 

(Document del segle xiv. Revista de la Asociación Artistico-arquto- 
16 gica Barcelonesa, 1899, pag. 106.) 

MONZON. Nom de població aragonesa. Montçó. 
Montçó 's llegeix en crónicas y documents 
antichs. 

MORDASSAS. Encara que recordem que Ausias 
March ha escrit: «com al cavall mordassas» y 
qu'en català hi ha'l verb mordre, creyèm mes 
convenient usar la paraula mos. 

MORENO. Bru o brun. 

A n' aquesta darrera forma, lo senyor Balari 
y Jovany en sa obra «Orígenes históricos de 
Cataluiía», li dona igual vàlua que a la paraula 
francesa aixi escrita, y fa esment, després, del 
lloch de Rocabruna^ en la provincià de Gero- 
na, que trau lo nom del color de la penya. 

MORENO (PA). Pa negre 'n diuhen encara deve- 
gadas los mateixs que seguidament usan la pa- 
raula MORENO. Moreno es vocable castellà, de- 
rivat del baix Uati «maurellum», diminutiu de 
«maurus». Corresponent a la expressada eti- 
mologia, en la part d'Olot diuhen al dit pa que 
no es blanch pa moresch. 

MORIBUNDO. Morent. 

MORISCH. Moresch. 

MORRALLA. Farfotalla, farda. 

MORRATXA. Almarratxa o almorratxa. 

[MORT REPENTINA. 

18 — BARBRISMES. 



274 DICCIONARI DE BARBRISMES 

«ítem. VI al mar ratxes de ay^^uarrus almes- 
cada.» 

( Carta de 14 de Scpicmbre de 1428, inserta en lo llibre «Don Jaime 
de Aragón ultimo Conde de Irgel.») 

MORT REPENTIXA. Alort soptada. 

«Axi com vol en qualque pas fortuna 
Pereix algú per ferr" ó mort soptada...» 

(Pere Serafi. Cantich d'amors.) 

MORTANDAT. Mortaldat. 

«.\pres de la gran mortaldat que has fet de 
les gents has apresonat un petit Infant cunyat 
de nostre sobiran senyor lo gran Solda, germà 
carnal de sa muller, e molts altres virtuosos 
cauallers...» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

MOSAYCO. Mosaych. 

MOSCON. En lo sentit figurat d'home perfidiòs 
que sempre amohina volent conseguir una 
dèria. Borinot, mosca \'ironera. burxa, bur- 
xeta. 

MÓSSA. En lo sentit de dóna jove. Minyona y. si 
no es casada, fadrina. || En lo sentit de serventa 
o treballadora. Fadrina. || També 'sdiu fadri- 
na, expressant la qualitat de donzella. 

Fadrina 's diu a Valencià a la dóna de ser- 
vey,•com se li deya en lo segle xvii, segons tes- 
timoni de Cervantes. 

MÓSSA. Molts cambian erradament l'accent d'esta 
paraula al voler expressar lo peu dret de fusta 
ab oscas que serveix per' aguantar la paella. 
MÒssa. 

MOSSO. Jove. minyó. || Com a treballador per 
[MOSSOS DE LA ESQUADRA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 276 



compte d'altri. Fadrí. || Expresant la qualitat 
de no haver contret matrimoni. Fadrí. 

En un document de i6gi sobre una presa 
d'estamenya (Arx. Mun.), se parla mes d'una 
vegada d' «un fadrí del portal». 
MOSSOS DE LA ESQUADRA. Minyons de la 
Esquadra, minyons d'en Veciana. 

La paraula mosso, es castellana v va aplicarse 
modernament als que forman part del esmen- 
tat cos, nascut a Catalunva. Al adaptarse en 
altras regions d' Espanva la institució, prengue- 
ren, ben segur, també, lo nom dels quins la 
componian, y, des de llavors lo nom «mifión» 
figura en la llengua castellana. 

MOSTASSA. Mostalla. 

«E ladonchs la dita vevlla liga una sua ca- 
delleta poca que tenia, e no li dona a menjar de 
tres dies, e al tercer die donali a menjar pan 
pastat ab grans de mosíaylla. per lo qual pa la 
cadelleta ploraua contínuament.» 

(Recull de Eximplis.) 

MOSTO. Most. 

«Per Juliol y Agost, 
ni dóna. ni coÍ, ni most.» 

(Aforisme popular.) 

MOSTRADOR. Taulell dels establiments de ven- 
dre. II Aparadors que hi ha a fóra dels ma- 
teixos. 

MOTLLO. Motlle. 

«Molle de \matges», diu Fra Gabriel Busa 
en son Vocabularius. 
MOTOR DE SANCH. BÒgit. 

[MUCETA. 



27<3 DICCIONARI DK BARBRISMES 

MUCETA. Com a pessa del vestit dels eclesiàstichs. 

Armussa. 
MUECA. Ganya. j^anyota. 
MULATO. Mulat. 
MULTA. Ban. 

Us. Colecci(') de cridas \" ordinacions de di- 

versas centurias. 

(.\rx. Mun. de Barcelona. 

« ítem rebé don conreer en dit mes den Pujol 
de Canyet per un ba7i de mal que feren les 
sues cabres al mas Ram feta la gràcia del res- 
tant... I 11. iiij sous.» 

( Llibre de comptes de Montalegre. de i 5o3 à iSsi.) 

MULTIPLICACIÓ. Multiplicament. 

«... donchs per raho dels multiplicamenU de 
lugor feta en lo foch. e per la participació de la 
essència dels corses celestials ab los terrenals, 
es la influencia que demanes.» 

( Ramon I. ull. Fclix de les maravelles del mon.) 

MUNDÀ. Monda. 

Us. Joan de Resa. 

MURMULL. Morniuri. || Quan se tracta d'una no- 
va qu'es va escampant. Corre una veu o co- 
rre una brama, segons la intensitat de l'acció. 

MURMURAR. Mormolar. 

MURO. En un diccionari 's dóna esta paraula com 

expressiva d'ADORNAMENT A MANERA DE FLOR, 

aixi en general com tocant a certas coronas. 
Aquest vocable no es altra cosa que un dimi- 
nutiu de mur y representa en arquitectura com 
en heràldica las llencas de mur cayradas o bè 
grahonadas que's posan dalt de las torras yal- 

[MURVIEDRO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 277 



tres COSSOS de fortificació especialment. En l'ar- 
ticle ALMENA 's trobarà un exemple que ho pro- 
va: se diu allí que a la ciutat de Tortosa li fou 
donada per empresa o divisa una torra ab qua- 
tre murons. Vejas l' escut de la dita població y 's 
veurà que'ls quatre de que's tracta no son res 
de lo que l'esmentat diccionari assegura. Muro, 
marlet. 
MURVIEDRO. Nom geografich. Morvedre. 

«La grant Sagont 

huin resta '1 mont 

antich molt vert 

aquell de cert 

qui 's feu tal mal 

per Anibal, 

hui à\l Morvedre:^ 

no spers que medre.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

MUSCLES. S'anomenavan aixis las extremitats al- 
tas del cos humà, d'hont arrencan los brassos; 
però no manca qui, fent una confusió espan- 
tosa ab la paraula castellana «muslos», fa mus- 
cles lo que son cuixas. 

MÚSICA. Musica, sens accent. 



w^w^^Y^"^>^¥^>S>*<^^^^^^ 



N 



N. No's diu ÉNE, sinó en. 

N. Com a lletra eufónica posada entre duas parau- 
las termenant en vocal la primera y comen- 
santhi la segona. 

Hi ha qui a posta 'n prescindeix y algú ha 
dit que deuria desterrarse perquè no dóna ni 
lleva res al sentit ni es part d'oració. A n'açò 
respondrem que tampoch ho es la «t» de la ex- 
pressió francesa «a-t-il», per exemple y que 'Is 
nostres bons escriptors antichs usavan de la d 
en lloch de la n, escrivint adalgú, adaquell, 
que avuy encara diuhen los habitants de certas 
regions, com en molts endrets se fa ab la n. Sia 
aquesta o sia la d; però conservem las qualitats 
musicals del idioma. 
NÀCAR. Mareperla. 
NADA MENOS. Ni mes ni menys. 

[NANO. 



2»2 



DICCIONARI DE BARBRISMES 



NANO. Nan. 

«E en mig de aquestes quatre stancies. staua 
un nau molt diforme a natura, e tenia la una 
ma al cap e laltra al ventre, e exiali per lo me- 
lich un raig de vi vermell molt H e special. e 
daua en un safareig qui era fet de porti.» 

( Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

NANSA. Ansa. 

«E après lo dit ermita sabé con lo dit Em- 
paradorera mort en aquella hora que la anca... 
del dit calze serà trencada.» 

( llccuU de Kximplis.i 

NARDO. Níirt. 

«En r entretant 
Joseph varò. 



ab diligència 



ha\er llicencia 
de Pons Pilat. 
ser soterrat 
qual obtenguè; ■ 
comprat hagué 
net drap de lli. 
naii. benjuí. 
altres perfums 
segons costums 
es dels juheus. 
tot à grans preus, 
lliures ben cent.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

NARIGUT. Nassut. 

«Nassui., home de nas gros», se troba en lo 
Dictionarium de Pere Torra. 

NATA Y FLOR. Floret, com a cosa superior. 

«Viu moltes dames, 
gent de molt ser 
en lo carrer 
tant freqüentat 

[NATILLA. 



decuriò 
e noble nat 
en la ciutat 
de Arimathia. 
prop vas tenia 
ó fossa no^•a 
semblant à co\a 
tallat en roca 
à pich de broca 
fet pera si, 
ell provehi 



ANTONI CARETA Y VIDAL 283 

y anomenat 
ample per nom 
ahont tothom 
acut de fet 
tot \o Jloret 
de Barcelona.» 

(D'una relació del carnestoltas de Barcelona l'any 161 6.) 

NATILLA. Nata. mató de llet. 
NATIU. Nadiu. 

«... que no sie donada possessió a algun Frare 
de dita Religió (de Sant Joan de Jerusalem).que 
no sie Jiadiu^ e originari del Principat de Ca- 
thalunva. fins» etc. 

(Constitutions de Cathalunya.) 

NAUFRAGI. Naufraig. 

«Com per la inmensa pietat de nostre Senyor 
Deu Plaerdemavida fos liberada de naufraig. 
e fos portada en la ciutat de Tuniç en casa de 
la filla del pexcador » 

(Marti Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

NAVAJA. Rahor, rasor, eyna d'afaytar. || Gani- 
vet de butxaca. 

«Al just fem tort 
e no fem compte de la mort 

que es ab nos, 
perço cuydam haver repòs: 

mas cautament 
ve ella e soptosament 

ligans estret 
tant que ab rahor ni ganivet 

nos pot tallar.» 

(Romiatge del A'enturós Pelegrí.) 

«Siauli vos banyadora 
y ella vostre banyador, 

[NAVIO. 



284 DICCIONARI, Dt; BARBRISMES 

^■ en los pels de lal pen\ora 
noy vullau altra tisora 
sinó 1 vostre bell rahor.» 

(Andreu Mani l'incda.i 

La paraula rahor es d' us corrent a ^Mallorca. 

«E aquel die enuia per lo barber que li raes 
la barba, al qual barber los enemichs del dit 
joue hauhien donat e promès p;ran tresor que 
com li raes la barba quel de^ollas ab lo raor.» 

(Recull de Eximplis.^ 

«N'han vengudes novelles 
de França à l'Aragó 
que'l mal patge don Blasco 
n'ha mort lo seu senyor. 
No l'ha mort ab espasa, 
ab llansa ni espuntó 
sinó ab un tallant d'armas 
de tall com un raso.» 

(Cant popular.) 

NAVIO. Navili. 

Navili se troba escrit en molts documents. 
no sols de la bona època, sinó, també de quan 
lo llenguatge ja estava bon xich corromput. 

NEC EDAT. Neciesa. || Bestiesa, animalada. 

I En lo sentit de dita o acció mancada de senv, 
bajania. 

«Dixeren a .1. saui : — ,iQui t'ha castiguat? — 
Dix: non castigua negun, sinó que viu que la 
neciesa era auol, e axi auorrilla.» 

( Jahuda Bonsenyor. I.ibre de paraules e dils de .sauis e filòsofs.) 

NECIO. Nesci, nici, pech. 

«Lo saui coneix al nesci per so com ha estat 
nesci: e el nesci no conex lo saui per so com no 
ha estat saui.» 

(Jahuda Bonsenyor. Llibre de paraules e dits de sauis c filosols.) 

«E ladonchs la rabosa demana a la serp si 
. , [NERON. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 285 



estaua axi com lom la desliga? e la serp li dix 
que och. Donchs dix la rabosa, jo don senten- 
cia que axi te stigues: E tu, nici e pech, des- 
ligala altra vegada si vols hauer mal per be.» 

( Recull de Eximplis.) 

També's troba en Joan de Resa. 

NERON. Nero. 

«Lemperador Nero fou ten gran degastador 
que entenia que no era altre be sinó consumar 
e destrouir e malmetre riqueses...» 

(Recull de Eximplis.) 

NERVI. Nirvi. 

Vejas l'article profunditat, que du un exem- 
ple hont se troba la paraula nirvis. 

També's llegeix en lo Thesaurus d'Onofre 
Pou y ho diu encara'l poble. 

NINYERIAS Futesas. || Criaturadas, atlote- 
rias. 

Aquesta darrera forma que ve dJ atlot^ se'ns 
ha dit que's troba en documents antichs. La 
paraula atlot no es, com mòlts se creuhen, 
exclusivament balear; lo valencià del segle xv 
mossèn Jaume Roig. diu en son Libre de les 



Dones. 



«Sant Agosti 
aquell fadrí 
riba la mar, 
volent buvdar 
l'aygua en un clot; 
li dix; — «Atlot, 
^que penses fer?» 
Ab alt saber 
lo xich respos, 
ab alt repòs 



[NINYO. 



286 DICCIONARI DE BARBRISMES 

ell escoltant 
1 infant parlant 
pordè de \ista, 
ab cara trista 
restà pensant.» 

NINYO. Infant Jesús. Jesuset. 

NIT. No es català, parlant de las set. las \ uvt, o 
qualsevol de las primeras horas després d'ha- 
verse fet fosch, dir que són de la nit. Del ves- 
pre. II Del conjunt de las expressadas horas 
se'n diu A'espre. \'esprada. \etlla. vetlhida. 

NIT (PER LA). Expressió castellana a tot serho. 
A la nit. de part de nit. 

NIVELL. Llivell. 

Vejas l'exemple del article MiRA,hont se troba 
la paraula llivell. 

També 's troba en Fra G. Bussa y en lo The- 
saurus d'Onofre Pou. 
NOCIU. Nohible, del verb noure. 

«Per tal pecat 
o com Deu vol, 
formarse sol 
del qu'es posible 
lo menys nohible.» 

Jaume Roig, l.ibrc de Ics Doncs.) 

NOLASCO. Nom de Sant. Nolasch. 
NOMBRADIA. Anomenada, nom. crit. 
NüMBRAMENT. Nominació. 
Vejas l'article nombrar. 
NüMBRAR. Dir lo num. Anomenar, j] Com a si- 
nònim d'elegir. Nomenar. 

NOMS DE FONTS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 287 

«... tots vingueren a concordar y a nomenar 

dos ço es lo Sr. don Xptophol de Queral y 

a don Ramon Ivorra...» 

( Diet. Mun. 6 de Juliol de 161 2.) 

NOMS DE FONTS. Lo qui sia català y ho tinga 
per glòria, no's moteje a si mateix castellani- 
santse '1 nom ni ho consente de sos parents, 
amichs y compatricis. Figuras tenim en la nos- 
tra historia que'ns omplan d'ergull tot dientse 
Pere v Jaume, noms que mouhen a fer escara- 
falls a molts infelissos per qui ben segur no so- 
narà may la trompeta de la fama, ab tot y ano- 
menarse «Pedró», «Antonio», «Juan», etc. 

NOM DE PILA. Nom de fonts. 

NORIA. Cinia, Cènia. 

«Aquell hom hauia .j. ort, en que .j. bou 
trahia aygua de una sinia^ e .j. ase aportaua los 
fems de que hom femaua aquell ort.» 

( Ramon Lull. Felíx de les maravelles del mon.) 

NOSTRAMO. Notxer. 

NOTICIA. Per mes que algunas vegadas trobem 
esta paraula en escrits de bona època, hi so- 
vinteja mes y creyém mes nostre '1 vocable 
nova. 

«Porta-noí^as», diu lo poble a la persona que 
te afany de contar fets d'altri. 

«... y que ell tenia nova de Cort que alli ja 
se acursaven los dols.» 

(Diet. Mun. de Barcelona, 2 de Febrer de 1612.) 

NOU. En sentit contraposat a lo vell. 

No es que la paraula en ella mateixa no sia 
catalana; però en moltas locucions, com per 

[NOVEDATS, 



200 DICCIONARI DE BARBRISMES 

exemple, aplicantla al vi. es castellanisme evi- 
dent. Novell deyan y diuhen molt encara a la 
nostra terra. 

«E après que lo cavayler spiritual e lo cavav- 
ler terrenal han complit lur oífici en fer ca- 
vayler novevL lo cavavler noverl deu cavalcar 
e deu se mostrar à la gent...» 

(Ramon I. ull. Librc del orde de Cavaylcria.) 

NO\'EDATS. Novelletats. novitats. novetats. 

«ítem que null hom no gos pesar ne fer 
pesar seda ne saffra ne altres coses, si no axi 
com acustumat es, ne demanar quart dunça 
ala liura ne fer neguna altra nouelletai...» 

( Arx. Mun. Deliberacions, anys 1321 y 22, fól. 20 girai.) 

«Per les nointats ques son començades feren 
lo regne darago en pendre e furtar castells... es 
sobiranament necessari que totes les forces de 
aquexa comarqua sien ben guardades.» 

(Carta del Rey Mani. 20 de Maig de 141 3.) 

«E entén que sots viu; mas la gent ho diu 
per tal com ho volria, car tostemps se alegra de 
novitats e de novella senyoria...» 

( Bernat .Metge. Sompni.) 

«L hom ociós desitje oyr novitats.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

NOVIA. Diu Bernat Metge (Istoria de Valter e Gri- 
selda): «Ab tant vench lo dia assignat, e com 
algú no sabes noves de la novia, tothom estech 
maravellat...» 

La paraula novia., l'us secular l'ha conver- 
tida en núvia, y la forma que dóna motiu a est 
article ara'ns ve del castellà. || Es castellanis- 
me, també\ aplicar la paraula novia o núvia a 

[NOVILLO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 289 

la dóna que no's va a casar al moment o es ca- 
sada de poch, sols perquè ha dat paraula de 
casament, donch llavors se li diu promesa. 

NOVILLO. Vedell brau. 

Hi ha endrets hont se diu no mes brau. 

NUMERACIÓ. Nombra. 
NUMERAR. Nombrar. 

NÚMERO. Nombre. || Xifra aritmètica, nom- 
bre. 

«Tirant torna a demanar al embaxador que 
nombre de gents podien ésser los enemichs.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.. 

«Veureu en poca de hora tendes anar per 
terra, e homens morts nafra ts en gran nombre.» 

(Ibídem.) 

«... han pensat dits Magchs. Regidors con- 
certar y conduhir vnaCompania deComediants 
ques trobe en Cataluna y costas de Espaiia, ab 
animo de venir a representar el nombre de re- 
presentacions que han acustumat altres com- 
panias...» 

(El Teatro de Palma en el siglo xvii. Boletín de la Sociedad Arqueo- 
lògica Luliana. Encro de 1899, P^g- 12, col. primera.) 

S' usa encara pera designar la quantitat de fils 
en los teixits. 
NUNCA. Encara que ho havem vist en escrits vells, 

es mes nostre y avuy mes generalisat may. 
NUPCIAL. Nuvial. 
NUS o 
NUSOS de la fusta. Grops. 

«Cada fusta té son grop.» 

(Aforisme.) 

[NUSOS. 

19 — BARBRISMES. 



290 DICCIONARI DE BARBRISMES 

NUSOS. Plural del adjectiu nu. Nus. || Com a plu- 
ral del substantiu nu. Nus. 

«Diu Josephus que )2iins ich entram en aquet 
mon e 7iuus ich exim.» 

(En F'ax. Doctrina Moral.) 

Vejas l'article crusos, donchs lo cas qu' en ell 
se tracta es de naturalesa igual al present. 

«Vehem que natura ha ordenat los homens 
exir niius dels ventres de lurs mares, e los al- 
tres animals ixen ab naturals vestits, e de les 
vestidures de aquells cobrim les nostres carns 
7iues e miserables.» 

( Marti Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

NUTRIR. Nodrir. 

«E dix nostre Senvor en lo sisè dia: nodres- 
clia la terra bèsties e coses viuents, animalies e 
reptilies, cascunes de sa figura: e fou fet axi.» 

( Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 



NY 



NY. No"s diu ENYE, sinó ény. 

Es castellanisme usaria en la forma N. 

NYINYOL. Lliíiyol. 

NYINYOLA. En los sentits de nom de certa po- 
blació de Catalunya y de cordill pera tirar rat- 
llas. Linyola. 

« E que ultra aço lo patró que haie e deie dar 
linyoles almanguera barrines e altres coses que 
son acostumades de dar.>> 

( Privilegi atorgat en 1400 pel rey Marti als mestres d'aixa de Bar- 
celona.) 



y/>IOKV<H(H^>'^V<>K^><^V<>*<^>«^>X 



o 



OBCECAT. Obcegat. 

«La saviesa no es donada als homens inmu- 
tablement ne ferma. E per tal los homens saben 
quant per divinal illuminatio usen be. E des- 
saben o ignoren, quant per tenebres de crims o 
delictes son obcegats.» 

(Bernat Metge. Sompni.) 

OBSCUR. Ausias March ha dit: 

«Qui no es trist de mos dictats no cur 
O en algun temps que sia trist estat 
E lo qui es de mals apassionat 
Per ferse trist no cerce lloch escur.» 
Ab tot, serà mes català dir fosch. 
OBSCURITAT. Foscor, foscuria. 
OBSERVANCIA. Observansa. 

«... a instantia de fra Pere Sancho... sa san- 
tedat havia un bulleto ab lo cual se muda tot lo 
estat y modo de viurer de dit monestir posant 
en ell una noua obseruansa y reforma...» 

( Diet. Mun. 29 de Janer de 1628.) 

[OCELL. 



i 



294 DICCIONARI DL BARBRISMES 

OCELL. \'ejas aucell. 

OCTAVA. A'uytena. |] Expressant idea de temps. 

^'uytada. || Lo darrer dia de la viiytada. Cap- 

vuytada. 

OCL'RREXCLA.. Com a cosa ocorreguda. Succés. 
Com a cosa ben trobada per lo prudent o gra- 
ciosa, que acut al pensament. Pensada, acudit. 

ODIAR. Ahirar. 

En r exemple del article latit se troba la pa- 
raula ahira. 

ODÓN. Nom de Sant. Ot. 

OFERIR. Sens que rebujèm aquesta paraula, no- 
tem que hi ha'ls mots preferir y perferir, 
usats pel poble. 

Copiem d'una concòrdia ajustada entre '1 
Rey y la Ciutat de Barcelona: 

«E encara vos prefer v atorga (la Ciutat) de 
fer vos la ajuda davall escrita en cobrir la dita 
Daraçana...» 

OFICIAL, entenentse com a persona que practica 
un ofici mecànich. Ofícier. 

Oficials se deya al quins se diu ara castella- 
nament «empleats»; però 's veu qu'entre 'Is tre- 
balladors corporals y "Is intelectuals hi havia 
diferenta denominació. Aixi ho dóna a enten- 
dre una representació feta'l segle xv pels ba- 
llesters als concellers de Barcelona, en quant 
diu: «Per tant los prohomens de la confraria 
dels ferres de (Jit ofiici suppliquen a vostras 
magnificències que lis placia haver cura dells 

[OFRENDA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 296 



com a caps de la cosa publica no menys que 
dels altres officis e officiers de aquells.» 

(Ars. Mun. Gremis.) 

OFRENDA. Oferta, ofrena. 

OHEIX. Temps del verb ohir. Ou. 
OHEIXO. Temps del verb ohir. Oych. 
OHIDAS(A). Aorellas. 

«Com a orelles del dit Arnau Porta sia pre- 
uengut que en los pactes del retiment de Cas- 
tellvi de Rosanes», etc. 

(Arx. Mun. Cartas comunas. Any 1412.) 

OHIDAS (DE). Per sentir dir. 

OHIDO (DIR AL). Dir al' aurella u orella, a cau 
d'orella. 

OJALÀ. Tant de bo, valdament. 
OJIVA. Volta o arch de punta d'ametlla. 

Us. Popular. 

iOJO! Aquesta interjeciò castellana, que alguns 
usan indegudament en català, se traduheix, 
segons los casos, per j atenció! ; tenir comp- 
te ! i fer lo cap viu ! j ep ! j eu ! 

OLEGARI. Nom de Sant. Olaguer. 

OLIMPO. Olimp. 

«Tens herbas pera tots mals, 
mes que lo Parnàs y Olimp] 
no hi ha terra tan viciosa 
que raele y grille axi.» 

(Francesch Vicens García.) 

OLVIDAR. Oblidar. 

[OMBLIGO. 



296 DICCIONARI DE BARBRISMES 

OMBLIGO. Llombríí^ol. melich. 

Lombrigol se troba en lo Vocabularius de 
Nebrija publicat per Fra Gabriel Busa, y ad- 
duas formas se conservan en lo llenguatge del 
pobl,e. 

OMBRACUL. Sol-y-ombra es com los jardiners 
Tanomenan. 

ONDULAR. Onejar. 

ONSA. Expressant idea de pes. Unça. " 

Per mes que ja de mòlt antich veyém escrit 
ONSA y que ho sentim dir a catalans, sobre tof 
de Tortosa y de Lleyda, lo gran nombre- de 
personas de diversas encontradas que fan la u, 
y no la o, com també la circunstancia de qu' 
en llatí sia «uncia». nos portan a creure que 
ha de ser unça. 

En l'article novedat hi ha un exemple de 
qu'en lo segle xiv ja s'escrivia unça. 

ONSO. Encara que la hem vista en autors antichs, 
aquesta paraula no'ns apar la mes castissa per' 
expressar la idea qu' en algunas localitats encara 
se li fa expressar avuy. Ors. os. 

«Un rey molt poderós de thesaur e de gents 
cassaua volenter, e sdeuench se .j. jorn que ell . 
encalça tan .j. ois, que es parti de sos compa- 
nyons.» 

(Ramon Lull. Fclix de Ics maravcllcs del mon.) 

OPACO. ) . u u u u 
OPACH. i ^"^^^^' "^^^^• 

OPOST. Oposat. 

OPRIMIT. Opremut, oprcs. 

[ÒPTICH. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 297 

«... per guardià de aquest Regne (Mallor- 
ca)... oppremut de gran pauperitat...» 

• (Arx. Mun. «Cartas comunas originals. 1435.) 

«... mentre som encloses en los corsos, a ne- 
cessària servàtut som donats, per ço com la 
anima es. celestial, e axi com la ha gitada de cel 
en terra, es molt oppremuda mentre es ab lo 
cors.» 

(Bernat Metge. Sompni.) 

ÒPTICH. Ullerer y Ullerayre diu lo poble, y 
aixi ho trobem escrit en una reclamació d'un 
del ofici, feta en 1716. 

(Arx. Mun.) 

ORÀCUL. ) ^ 

ORÀCULO. i ^'*^^^^• 

ORDENANSA. Ordinació. 

ORDRE. Orde. Perqu'en la paraula ordenar no hi 

ha pas cap r entre la d y la e. 
ORFEÓ. Nom mitològich. Orfeu. 

«Baix en l'infern, ab só de dolça lira 
Orfeu trobà pietat en sa tristura.» 

( Pere Serafí.) 

«E un poch estat, Orfeii^ fort gratiosament, 
ab bon gest e alegra cara comença dir ço ques 
segueix.» 

(Bernat Metge. Sompni.) 

ORGA (LA). Lo orgue. 
ORGIA. Disbauxa. 
ORGULL. ErgulL 

Us. Ramon Lull, Obras rimadas. 
ORÍFICE. Orfebre. 
ORIHUELA. Nom de població. Oriola. 

«Mossenyors yo so estat per cercar e horde- 

[ORNATO. 



298 DICCIONARI DE BARBRISMES 

nar les defenses queus tramet en Guardamar e 
la Daya e Oriola e Alacant, viiij. jorns.» 

( Arx. .Mun. ('arta als Conccllcrs. 1420.) 

ORNATO. Ornament, adornament. adorn. 

L's. La darrera la posa com antiquada La- 
hernia. 

OROPEL. Oripell, or berberí. 

«Vinga, puig ja estich en mal, 
per ceptre algun aspi vell, 
la corona de oripell 
que fou del rey de Nadal; 
per supremo tribunal, ' 
un banch ab un para-sol: 
y als peus, ma grandesa vol 
un mon de paper d'estrassa, 
y ab esta postura v trassa, 
manaré de pol à pol.» 

( Francesch ^■icens Garcia.) 

Diu Jaume Roig que las dònas «són oripell 
e brut estany.» 

Totas las duas formas són d'us corrent. 
ORQUESTA. Cobla de musica, musica. 

OSADÍA. Ardiment. 

Us. Ramon Lull, Obras rimadas. 

OSAT. Ausat. 

OSCUR. Escur, fosch. 

OSCURAS (A). A foscas, a las foscas. 

«Crià la ma poderosa 
la fàbrica universal 
invenusta y desigual, 
mes al li maravellosa; 
y es molt assentada cosa 

[OSSAMENTA. 



ANTONI GARETA Y VIDAL 299 

que a les fosques se estiguera 
si per cas llum no hi haguera 
que la descobre y abona, 
lo que la llum Barcelona 
fa en les obres de Peguera.» 

(Poesia anònima posada al davant de l'obra de D. Lluis de Peguera 
sobre celebrar Corts à Catalunya.) 

OSSAMENTA. Ossada y també ossera, en lo 

sentit del conjunt d'ossos del animal. 

OSTRA. Òstia. 
OTORGAR. Atorgar. 

Us. Joan de Resa. 

«E per aquell peccat (lo d'avaricia) perdé 
(Adam) ab gran dret totes les coses atorga- 
des.» 

(Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 

«Tots mals atorguen 
perquè les porguen.» 

(Jaume Roig. Libre deies Dones.) 

OUS ESTRELLATS. Ous ferrats. 

OUS PASSATS PER AYGUA. Ous per' beure. 

OVILLO. Capdell. 

«Dues fembres se barallauen sobre un cap- 
dell de fil; e quan vengueren deuant lo jutge, 
quescuna dix que era seu. E lo dit jutge les 
demana sobre que hauien debanat lo capdell de 
fil. La una dix sobre un troç de carbó, e laltra 
dix sobre un troç de drap. E lo jutge mana que 
fessen desplegar lo dit capdell y quel donassen 
a aquella qui diria la veritat.» 

(Recull de Eximplis.) 

OYENTS. Oints. 

Us. Joan de Resa. 

«jO doloroses lagrinies, qui la destrucció e 
misèria mia representeu, transportau los hoints 



300 DICCIOX.MU DE BARBftlSMES 

entristits en la presencia de la mia gran pèr- 
dua!» 

(Johanol Marlorcll. Tirant lo Blanch.) 

«... hv hagué musica y algunas vegadas can- 
»tors qui sonaven y cantaven letras ab molt 
»gran gust y aplauso dels oj-iits.» 

{Jiruniquer. Dietari d'una cmbaxada a la cort en ir)o8. Arxiu Muni- 
cipal.) 



>w>i^y<^>4<H<>«^y<v<H<y<>«o><>^ >é< y^>'<y<>*< 



PABELLÓ. Papalló. || Cobricel. 

«Com lo rey fou fet nouell caualler, entras- 
sen dins de un petit papallo e despullas totes 
les robes que portaua de gentilom...» 

( Johanol Martorell. Tirant lo Blanch.) 

PACOTILLA. Portada. 

«Encara es tengut lo senyor de la nau al ma- 
riner: que si lo mariner met ses portades, que 
les pot metre en loch qualsevulla. sol que no 
sie stibat. é que les portades dels mariners, ço 
es à entendre, no meten en git.» 

( Llibre del Consulat de Mar.) 

PADRASTRE. Parastre. 

«Prest me'n partí, 
yo m'apartí, 
per ma honor, 
no pas per por 
de mon parastre.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

PADRÍ. Aquest nom, ben aplicat en la nostra terra 
en actes com lo baptisme, la confirmació, l'exà- 

[PADRÍS. 



304 DICCIONARI DE BARBRISMES 



men de mestria en alf^un ofici o Tacte de rebre 
algun grau universitari, algvins atacats de la 
mania de las cosas forasteras lo donan als testi- 
monis DE BODAS. 

PADRÍS. Pedrís. 

PAGANÜ. Idolatre, pa^^à. || En sentit hgurat y en 
llenguatge ironich. Ser de ca'n Paguera. 

«Fèlix, dix Blanquerna, deuant .j. paga se 
desputauen .j. christia e .j. juheu e .j. serrahi 
de la encarnació del fill de Deu.» 

( Ramon LuU. Fclix de les maravcllcs del mon.) 

PAGAR LO PATO. En sentit figurat. Pagar la 
festa. Ij Com a pagar lo mal que ha fet altri 
Pagar los plats trencats. 

PAGO. Paga. pagament. || Pahó. 

PAJARERA. Gabial. 

PAL, PA LO. De nau. Arbre. 

«Com lo Rey hagué mirada la nau, elegi li 
fos feta una cambra prop lo arbre: per ço com 
alli va la nau mes segura com corre fortuna.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

PALACIÀ. Palauher. 

PALACIO. Palau. 

PALADÍ y 

PALADIO. Nom de Sant. Pallari o Patllari. 

PALANCA. En lo sentit d'cNna per fer alsaprem. 
Escarpra llarga, y.quan es d'un tamanygros, 
parpal. 

Porta abduas formas lo Thesaurus d'Onofre 
Pou. 

PALANCA (FER). 



ANTONI CARETA Y VIDAL 3o5 



PALANCA (FER). Fer alsaprem. 
PALANGANA. Rentamans, bacina. 
PALANQUETA. Escarpra llarga. 

« A vos deman qu'en poesia ceptre 
Portau, senyor Giberga, en versos únich, 
Que'm declareu aquest secret y dubte; 
Puis vostre enginy sobretraspassa 'Is núvols: 
Donchs que pot ser la qu'es mes fort qu escarpre, 

Y en moUitutes mes que'l moll de sipia, 

Y està en lloch fort y es molt suvint mes dèbil 
Que'l prim paper, y may e;,tà sensaygua. 

Y responent fareu qu'en res no semble 
Ab les finals del so d'aquest meu simbol.» 

(Pere Serafí. Demanda a mossèn Pere Giberga.) 

PALANQUÍ. Com a certa mena de corda de la 
nau. Peranquil. 

«ítem dues talles de per^anqiiü.» 

(Segle .\v. Inventari de la Dressana. N'otularum 5.f, fol. Arx. Mun.) 

PALERMO. Nom de ciutat. Palerm. 

PALI. En l'accepció de dosser llevadis. Talem. 

En lo Tirant lo Blanch, hem llegit lo mot 
PALI usat en lo sentit del expressat dosser, però 
des de mòlt antich llegim tàlem^ y tàlem se diu 
avuy dia. Per aquesta rahó y perquè per pali 
s'entenien català la part devantera del altar, nos 
afermem en que ha de dirse tàlem. 

«En est die festa de la gloriosa santa Eulària 
los Magchs. consellers foren ab promens a la 
seu per oir lo offici }• pera aportar desprès lo 
talam a la profFesso.» 

(Dict. Mun. I 7 Febrer de 1613.) 

«En est die festa del gloriós St. Sebastià los 
Sors. Concellers ab la professo de la Seu ana- 
ren a la Isglesia de St. Sebastià y aportaren lo 
talem coxn es de costum.» 

( Diet. Mun. 20 de Janer de 1618.) 

[PALILLOS. 

20 — BARBRISMES. 



306 DICCIONAPI DE BABBRISMES 

Lo mateix esmentat Martorell ve a darnos la 
rahó quan diu : 

«E lo talem del Emperador era molt rich e 
poxant. tot al entorn de draps de brocat.» 

( Johanoi Martorell. Tirani lo Blanch.) 

PALILLOS. Escura-dents. || De fer puntas al coi- 
xí. Boixets. jl Evnas de fusta, òs o metall, que 
"Is escultors usan pera treballar lo fanch. Apar 
qu"en lloch de tal castellanisme, bé podria dir- 
sen, també, boixets, ja que aixi hem sentit 
que algú'ls anomenava, ben segur per ésser, 
comunament, de boix y per l'analogia que te- 
nen ab los de fer puntas. 

PAlIT (DE CARA). Groch. esgroguehit. tren- 
cat de color. 

«E axi con lo Rey anaua per aytal manera 
per la ciutat, encontra dos hermitans groc/is en 
les cares e pobrement vestits. 

( Recull de Eximplis.) 

PALOMA. Colom o coloma. 
PALOS. Bastons. || Bastonadas. 

«... e après per moltes bastonades que dona- 
ren al dit aze. laze nos volch moure de la for- 
ca...» 

( Recull de Eximplis.) 

Vejas l'article bastos. 
PALPABLEMENT. Palesament. 

Us. Popular a Cerdanya. 

PAN Y CUTXILLO ( A). A boca, que vols? cor, 

que desitjas? 
PANA. Vellut de cotó. 
PANADER. Flequer, forner, pasticer. 

[PA.XDERÜ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 3O7 

PANDERO. Alduf. 

Vejas l'exemple posat en l'article Mico,hont 
hi ha la paraula alduf. 

«Alduf ta.ba\ o pandero». «Tympanum. i», 
diu Fra Gabriel Busa. 
PANS d'or o argent per la pintura. Panys. 

«Per los panys de or e per una unsa de vert 
aram perdon Antoni .iij. sous.» 

I Llibre de comptes del monestir de Montalcgre.' 

«Panys de or vde argent» trobem en una 
representació feta en lo segle xvi pèls batifu- 
Ilas o batifullers al concell municipal de Bar- 
celona. 

PANTALLA DE LLl\\L Pàmpol de llum. 

PANTANO. Llacuna, estany, aygamoll. || De- 
pósit d'ayguas fet a posta per guardarlas. 

PANTOFLA. Plantofa. 

Avuy, en l'us vulgar se coneix ab lo nom de 
plantofa no mes un calsat groller que serveix a 
las donas d'estament humil estantse a casa; 
però. en rigor, té '1 sentit mes extès, ja qu'en un 
document del concell general dels tapiners de 
Barcelona (any 1613, Arx. Mun.) se parla de 
«tapins y plantofas de or y pell.» 

PANTOMINA. Pantomima. 
PANTORRILLA. Ventrell de la cama. 

PANTUFLA. Véjas pantofla. 
PANYERO Draper. 

Draper se troba, entre altres mòlts docu- 
ments, en un que n'hi hadel 1462 en l'Arx. Mun. 

[PAPÀ. 



308 DICCIONARI DK BARBRISMES 

PAPÀ. Parc. 

Tut lo que diem en l'article .mama es aplica- 
ble al present. 
PA PA RIN A. Paperina. 
PAPARRl'TXA. Falornia, galindayna. 

PAPAY. Pate. 

Vejas lo que 's diu en Tarticle mama, ^alicis- 
me germà bessó d'aquest. 
PAPELETA. Paperet, albarà. 
PAR (SIN). Sens par, sens parell. 

PAR EN PAR (DE). De bat a bat. 

Popular V corrent en tota Catalunya. 

PARARIEN. Enhorabona. 

PARAHÍS. Lloch de la benhauransa celestial. Pa- 
radís. 

Fa riure '1 sentir a certa gent com, imitant lo 
llenguatge de Madrit, anomena parahís lo pis 
mes alt dels teatres. Aquí 's diu pablich o ga- 
lliner. 

PARAR. Significa rebre alguna cosa damunt o dis- 
posar lo que l'ha de rebre, com també posar a 
la vista y en orde mercaderias per vendre, lo 
mateix que guarnir, per exemple, una sala; 
però no aturar o deturar. 

PARARRAYOS. Parallamps. 
Us. Provincià de Gerona. 

PARA-SOL. Gira-sol. 

«Girasol. ümbelia, ae», diu lo Dictionarium 
de Pere Torra. 

PARCO. Aixut de paraulas, que no gasta ra- 

[ PARDO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 3Ó9 



hons. II Moderat en menjar, beure, donar, 

riure, etc. 
PARDO. Barreja de blanch y negre. Burell. || De 

color fosch. Brufol. 
PARE POLÍTICH. Sogre. || Parastre. 
PAREADOS (VERSOS). Apariats. 
PAREJA. Parella, paria. 

«Cada ovella, ab sa parella.» 

(Aforisme popular.) 

PARENTESCO, 

PARENTESCH. Per mes que havem trobat aquest 

mot en la crònica de Jaume primer, creyèm 

ésser mes català parentiu. 

PARENTS POLÍTICHS. Parents sobrevinguts. 

PARNÒSTICH. Pronòstich. 

PÀRPADO. Parpella, palpebre. 

PARQUE. Parch. 

«... en aquell ort hauia una porta que en- 
traua en un gran parch, on hi hauia diverses 
natures de animals selvatges.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

PARTESSANA. Partisana. 

En concòrdia celebrada l'any 171 1 entre fe- 
rrers del Portal Nou y 'Is de Sant Antoni, d' una 
part, y'ls ferrers manyans del Regomir. d'al- 
tra, s'estatuheixque 'Is darrers poden fer, entre 
altras cosas, paríisanas. alabardas, picas, fe- 
rros de venables, llansons d'estandarts, y rega- 
tons.» 

(Arx. Mun.) 

PARTICIÓ. Partió. 

[PARTIDA. 



310 DICCIONARI DE BARBRISMES 

PARTIDA de qualsevol mercaderia. Partit. 
PARXE. Pegat. 
PASMAR. Esbalahir. 
PASSACALLE. Passada. 

PASSAR A MAJORS. Anar o arribar mes enlla. 
PASSx\S. En raccepció de fruita seca. Atzebib, 
pansas. 

«E si (lo senyor) troba aí-^ebib o encara fi- 
gues, ell ne deu fer \ i : e si no troba atzebib ne 
figues», etc. 

La paraula ai^ebib d'aquest passatge del Lli- 
bre del Consolat de Mar, Capmany la traduheix 
per PASAS. 
PASSATGE. En lo sentit de via de comunicació 
entre dos ilochs edificats poch distants. Pas. 
PASSILLO. Passadís. 

PÀSSIO. Parts dels Sants Evangelis hont se descriu 
la passió de Nostre Senyor. Passi. 

Vejas un dels exemples del article arcedià. 
PAST. Pastura. 
PASTEL. Pastiç, pastell. 

«En un pastis 
capolat trist, 
d'hom cap de dit 
hi fonch trobat. 



Dels que venien 
alli bevien, 
alguns mataven 
e capolaven, 
feyen pasíells^ 



[PASTELER. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 3IÍ 



e dels budells 
feyen salcices 
e llonganices.» 

(Jaume Roig. Libre de les dones.) 

PASTELER. Pasticer. 

Us. Popular y general. 

« La pasticera 
ab dos aydans 
filles prou grans, 
era fornera 
e tabernera.» 

(Jaume Roig. Librc de les Dones,) 

PASTELERIA. Pasticeria. 

Us. Popular corrent. 

«Alli teniam 
de tots potatges, 
de carns salvatges, , 
volateria, 
pasticeria.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

PASTELILLOS. Pasticets. 

«Pastissets de pasta real 

farcits ab llustra, la lliura. . . g sous.» 

(Tarifa y postura de preus. Estampada en Barcelona, 1653.) 

PASTOS. Pastura, pasturas. 

«Ab Josuè 
seguint lo bè. 
passa de lla 
lo flum Jordà, 
e qo t'atures 
per les pastures 
de Galahat.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

En una carta escrita lo 25 de Febrer de 1436 

[PASTURAR. 



312 DICCIONARI DE BARBRISMES 

als Concellers de Barcelona, se parla dels «em- 
prius e llibertats de les pastures dels bestiars». 

( Arx. Mun. Canas comunas.) 

PASTURAR. Entre gent ciutadana de la nostra 
terra es molt comú aplicar malament aquest 
vocable, atribuhint l'acciò que representa al 
pastor. Sols lo bestiar pastura: mes lo pastor 
se redueix a guardar o fer pasturar als mol- 
tons, cabràs, bous, etc. 

PATA. Pota. 

PATRANYA. Falornia, boboya. 

PATRONASGO. Patronat. 

PAVIMENT. Pahiment. 

«Passaren tots en una gran sala molt mara- 
uellosa, tota obrada de maçoneria per art e de 
molt subtil artifici : totes les parets de jaspis de 
poríis de diuerses colors lavorades, ymatges 
que fahien admirar als miradors, les finestres 
e les colones eren de pur crestaill, e lo pciy- 
ment, lo qual era fet tot a centells, qui lançaua 
molt gran resplandor.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«Lo pahiment de aquella volta era de mar- 
bres e les parets cubertes de carmesins brocats: 
sols la tomba staua descuberta.» 

( Marti Johan de Galha. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

PAVO. Indiot, gall-d'indi. 

PAVO REAL. Pahó. 

« 

e en lo gran pagell o'n lissa 
ells hi dispensen, 
ab bons faysans e pahons vencen 
llurs apetits. 

(Coloqui e rahonament entre ducs dames.) 

I PAVOR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 313 



«Avegades occien hom per son hauer axi 
com fan ab lo paho per ses belles plomes.» 

(Jahuda Bonsenyor.) 

PAVOR. Pahor, por. 

«Pahor no sent que sobres laus me vença 
Llohant aquell qui totas llenguas llohen, 
Guardant honor aquell eternal ésser 
Hont tota res en ell es pus perfeta. 
Que si no es obrant quant pot natura 
Ans he pahor que mon parlar no cumpla 
En publicar part de sa justa fama 
Tal com requer v'ls mèrits seus la atrauen.» 

(Ausias -March.) 

PEBETER. Perfumador. 

En un inventari dels mobles del Rey Martí 
consta un «Perfumador de lauto mOrisch fet 
a manera de torre ab son sembori e vuyt peus.» 

PEDIDO. Demanda. |i Albarà de demanda. 

PEGAR. Quan s'usa en la següent frase: Aixó no 
PEGA. Aixo no diu. això no fa, això no lliga, 
això no està bé, això no va. 

PEGARLA y PEGARLO. Vulgarisme extès en al- 
gunas localitats expressant que's vol o 's pot 
pegar a alguna persona o bèstia. Pegarli. 

PEGARSE FOCH. Calarse foch. 

PEGATS. Com a nom adjectiu. Enganxats, en- 
castats. 

PEIXAR. Peixe. 

«Lo moixó vell peix als moixonets petits.» 

«... a la sua vianda no si gosaua acostar ne- 

guna persona sinó ab culleres dor en la ma, ab 

les quals culleres la. pexien e li metien la vianda 

en la bocha...» 

(Recull de Eximplis.) 

[PEIXOS. 



314 DICCIONARI DE BARBRISMES 

PEIXOS. Peixs o peys. 

«En lo primer dia (Dèu) feu temporalitat 
del dia. í;o es. lo sol e la luna e les steles. e po- 
salesen lu sobirà element que es lo foch. Een lo 
segon dia feu los pexs e los aucells. e posa los 
pers en laygua e los aucells en laer.» 

( Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scripiura.") 

També hem sentit dirho així móltas vega- 
das a un home que no podia haverho après en 
llibres. 

PEL. Vejas pelo. 
PELICANO. Pelicà. 

«O \er pellicd \ puix tal ben volença 
nafrant vostres pits | mostràs senvor just 
en gran pecat l'hom | clavat per fallença 

d'aquell vedat gust 
vos sols desclavàs | clavat en lo fust.» 

(.Mossèn Johan Scrivà.) 

PELÍCULA. Tel. 

«Prim com un iel de ceba.» 

( <^.omparansa popular.) 

PELO (ANAR O VENIR AL ). Anar o venir be, 
anar o venir com l'anell al dit. ] Venir a 
tom. 

PELOTOX. Pilot de soldats, de noys o altras per- 
sonas. 

PELTRER. Estanyer. 

Estajíyers se diuhen als qui fan obra d'estany 
y aixi se troba en un document, que sembla 
del segle xv, existint en l'Arx. Mun. 

PELLEJO. Pell. !| Bot de vi o d'oli. 

PENDENT. Que penja. Penjant. Que no s"ha 

[PENDLL. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 316 

acabat de fer o de determenar. En l'ayre. || En 
forma inclinada. Penjant, atalussat. 

PENDUL. Com a pessa que tenen certs rellotges. 
Pendula. || Com a nom de cert rellotge quetè 
la pessa esmentada. Rellotge de pendula. 

PENITENCIARI. Penitencier. 

PENYA. Com a conjunt de personas que solen 
ajuntarse a part en un cafè, societat o teatre. 
Aplech. colla, quatreta. 

PEÓ. Bergant o vergant se deyan antigament los 
que no tenian ofici y's dedicavan a treballs de 
forsa, com son lo de manobre, camàlich, etc. 
Home de pena haviam sentit dir en los nos- 
tres primers anys, com se diu a França. 

PEÓ CAMINER. Terralló. 

PEPE. Diminutiu del nom Joseph. Pep. 

PEPINO. Cogombre. 

Vejas lo segon exemple del article egipci, 
hont se troba la paraula cogombre. 
«Qui s'ha fet lo cogombre 
que se'l trega a l'ombra.» 

( Aforisme popular.) 

«Un frare hagué desig de menjar cogombres, 
e feu comprar .j. cogombre, e ab una corda 
prima ell lo penja deuant los seus huylls. E per 
tal que no fos vençut per lo desig de menjar noi 
gosava tocar, ans se turmentaua per tal con lo 
hauia desijat de menjarlo.» 

( Recull de Eximplis.) 

PEPITO. Diminutiu del nom Joseph. Pepet. 

PER. Dir, per exemple: «Això es guanyat pél pa- 
re», «la casa es feta per un bon mestre», \'0- 

[PERCALINA. 



3 l 'i DICCIONARI DE BARBRISMES 

lent expressar que un bon mestre ha fet la casa 
}• qu"el pare va guanyar allò, es castellanisme. 
«Això es guanyat del pare», «la casa es feta d' 
un bon mestre», s'ha de dir. 

PERCALINA. Llustrina. 

PERESÓS. Pererós. 

«... diu Salamo: que desig mate \o pereros. 
y hom qui es pereros no fa gran son viatge.» 

(En Pax. Doctrina Aloral.) 

Es, també, corrent en lo poble. 
PERFECTE. Perfet. 

«Los antichs philosofs recusaren possehir 
bens de fortuna per que lurs pensaments fos- 
sen en plena q perfeta libertat...» 

( Marti Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

«Te gran força lo voler 
Y es sa casa dins lo cor 
Que la vista no pot fer 
Mudança en perfet amor. 
Ni farà mav vacillar 
Ninguna sencera fe; 
Mas lo cor no pot amar 
Sinó cosa que vol be.» 

(Pere Serafí.) 

perfídia. Mòlts donan erradament a esta parau- 
la la significació qu'en castellà té de desUealtat, 
traició y mancament a la fe deguda; quan, en 
català, perfídia es la obstinació en fer, procu- 
rar, mantenir, ostentar, combatre, etc. una 
cosa, o sia lo mateix qu'en castellà 's diu 
«porfia». 

perícia. Expertesa. 

[PERÍODO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 317 

Vejas l'article marcialment en son exemple, 
hont se troba esta paraula. 
PERÍODO. En l'accepció de temps concret. Ter- 
me. 
PERIT. Expert. 

PERMANEIXE. Restar, romandre, romanir . 
La segona forma, la porta Joan de Resa. 
«Ennius, poeta fort antich e dignament fa- 
mós dix que molts savis homens antichs los 
quals appellavan Castors, deyen que quan lo 
cors del home moria la anima romania.» 

{ Bernat Metge. Soinpni.) 

— «Anauvosen la mia amor, 

Anauvosen, 
Que la gent se va despertant 
Et que lo gal dix en cantant: 

Anauvosen. 
— ^;Com men ire sense lo cor 
Qui de vos nos vol depertir? 
Son poder fa de romanir 
Lexant lo seu cos quis mor. 
— Anauvosen, mon bel senyor, 

Anauvosen, 
E no dupteu daci avant 
Que vostra son, si be us dich tant: 

Anauvosen.» — 

(Albada d' autor anònim, de lletra del segle xv. Arx. Mun.) 

«... los Sors. concellers apportaren les vares 
del talem y los promens que romanien anaren 
darrera entre la custhodia y gremial,» etc. 

(Diet. Mun. 6 de Novembre de 1628.) 

PERNICIÓS. Danyós, perjudicial. 

PERRUQUER. Si la paraula «peluquero» té rahó 
de ser en castellà com a derivada de «pelo», 

[PERTENEIXE, 



3I<^ DICCIONARI DE BARBRISMKS 

no's pol dir aixi del mot pkrriqlkr. quc'ns 
vindrà del francès «perruque» o del italià «pa- 
rruca». ^;Xo podria dirse ab mes proprietat ca- 
bellcrayre? 

En las claustras de la Seu de Barcelona, se 
llegeix lo següent epitaíi: 

«\'as de Pere Calsapev 
cabellerayre v dels sevs 
1725.» 

PERTEXEIXE. / 
PERTEXEIXER. \ ^*^^''*"y^• 

PERTENEXCIA. Pertanyensa. 

«... que degudament e breu sobre tot se pro- 
vechesquen segons se pertanyerà.» 

( Privilegi concedit per Felip !II cn i 5o3 al gremi de calafats de Bar- 
celona.; 

PESADILLA. Somni pesat. 

PESQUISSAS (FER). Anar a la cassa d'algú o 
d'alguna cosa. 

PESSUNYA. Unglot. La dels bous, moltons y 

crestats també's diu potarro. 
RETARDO. Petart. 

La paraula petart se troba en los Preludis 

Militars de Domingo de Moradell. 
PETRONÏLA y 
PETRONILLA. Nom de Santa. Peronclla. 

Diu Bernat Boades que Ramon Berenguer fou 

marit «de la princesa Peronella». 
PETXUGA. De gallina o altra au. Pit. 
PICARDIA. Malifeta. || Acudit maliciós. || Mu- 

rriada. || Murrialla, murriesca. 

PICARESCH. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 319 



PICARESCH. Murriesch. 
PÍCARO. Murri, bergant. 

PICARSE. En lo sentit d'enfadarse d'alguna pa- 
raula o fet. Ressentirse, fumarse, empi- 
parse. 

PICOTA. Costell. 

PIÉLAGO. Pèlach o pèlech. 

«... qui molt viu pert sos amichs e navega 
per lo gran pelech de fortuna adés prospera, 
adés adversa, segons orde de mutabilitat.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

«La lebra se mes primera, e lo leo la segui; 
e la lebra vench a .j. gran pelech de aygua, lo 
qual era en una bassa que era environada de- 
totes parts de .j. gran mur.» 

(Ramon LuU. Fclix de les maravelles del mon.) 

PÍFANO. Pifre. 

PILA. Quan no vol dir munt o munió. Pica. 

PILA BAPTISMAL. Pica baptismal. 

«ítem après aço los prohomens de la Selva 
feren una picha al sol de la vila ques ara dita 
picha en la qual los prohomens abeuren lurs 
bèsties la qual picha era de la pera de Salou...» 

(Document de la vila de la Selva. Revista de l'Associació artístich ar- 
queològica. 1899. 

«... e axi con lo dit Emperador estaua en la 
pica on rebia lo baptisme, vench del cel de- 
munt ell una molt gran claredat...» 

( Recull de Eximplis.) 

PILANS. Pilars. 

Vejas l'exemple del article bóveda, hont se 
troba '1 mot pilars. 
PÍLDORA. Píndola. 

[PILTRAFA. 



320 DICCIONARI HE BARBHISMES 

«Píndola per purgar», diu Fra Gabriel Busa. 

«... declarant que si en dites píndoles refor- 
mades hauran ayustats alguns laxatius...» 

(Manual de la tarifa reformada per lo colegy del appothccaris. iSSg. 
Arx. Mun.) 

PILTRAFA. Pcllaringa. 
PIMPARAT. Primparat. 
PINTA de teixir. Pintc. 

«ítem, ordonaren los Conçellers e Promens, 
que tot pínte de drap verbi tretzè haje haver 
d'ampla dotze palms é un quart...» 

( Colecció diplomàtica de las Mcmorias históricas de Barcelona, per 
Capmany. Any 1448.) 

PIPA. Quan no'sdiu de Teyna de fumar. Bota. 

PIPÍ (FER). Aixi diuhen las criaturas castellanas 
expressant l'acció d'orinar. En Catalunya, los 
infants als qui sos pares ensenyan en l'idio- 
ma de la terra diuhen: fer pix-pix. 

PIROPO. Floreta, amoreta. || Llausonja. || En 

sentit ironich, equivalent a insult, s'usan las 
formas de la primera accepció. 

PIRUETA. Saltiro. 

PIS. Constituheix barbrisme dir pis primer, pis 
segon, pis terç, etc. Ha de dirse: primer 
pis, segon pis, terç pis, etc. 

PISCA. Gens, mica. 

PISCA (NO ENTENDRE). No entendre futitla. 

PISTA. Rastre, petjada dels animals. || Lloch 
planejat pera fer corregudas de cavalls, bous, 
çtc. Plassa. 

[PISTÜ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 32 1 



PISTÓ. En r accepció de barreja de cosas diferen- 

tas. Potipoti. 
PISTÓ (DONARSE). Donarse to, llustre o 

xarol. 
PITA. Atzavara. 
PITJELL. j 
PITXER. i ^^^^^^ 

PL ACERA. Dona de plassa y devegadas en la 

especialitat de marmanyera. 
PLAN. Trassa. 

PLANETA. Apar qu'en l'accepció astronòmica 
hauria de dirse lo planet y en la de destinació 
influida pél astre la planeta, com s'observa en 
los dos exemples que segueixen, trets de Tirant 
lo Blanch. 

«... los molt insignes actes de cavalleria de 
aquell tant famós caualler, que com lo sol res- 
plandeix entre /os altres jL7/aneís,axi resplandeix 
aquest en singularitat de caualleria entrels 
altres cauallers del mon appellat Tirant lo 
Blanch.» 

(.Tohanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«... per be que la fortuna m'haja consentit 
em sia stada amigable e prospera ab la planeta 
de Març, en la qual jo naixqui, me ha volgut 
dar victorià, honor e estat, no coue a mi preso- 
mir mes que la fortuna ma donat.» 

(Ibid.) 

«^Per qual natura les steles qui son en lo fir- 
mament e les planetes son influents en los .iiij. 
elements?^» 

( Ramon Lull. Fclix de les maravclles del mon.) 

De totas maneras, en català se veu que pla- 
neta sempre 's considera femení. 

[PLANTEJAR. 



21 — BARBRISMES. 



322 DICCIONARI DK BARBRISMES 

PLANTEJAR un problema. No'ns apar prou bé. 
«Plantar una rcj^la d'aritmètica», deyan en 
los estudis, tant los deixebles com los mestres. 

PLASSO. Terme, termini. 

PLASSO (EN BREl'). En català's diu: d'aquí a 
poch temps, en curt terme, abiat. 

PLASSOLETA. Plasseta. 

PLAT. Quan no expressa la pessa de \aixella deia 
que'ns ser\"im pera posar lo menjar, sinó '1 
menjar mateix. Posada, passada. 

PLATA. Quan no's diu d'una pessa de vaixella 
mes grossa que un plat, sinó d'un metall. Ar- 
gent. 

« Era molt avar y molt rich 

V envejós, 
tant que may tingué repòs 

son apetit, 
replegant de dia y de nit 

or y argent: 
perço Dèu Omnipotent 
l'ha condempnat.» 

( Peregrinació del venturós Peregrí.) 

PLÀTANO; Nom masculí d'arbre. La platàna, 

ne diuhen en lo Rosselló. 
PLATERIA. Argenteria. 
PLA TERRENO. Peu pla. 
PLATÓN. Plató. 

«Plató vench en Itàlia hon llorien ladonchs 

los dexebles de Pittagoras per tal quels vaes e 

aprengués delís.» 

(Bernat Metge. Sompni.) 

PLEGAT. Quan no cspressa l'idea d'una cosa que 

[PLEYT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 323 



's contrau doblegantse, sinó la d'ajuntarse un 
esser o una cosa ab altra. Aplegat. 

PLEYT, Plet. 
PLEYTEJANT. Pledejant. 

En las Constitucions de Catalunya se troban 
capítols «de pobres pledejants». 

PLEYTEJAR. Pledejar. 

PLUMA. Quan lo dolç, enginyós y meritissim poe- 
ta del segle xvi Pere Serafí, escrivia: 

«La ma flaca y temerosa 

A penes gosa 
Ni pot ja tenir la pluma 
Per darvos una breu suma 
De ma vida tan penosa»; 

ben segur devia deixarse dur per la forsa del 
consonant en «urna». Ploma diuhen encara 
avuy dia tots los que no fan barreja de català y 
castellà. 

PLUMERO. Plomall. 

PLUTÓN. Plutó. 

«Baix en l'infern, ab só de dolça lira, 
Orfeu trobà pietat en sa tristura, 
Del gran Plutó cantant aplacà la ira 
Avent d'aquell un'anima segura.» 

( Pere Serafí.) 

POETISSA. Poetessa diu, en lo Vocabularius de 
Nebrija, Fra G. Busa. 

POLEA. Politja, curria, corriola. 

«Polija de bronço», llegim en un document 
de 1 33 1 , insert en la colecció diplomàtica de las 
Memorias históricas publicadas per Capmany, 

[POLILLA. 



324 DICCIONARI DE BARBRISMES 



y politja. k) maicix quccurria y curriola. estan 
en us en lo llenguatge parlat. 

Corrinia "s troba en lo Thesaurus d'en Pou. 
POLILLA. Arna. || Corch. 
POLVO. Pólvora, pols. 

\'ejas l'article pulverisar. hont hi ha'l mot 
pólvora. 

«ítem per 84 11 de encens en pols per la es- 
glésia .vij sous vj.» 

( Llibre de compies del monestir de Montalcgre.) 

PÓLVORA. Pólvora. 
POLVOS. Pólvora, pols. 

Pols pertany al genre masculí. 
, «Un pols de sal», se diu encara. 
POMPEYO. Pompcu. 

«Pompeii. gran e solenne ciutadà de Roma», 
se llegeix en Tirant lo Blanch. 

PONTET. Pontarró. 

Magi Canyelles, en sa obra sobre Manresa, 
posa una relaci(') de tots los ponts \ pontarrons 
de la cèquia d'aquella ciutat. 
PONTON. En l'accepció marítima. Pontó. 
PORCELANA. Porcellana. 
PORDIOSSERO. Captador, acaptador. 
«Lo captador vesat de petitesa 
A demanar james se pot estar; 
Noi poden fer lexar sens acaptar 
En son jovent nincaran sa vellesa.» 

(Mosscn Lluisdc Hcquescns.) 

PORFIAR. Pcrfidiejar. 

«Quant vingué lo endemà à hora de tercia 
ohiren repicar las campanas, en continent lo 

[PÓRFIDO, 



ANTONI CARETA Y VIDAL 325 



Compte se llevà del llit, cridant que li donassen 
las armas, y lo Rey li digué que no hisqués 
defora perquè no fos pres del Rey Sornaguer, 
y lo Compte li digué quel deixàs anar à \eurer 
si eran contraris, y aixi estigueren los dos per- 
Jidiejant una gran estona...» 

( Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

PÒRFIDO. Porfi. 

Vejas Tus d'esta paraula en l'exemple posat 
en l'article nano. 

PORO. Poru. 

«E lo fill del rey respos e dix que en stiu son 
oberts los porus de la terra, per hon ix la calor 
que el foch e el sol atrau a ensus...» 

( Ramon LuU. Fèlix de les maravelles del mon.) 

PORTASGO. Portalatge, dret de portals. 
PORTÀTIL. Llevadís. 
PÒRTICH. Porge o porxe. 

PORVENIR. Pervenir, pervindre, esdeveni- 
dor, esdevenir. 

«Senyors hoyats totes les forts aventures que 
aquela mesquina de anima esdevingueren en 
aquells III dies que estech fora del cos.» 

( Historia del Cavaller Tuglat.) 

POSICIÓ. Positiira. || Lloch, situació de lloch. 

II Estament, passament, bras. 
POSSESSOR. Possehidor. 

POSTE. Peu dret, comunament de fusta. || Per 
penjarhi '1 llum, com en altre temps se veya 
mòlt. Pagès. 

«ítem un pagès e una poUera.» 

(Inventari de 148G. Notularum, vol. 5.é, fol. 5. Arx. Mun.) 

POSTÍS. Llevadís. || Sobreposat. 

[POSTOR. 



326 DICCIONARI DK BARBRISMES 

• «Menjau. 
no febre jau, 
no serà res, 
de fredor es, 
sobreposada 
cuyta en cendrada, 
madeixa crua 
lo vent desnua.» 

(Jaume Hoig. Librc de les Doncs.) 

Vejas lo cas especial de barba postissa. 
POSTOR. En venda o encant públich. Dient, do- 
nant. 

« .. é passats los deu dies, es feta venda d' 
aquells bens al mes donant públicament.» 

POSTOR (MILLOR). Mes dient, mes donant. 

POSTRES. Llevant de taula. 

«... desprès aportaren diversas viandas molt 
ben aparelladas, y quant hagué menjat de cada 
una de aquellas à son plaher, vingueren de 
moltas fruytas y altras confituras per llevant de 
taula.» 

(Historia del esforçat cavaller Pariinoblcs.) 

Encara 's diu llevant de taula à la passada- 
que's fa per las festas majors dels pobles a las 
darrerías del dinar, en las que s'acapta pél Sant 
patró. 

POSTRIMERIAS. Darrerias. 

POSTURA. Positura. || Posar preu a lo que s'en- 
canta. Dita. 

POTPOURRÍ. Potipoti. 

PRECIAR. Preuhar. 

PREFECTE. Prefct. 

PREFEREiNCIA. Preferta. 

[PREGÓ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 327 



PREGÓ. Crida. 

Lo nom pregó, no'l trobem sinó en temps 
moderns, v, ben segur, es importat de la llengua 
castellana. Cridas ne diu encara '1 poble en ge- 
neral. Vèjanse. entre mòlts altres testimonis, lo 
Dietari y altres aplechs del Arxiu Municipal de 
Barcelona. 

PREGONER. Trompeta's deya antigament en do- 
cuments oíicials. com en los mateixs se pot veu- 
re. Nunci 'n diu avuy tothom qui no parla en 
llenguatge afectat y no castis. 

PREMI DE RIFA. Sort. 

PREMPSA-ESTOPAS. Aparell posat al cilindre 
de las màquinas de vapor. Apreta-estopas. 

PRENDA. Penyora. 

« 

cart tots romanian | catius en penyora 

de aquell primer jorn | que Adam pres lancech 

mas des que lo mon | en creu vos adora 

del seu ensopech 
romanen tots ara | en gran assocech.» 

(.Mossèn Johan Scrivà.) 

PRENDA DE ROBA O DE VESTIR. Pessa de 
roba. 

PRENDER. ) „ . „ 
PRENDERA. ! Robavellayre. 

PREPARATIUS. Preparatori. 

«Molt magnitichs Sors. e de gran providen- 
cia. No ignoren vostres prestancies ales quals 
e a tot lo poble e conçell general es notori com 
en lo temps ques feu la galera per la present 
Ciutat en defensio del present principat e au- 

[PRESBÍTERO. 



328 DICCIONARI DK BARBRISMKS 

xili del S. rey fou elcí^it per lo consell general 
deia dita Ciutat en (>apita e patró de dita ga- 
lera lo magnilich mossèn Benet Miquel Ribera 
lavores conseller deia dita ciutat donantli dit 
otTici de Capità e patró de aquella tostemps que 
per la Ciutat se metes en mar per serve\ de dit 
S. re}" de on lo dit mossèn Corbera ha l'et e leu 
son preparatori e despeses...» 

(Suplicació (Jcl capild Corbera. Segle xv. Notularum by. fol. 108. 
Arx. Mun.) 

PRESBÍTERO. Prcbcre o prevere. 

PRESSUPOST y 

PRESSUPUESTO. En la accepció de particip. 
Pressuposat. || En lo sentit que se !i d('ina 
com a nom ^no podria dirse pressupòsit? 

PRÉSTAMO. Manlleuta. empra, prcstech. 

VejaS EMPRÈSTIT. 

« — Dèu vos guart, oncle Roldà, 
jo vinch à fervos un empra 
que no me l'heu de negar: 
vinch à demanarvos armes, 
armes y també cavall.» 

(Cant popular.) 

«Per tenor de la present donam licencia e 
ple poder, a vosaltres en Galceranet Marquet, 
e en Jacme Cellerer ciutadans de Barchna... 
que en nom nostre e de la dita Ciutat puxa 
manleuar procurar hauer e reebre. per via de 
cambi prestech e en altra manera...» 

(Arx. Mun. — Lctrcs cio.scs. 1383 a 1393, 14 de Alars 1390.) 

En l'Arx. Mun. se troban uns «Capítols del 
prestech fet a alguns carnicers per hauer abun- 
dància de carns». (1463). 

«Perço Sor. molt excellent humilment sup- 
plicam vostra gran senyoria li sia plasent vista 

[PRESTAT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 329 

la veritat del dix presiech menaria dita quantitat 
ésser restituïda al dit Pere Clusa.» 

( Arx. .Mun. Carta del Concellcrsal Rey. 2 de Desembre de 1452.) 

PRESTAT. Manllevat, manlleiiat. amprat o 
emprat. 

«Vert es lo qui per gastar 
mes que basta à son cabal 
ampra diners à censal 
y 'Is que fa no pot pagar.» 

( Francesch Vicens Garcia.) 

PRESUxMEIXE. Presumir. 

PRETENSIÓ. Pretesa. 

PRETINA. Trinxa d'una pessa de roba, cint. 

PRETINGUT. Pretès se troba en lo Despertador 
de Catalunya. 

PREVALEIXER. Prevaler, prevaldré. 

«E lo dit Magch. conseller en Cap reporta en 
scrits lo sobredit vot lo consell als brassos que 
estaven aiuntats, lo qual llegit aquell en dits 
brassos fou lo vot que en aquell va prevaler en 
lo qual apenes ningú de dit bras se va apartar.» 

( Diet. .Mun. 6 de Juliol de i 6 1 2.) 

PREVALEIXERÀ. Prevaldrà. Vejas prevalei- 

XER. 

PRIMERÍS. Primerench. novensà. 

PRINCIPI. Volent signiíicar una posada de menjar 
que's serveix després de l'olla. Entrant. || Co- 
mens, comensament. 

Us de la primera forma de la darrera accep- 
ció. Ramon Lull. Obras rimadas. — La darrera 
forma es corrent en lo poble. 

PRO. Quan no expressa lo nom oposat al contra, 
sinó idea adversativa. Però. emperò. 

[PROBITAT. 



330 DICCIONARI DE BARBRISMES 

PROBITAT. Prohomcnia. com a qualitat. 
PROCEDIR. Procchir. 
PRODL'CTO. Producta. produhit. 

PROFETISA. Com a substantiu femení. Profeta, 
igual qu'en masculí. 

«... e los dit romans diqueren al ditOctouia 
que demanas a Sibilla proffeta si apres delí 
nexeria altre major quell.» 

( KccuU de Eximplis.) 

PRÓFUGO. Fuj^itiu. 

PROFUNDITAT. Prejí;onea o pregonesa, fon- 
dària. 

«... ingratitut sol corrompre los nirvis e força 
del regne, per tal car caseu ha perea de seruir 
als qui obliden los seruevs e omplir la prego- 
nea sens fons del ingrat coratge de dons que 
pereixen.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

PROFUNDO. Pregon. 

PROFUSAMENT. A dojo, abundosament. 

PROLONGAT. Perllongat, allargat, allongat. 

«Diu Aristotil: que ira perllongada. es ma- 
nera de corregir molt fort, e ira que poch dura 
es manera de infant.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

La forma segona es corrent y usual avuy dia. 
PROxMESA. Quan no vol dir la dóna que ha donat 
paraula de casament ni la cosa que s'ha pro- 
mès sinó l'acció de prometre. Prometensa. 

«... nos renovellants e ratiíicants de nou to- 
tes les prometences e obligations que fetes vos 
havem...» 

(Carta del Rey Marti al Comte d' L'rgcU. 22 d'Abril de 1406.) 

[PRONUNCIACIÓ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 33 1 



PRONUNCIACIÓ. Pronuncia. 

PRONÜNCIAN. Temps del verb pronunciar. Pro- 
nuncian. 

PROPI. Propri. 

«La (carta) que va pera los Sors. conselles 
sols conte una mostra de sentiment per haver 
volgut de propria auctoritat dits magchs. con- 
selles llevar lo sital de la Sora. marquesa de Al- 
maçan en la Seu de Barcelona...» 

(Diet. Mun. Jornada de 28 de Juliol de 161 2.) 

PROPINA. Estrenas. 

«Com ve Nadal, yo he estrenes 

de qui-m ve gana. 
Tapins e gants, calces de grana, 

tinc-nc una caxa. 
Despuys en una cambra baxa 

no-m cap lo lli.» 

(Coloqui e rahonament entre dues dames.) 

PROPONENT.' Lo mateix com a nom que com a 
verb. Proposant. 

PROSPERO. Pròsper, igual com a adjectiu que 
com a nom propri. 

«... partint de la sua ciutat de Varoych recu- 
llis en una nau, e nauegant ab pròsper vent, 
per son discurs de temps, ell arriba a Alexan- 
dria ab bon saluament.» 

(, Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

PROVIST. Provehit. 

PRÒXIM. Nostres semblants, los homes. Prohis- 
me. II Lo que no es lluny. Prop, proper, pro- 
. hisme. 

Us de la primera accepció. Joan de Resa. 
«Que ton pare sia dampnat 
gran rahò es, 

[PRÒXIM PASSAT. 



332 DICCIONARI DE BARBRISMES 

puig tan lleig pecat ha comés 

contra 'i jLJro/íKvn/e, 
car no pertany a qui té crismc 

fer actes tals. 
Mes ,ique culpa tens tu en los mals 

qu'ell haja fet, 
per' ésser aixi tot desfet 

V maltractat?'' 

L' Anima. 

No sies maravellat. 

jo f ho diré 
y mes avant te mostraré 

evidentment 
com jo meresch aquest torment...» 

( l^ercjírinaci') del venturós Peregrí.) 

PRÒXIM PASSAT O VINENT. Proppassat, o 

propvincnt. 

PRURITO. Pruhitja, S'atitja. 

«Qui's grata hont li pfii^ 
no fa mal a ningú.» 

(Aforisme popular.) 

«E menvs sens fam.e grat me sens pruliÍ7\..» 

(Mossèn Jordi de Sant Jordi.) 

PUDOR, usat no en femení y com a olor dolenta; 
sinó en masculí \' com a sentiment contrari a 
fer, veure u ohir alguna cosa no ajustada al bé. 
Vergonya. 

PUES. Donchs. 

PUESTO. Lloch. 

PULGADA, Polsada. 

PULMONS. Lleus, alas del cor. 

«Si uols fer frexures ages frexures de moltó 
o de porch y mit les a coure }■ com auran bullit 

[PÚLPIT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 333 



.'f. pesa que sera be saonat treies de la ola y 
tala* los Iens y els cors.» 

( D'un qücrn de reccptas per cuynar. Manuscrit del segle xv sens títol.) 

PÚLPIT. Trona. 

«Martyr secreta, 
verge pus neta, 
mes confessora 
que preycadora, 
alt en tribuna 
trona comuna 
m en tres vixque 
Deu no volgué 
ella preycàs.» 

(Jaume Roig. Libre deies Dones.) 

Vejas l'exemple del article sermoner, hont 
hi ha lo nom trona. 
PULVERISAR. Polvorisar, polvoritzar. 

«Mes fou cordial e memorable lamor que 
Artemisa Reyna hagué a Mausoleo marit seu, 
lo qual après" que ell fon mort, e li hagué ce- 
lebrades solemnes obsequies lo feu poluorisar.^ 
e begués la poluora mostrant que ella volia 
ésser sepultura delí.» 

(Johanot Martorell. Tirant !o Blanch.) 

PUNTIAGUT. Punxegut. 

PUNTILLA. En lo sentit de teixit de lli, cotó, seda 
u or. Punteta, puntetas. 

«Las ninetas quan van a custura, 
fan puntetas en un coixinet. 
— Coixinet, si tu sabias 
las penas que'm fas passar, 
be dirias a la mestra 
que'ns deixés anà a jugar» etc. 

(Canso popular de noyas.) 

[PUNYO, 



334 DICCIONARI DE barbrisme;s 

PL'NYO. D'arma blanca. Pom. mantí. |] De bastó. 
Capsadura. 

«... lo Compte li donà un tal colp sobre lo 
elm, que la espasa se trencà v no li restà sinó lo 
po7n en la mà.» 

( Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

«... los spases guarnidos despassas son estats 
moltas voltas devant les magnifissencies vos- 
tras clamantse de la gran nessessitat que tenen 
de fullas despasas e de po)J2s e croeras...» 

( Ar.\. Mun. Document del segle xv.) 

«Mantí de coltell», diu Fra G. Busa. 

PUPA (FER. FERSE o TENIR). Expressió usada 
en los pobles de llengua castellana ab las cria- 
turas y adoptada aqui per alguns, pera indicar 
que fan, se fan o tenen mal. Fer, ferse o tenir 
ayay o yayay es lo català. 

PUPILO. Dcspescr. || Pubill. 

La paraula pubilL que avuy en lo llenguatge 
usual representa"! marit de la pubilla, en los 
bons temps expressa \a, també, l'orfe qui per 
sa menor etat necessita tudor. 

PÚRPURA. Porpra. 

«Dins son palau | entri cella jornada 

Ab pas secret | per una falsa porta 

E de color | fuv pus vermell (\uq porpra.» 

( Franccsch de la Via.) 

«Despullau a mi daurades robes, v dels pa- 
laus leueu les riques jL?orji?;-es, cobriume prest 
de vn aspre scilici.» 

( Jolian .Marti de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

PUS. Quan vol expressar humor produhit per in- 
flamació. Matèria. 
PUTXINETLIS. Titellas. 



>i<M^v<>*<^>*<y<»<M<y<M^v<>KM^>*<[y< 



>»< 



Q 



QUADERN. Oüern. 

Vejas l'article cuadern. 
QUADRATS. En l'accepciò de pessas de fusta per 
envigats. Cayrats. 

«4 cayrats de pi e una post de melis grossa.» 

(Inventari del castell de la Selva. 13:53.) 

QUANT. Com abverbi de quantitat, s'escriu així; 

però quan ho' es de temps, s'ha d'escriure 

quan, sens t. 
QUARTEL. Cada una de las parts en que solian di- 

vidirse las grans poblacions. Quarter. || Cada 

una de las partions del escut. Quarter. 

QUARTETA. Vejas quarteto. 

QUARTETO. Quatreta deurian anomenarse las 
esparsas de quatre versos, las composicions 
musicals de quatre esturments y tot lo derivat 
de quatre. En documents municipals de Bar- 

[QUARTILLAS. 



22 — BARBRISMES. 



33^ DICCIONARI DK BARBRISMIOS 

celona del segle xvii. per exemple, se parla de 
«la qitatreta de fortificacions». 

QUARTILLAS escritas o per escriure. Fullas, fu- 

lletas. 
QU ARTO. Estada, cambra o bé dormitori. 

II Quarta part de la gallina o altre animal. 
Quarter. || Divisió de població. Quarter. 

«Tirant per voler anar a sa posada deualla 
per una scala. e fon en una cambra hon troba 
lo gran Conestable, e Stephania, e Plaerdema- 
uida a grans rahons.» 

I Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«Per lo mati 
de totes tres 
feren quartes^ 
e llur posada 
fon derrocada, 
e l'aplanaren, 
sal hi sembraren.» 

(Jaume Roig. Libre de les doncs.) 

En divers documents del Arx. Mun. se troba 
la ciutat de Barcelona dividida en quarters. 

QUARTS D'HORA. Son viciosas las locucions se- 
güents, referintse als quarts d'hora: 

SÓN LAS DOTZE (o qualsevol altra hora) me- 
Nos QUART, són tres quarts de dotze, s'ha 
de dir, conforme ab la expressió popular «te- 
nir lo cap a /res quarts de quinze». 

La una (o qualsevol hora) y quart. Un 
quart de duas, se dirà. 

Las duas (o qualsevol altra hora) y mitja. 
Dos quarts de tres, ha de dirse. 

[QUEBRAiNTAT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 339 

QUEBRANTAT. Del cos. Capolat. || De salut. Te- 
nir la salut trencada. 

QUEBRAR. En l'accepció comercial. Abatres, fa- 
llir, rompre. 

Abatres se troba en Bruniquer y l'hem sen- 
tit en boca de gent del comens de la centúria 
poch ha finida. Fallir y rompre's llegeixen en 
divers llochs del Dietari Municipal de Barce- 
lona. 

«Dilluns a 20 de novembre 1628 vot fet per 
desensicular de las bossas de casa la ciutat a 
dos personas que se avateren {abateren) per 
deutes.» 

(Dict. Mun.) 

QUEBRAT. En l' accepció mercantívola. Fallit, 
abatut. II Part o parts de la unitat. Trencat. 
II En la fabricació de paper y de nayps, la feyna 
defectuosa. Tarat. 

Us. i.^ accepció: vejas quebrar. — 2.^: en 
tractats d'aritmètica del segles xvi, xvii y xviii. 
QUEFE. Vejas l'article JEFE. 
QUENTO. Vejas cuento. 

QUICI (TRAURE DE). Traure de polleguera 
alguna cosa. || Traure de seny a alguna per- 
sona. 

«Lo peresós axis gira al lit com la porta sobre 
sa polleguera.» 

(Fra Francesch Eximenis.) 

QUILAT. Quirat. 

«... que la ymatge representant la dita glo- 
»riosa sancta Eulàlia fos daur de xxij quirats o. 
»de pes de xxxv. en xxxx. marchs...» 

( Deliberacions del Conccll de Cent, any 145 1, fol. 57.) 

[QUILLA. 



340 DICCIONARI DE BARBRISMES 

QriLLA. Carena. 

En lo Llibre del Consolat de Mar se prevé 
que'l senyor de la nau «deu dir e fer entendre 
als personers», entre altras cosas, «quant haurà 
de sentina. e quant obrirà, e quant haurà per 
carena». 
QUINCALLA. Ouinquilleria. 
«De chaperies 
quinquilleries 
qui les consent 
sa part ne sent. 
Gran Ninivè 
perçò cayguè.» 

(Jaume Roig. Librc de les Dones.') 

Quinquilleria llegim en una representació 
feta al Municipi de Barcelona en lo segle xviii 
per la confraria de carders y escardacers. 

QUINT. Cinquè. 

«Lo senNor re\" Nanfòs pare nostre fou fill 

del rev en Jaume e de la reyna dona Blancha 

Aquests rey e reyna avis nostres hagueren en 

llur vida deu fills Lo primer dels mascles 

qui fo lo primogènit, hac nom En Jaume; e lo 
segon Alfonso, qui fo pare nostre: e lo terç En 
Joan e fo patriarcha de Alexandria e archabisbe 
de Tarragona; e lo quart En Pere e fou comte 
de Rippagorça e Dempuries; e lo cinquè En 
Ramon Berenguer, e fo compte de les mun- 
tanyes de Prades.» 

{Crònica del Rey Pere del Punyalei.} 

«E d ix nostre Senvor en lo sinque dia: sien 
creades les aygues e íos peys e coses viuents en 
si, e atresi aucells.» 

(Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scripiura.) 

Cinquens diu al Emperador Carles d'Austria 

[QUINTA. 



ANTONI CARETA Y VÍDAL 34 I 



en la relació de la rebuda que se li feu a Ma- 
llorca quan hi passà anant a la conquesta d' 
Alger. 
QUINTA. En l'accepció de casa de camp per anar 
a solaçarse, à Barcelona 's diu Torra. || Sor- 
teig, per determinar quins seran los homes que 
vajan al servey de las armas. 

QUÍRICH. Nom de Sant. Quirze. 

ACatalun^'a hi ha diferents pobles queduhen 
lo nom de Sant Quirze. 
QUITA Y PON (DE). Que's treu y's posa, lle- 
vadís. 

Us. Popular en general. 

QUITAR. Robar, pendre, usurpar, traure, 
prohibir, llevar, segons los casos. 

Lo dia 1 5 de Janer de 1628, los Concellers de 
Barcelona demanaren al Virrey, per causa de 
pregarias en demanda de pluja, que «fes llepar 
los balls y masqueras». 

(Diet, Mun.) 



y^>vy<v<>Ky<x^y<v<>4<^fac>«^»x>*<y^><oKP< 



R 



R. No's diu ÈRRE, sinó er. 

RADERA. Darrera. 

RADICAL. D'arrel, de soca y arrel. 

RADICAR. Arrelar. || Basarse, fonamentarse. 

RADIO. En sentit geométrich. Raig. 

Raigs diuhen los manyans als de las rodas de 
màquina y'ls carreters als de las de carro. 

RAILS. Guias de cami de ferre. Carrils. 

RAMA (EN). Tractantse de cotó o llana. En flo- 
ca. II En termes generals. En brut. 

RAMAS (ANARSEN PER LAS). Embrancarse. 

RAMILLETE. Ramell, ramellet, pom, pomell. 
En lo Diet. Mun., jornada de i5 de Març de 
1627, parlant de la festa de Santa Madrona, se 
diu que la caixa de las reliquias de la santa es- 
tava «molt ben enramada de toyes y ramellets». 

[RAMPLÓ. 



346 DICCIONARI DE BARBRISMES 

R wiPi í^\' <Jí*ollcr. barrucr. de mal jíust. 

RAPAPOLVO. Fregada d'orellas, en sentit íigu- 
rat, arrambatge. 

RAPAR. Lo cabell o la barba. Arranar. 

RAPAT. Arranat o tallat a ran. 

RAPE(AL). Arran. 

RARO. Estrany. || Rebcch. 

RASCARSE. Gratarse. 

RASTRILLO. Cleda. 

«E en tant meseren j. poch de foch a les cle- 
des. que no si podien be aturar, car nos ab los 
de la ost a peu los ueniem acorrer, e anam tro 
al feneuol.» 

(Jaume primer. Crònica.) 

RATO. Estona. 

«Lo riure va a esíonas.» 

( Dita popular.) 

RAY. En l'accepció de nom qu" expressa aplech de 
vigas lligadas de manera que formen pont pera 
durlas en avall d'un riu. Raig. 

Se troba esta paraula en lo capítol CCLVIII 
del Llibre del Consolat de Mar. 

RAYADILLO. Com a teixit ratllat. Vions. 

Vions, diu la gent que no està contaminada 
per r us de cap altre idioma. 

RAYO. Llamp. || De claror. Raig, doll. 

REALÇ. En sentit de que una cosa aumente en 
grandesa o en bellor. Abelliment. embelli- 
ment, aument de riquesa, de bellor. 

[REANUDAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 34y 

REANUDAR una conversa, un treball, un discurs, 

etc. Rependre. 
REBECO. Rebech. 

REBEL?^' I ^^^^ï- ^^^^^^^• 

«. . . hom no pot prouar trinitat a enteniment 
rebel qui sia en coratge de hom ergullos.» 

(Ramon Lull. Fclix de Ics maravelles del mon.) 

REBLANDIMENT. Ablaniment. 

Us. Lacavalleria. 

REBOSSAR. Sobreeixir, vessar, brollar. 

REBUTJAR y REFUSAR. Alguns escriptors han 
fet una confusió d' estàs paraulas que's poden 
considerar en certa manera sinónimas. Refu- 
sar es no voler admetre una cosa, per qualse- 
vol causa; mentres que rebutjar implica des- 
concepte, menyspreu. Se pot refusar sens re- 
butjar', però la idea de re^wig" sempre enclou, 
en mes o en menvs. la de refús. 

RECADER. Missatge, missatger. 

RECADO. Avís, missatge. 

RECAUDACIÓ. Aplega, cullita, recapte. 

RECAUDAR. Recaptar, recullir. 

Recaptar se troba en lo Llibre del Consolat 
de xMar. 

RECENTMENT. De poch, de poch ensa, de 
fresch, d'ara, suara. 

RECEPCIÓ. Rebuda. 

RECIBI. Indicant qu'es pagat un compte o que's 
reb una cosa. Rebut. 

[RECIBIDOR. 



34B DICCIONARI DK BABBRISMKS 

RECIBIDOR. Rebedor. 

«... la porta del fcbedo?- del estudi s'ohrí.» 
RECIBIMENT. Acció y efecte de rebre. Rebuda. 

II Lloch destinat a rebre. Rebedor. 
RECIBIRSE. En olici, facultat o carrera. Passar- 
se fadrí, mestre, batxiller, llicenciat o doctor. 
RECIBO. Albarà de rebuda, ne diu Pere Torra. 
RECIBO (COSA DE)'. Rebedor, cosa rebedora. 
RECIBO (FER). Fer rebuda. 

RECIEN CASAT. Nuvi, casat de poch. 

Us corrent y general. 

RECIEN FET. Fet de poch. fet de poch ensà, 
fet d'ara mateix, fet suara 

RECIENT (COSA). Cosa feta, nada, surtida, etc, 

de poch, de poch ensa. de fresch. 

RECLUTAR. Acordar, assoldar. 

«E mes que sien acordats mil homens de 
peu vltra los ja acordats qui sien tramesos aqui 
e gent a cauall a compliment de D. homens 
compresos los ja assoldejats.» 

( Arx. Mun. Carta dels Concellers al Capità general de la bandera de 
Barcelona. 12 Juliol de 1462.) 

RECODO. Colzada, quan la forma un objecte, 
com una canonada, una pessa de fusta, vidre 
o metall, o una branca d'arbre. || D'un camí, 
d'un edifici. Colzada, reclau. 
Us. Popular. 
RECOLETO. Nom d'una institució de religiosos. 
Recolet. 

«... los Consellers resolgueren comanar 

dita casa (la de Santa Madrona) y fer electio 

[RECOMPONDRE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 349 



pera la guarda delia y del cos sant de la gloriosa 
santa Madrona dels pares recolets franciscos...» 

(Diet. Munt. 25 d'Agost de 161 8.) 

RECOMPONDRE. Adobar. 
RECOMPOSICIÓ. Adob. 
RECONEIXE. Regoneixe. 

«Regonegueren tot lo castell, e trobaren lo 
fornit de moltes vitualles. . .» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«Lo cartell originalment vist y regone- 

gut per los dits Maghs. Concellers manaren a 
mi Joan Soler Ferran notari y scriva racional 
que continuas en lo present dietari la dita 
scriptura.» 

(Diet. Mun. i5 de Desembre de 161 7.) 

«... los dits Sors. consellers ab los promens 
vingueren a la present casa pera veurer y j'ego- 

nexer las cartas que tenia aportadas Benet 

Mercet.» 

( ídem. 7 de Janer de 1623.) 

RECORTES. Retalls. || Retallaments. 
RECREO. Delit, plaher, deport. 

«Lo meu deport es podervos mirar, , 

p vos fugiu ; nom se perqueus ho feu : 
Sius he fallit ni probarmo podeu, 
Mataume tost é nom façau penar.» 

«Mas cert nom cuvt queus hage en res fallit, 
E sabme greu queu mostreu à la gent. 
Car may cerqui sinó vostre delit^ 
Ans cuyt morir com so de vos absent.» 

(Mossèn Leandre Sors.) 

RECTE. Dret. || Dreturer. 
RECTITUT. Dretura. 

Us. Ramon LuU, Obras rimadas. 

[RECUADRO, 



350 DICCIONARI DK BARBRISMES 

RECUADRü. En termes de pintura, esculptura v 
arquitectura. Encasament. 

«E primerament jo dit mestre Jacme Fabrer 
promet de fer lo dit retaula sef^ons la compo- 
sitio de la mostra, e en lo banchal set encasa- 
ments per los set ^oigs com en la mostra no ni 
hage sinó sinch, e en cascun encasament una 
tuba en sos pilars reuestits.» 

(Document de 1499, referent al antich retaule de la parròquia de 
Manacor.) 

REDEDOR. Voltant, entorn. 
REDONDEL. Rotlle. 
REFECTORI. Refctor. 

«En un monestir de homens de orde faeren 
una f^ran festa, e tots lus frares menjaren aquell 
die ensemps a un refeior.» 

( Recull de Kxiïnplis.) 

REFRESCO. Refresch, refrescament. 

La primera forma es corrent avuv dia. 

«E la feu venir als dits cavalers la abadesa. 
E els dixerenli quel comte de Proensa la pre- 
gava que li uenes refrescament . («Pa vi e fruy- 
ta per refrescament», diu mes amunt.)» 

( Historia del Rey d'ilungria.) 

REFUSAR y REBUTJAR. Vejas Tarticle rebutjar 

y RKKUSAR. 

REGALAR. Estrenar, donar estrenas. 

«E per lo gran plaher e alegria quen havem 
volguéreu vos sírenar de algunes coses molt 
milor que al present no podem...» 

(Carta de la Rcyna dona Maria a la filla gran del Comte d' L'rgell, 14 
de Scptembre de 1428. inserta en la obra Don Jaime de Aragón 
ultimo Conde de Urgei.) 

REGANYADENTS (FER O VENIR A). Fer o 
venir alguna cosa a repèl. 

[RÉGIMEN. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 361 

RÉGIMEN. Regiment. 

«No pens que mal sia esdevengut a Scipcio 
car virtuosament ha viscut. A mi es vengut, si 
esdevengut es. Ésser greument torbat per son 
propri dampnatge no es d amich, mas del 
amant si mateix.» 

» En les quals paraules pots conexer que sen- 
tia de la inmortalitat de les animes. 

» Aquesta mateixa oppinio havia haguda lo 
dit Scipio qui tres jorns, abans que moris, dis- 
puta molt sobre 1 bon regiment de la cosa pu- 
blica...» . 

( Bernat Metge. Sompni.) 

«Lo Regiment politich Administració y go- 
vern de la Ciutat de Manresa corre à compte y 
carrech de quatre Il•lustres Concellers...» 

(Magí Canyelles.) 

REGISTRE. En l'accepció de cercar alguna cosa o 
de cerciorarse de lo que hi ha en algun lloch. 
Escorcoll. 

«De continent lo Sr. Peborde mana a Bernat 
de Vilassa batlle de la Selva fer 1 scorcoyl re- 
querit...», llegim en un document de 1333 refe- 
rent a la Selva del Camp. 

REGRESSAR. Tornar, retornar. 

REGULARITAT. Sens que vullàm rebutjar aquest 
vocable, en T accepció referent a cosa llarga en 
extesa o en quantitat, que no té alts ni baixos 
ni es desigual en cap concepte, com, per supo- 
sat, un camí, una encontrada de terra, una 
troca de fil, un partit de blat, diguem: segui- 
desa, com diu lo poble. 

REHENS. Resenas, penyora, penyoras. 

[REHUSAR. 



3^2 DICCIONARI D!-: BARBRISMES 

«... el sarrahi Un dix. queu faria axi com ell 
volia, e trametlin t'esoies...» 

( Bernal Boadcs. Fcyis darmcs de Catalunya.) 

REIIUSAR. Refusar. 

«Ipolit, no re/uses james res que ta enamo- 
rada te done, car re^la comuna es qui es ma- 
jor en dignitat, la primera \•egada que pretén 
amistat deu donar a laltre qui nou deu re- 
fusar.» 

( Johanol ISlariorclI. Tirant lo Blanch.) 

REINTEGRAR. Entegrar. 

Enterrar se diu en lo Llibre del Consolat de 
Mar. 
REJILLA (CADIRAS DE). Cadiras reixadas ne 
diu lo poble quan s'expressa degudament en 
català. 
RELAMPAGUEAR. Llampcgar. 

«Dementre que P^elix anaua per .j. gran bos- 
catge, lampaguaiia, e tronaua e pluuia...» 

(Ramon LuU. Fèlix de les maravelles del mon.) 

RELATO. Com a nom substantiu. Relació. 
RELENTE. L'ayre humit de la nit. Rellentor, 
mullena. 

Rellentor diuhen en alguns pobles de la costa 
de Llevant v en tot Catalunya a lo qu' es lleuge- 
rament mullat se diu rellent y també mullena. 

RELICARL Reliquiari. 

«... per major seguretat sua pres un reli- 
quiari que ab si .portava, en lo que hauia del 
lignum crucis hon lo Fill de la casta donzella 
hauia posades les sues precioses spatles...» 

( .lohanol Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«Lo mateix dia se feu desliberatio y conclu- 
jSio en dit consell se fes un relliquiari per po- 

[RELINXAR LO CAVALL. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 353 



sar en ell las relíquies de sant Sebastià y sant 
Fabia y sia fet de argent y gastat a coneguda 
del magnifichs Concellers.» 

(Diet. iMun. i .>;r de Septembrc de i588.) 

RELINXAR LO CAVALL. Renillar, anillar, re- 
guinar, eguinar. 

«Anillar lo cauall. Binnio, is», diu lo Voca- 
bularius de Nebrija adaptat y publicat per Fra 
Gabriel. Busa. 

«Mentres diu estàs paraulas 

un cavall renilla fort.» 

(Cant popular.) 

RELINCHO. Anillament. Binnitus, us», diu lo 

mateix Fra G. Busa. 
RELLENO. Farcit. || Farciment. 

«Costarà mes \o farciment que'l gall.» 

(Expressió popular.) 

RELLIGAT. Hem vist escrita modernament esta 
paraula com a sinònim de cusit y folrat de lli- 
bres, lo qual es un galicisme imitació de la pa- 
raula «relié». Lligat, se troba escrit en los 
temps millors. 

REiMACHE. Com a substa'ntiu. Reble, reblo. 

REMANENT. Indicant lo que no se n'ha anat, lo 
qu' encara resta, verbigracia, en diners. Ro- 
manent. 

Vejas los exemples del article permaneix. 
«... vull que de present se començ la dita 
obra, e ques prosseguescha segons que entre 
tots sabreu enginyar: e vull que totes les des- 
peses que si faran' se paguen dels vostres bens 
propris mentres basten, e lo romanent soplir 
ho ha la comunitat.» 

(Fra Francesch Eximenis. Tractat del regiment de prínceps.) 

[REMEDIAR. 

23 — BARBRISMES. 



354 DICCIONARI Di; BAKHRISMIiS 

REiMEDIAR. Remcyar. 
Us. Juan (Je Resa. 

«Serà '1 present 
mon ensenyar 
sols remevar 
error publica...» 

(Jaume \<o'\ii. Librc ilc Ics Doncs.) 

REMEN DAR. Adobar, aparellar, apariar. 

REMENDO. Adop. 

Vejas l'article reparació. 

REMIGI. Nom de Sant. Remí. 

REMITIT. Com a partícip. Remes. || Com a carta 
o article de fóra redacció o colaboraci('), que's 
fa posaren un periódich. Comunicat. 

REMOLATJA. Bleda-rave. 

Vejas l'article remolatxa. 
REMOLATXA. Bleda-rave 'n deya un autor en 
1845, y aixis es coneguda en l'Empurdà. 

La planta qu'en castellà "s diu «remolacha», 
en francès «betterave», se sembla, per la fulla, 
a la bleda y al rave per la rel. Las paraulas 11a- 
tinas «beta» (bleda) y «ravus» (determenat to 
del color roig) corresponen bè a las denomina- 
cions catalana y francesa. Del esmentat color 
dèu xenir lo nom al rave. 
REMOLCAR. Tirar. 

Lo Cap. CCLVIII del Llibre del Consolat de 
Mar, tracta de patró que tirarà raig trobat, 
sens \oluntad de mercaders». 
REMOLCn (A). Quan se tracta d'alguna nau. Ti- 
rada per... II Quan, en sentit figurat, se diu 

[RENDICIÓ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 355 



d'una persona o d'un poble que segueix a ulls 
cluchs la voluntad o la doctrina d'altri. A ros- 
segons de... 

RENDICIÓ. De comptes. Retiment. 

« Reíiment de comptes»^ trobem en unas pro- 
posicions de la confraria del barquers novells 
de Barcelona, fetas en 1540. (Arx. Mun.) 

RENYIR. En català se sol admetre esta paraula 
expressant que no's vol tractar mes ab algú; 
però no com a barallarse, rixar o desafíarse. 

REPANTINGAT. Repapat. 

REPARACIÓ, sobre tot tractantse d'objectes ma- 
terials. Adop. II Esmena de danys. 

En lo Llibre del Consolat de Mar hi ha un 
capítol «De adob de nau». 

REFENT (DE). De sopte, soptadament, sop- 
tosament. 

«Jatsia que algun fael Christia no degà, 

e si savi es, ne puxa morir soptat, (per ço com 
tostemps, pensant que la mort li es prop, deu 
esperar aquella, no solament cascuna hora, 
mas cascun moment), emperò pus entens que 
la mia sia estada soptosa, diret a la raho per 
que es estada aytal.» 

( Bernat Metge. Sompni.) 

Vejas, també, l'article mort. 
REPOSTER. Reboster. 

«... si que nos hoim dirdepuys a son rebos- 
ter qui hauia nom Gil, e foy puys frare del es- 
pital...» 

(Jaume primer. Crònica.) 

RÉPROBO. Reprobat. 

«La ciutat del diable, qui es tot lo cors dels 

[REPROTXE. 



35t") DICCIONARI DK liARBHISMKS 

reproiiats. en la qual es rey lo diable», llegim 
en lo Tractat de regiment dels princeps. de 
Fra Francesch Eximenis. 

REPROTXE. Reny. 

REQUADRO. Vcjas rkcuadro. 

REQUEREIX. Requcr. 

«Ans he pahor que mon parlar no cumpla 
En publicar part de sa justa fama 
Tal com requer y 'Is mèrits seus la atracen.» 

( Ausias March.) 

REQUIEBRO. Floreta, amoreta. 

RESBALADÍS. Lliscós, relliscós, llcnegós. 

RESBALAR. Lliscar, relliscar, llenegar. 

RESBALÓN. Relliscada. 

RESCOLDO. Caliu. 

RESÍ DUOS. Romanallas, deixas, deixallas. 

«Na Renart mes vol e ama que lo leo sia 
rey, per ço com viu de les romanalles que ro- 
majíeii al leo com ha menjat en la cassa que ha 
presa, que no fa per la noblesa del leo.» 

( Ramon LuU. Ftlix de les maravcilcs del mon.) 

RESINA. Rehina. 
RESMA de paper. Rayma. 

«ítem per una rayma de paper, xij. sous.» 

( Arx. Mun. Llibre de comptes del monestir de Montalegrc, de i5o3 

a 1531. 1 

«ítem que la confraria haya de donar los 
samps missas y bassarolas a raho vint y sine 
sous per rayma als confrares y confraressas de 
dita confraria.» 

(Disposicions de la confraria dels llibreters, any 1623. Arx. Mun.) 

Rayma 's diu encara entre paperayres. 

[RESPALDO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 367 

RESPALDO. Espatller, respatUcr. 

RESPIRACIÓ. Respir. 

RESPIRO. Usat com a nom. Respir. 

RESSABI. Regust. || Deix. || Resquicias. 

RESSONÀNCIA. Ressò, sonada, crit. 

RESTANYAR. Estanyar, estroncar. 

Estanyar se troba en lo Llibre del Consolat 
de Mar, y, tant aquesta expressió com la d'es- 
íroncar, las usa'l poble d'avuy dia. 

RESTO. Com a substantiu. Restant. 

RESTOS. Referintse a éssers humans. Despiillas. 
II Tractantse d'irracionals o de cosas inanima- 
das. Despullas, desferras. 

RESTRINGIR. Estrenye, restrenye. 

RET. En lo sentit de teixit clar d'un sol ordre de 
fil. Filat. II Aparell de cassar. Telas. || Apa- 
rell de pesca. Eixarcia. || Cobertura que ho- 
mes y dònas duyan abans en lo cap, penjant 
per darrera. Gandalla. 

«Pescaue ah Jïlais d' aur: les taules dels pa- 
laus seus en que menjaua eren totes de vori: 
tenie torres e cambres molt belles e riques, e 
fetes e grans marauelles.» 

(Recull de Eximplis.) 

«Si vesseu los ingenis, y los aparells que los 
pescadors de assi tenen pera pendre lo peix, y 
de quantes maneres lo prenen, y que varietats 
de nom de eixarcies tenen, espantarvoshiheu : 
tenen primerament una eixarcia à qui dien 
ells la broxina, que es la reina de totes les 
exarcies la qual te mil y doscentes brases de 

[RETAGUARDIA. 



358 DICCIONARI DE BARBRISMKS 

llargària, es tan caudalosa esta exarcia que en 
nostres dies abrassà, y tragué de un vol pasa- 
des mil paneres de peix, y te cada panere fins 
à sis robes de peix poch mes ó menys: tenen 
bolichs, cintes, tirones. rebordes, soltes, cara- 
sons. tirs sabogals pera l'estany: tirs sabogals 
pera'l riu, tonaires, palangres pera reig, pa- 
langres pera anguiles, boleches. arsinals, rails, 
reixagues. pontenes, bertols. anguileres, nan- 
ses, camallochs, morbells. cepieres. ventoles. 
zalabres, manegues esterionals, ab tots aques- 
tos se pren en la mar. en los estan\s x' en lo 

riu.» 

(Mossèn Cristòfol Dcspuig. Col-loquis de la insigne ciulat de Tor- 
tosa.) 

RETAGUARDIA. Reguarda. rcratíuarda. re- 

rassaga, retraguarda. 

«Al capità general 
que totes mes forces guarda 
mostrau vos li parcial, 
y posali reraguarda....» 

(Cancionero llaniado Flor de Enamorades.) 

«La filera que va junt al Capità se diu van- 
guarda. v la ultima se diu reiraguarda.» 

(nomingo de Moradell. l'reiudis .Militars.) 

RETAHILA. Carrandella. tirallonga. 

RETAR. Reptar. 

RETRATO. Imatge, efigie. 

RETRETE. Com a lloch o estada d'una casa. Re- 
tret. II Com a apartament hont se van a expe- 
lir los inmundicias del cos. Bassa, comuna, 
privada, secreta. 

Per la primera accepció, xejas l'exemple del 
article lh'sco. 

[RETROCEDIR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 369 



«Emprestaume aquelles (armes) qui stan 
en lo petit retret de la vostra cambra.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

RETROCEDIR. Recular. 

RETXASSAR. Rebotre i Esquivar. 1| Rebu- 
jar. rebutjar. | Refusar. 

RETXASO (DE). De rebot. 

REVISTA. En l' accepció militar. Mostra. 

«Que los ballesters dels mantellets degen fer 
mostra en poder den Johan Genestar lur ca- 
pità.» 

(Pregons de l'antiga Cúria de la governació de Mallorca. 1386.) 

REYNE. Regne, realme. 
RIBETEJAR. Enribetar. 
RICARDO. Nom propri d'home. Ricart. 

RIEGO. Regadiu, rech. 

L'us de la primera forma es popular. 
Jaume Roig. en lo Llibre de les Dones, diu 
de Valencià: 

«Terra ameníssima. 
tota de rech.» 

RIEXDAS. Regnas. 

«A cavayl es donat fre, e a les mans del ca- 
vayler son donades regnes a significança que 
cavayier per lo fre reffVen la boca de parlar fet- 
ges paraules e falses: e reffren les mans que no 
do tant que haie a guerrer, ni sia tant ardit que 
de son ardiment git sen}' | e per les regnes en- 
tena que eyl se leix menar vers qual part lorde 
de cavavieria lo vuyia aemprar ni trametre.» 

(Ramon Lull. Libre del orde de cavayleria.) 

«Respos lo Duc: A mi no plau aleujar me 
prop de vos, ans men ire en altre loch aleujar. 

[RÍGIT. 



360 DICCIONARI DE BARBRISMES 

Ferho poi'cu. dix Tirant, però lo que \ous de- 
hia ho fehia per gentilesa conexent queu me- 
rexeu. L) duch noi volgué escoltar, sinó que 
gira les j-cf^nes al cauall sens dir res a negu dels 
altres.» 

( JoharKU MariorclI. 'rirani lo lílanch.) 

RÍGIT. Tes. értich. 

RINXO. ) Abduas tormas semblan ésser corrup- 
RINXOL j telas del nom castellà «rizo». Caragol 
o rull de cabells. 

RINYA. En lo sentit de termenar las relacions ab 
algú a causa d\\starne ofès. Renyina. || En 
l'accepció de maltractarse de paraula u obra. 
Baralla, rixa. 

«Reuyi)ias d'enamorats, són íinesas del 
amor.» 

(T'opular.) 

«Del diner naixen los plevts injusts, las con- 
troversias, las rixas. los enganvs. v las calum- 
nias.» 

! Llibre (Jc drets y tributs de la Generalitat de Catalunya.') 

En lo parer que donaren als Consellers uns 
advocats respecte a certas cridas manadas pu- 
blicar pèl llochtinent, se diu «que la causa im- 
pulsiva de ferlas es stada haverse succehit en 
la present ciutat molt grans bregas y rixas en- 
tre los ciutedans y los soldats». 

(I)iet. Mun. 3 de Septembre de 1632.) 

RISSA (LA). Lo riurer. 
RISSAT. Rullat, crespat. 

«Cabell riillai»^ diu Pere Torra. 
RISSOTADA. Riallada. 
RISSUENYO. Rialler. 

[ROBO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 361 



ROBO. Furt, robatori, roberia. 

Us. La darrera d'aquestas íbrmas la du Joan 
de Resa. 

En lo Vocabularius de Nebrija, publicat per 
Fra Gabriel Busa, se troban las següents ex- 
pressions: 

» Roberia de armats. 

» Roberia del sagrat. 

» Roberia de la cosa publica. 

»Roberia de enemichs. 

«... aquesta almoyna que aci se fa, de robe- 
ria e de mal just son los diners de ques fa.» 

(Recull de Eximplis.) 

ROCÍO. Rosada, ros. 

«Un compte tenia muller molt delicada, la 
qual desdenvaua de lauarse les mans en totes 
aygues, ans enuiava quescun die sos homens 
a cullir laygue ros del mati ab ques lauas les 
mans e la cara...» 

(Recull de Eximplis.) 

RODATGE. Conjunt de rodas. Rodàm. 
RODEJAR. Bogir, voltar. 

Bogir se diu encara de serrar fusta, metall, 
etc, en linyas corvas. Lo bógit volta. 
RODELA. Rodella. 

« A de tenir son patge de rodella lo qual li ha 
de anar devant per sinch a sis passos, y li ha 
de aportar morrió, rodella y gineta...» 

(Domingo Moradell. Preludis militars.) 

RODILLA. Genoll. 

«Labat Arseni, quescun dissabte als vespres 
meties en oració ab los genols en terra, tro que 
en altre die següent li dona lo sol en los huUs; 
e totes les altres nits vetlaua tro ques feya lalba, 

[RODILLERAS. 



302 DICCIONARI DK BARBRISMKS 

e ladonchs dcva a la son: Vine, servidor mal- 
uat, e asseyes. e dormia un poch, e tentost se 
leuaua.» 

( Recull ilc Kxiïnplis.) 

RODILLERAS. GcnoIIcras. 

RODILLO. Roleu. 

RODIOS. Naturals de Rodas. Rodians. 

«Aquesta ciutat edifica Citrops rev de Athe- 
nes, e deuallaren ne los Rodians de Jafeth, terç 
fill de Noe, segons que diu Papies.» 

( Fra Francesch Eximenis. Tractat del regiment de prínceps.) 

RODRIGO. Nom de Sant. Roderich. 

«Mas com nostro Senyor permet aquella 
vinguda dalarbs e sarrains per punir greument 
a Spanya per los grans peccats dels spanvols, e 
dels goths, e de lur rey Roderich. e del rev Vi- 
tisa, axi vol queu succehis...» 

( Bernal Boades. Feyls darmes de Catalunva.) 

«El rey Roderich sen fusque, que pus nosen 
va veure.» 

(Ibídem.) 

ROGATIVA. Prcguera. pregaria. 

«Ara poriam dir^com se poria fer, que ço no 
sentis lo senyor rey. puix axi manifestament 
aquella setmana se faes preguera daquest fevt 
en manas hom dejunar?*» 

( Muntaner. Crònica, cap. V.) 

«En est dia los Magchs. concellers foren a la 
professo de pregaries.» 

( niet. .Munt. 8 Janer de 1613.) 

ROMERIA. Romiatge, peregrinació. || Quan se 
diu de la festa anyal d'un santuari. Aplech. 

RON. Rom. 

ROSSAR. Fregar. || Quan se planxa roba. Soca- 
rrar, socarrimar. 

[ROSSARSE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 363 



ROSSARSE. Vejas colzejarse. 
ROTACIÓ. Rodament. 

En lü Tractat d'Astrologia de Pere Gilbert y 
Dalmau Planes, se parla «del rodament de la 
spera (esfera). 

ROTLLO. Rotlle, rodona. 

«E stant en aquestes rahons entra lo Empe- 
rador per la cambra, e veulos que stauhen en 
un rotle fet.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

La segona de las duas formas es corrent en 
lo llenguatge usual. 

RÒTUL. Rètol. 

ROTUNDAMENT. Rodonament, en rodó. 

Sol usarse ab verbs com dir, assegurar. 
Rl'BRICA. Sens voler dir que aquesta paraula no 
sia catalana en l'accepció del ratllat distintiu 
que cada hu posa sota la seva ferma, hi ha'l 
nom sotssignatura, mes caracteristich. 

«... de la qual cloenda e sotssignatura sur la 
cautela per la qual lo clauari a les personas qui 
venen y aporten forments per la dita Ciutat.» 

( Del document que s'esmenta en l'article vinent.) 

RUBRICAR. Sotssignar. 

«ítem te carrech lo dit scriva de cloure y 
sotssignar tots los comptes de compres de for- 
ments se fan a obs y per provissio dels poblats 
en la present ciutat.» 

( Arx. Mun. Diversorum primus, l'ol. i girat. Any. i53i.) 

RUDO. Rude. 

«Lexa aitals interrogations a homens illite- 
rats, rudes e no savis.» 

( Bernat Metge. Sompni.) 

[RUEDO. 



364 DICCIONARI DE BARBRISMES 

Rl'EDO. Com a nom substantiu. Volt. no com 
acció, sinó com a superíície, voltant, entorn. 
II Tamany d'una cosa rodona. 
RIFOL. Tractantse d" un dia mòlt núvol. Brufol. 

RUIBARBO. Ruibarbre, riubarber. 

«Senvor. dix Fèlix. r< per qual virtud lo inii- 
barbre. qui es calt e sech, es bo a la calor e a la 
sequetat del fetge?» 

(Ramon Lull. Fèlix de Ics maravcllcs del mon.) 

Riubarber. diu Fra G. Busa. 
«Riubarber. val la lliura...» 

(Tarifa dels preus de les teles y ctc. que entran en lo Principat de Ca- 
talunya. 1671.) 

RUIDO. Remor, soroll, brugit. fressa. 

«Lo Duch e la Duquesa qui sabien en aquest 
fet, com sentiren lo remor tan gran pensaren 
que Tirant era stat sentit.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«... jo ab mi mateix tinch probat que 

sense fer tant brugit se pot saber lo que convé 
per' al fer negocis » 

(Mossèn Cristòfol Despuig. Col-loquis de la insigne ciutat de Tor- 
tosa.) 

RUMIAR. Quan no's diu del meditar mòlt una 
cosa: sinó del mastegar segona vegada'l men- 
jar. Remugar. 

RUMOR. Ramor o remor, brugit. || Corre '1 re- 
mor. Corre la veu. 

«Com los qui stauen en la muralla de la ciu- 
tat hoiren lo gran remor de bombardes, e de 
trompetes, e de crits devers lo port, e veren 
tantes lums, stigueren ne molt admirats, car 
paria que tot lo poder del mon fos alli.» 

( .Marti Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

[RUPTURA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 366 

«Com mes xica es la nou, 
mes ramor mou.» 

(Aforisme popular.) 

RUPTURA. Rompiment, trencament. 

En lo dietari municipal de Barcelona, se par- 
la moltas vegadas de «rompiment de constitu- 
cions.» , 
RÚSTICH. Rústech. 



>t^M^V<>4<>^>'^^H<>k><OK>XM<>k><^V< 



s 



S. No's diu ÉssE, sinó es. 

çiSABES? Pregunta que se sent mòlt en la costa de 

Llevant. ^Saps? 
SABÍ. Savi. 

«Aquest maestre era molt saiti en la scien- 

cia de philosophia...» 

(Ramon Lull. Libre de les maravelles del mon.) 

SABIDURIA. Saviesa. 

«En nom de Deu tens comensar 
totes las cosas que vols far. 
Entre les gents lo poch parlar 
es sa\iesa.» 

(Fra Entelm Turmeda.) 

«... per sa saiiiesa vol Deus que aquells ho- 
mens sien pus sauis qui mes amen e.conexen 
Deu.» 

( Ramon Lull. Libre de les maravelles del mon.) 

«Sauiesa se pot aconseguir per cinch coses: 
la primera per special oració: la segona per 
propi studi : la terça per magistral informació: 

[SABOREJAR. 

24 — BAKBRISMES. 



370 DICCIONARI DE BARBRISMES 

la quarta per liberal declaració: la cinquena 
per continua nef;acio.» 

( Jt>hanot Mariorcll. Ti'rani lo Blanch. 

SABOREJAR. Assaborir. 

SABÜYA. / ^ , 

SABOYART. S Savoycnch. 

«Per ço provehim statuim é ordenam: que 
algun dels Alamanys.5'a;''0_)"enc7zò•,é altres», etc. 

(Provisió Real de Anfós V d'Aragó.) 

SABRÓS. Saborós, gustós. 

«Lo Emperador nos podia detenir de riure 
de les rahons saboroses que hohia dir a Plaer- 
demauida.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

SACATAPOS. Barrina de treure taps. 

SACIAT. Assaciat, sadoll. 

S.VCIETAT. Assaciament. assadollameiit, 

«Aqui no temem enemichs. ne misèries, ne 
perills, ne angusties, ne neguns afanys: aqui 
som en lum inestimable ab companya reuerent, 
ab plen sadollanioií. ab entegra consciència ab 
pures amors, ab festa recreant, ab seguretat 
reposant e ab compliment de tots bens.» 

(Fra Francesch Eximeni.s. Tractat del regiment de prínceps.) 

SACUDIDA. Batzej^ada. [[ Sotragada. || Hstira- 

gassada. 1; Espolsada, ij Sachsada. 
SACUDIR. Sachsejar. |1 Espolsar. || Assarro- 

nar. 
SAETa. Sageta o satgeta. 

«Lo gran Deu vos ha retreta 
de tota perdició, 
ferintvos ab la sageta 
de vera contricció. 

[SAFARRANXO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 37 1 



E con vos hagué nafrada, 
conegués molt clarament 
quant estàveu apartada 
de Jesús omnipotent. 

(Goigs de Santa Maria Magdalena, trets tiel Cançoner de Çaragoça, 
publicats per D. Antoni Bulbena.) 

SAFARRANXO. Donar armas en coberta. 

Us. Diccionari de Labernia. 
SAFREIG. Safareig. 

«... e de alli exia vin blanch molt fi e espe- 
cial, e aquell vi daue en un safareig de vidre 
crestalli.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

SAGÀS. Astut, y, en to familiar e irónich, aixerit. 

SAGRANTANA. Sargantana. 

SALIDA. Eixida, surtida. 

SALITRE. Salpetra. salnitre. 

«La pólvora per dit concell fou delliberat 
fossen CC quintars però no sen troba en tota la 
terra sinó materials fins en C.XXXV quintars 
o entorn e foren tremesos los materials ço es sal 
petra e solïre qui foren dits C.XXXV quintars.» 

( Diet. Mun. 2 de Septembre de 1487.) 

SALÓ. En castellà «salón» vol dir gran sala, al 
revés de saló català. Sala xica. 

SALOMÓ. Com a nom propri. Salamó. 

«E quant la regina Sibila, qui fon appellada 
Nichola Sibila, vench de orient en Iherusalem ■ 
per hoyr la saviesa de Salamo e entra en lo 
temple a orar, ofFeri aquells .xxx. diners.» 

( Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 

SALOMÒNICA (COLUMNA). Colona entor- 
xada. 

[SALPICAT. 



372 DICCIONARI DE BARBRISMES 

E7iíor.\ada'n diu Onofre Pou en son The- 
saurus. 
SALPICAT. Esquitxat. 
SALUDO (LO). La salut. 

«Fèlix e la fembra saludaren Blanquerna, e 
Blanquerna agradablement los reté \urssaluís.» 

( Kamon Lull. l'clix de Ics maravcllcs del mon.) 

«Com la Infanta fou prop del Rey, feuli una 
petita reverencia de genoll: e lo Rev abaxa lo 
cap, retentli les saluis.» 

( Johanot iMarlorell. Tirant lo Blanch.) 

«... entra (lo Duch de Sabova) ab la carrossa 
del virrey y en companyia de aquell estant los 
senyors consellers en la dita llotja de la marab 
ses gramalles mirant com entrava v des de la 
carrossa tingué lo cap fora y feu una gran salut 
als sentors consellers.» 

( Dict. Mun. Dimars 4 de Juny de 1613.) 

SALVA D'APLALSOS. Esclat de picaments de 

mans o de aplaudiments. 
SALVA (FER) Fer gala, galejar. 

«Si tira per gala apuntarà en alt, perquè 
dexa manera no dan\arà als qui estan de- 
uant...» 

(Domingo de Moradell. Preludis Militars.) 

SALVADERA. Polsera, sorrera. 

Magi Canyelles, en la seva obra sobre la ciu- 
tat de Manresa, diu qu'en l'aula del Consistori 
hi havia, entre altras cosas, «dos tinters, pol- 
sera, ostiera y campaneta.» 

SALVAGUARDIA. Salvaguarda. 

«... e revücam qualsevulla sali>agiiardas^ so- 
breceiments, o altres qualsevulla guiatge^,..» 

(Sentencia arbitral de Guadalupe. 

[SALVOCONDUCTO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 373 

SALVOCONDUCTO. Salconduyt, guiatge. 

«Partiren dos grans cauallers moros del cas- 
tell Dalimburch: los quals trametia lo rey de 
Canària a la ciutat de Varoych per embaxadas 
del rey de Anglaterra. E ans de lur partida tra- 
meteren un trompeta a la ciutat per demanar 
salconduj't.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

SAN. Sant. 

Moltas personas hi ha que pensantse parlar 
polit pronuncian: «san Andreu, san Antoni», 
esent aixis qu' en aquests y altres noms que co- 
mensan en vocal la t de Sant hi ha de sonar cla- 
rament com formanthi sílaba. 

SANAS. Vejas senas. 

SAnDALO. Nom d'arbre. Sandàl. 

Hem sentit aplicar esta paraula a serraduras 
del esmentat vegetal que havian de servir pera 
dar colora un'altra fusta. 

SANGRADOR. Sagnador, diu lo Vocabularius de 
Nebrija publicat per Fra Gabriel Busa. 

SANGRAR. Sangnar. 

SANGRENT. Sangnant, sanguinós, sangonós. 

«E James fou feta en Grècia batalla tan san- 
gonosa com aquesta.» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

SANGRIA. Sagnia. 

«... que tenia unflat lo brasde una. sagnia que 
se li era feta al us de Castella ab ballestilla.» 

(Diet. Mun., dia 19 de Maig de 161 2.) 

SANGUINOLENT. Sangós, sangonós. 

«Quant Jacob viu les vestedures de Josephaxi 

[SANJA. 



374 DICCIONARI DE BARBRISMES 

sangonoses, feu sobre elles gran dol e dix: les 
bèsties males han menjat lo meu fill Joseph.» 

(Mossèn (juillcm Serra. Gènesi de scriptura.) 

SANJA. Vall en l'accepcií') masculina v. també, 
fossat. 

SANJAR una dificultat. Resoldre. 

SANTIAGO. Lo Sant. Sant Jaume. |1 L'home qui 
porta'l nom d'ell. Jaume. 

En lo Dietari Municipal de Barcelona, jor- 
nada de iG d'Octubre de i6i5. descrivintse 1' 
enterro del virrey Marqués d'Almazan, se diu 
que «lo cos aportaven alt al coll molts comana- 
dors del hàbit de Sí. Jaume». 

SANTIAMENT (EN UN). En un tancar y obrir 
d'ulls, en un badall de grill. 

SANT Y SENYA. Com a expressió militar. Nom. 
En lo Diet. Mun., jornada de dilluns 8 d' 
Abril se troba un incident hont se parla de 
donar V pendre'l )iO)n en aquest sentit. 

SAPO. Calapat. galipau. 

«... en lo vespre descubriren la sepultura per 
pendre e furtar la dita boça e veeren dos grans 
çAPOs o calapeis...» 

( Recul! de Eximplis.) 

Per mes qu'en lo transcrit exemple se troban 
las paraulas çapos y calapets com a sinònimas, 
crevem que la primera no es catalana. 
SARAMPIÓ. Xarrampió. 

SARDO. Sart, sardesch. 

«Ítem dos matalafs de canamas sotils la hu 
blanch e laltre blau de lana comuna sardesca.» 

(Any 1496. Noiularum 5.í, fol. 6 girat. Arx. ,Mun.) 

[SARGENTO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 376 

SARGENTO. Sarjant. 

SARRACEXO. Sarrahí. 

«Encara resta quet diga... que creen los sa- 
rahins sobre la dita inmortalitat. e los dits e 
auctoritats que han.» 

(Bernat .Metge. Sompni.) 

SARRACINA. Bullanga. daltabaix, xarimaxa- 
rama. 

SASTRINYOLI. Sartrinyol. sastrinyol. 

«... serà vna magnifica festa segons laparell 
que hom ne veu fer que nonch ha sartre ne 
sartrinyol que la sua casa no sia plena de 
draps de brocats e de sedes...» 

(Miguel Dez Pla, Missatger de Barcelona en N'apois. Arx. Mun. Car- 
tas corns, origs. 1462, fól. 40.) 

SATURAT. Sadoll. 

SATURNO. Nom mitològich. Saturn. 

«Segonament, hauia aquí (à Tesalia) ymatge 
de Saturn rey de Itàlia per tal quant ell troba 
primerament de anar per mar ab vela e primer 
mes aqui sement de forment. E per tal quant 
aquest fugi a son fill. quis apellaua Jupiter», 
etc. 

(Fra Francesch Eximcnis. Tractat de regiment de prínceps.) 

SAYÓ. Saig. 

SECUESTRAR. Segrestar. 
Us. Popular. 

«E mes avant lo dit governador secresta e 
empara tots e sengles bens axi mobles com in- 
mobles, axi deutes com censes e altres qualse- 
vol que los dits converses e juheus haien dins 
la ciutat e ylla...» 

(.-Vrxiu de la Gobernaciò del Regne de Mallorca. .\ny 1392.) 

SECH (VI). Vi aixiit. 

[SEDE (SANTA). 



376 DICCIONARI DE BARBRISMES 

SEDE (SANTA). Santa Seu hem vist que deyan 
los Concellers de Barcelona en un acte de jura- 
ment al Inquisidor. 

SEDENT. Assedegat. 

SEGORBE. Nom geogràfich. Segorb. 

SEGURO marítim, sobre la vida, per foch. etc. 
Seguretat, asscguransa. 

«Ordenaren los honorables Concellers e Pro- 
mens de la ciutat, que com en temps pas- 
sats sien stades fetes Ordi nacions sobre les se- 
guretats marítimes e mercantivols quís fan so- 
bre rischs e prills de navilis, robes, cambis, 
mercaderies e havers...» 

(Ordinacions Municipals de Barcelona. Any 1458.) 

SELLAR. Segellar. 

SELLER. Quan no's vol expressar lo qui fa sellas, 
sinó'l Iloch hont se guarda '1 vi. Celler. 

SELLO. Lo motllo de segellar. Segell.- 1| Lo de co- 
rreus. Franch, franqueig. |1 Temps de verb. 
Segello. 

f^T-^'^, . ^T * Setmana, perquè deriva de set. 
SENMANA. \ 1 r T 

«Que alguna persona del terme de Alunchada 
no gos regar de la avgua del Rech Comdal sinó 
lo dijous de cascuna setmana.» 

(Arx. Mun. — Reg. de « Provissions y comissions», anys 1441 à 1446, 
fól. 54 girat.) 

SENÀS. Senar. 

Sena?' cosa no doblada. Simplex, icis, diu 
Fra G. Busa. 
SENASSOS. Senars. 

[SENDAS. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 377 

«... penciras ço que trobaràs en son endret de 
la equació sanar e guardarlas a part.» 

Pere Gilbcrt y Dalmau Planes. Tractat d'. astrologia.) 

SENDAS. En sentit de cada una de las duas, tres, 
quatre o mes. Sengles. 

«...y arribats que foren (los Concellers)en ca- 
sa del... Ex."^ senyor lochtinent trobaren que 
aquell estave malalt en lo llit y en ésser arribats 
allí mana que dits Sors. Concellers se assenta- 
sen ab (en) sengles cadires que estauen alli 
aparellades...» 

(Dict.'Mun. 28 (Ic Janerde 1614.) 

SENDER. Viarany. 

SENDOS. Vejas sendas. 

SENO. Lo dins del pit. Si. || La part de fora del 
mateix. Si, sina, pitrera. || Lo d'Abraham. Si. 
«No comporteu donchs, infinit, piedòs, al- 
gun sperit inmunde a la mia anima vostre se 
acoste, lo qual a las vostres sagrades mans que 
l'han feta tornaria comano e humilment la 
vostra magestat suplique als vostres sancts àn- 
gels que al repòs del si de Abraham la guien 
é portaré alegre embaxada als sants patriar- 
chas.» 

( Mossèn Joan Roiç de Corella. Vida de Sancta Anna.) 

«Labat Arceni contínuament tota la sua vida 
treballaua de la sua persona per no estar ociós 
e portaua un drap en lo si per exugarse les la- 
gremes que dels uyls li exien, car contínua- 
ment ploraua per gran contriccio e devoció...» 

(Recull de Eximplis.) 

SENSAT. Assenat, de seny, entenimeníat. 

Us. de la primera forma. Ramon LuU. Obras 
rimadas. 

[SENSATES. 



378 DICCIONARI Dl-: BAHBRISMES 

«Dels articles, oh tu, fill meu, 
creuràs lo que la Iglesia creu. 
y si no basta lo seny teu. 
la fe hi baste.» 

( FraEntcIm Turnicda.i 

«Qui inólt abrassa y poch estrenv 
es home de poch seíi}'.» 

( Màxima popular.) 

SENSATES. Seny. 

SENSE. A n'aquesta preposici<') hi sobra la e da- 
rrera. Sens. 

S E N TA R S E. Asseiires , assentarse . seures, 
siure. 

Populars totas las quatre formas en divers 
endrets de Catalunya. 

«E com lo senvor rèv e tuvt hai^ren men- 
jat en lo palau reyal. fo fet un seti molt rich e 
honrrat al sen\•or rey e als arquebisbes. a\i ab 
ell com sigueren a la taula. E lo senvor rev. ab 
la corona en la testa, axi com avia segut a la tau- 
la, e ab lo pom a la ma dreta e ab la verga a la 
ma sinistre, llevas de la taula e vench siure al 
dit seti el dit palau: eals seus peus entorn dell 
segren nobles e cavallers e nosaltres ciutadans.» 

(Ramon Muntaner. Crònica.) 

«Asseuresa. taula», diu lo Vocabularius arre- 
glat per fra G. Busa. 

SENTIR, en l'accepció de planyes de que succehes- 
ca o haja de succehir alguna cosa. Móltas ve- 
gadas estarà millor dolre o saber greu. 

SENTIT (BONj. En l' accepció d'entegretat y bo- 
nesa en lo judicar. Seny. bon seny. 

Aixi entén la paraula seny lo poble y aixi 
figura en lo Dictionarium de Pere Torra. 

[SENYALAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 379 



SENYALAR. Assenyalar. || Signar. 
SENYOR. / ,, 

_„^,^,^„ . All SENYOR, MI SENYORA. 

SENYORA. ) 

Expressions introduhidas del castellà, des 
del segle xvii, com a tractament de respecte. 
Mon senyor, ma senyora. 

Véjanse las Cobles de la Ballesta, de las que 
hi ha mostra en l'article blanch, blanco. Alli 
's troba la expressió ma senyora. 
SENYORIO. Com a qualitat. Senyoria. || Com a 
colectivitat. Senyoralla. 

«Lemperador mana que los presoners fos- 
sen servits ab gran honor ^• molt reuerits: per 
be que fossen irffels eren homens de gran dig- 
nitat e sejiyoria.» 

(Marti Joan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

«Senyora, certament ell no te Senyoria, sinó 
un castell que se anomena Bles.» 

( Historia del esforçat cavaller Partinobles. 

SÈPTIM. Setè. 

SEPULTURER. Fosser. enterra-morts. 

SEQUEDAT. Sequetat, secor. 

Vejas l'article astrónomo, hont se troba la 
paraula seccor. 

SEQÜESTRAR. Secrestar. segrestar. 

«Semblantment procuraran saber si alguna 
o algunas persones hauran tret... forments y 
altres grans sens orde y si continuan rebent in- 
formatio de tot lo qual originalment aportaran 
en dit nostre oíTici v secresiara los que trobarà 
se embarcan sens licentia.» 

(Arx. Mun. Document insert en lo vol. de! Dietari, corresponent al i 6) 
de Desembre de 1622.) 

[SÈQUIA. 



380 DICCIONARI DE BARBRISMES 

SÈQUIA. Seca. aixut. sccor. 

SEQUILLOS. Ja que anomenar aixi unas pastas 
un xich aixutas diferentas dels secalls es caste- 
llanisme ^no podria dirsen secallons? 

SÈRIE. Sort, flota. 

«ítem unajloía de darts tots podrits.» 

(Any 1486. Notulariim 5. i-, Ibi. 2 girai. .\rx. Mun.) 

SERIO. Seriós, formal, [j Important. || Serè. 

II Sencer de caràcter. || Devalimcnt. |{ Home 
que no riu. 

«... axi com aquestes coses e altres en la dita 
vostra letra responsiua son vistes alTermar e 
contenir seriosament.» 

(Arx. .Mun. Cartas otimunas. 31 lie .Maig de 1404.) 

SERMONER. Sermonador, predicador. 

«Com haf^ueren dit lo euangeli lo scrniona- 
dor puja a la trona, e feu un solemne sermó 
preycant de \icis e de virtuts.» 

(Johanol Mariorcll. Tirant lo Blanch.) 

SERRIN. Serraduras. 

SERVICI. Aquesta paraula, qu'hem xist usada en 
escrits ben antichs y que no deixem de creure 
ben catalana, nos apar que a\uy s'ha tornat a 
posar en us per la semblansa que té ab la cas- 
tellana «Servicio». Crevèm preferible dir ser- 
vey. 

SESGO. Viaix. || Sentit li^urat. Jahcnt,jayent. 

«Respos lo íill del re\' e dix que una x'Cgada 
sdeuench que .j. maestre gita per una finestra 
una neula, la qual en biax se moch tota hora 
tro a la terra.» 

( Ramon Lull. I•'clix de Ics maravclles del mon.) 

[SÉSSAMO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 381 

SÉSSAMO, Llavor de la que se'n trau oli. Sisàm. 

SESSIÓ. Sentada. 

SESSUT. Assenat, assentat, aciençat. 

«L'orat per la pena es assenat.» 

(Aforisme.) 

SEXT. Sisè. 

«Lo sisé^ no fornicaràs», diu la Doctrina 
Cristiana. 
SIESTA (FER DORMIR LA). Fer migdiada. 
SIGAN. Temps del verb ésser. Sian. 
SIGLE. Segle. 

SIGNIFICACIÓ. Significansa, significat. 
Us. Popular en totas duas formas. 

«E en en signijicança de caritat (lo cavay- 
ler) deu besar lescuder e donarli quexada,perço 
que sia membrat de so que promet e del gran 
carrech a que sobliga, et de la gran honor que 
pren per lorde de cavayleria.» 

(Ramon Lull. Librç liel orde de Cavayleria.) 

«E com foren tuyts asseguts, En Romaset 
jutgiar canta altes veus un serventesch davant 
lo senyor rey novell, quel senyor infant En 
Pere hach feyt a honor del dit senyor rey: e la 
sentencia del dit serventesch era aytal, quel dit 
senyor infant li dix en aquell, que significava 
la corona, lo pom e la verga, e segons la signi- 
Jicança. lo senyor re}' que havia de fer.» 

( Ramon untaner. Crònica.) 

SIGNO. Signe. 

«... pendras ço que trobaràs en son endret 
dels graus eguals d aquell signe...» 

i Pere üilbert y Dalmau Planes. Tractat d'Astrologia.) 

SIGUIN. Temps del verb ésser. Sian. 

[SILA. 



382 DICCIONARI 1)1-; BARBRISMES 

SILA. Forma popular del nom Cecília. Cila. 
SIL A BARI. .Vbeccrolas. 

\'ejas l'article abiíció. 
SILENCI. Callament. 

SILVESTRE. Quan no expressa nom de Sant. 
Boscà, selvatge. 

SILLA. Com a arreu de cavall. Sella. 

«... si donchs no sabrà fer una sella de cauall 
e altra de mula de ban^a negra», se llegeix en 
un document del segle xv del Arx. Mun. 
SILLER. Seller. Perquè ve de sella. 

En l'Arx. Mun. se troban documents en que 
's parla del ofici de sellers v arnesers. 

SILLERIA. Joch de cadiras. 

L's. Popular a Barcelona. 

SILLÓ. Cadira de brassos. 1| Selló dels cavalls 
de carro. 

SÍ.MIL. Semblansa. 

« Aquesta semblança dix Fèlix a Blanquerna 
per ço que Blanquerna li prouas encarnació, e 
que Fèlix daqui auant no poguescaher en temp- 
tació de fe, car molt es temptació greu e perillo- 
sa. Après esta semblança, Fèlix dix una altra 
sembla fiça...» 

(Kamon I. ull. Fèlix de les maravellcs del mon.) 

SIMOX. Nom de Sant. Simó. || Cotxe de lloguer. 
SIMPLE. Senzill. 
SIMPLICITAT. Senzillesa. 

SIMULACRO. Simulacre. 

«Aqueix hermós simulacre, 
ídol de bellesa rich, 

[SINAPISME. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 383 

deixa que mon cor lo adore, 
sens amparars dels sentits.» 

( Francesch Vicens Garcia.) 

SINAPISME. Manxiula, mostalla. 
SINCERO. Sencer. 
SINIESTRO. Sinistre. 
SINNÚMERO. Sensnombrc, sensfi. 

«... e soptosament vengueren moltes rates 
sens nombre...» 

( Recull de Eximplis.) 

, SIRENA. Serena. 

«Fugir, fugir 
de tals serenes 
encantadores; 
falses cantores 
à tots encanten 
qui no s'espanten 
^ del llur moral, 

perquè '1 coral 
llur amorós 
mal dereòs 
si'l posseix 
sovint guareix.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

«Aquest joue que ha cantat 
ab sa veu tan alta y plena 
nos pot dir veu de serena 
perquè a tots ha despertat, 
y lo to que ia postat 

es molt grosser 
pareix martell de ferrer.» 

(Cancionero Ilamado Flor de Enamorades.) 

SIRVE. Serveix. 

SIRVENT. Servent, servidor, servicial. 

[SISSEAR, 



384 DICCIONARI dl: barbrismks 

«Oració al gloriós sant Miquel, defensor de les 

ànimes nostres: 
Princep gran. sant Miquel gloriós, 
de paradis llochtinent general, 
puig en lo cel regnau victoriós 
vencent aquell Satan superbiós, 
vos me gordeu de la mort eternal! 
O bene^■t sant. archangel resplendent! 
en lo Juhi, vullaume defensar 
del enemich, que ell nom do torment. 
Hajau recort'de mi. vostre servent^ 
per qu'en los cels jo puga Deu llohar: 
v en aquest mon, jo us prech me conforteu, 
fentme servar los manaments de Deu.» 

( Del (^larKj•oncr de Çaragoi,;». l'ublicada per D. A. Bulbena.l 

«E si lo... servicial morrà ans del temps que 
ell haurà emprés de sei-pir...» 

( Llibre del Consolat de Mar.) 

SISSEAR. Xiuxiuar. 

SISSEO. Com a nom substantiu. Xiuxiíi. 

SITI. Scti per seure. || Combatre una població o 

fortalesa pera pèndrela. Setge. 
SITIAR. Assetjar. 
SLXTO. Nom de Sant. Sist. 

«... un altre hom, qui hauia nom X'alenti, en 

la ciutat de Milà feu se soterrar en la sgleya de 

sent Sist...» 

( Recull de Kximplis.) 

SO. Mala forma d'escriuie'l demostratiu ço, perquè 
no es la tradicional \-, a demés, pot confondres 
ab altras paraulas de sentit mòlt diferent. Així. 
donchs. ha d'escriures: «En ço del meu. en ço 
del séu». Ij Fundantse en las expressions cor- 
rents transcritas, en cert diccionari s'aferma 

[SOBORNO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 386 



qu'esta paraula té l'accepció cí'havers, quan 
no'n té d'altra que la prenominal d'açò. «En 
ço del séu o del meu», vol dir: «En açò qu'es 
séu o meu». Y no cal donarhi voltas. 

SOBERÀ. I c K- ' 
SOBERANO. i ^«»'»''^• 

SOBERBIA. Com a substantiu. Supèrbia. || Com 
a adjectiu. Soberga, superba, superbiosa. 

«E lo diable qui fo gitat de paradis per la sua 
supèrbia^ entès que la vmatge del hom devia 
pujar en aquella sancta glòria don ell fonch 
gitat per sa colpa...» 

(Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 

SOBERGARIA. Un diccionari dona a esta paraula 
la vàlua de «sobra, excés, abundància», quan 
no significa sinó la qualitat del soberch. 

Exemple: «Attes ab dita dispositioy parau- 
las.expressas delia (de la crida) se prohibeix 
absolutament que los provincials provocats per 
los soldats no pugan posar ma a les spases no 
solament en los casos que convidan, o, invitan 
a venjansa ponderades les paraules de ditas cri- 
das ibi posar ma a les spases volent pendrer 
venjansa, però ni encara en los casos que obli- 
gan a prompta satisfactio per propulsar una so- 
bergaria. o, evitar un desonor, o, maiors danys 
que mespropriament sediudeffensacomse trau 
de las paraulas, o, los es stat soberch», etc. 

(Diet. Mun. Primer de Septembre de 1632.) 

SOBORNO. Sobornació. 

«Un jutge de la ciutat de Roma qui hauia 
nom Steue, per sobornacions e presents que li 
dauen corrompia moltes sentencies e juys...» 

(Recull de Eximplis.) 

[SOBRENADAR. 

25 — BARBRISMES. 



386 DICCIONAHI DK UAHBRISMES 

SOBRENADAR. Surar. 

Vejas l'article flotar. 
SOBRESSALT. Esglay. 
SOCORRO. Socors. 

«Lo socors los xench axi com a la salut de 
medecina...» 

(Johanot .Maruircll. 'Firant lo Blanch.) 

«Los nobles ciutadans e la popularment sen- 
tint veus de tanta alegria corrian a la muralla 
per veure en lo port entrar lo tant desi jat socors, 
qui entraue ah les banderes altes de la magestat 
Imperial e del valerós capità Tirant.» 

(.Marii Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

SÓCH. Temps del verb ésser. SÓ. 
SOGUILLA. Cadena de rellotge. 
SOLAPAT. Que du segona intenció, quen té 
una al sach y altra al pap. 

SOLAR. Con a nom substantiu. Cos o cossos de 
casa, casal. 

Còs de casa's diu en Barcelona, La Garriga, 
etc. Casal hem sentit dir en Tarrassa y est sig- 
nificat dóna a la paraula D. Joseph Balari en son 
llibre Orígenes históricos de Cataluiía. 

SOLEDAT. Solitut. soletat. 

«... qui studiar \o\ ligent, deu hauer infor- 
mador prop de si, la qual cosa no pot hom ha- 
uer tan be en la solitut con en la comunitat...» 

(Fra Franccsch Kximcnis. Tractat de regiment dcl.s princeps.) 

SOLIDÉS. Fermetat, fermesa, forsa. 

SOLIDO. ) Com a adjectiu que denota consistència. 
SÒLIT. j Fort, ferm, macís. 
SOLTAR. Deixar anar, aviar, etjegar, segons 

[SOLTERÓN. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 387 

los cassos. L'us d'aquestas expressions es ge- 
neral en lo poble, 
SOLTERÓN. Conco, fadrí vell. 
SOM ATÉN. Sometent. De metre so. 
SOMBRA. Ombra. 

Us. Joan de Resa. 

«Allà en lo camp de Tarragona 
si n'hi ha un arbre que brotona, 
V a sota l'arbre una pastora 
y un frare blanch que la sermona. 

Quan l'arbre es vert, 
quan l'arbre es vert, V ombreia es bona, 
quan l'arbre es vert. 

(Cant popular.) 

SOMBRERER. Barreter, capeller. 

En un lligall de papers del Arx. Mun. que du 
la data de 1497 hi ha un document llatí que 
comensa.«In facto dels capellers». 

En altre document d'igual origen, fet en 
i658, s'anomena «lo Sindich dels bavreters de 
la present ciutat». 

Sembla que la denominació de «sombrero» 
y «sombrerer» devia comensar ja entrat lo se- 
gle xvh; però moltíssims anys després encara 
's parlava de «bavreters d'agulla». 

SOMBRERO. Capell, barret. 

«ítem per un capell de palma per Andreu. I 
sou.» 

(Arx. Mun. Llibre de comptes del monestir de Montalegre, de i5o3 
a 1531.) 

SOMBRILLA. Gira-sol. 

SOMNIAR AB ALGUNA PERSONA. Somniarà 
alguna persona. 

[SONDA. 



388 DICCIONARI OK BARBKISM KS 

SONDA. Escandall. 
SONETO. Sonet. 
SONIDO. So. 

«Musich pagat, no fa bon .sò.» 

( .Mori-sinc popular.) 

SONOR, i ^ , 

SONORO. I .'^""•'"*• 

«Senver, dix Feli.x, «iper qual natura es lo 
argent mes sonant que el ferre?» 

( Ramon I. ull. l'clix de los maravcllcs dgl mon.» 

cz-i-v-nico . Mitia rialla, rialleta. 

SOXSACAR. En raccepció de traure ab afalachs 
un servidor o una feyna de qui ja'ls té. Sos- 
traure. 

«... que ningun altre no gos sostraure aque- 
lla obra ni metres per mestre maior en aque- 
lla...» 

( Privilegi atorgat pel rey Marli als mestres d'aixa de Barcelona. 1400. 
.\rx. Mun.) 

SOPORTAR. Comportar. 

En lo Llibre del Consulal de .Mar. se troba 
un capitol «De mariner; com deu comportar 
son senyor.» 

SORBO. Glop. 

SORPRENDENT. Sorprenent. 

SORRILLA. Sorretas. 

SOSPETXA. Sospita. 

SOSPETXÓS. Sospitós. 

«... que nunca de alguna persona la^■ca sie 
licit públicament, o prixada disputar de la Fe 
Catholica; e qui contralara, quant apparra a 

[SÜSSEGO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 389 

son propri Bisbe sie excomunicat, e sinó sen 
purgarà, axi com a siispiios de heretgia sie 
haut.» 

(Constitutions de í'.athalunya.) 

SOSSEGO. Assossegament, assossech. 

Vejas l'article prenda. hont se troba la pa- 
raula assossech. 

SOSSO. Dessabon't, disgustat, fat. || Aplicat a 
personas. Poca-substancia. 

SUA VISAR. Assuaiijar, amorosir. 

Usa la paraula assiiaujar Fra Francesch Exi- 
menis. 

SUBASTA. Encant, en lo sentit de venda pú- 
blica, es mes característich, encara qu'en los 
bons temps del idioma's troben, alguna que 
altra vegada, subasta y subastar. 

SUBASTADOR. Corredor d'encant, corredor 

de coll. 

SUBASTAR. Encantar. 

«En est die se tingué concell de cent en lo 
qual se proposa si se compraria la baronia de 
Corbera que se anava encantant per executio 
dels Sors. diputats...» 

(Diet. Mun. i 5 de Juliol de i(5i6.) 

SUBDlACONO. Sotsdiaca. 

SÚBDIT. Sotsmès. 

SUBRATLLAT. D'altres mots que tenen la ma- 
teixa arrel, apar deduhirse que fóra mes castís 
dir sotsratllat. 

SUBSANAR. Esmenar. 

[SUBSÒL. 



390 DICCIONARI DE BARBRISMES 

SUBSÒL. ) ^No podria dirse sots-sol, o sota- 
SUBSUELO. j sol, o, millor, potser, sota terra? 
Exemples d'us semblants: soís-veguer. soís- 
mès, sota-copa. 
SL'BTERRANEU. ) En sa doble accepció de subs- 
SUBTERRANl. ) tantiu y adjectiu. Soterrani. 

SUBTILISAR. Assiibtilar. 

SUBURBIO. Suburbi, suburbia. voltants. 

«Primo I que si alguns o algun assahona- 
nador compraran | o comprar faran ] o com- 
prarà I o comprar tara | dins la, Ciutat de Bar- 
chinona o suburbi de aquella...» 

<Arx. Mun. Papers referents a la confraria dels assahonadors, 
any 1442.) 

«... que los sastres qui no starian en los ter- 
mens sinó en uila de Sanç porien fer qual se- 
vol vestidures per no ésser en lo terma o su- 
burbia^ e sens pena...» 

(Notularum 5. i' Document del segle xv. fol. 65. Arx. .Mun.) 

SUCESSIÓ. Successió. 

En las Constitucionsde Catalunya, hi han ca- 
pítols que tractan «de successió abintestat». 
SUCCESSOR, j Apar millorsuccehidor.com lle- 
SUCESSOR. j gim en la cort de Barcelona de 
l'any 1299. 

«Semblant letra fon feta al honrat Ihereu o 
succehidor den Arnau Coch quondam ciuteda 
de Barchinona e al honrat Micer Jol|an de Vall- 
secca tudor del dit hereu.» 

( .\rx. .Mun. Letres closes. 24 d'abril de 1393.) 

SUCESSOS. Esdeveniments, successos. 

«E per aquesta sciencia segons la part de 

[SUCIETAT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 39 1 

qüestions pot saber 1 om los seus sdeueniïnenis 
temporals e ab la part de les elections pot acon- 
seguir fortunes e fugir a infortunis etc.» 

( Pere IV d'Aragó. Prolech del tractat d'Astrologia de Pere Gilbert, y 
Dalmau Planas.) 

SUCIETAT. Sutzetat, sutzura, brutesa, bru- 
tícia. 

«... no li era semblant que Deus qui es tan 
alt en santetat e en noblea, pogués ésser en los 
lochs hon es viltat e su^eíai.» 

(Ramon Lull. Fèlix de les maravelles del mon.) 

SUCIO. Sutze, brut, Hort. 

«Erguylos escuder, mal ensenyant, siii•:^e en 
ses paraules e en los vestiments, ab cruel cor. 
avar, mentider, deslleyal, pereros, iros, e lu- 
xuriós, embriach, glot, perjur, ni qui haja dal- 
tres vicis semblants a aquest nos cove ab lorde 
de cavayleria.» 

( Ramon Lull. Libre del orde de Cavayleria.) 

SUDARI. Suari. 

«Lomé vell li dix: O hom de Deu, no po- 
gueres tu saluar aquesta ciutat que no fos des- 
troida?'' E tentost estes un suari que tenia en la 
ma per demunt la meytat de la ciutat.» 

( Recull de Eximplis.) 

SUECO. Suech. 

SUECO (FER LO). Fer l'orni, fer l'andorrà. 

SUELO. Sol. 

Vejas l'exemple enclòs en l'article embal- 
DOSAT, hont se troba la paraula sol. 

SUELTO. Tractantse de moneda. Menuts. 
Us. Popular. 

SUERO. Aixi anomenan generalment al liquitdes- 

[SULTÀN. 



302 DICCIONARI DE B.\RBRISMES 

près de la sanch presa: però creyèni que ha de 
dirse, com al que's trau de la llet, xcrigot. 

A un y altre en castellà diuhen slero. ^;Per- 
qu'hem de fer, donchs, nosaltres diferencia ac- 
ceptant una paraula que no es nostra? 
SULTÀN. Solda. 

«Que algú no gos portar o fer portar en les 
terres de Solda de Babilonia robes o mercade- 
ries algunes.» 

( Pregons de la antiga Cori de la gobcrnació de Mallorca, i 385.) 

«Com les naus tornaren passa lo Solda ab 
.xxxiij. milia moros.» 

( Johanot .Martorell. Tirant lo Blanch.) 

Sl'MIDERO. D'ayguas, orins, etc. Albolló. 

En un document que hi ha en l'Arx. Mun. de 
Palma de Mallorca (del any 1771 probable- 
ment) se parla d' «un aubelló (albollò) o sumi- 
DERO, per hont se derr.\m.\n las ayguas e in- 
mundicias. 
SUPERBO. Sobcrch. 
SUPERXERIA. Engany, falsesa. cmbolich, 

mentida. 
SÚPLICA. Suplicació. 

«Deixau rahons; 
nous valdran suplicaíions 

ni apellar. 
E dit aço vam abraçar 

estretament, 
que jo perdi mon sentiment.» 

( Romiatge del Venturós Pelegrí.) 

SUPOSICIÓ. Supòsit, suposansa. 

SUPUESTO. Aquest barbrisme sol u.sarse precehit 
de la preposició per. Suposat. 

[SURGIT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 393 



«Per no hauer de estar sempre tots los del 
exercit ab las armas en las mans. suposat de 
que en la guerra noy ha hora segura...» 

(Domingo de Moradell. Preludis Militars.) 

SURGIT. Quan no's diu del efecte de cusir tant 
cuydadosament dos extrems de roba que no's 
conega la unió, ni d'estar fondejat un vaixell. 
Aparegut, eixit, reeixit. 

SURO. Per mes que aquesta paraula no'ns pot 
venir del castellà, sinó del llatí «suber, sube- 
ris», hi trobem la o final que no fa gayre pél 
geni de nostre idioma y que, tal vegada, abans 
seria una e. 

SURRADOR. Com a nom d'ofici. Assahonaclor. 
SURTA. Una embarcació. Surgida. 

«... y aixi anant perdut com a persona des- 
esperada, troba una nau surgida.» 

( Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

«... y fos servit liurar dits galeots a las gale- 
ras de Hespanya que estan surgidas en aquest 
port.» 

(Diet. Mun., jornada de 29 de Juny de 1607.) 

SURTIDOR. Brollador. 

Diu Jaume Roig que són las dònas, entre al- 
tras cosas: 

«e brolladòs 
de volades 
vidres, ampolles, 
grosses bamboUes 
de mal çabó, 
fum de carbó.» 

SURTIT, per exemple, de robas, de calsat, etc. As- 
sortiment. 



[SUSTENTO. 



394 niccioNARi de barbrismes 

SUSTENTO. Manteniment, nodriment. susten- 
tació. 

SrSTO. Sust. surt. esglay. espant. 

Us. Popular en totas las formas. 
«Lo meu cor dols que solia 
dar à un disfavor mil surts. 
crech se m' es tornat inmo\'il 
ó alia dintre se m'es fus.» 

( Franccsch \'iccns Garcia.) 

SUTlL. Subtil. 

Sobtil cosa. se llegeix en Fra Gabriel Busa. 



y 



^><^)^>f<y^><^^vx>k^x^>x >*<y^>« ^V< 



T 



TABACO. Tabach, en lo sentit de planta que ser- 
veix per ensumar, fumar y mastegar. 
Us. Corrent encara a Mallorca. 

TABERNA. Taverna se troba escrit en lo Recull 
d'Eximplis. en la Doctrina Moral, d'en Pax,en 
lo Vocabularius publicat per Fra G. Busa. etc. 

TABICH. Envà. tempanell. 

Envà es molt usat en la provincià de Barce- 
lona y tempanell en la de Girona. 
TA BLA DO. Empostissat. || Cadafalch. 
TABLERO. Taulell. || Del joch d'escachs. Tau- 
lell, escaquer. 

«Lo taulell deh esquachs representa la ciutat 
de Babilonia...» 

(Cessulis. Librc de bones costumcs.» 

També 's troba «Taulell de scachs» en Fra 
Gabriel Busa. 

[TABLILLA.- 



398 DICCIONARI DE BARBRISMES 

TABLILLA. En cosas de confiteria y farmàcia. 
Tauleta, v. g.: «tauleta de torrons». || Pos- 
tcta. 

TACO d'arma de foch. Tap. 

Domingo de Moradell, en sos Preludis Mili- 
tars, parlant de la càrrega del arcabús, diu que, 
desprès de pitjar la pólvora hi «posarà son tap 
y\ picarà, y après la pilota, y iap. y\ tornarà à 
pitjar, y desta manera tindrà gran potencia la 
bala eixirà del arcabus». 

TACO. Quan no vol dir tip de menjar, de riure o 
de pegar, sinó que vol expressar una part del 
calsat o del peu. Taló. 

TACTO. Toch. 

TAHUL. Tafurer. 

TALANTE (ESTAR DE MAL). Estar de mala 
lluna. 

TALENT (LO). Quan no's tracta d'inteligencia ni 
de la moneda anomenada aixi, sinó de gana de 
menjar, o de coratge, gran desig, afany d'algu- 
na cosa. La talent. 

«De sa noblesa pagat 
està lo senyor don Luna, 
y te saliva dejuna 
quan ja las dos han tucat; 
}• esta urgent necessitat 
la supleix mirantse atent 
una espasa relluhent 
que sos avis li deixaren, 
ab que mil moros mataren 
y ell no mata la lalenl.» 

( Franccsch Vicens Garcia.) 

[TALER. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 399 

TALER. Teler. 

TALLER. Obrador, j] En alguns cassos, com, per 
exemple, tractantse de pintura, també se'n pot 
dir estudi. 

AI arribar a Barcelona la nova de la presa de 
Granada, los Concellers disposaren exhortar al 
poble a «retre gràcies a Nostro Senyor Déu» y 
a que «no s'.obrissen obradors». 

i Dict. Mun. 1 8 de Janer de i5o2.) 

TAMANYO Tamany. 

TAMBORELLA. Tombarella, perquè ve de 
tombar. 

TAMBORINO. Tamborí, tabalet. 

«La gent que balla 
à vela y rem 
molt en extrem 
com es costum 
ab gran tum, tum 
de tamborins . 
Vells y fadrins 
en dies tals 
tothom fa festa.» 

(D'una relació del carnestoltes de Barcelona l'any 1616.) 

TANCAR. Tancar, una cosa, mòlt interès o mòlta 
importància, es un castellanisme que no pot 
passar de cap manera. Se tanca la porta, se 
tanca '1 calaix, se tanca materialment tot. Un 
cervell conte, enclou ideas; un argument te, 
enclou interès. 

TANCAR. Los llibres de comerç. Cloure. 

«... cascun coUidor en la fi de la terça clourà 
lo llibre de dita terça...» 

(Cap. de Corts de 1481.) 

[TAPETE. 



400 DICCIONAKI DK BARBRISMES 

TAPETE. Cobritaula. cobricalaixcra, segons lo 
moble pera que ser\ei.\. 

\'ejas l'article marca, hont se transcriu un 
text que du '1 mot cobritaules. 
tapís. Tapitotepit. 

«Lo sol es iepit dels pobres.» 

(Jahuda Bonscnyor.) 

TAPISSAT. Tractantse de cadira o altre setial. 
Cobert, vanovat. encoixinat. 

«Los consellers stit^ueren alt al altar maior a 
la part del Euangeli assentats ab (en) los banchs 
tenen vanouats de vellut carmesí sens hauerhi 
cadira alguna en tota la iglesia.» 

(Uict.Mun. I 3 de Desembre de 1626.» 

TAPÓN. Tap. 

TAPONERA (INDÚSTRIA). Com que no ve de 
«tapón», sinó de tap. s'ha de dir: indústria 
tapera. 

TARDANSA. Triga. 

«... mes val dir de no a son germà que dir 
hoc. e tardar: car Iri^a denigra lo do e minva 
lu mèrit.» 

( \ín Va\. Doctrina Moral.) 

«... jo compliré les coses en vostra letra con- 
tengudes en tal forma que coneixerà vostra 
gran sauiesa que per ma trip;a no si perdrà 
res.» 

(Gana de Dalmau Çayrera al Concellcrs. Carias Oomunas. vol de 
1400 a 1405.) 

«... que donen presta conclusió en en\iar 
nos la.. .. missatgeria com sia gran dan nostre 
la gran triga daquella.» 

(Caria del Rey Marti. 25 de Març de 1410.) 



[TARDAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 4OI 



TARDAR. Trigar es mes català. 

«... e aquel scola respos e dix que ço que lo 
foch qui es poch trista a cremar una hora, poria 
cremar un altre foch en .j. moment, en tan 
gran quantitat poria ésser.» 

( Ramon Lull. Fèlix de les maravellcs del mon.) 

TAREA. Tasca. |1 Dèria, fatlera. 

TARGETERO. Targeter. 

TARIMA. Banqueta. |; Empostissat. 

TARRO. Pot, potet, de terra o de vidre. 

TÀRTARO. Natural de Tartaria. Tartre. || Ma- 
tèria terrosa que produheix la fermentació del 
vi. Tartra. 

TASSA. En sentit de límit. Mida. || Coma límit de 
preu en general. Tatxa. || Preu posat per' en- 
cantar alguna cosa. Dita. 

«A la casa hont no hi ha mida. ella mateixa 
s'hi posa.» 

( Màxima popular.) 

«ítem altre cota de drap burell la qual pren- 
gui del obrador den Moragues per una cota e un 
capero II canes e miga de bristo a° de LV sous 
la cana aprop per dila de taula = 6 lliures 17 
sous 6.» 

(Segle XV. Xotularum 5.é, fol. 8i girat. (Arx. Mun.» 

TASSAR. Tatxar. 

«En est die los Sors. Consellers ordenaren ab 
la forma acostumada que se taixasen los preus 
dels cambis per la fira pròxima de Pasqua.» 

( Diet. Mun. 26 de Janer de 1618.) 

TATXA. No com a clau d'adornament o de sa- 
bata ni com a part tocant de contribució, sinó 
com a defecte físich o moral. Tara. 

[TEDIO. 

26 — BARBRIS.MES. 



402 DICCIONARI DE BARBRISMES 



La expressió popular «té mes íaras que un 
cotxe íaixas» determina bé la diferencia entre 
un V altre mot. 

TEDIO. Tedi, faslich. avorriment. 

«De que ses seguit que moltes persones con- 
trahents... han supportats forans (edis dans e 
perills.» 

^ Document de 1465. referent a notaris. Arx. Mun.) 

TELA. Aixi anomenàm los teixits de lli a la plana 
que tenen certa finor; però no tots los teixits en 
general. Drap. roba. 

TELA METÀLICA. Filat de Hlferre, fil de llautó 
o d'altre metall. 

TELÉGRAFO. Atès lo geni de la llengua catalana, 
poch amiga d'esdrüixols, y, per lo que s'ob- 
serva en paraulas consemblants en quant a la 
manera de termenar, creyèm que ha de dirse 
telègraf. 

TEMPESTUÓS. Tempestós se troba en lo Voca- 
bularius publicat per Fra G. Busa. 

TEMPLANSA. Trempansa, temperansa, tem- 
pransa. 

« E 1 hom glot ab ventra ple, sospira e penetse 
e nos castiga; e com glotonia plora, /re;??/?^»^^ 
riu.» 

( lín Pax. Doctrina Moral.) 

Teinprança 's troba en l'adaptació de Fra 
G- Busa. 
TEM PLA R. Temprar. trempar, temperar. 

«Alt en la creu, les claus del cel, 

mig començades a Pere fel 

e sols forjades promesas dar, 

[TEMPLARL 



ANTONI CARETA Y VIDAL 4O3 

volch acabar com bon armer 

subtil manyà temprà l'acer 

ell les temprà, ab aygua y sanch.» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

La forma temperar es usualíssima. 

«Moltes vegades lo diable se lexa de fer mal 
per pahor de Deu : e lo mal christia iros no sen 
lexa per pahor, ni per amor ha inclinarse a pie- 
tat; e paciència trempa la ira.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

TEMPLARI. Templer. 

«E deuets saber, com en temps daquest Rey 
fo la destroccio dels Templers, cobejada per lo 
rey Phelip de França quils tenia gran rancor e 
enueja de lurs bens; mas Deu nostro senyor 
lon va punir en aquesta vida, e poch temps va- 
ren après viure lo papa Clement sinquen, el 
dessus dit Rey de França.» 

(Bernat Boades. Libre dels feyts darmes de Catalunya.) 

TENDA. Com a estada a peu pla d'una casa. Bo- 
tiga. 

TENDÈNCIA. Jahent. 

TENEDOR DE LLIBRES. Portant, o regint lli- 
bres. 

Se troba en lo Diet. Mun. de Barcelona y en 
altres escrits antichs referintse a comptes. 

TENERIA. Adobaria, blanqueria. 

TENIR LLOCH. Una funció, una festa, un acte, 
una sentada, etc. Fer, celebrar, tenir, exe- 
cutar, segons de lo que's tracte. 

TENSIÓ. Tivantor. 

TÈNUO. Tenu. 

«E com aquelles vapors son pujades a ensus, 

[TERCER. 



404 DICCIONARI DK BAR HUISjMES 

e lo foch e laer les han digestes, adonchs se 
ajusten la ayj^ua e la terra, e fan cors ample e 
íoiu. c son en fij^ura de núvol...» 

( Ramon Lull. Fclix ilc Ics maravcllcs dtl mon.) 

TERCER. Tci^'. 

«... es vingut personalment a vesitarlos Sors. 
consellers, lo qual fonch ben rebut y assentat 
entre los Sors. conselles terç y cap...» 

(Dicl. Mun., dia 2 de iMaig de 1Ó12.) 

TERCERA. Terça. 

Us. Corrrent encara en lo poble quan ano- 
mena cada una de las tres parts de que's com- 
pon la lliura carnicera. 

TERCIANA. Terçana. 

«Sempre varien, 
jamay se ricn 
sense íicciò, 
per traiciò 
rien e ploren 
criden que's moren 
quan sun pus sanes, 
si han íevçanes 
llur mal no colen 
e fingir solen 
tenir dolor 
per dar color 
a ses empreses.» 

(Jaume Roig. I.ibrc de ics Doncs.) 

Terçana febre, diu Fra (jabriel Busa. 

TERCIARI. Tcrccrol. 

«Tots estos foren tercerols de la tercera regla 
de St. Francesch», se llegeix en lo Diet. Mun., 
jornada de 7 de b'ebrer de 1028, y tercerol diu 
lo poble. 

TERCIOS. Com a denominació militar. Terços. 

[TERCO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 405 



TERCO. Enterch. 

TERMINACIÓ. ^ No estaria mes bé termini o aca- 
bament? 

TERMINAR. Termenar, acabar. || En móltas lo- 
cucions catalanas, si bé la paraula termenar 
expressa la idea que's vol, no hi es tan castissa 
com acabar. 

TERNERA. Vedella. 

TERNO (LLANSAR LN). Deixar anar o etje- 
gar un patern. 

TERREMOTO. Terratrèmol, terratrèmol. 

«E quan se sdeue que aquell mouiment ha 
negun empatxament per alguna grossa vapor 
quis met entre lo percussiment que lo firma- 
ment fa a la terra, adonchs se fa terratrèmol en 
aquelles partides hon es fet aquell empatxa- 
ment.» 

( Ramon Lull. Fèlix de les maraveiles del mon.) 

TERRENO. Terreny. || Quan s'usa en locucions 
com: «Sostenir una afermació en tots los te- 
RRENOS, considerar una qüestió en tots los te- 
RRENOS. En aquest sentit cal valerse de las ex- 
pressions, lloch, endret, tot arreu. 

Us, Vejas l'article arenal, hont se troba la 
paraula terreny. 

TERUEL. Nom de població. Terol. 

TESORER. Tresorer. Perquè deriva de íresor. 

TESORERIA. Tresoreria. 

«... hem sabut que en la casa de nostra molt 

cara muller la Reyna no ha recapte algú ne 

al menjar de les dones donzelles e altre com- 

[TESTÍCULS. 



406 DICCIONARI DE BARBRISMES 

pan3•a ne a les altres necessitats quey son e ja 
menys hi ha alcun de la sua tresoreria que hi 
proveesque.» 

i Carta del Rey Mani a Berenpucr .Mani. 29 de Desembre de 1407.. 

TESTÍCULS. Genitius, botons. 

L'us de la primera forma pot veures en lo 
nombre CCCXXVI del Recull de Eximplis e 
miracles: lo de la segona, que's troba en lo Li- 
bre de les Dones de Jaume Roig, es popular 
avuy dia. 

TETILLA. Pit o mamella del home. 

TETXO. Sostre. 

TIBURÓ. ) ^>. ' 
TIBURÓN. j *^"*'^• 

TIENTAS (A). A las palpentas. 

TIESSO. Ert, èrtich, test. 

La primera forma se troba en lo Thesaurus 
de Pou. La segona la usa'n, entre altres, los 
tortosins. 

«Dix un Senvor 
tesi com un rave.» 

( Carta escrita per en Pere Graciot, estampada en 161 9.) 

TILDE. En l'accepció de senyal petit en la escrip- 
tura. Titllet, titlla. II Com a defecte en alguna 
persona ó cosa. Tara, taca, titlla. 

Tilla en la scriptura, diu Fra Gabriel Busa. 

TILO diuhen alguns en castellà al arbre qu'en Ca- 
talunya "s diu tey. 

TIMÓ. Engany en matèria d'interessos, estafa. 

TINO. Correspon, segons los casos, a seny, ente- 
niment, judici, esma, pols segur (aquesta 

[ riNTORERIA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 4O7 



tant en sentit natural com figurat), acert o 
anar ab peus de plom. 

TINTORERIA. Tint. 
TINTURA. Tint. 
TIO. Oncle. 

TIRA. En l'accepció que té com a nom substan- 
tiu. Llenca. 

TIRABUIXÓ. Rull de cabells. || Barrina de treure 
taps. 

TIRANISAR. Tiranitzar diu lo poble y's troba en 
lo Vocabularius publicat per Fra G. Busa. 

TIRAR. Es castellanisme usar esta paraula tota 
sola en lo sentit de traures de prop lo que fa 
nosa o no serveix. Llansar. 

TIRAR EN CARA UNA COSA A ALGÚ. Tirarli 
per la cara. Es sentit figurat. 

TIRO D'ARMA. Tret, tir. || D'una pessa de fil, 
corda o teixit. Tir. 

«Eixir lo tret per la culata.» 

(Aforisme popular.) 

«... lo compte de la Bastida... venint ab al- 
guns criats qua-nt fonch entre la vila de Molins 
de Rey y la vila de Sanet Feliu... li isqueren 
quatre mals homens fills de perdició tenint 
poch temor a Deu y a la justícia temporal ab 
pedrenyals y volentlo robar... li tiraren dos o 
iTQstirs de pedrenyals dels quals... mori promp- 
tament.» 

(Diet. Mun., 11 de Juliol de 161 3. 

«Y lo mateix faran en les mercaderies [de] 
que no sabran lo í/r cert de cada pessa, o tros, 

[TÍTERES. 



408 DICCIONARI dp: barbrismes 

sent iguals de íir. com es de costum, que cada 
pessa de tela diu ja lo //r cert en al nas ó braces.» 

(Tarifa dels prcvs de les teles y altres sorts de robes, y mercaderies 
que entran en lo Principat de Catalunya, ctc. Any 1617.) 

TÍTERES. Titcllas. 

Us. Popular. 
TITO. Nom propri d'home. Titus. 

«... posa T/7üs Liuius que lom en specialde- 
uia ensenyar a son infant de hauer temor e 
vergonya, car aqui començaua son be.» 

(Fra Francesch Eximcnis. Tractat del Regiment de princeps.) 

TITUBEJAR. No acabar de dccidirse o de de- 
tcrminarse, estar en roda. 

TOALLA. Tovallola. 

«Tirant demana la sua roba, e feuse ab mol- 
tes toualloles ligar la cama. e armas lo mills 
queu pogué, e puja a cauall. e molts ab ell, e 
ab gran valor anaue que quasi tot lo mal li 
passa e troba molt gran remey.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

T0BILL(3. La part que surt mes abaix en lo prim 
de la cama, corresponent al òs de la canella o 
al de la clavilla. Tornell del peu. 

TOCAR LOS ESTURMENTS. Quan no's refereix 
al sentit material de posarhi la mà. Sonar 1' 
esturmcnt o csturnients, la cobla o la mu- 
sica. No obstant, apar que pot ben dirse tocar, 
sempre que s'aplique a esturments com lo ta- 
bal, lo tamborí, las timbalas y altres d'un sol 
to sech, com, verbigracia, també, las castanyo- 
las. Nos aferma en aquesta opinió lo següent 
exemple: «... manant se posassen a punt mol- 
tas atxas perquè si era la entrada de nit esti- 

[TOCARRASSÓ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 409 

guessen prestas y las trompetas, manastrils de 
la ciutat y attambors de cavall estiguessen to- 
cant y sonant aquells en lo portal de mar y 

manant provehir tot lo demés fos necesari 

pera dita entrada.» 

(Diet. Mun. Dia 4 de Juliol de 161 3.) 

«... sen torna dins la cambra y se assentà en 
lo estrado devant lo llit, y tantost sentí dins la 
cambra una gentil musica de cantar y sonar 
com ja may hagués ohida.» 

(Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

TOCARRASSÓ. Torcarrasó. 

TOCINOS. Porchs. 

«E molts /7orc/zs, sutzes e fort pudents, es- 
tantlos entorn lepant boques e cuxes.» 

( Bernat Metge. Sompni.) 

TOCHS DE TROMPETA o DE TLVIBAL. Sons 

de trompeta o de timbal. 

«A de saber tocar los sons se usan en la gue- 
rra...» 

(Domingo de Moradell. Preludis Militars.) 

TOILETTE, en escrits y tualet en la pronuncia. 
Aquest galicisme solen usarlo catalans en las 
accepcions d'agensament y d'aconduhiment 
personal exterior. 

TOLDO. Vela, envelat. 

TOLERAR. Comportar, sofrir, aguantar, la da- 
rrera en sentit figurat. 

TOM. En bon català significa volt, volta, del verb 
voltar, tombar: però de cap manera volum o 
llibre. 

TOMA. Presa, aixi's tracte de pendre una pobla- 
ció, un fort, brou, medecina o altra beguda. 

[TOMACA. 



41 DICCIONARI DE BARBRISMES 

TOMACA. I ^ ^, . 

TONEL o TON ELL y BÓTA. Com hi ha qui con- 
fon en una las duas cosas, direm que bota es lo 
vas de fusta encercolat mes groixut del mig que 
dels caps y tonel o toncll lo qu'es ample de la 
basa y va.afuhantse. 

TONTERIA. En parlar u obrar. Bajania. baja- 
neria. 

«En acompanyant les [a la revna y sa filla] 
Phelip pres del braç a la infanta per starli prop : 
e Tirant nos partia prop de Pheliph per dupte 
que no fes o que no digues alguna bajania que 
vingués en desgrat de la infanta...» 

( Johanot MariorcU. Tirant lo BUinch.) 

Bajaneria es avuy d'us popular. 
TONTO. Beneyt. 

TONTO (FER LO). Fer l'orni, lo Toni o l'an- 
dorra. 

TÒRCUL. Alguns diuhen aquest nom à la premp- 
sa d'estampar. Entre aquesta y aquell hi ha 
una diferencia notable: \3i pvempsa es l'aparell 
qu' estampa apretant directament per mig d' un 
caragol, mentres que'l iòrcul ho fa ab un me- 
canisme mes complicat, en lo qual entrevenen 
un volant y corrons. 

TORMENTA. Tempesta, temporal. 

TORNAVÍS. Collador. dcscara«,»olador. 

TORNILLO. Caragol, eyna de manya y altres ofi- 
cis y tota cosa roscada. 

«Per refer un caragol per la ferreria xij d.» 

(Llibre de comptes del .Monestir de .Montalcgrc. De i5o3 à i5i3.) 

[TORNILLO DE iMA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 4II 

TORNILLO DE MA. Los entenalls. 

TORO. Com a nom de motllura. Bocell. | Com à 
nom d'animal. Taur. 
Bocell se troba en Onofre Pou. 

«Si com lo iaiir se'n va fuyt per desert 
Quant es sobrat per son semblant que'l força 
No vol tornar fins ha cobrada força 
Per destruir aquell qui l'ha desert...» 

( Ausias March. Cants morals.) 

TORPESA. En l'accepció de falla d'honestat o de 
vergonya. Turpitut. 

«Legim de les sodomitesquepreycauen e lou- 
auen lur viltat es gloriejauen de lurs abhomina- 
bles turpitiits, no contrastant que lurs peccats 
fossen les majors malvestats del mon.» 

(Fra Francesch Eximenis. Tractat del regiment de prínceps.) 

TORRE. Torra. 

«Y estant un dia lo Compte en una torra 
molt alta, mirant la mar y las verduras del 
camp, ell se recordà de França y de son oncle 
. y de sa mare...» 

(Historia del esforçat cavaller Partinobles.) 

TORREÓ. Torricó, torrió. 

« A estes montanyes que estan junt de la ciu- 
tat à la part de Llevant à que dien les bestides 
y à una muntanyeta que està davant lo torrió 
de la Vilanova...» 

^ (Mossèn Cristòfol Despuig. Col-loquis de la insigne ciutat de Tor- 
tosa.) 

TORSIÓ. Acció y efecte de torce. Torta. 

«Va donar una torta de peu» y «mereixeria 
que li donessen una torta de coll» són expres- 
sions mòlt comunas en lo llenguatge parlat. 

[TRAGADERAS (TENIR BONÀS). 



412 DICCIONARI DE BARBRISMES 



TRAGADERAS (TEXIR BONÀS). Tenir bon 

dcvallant. 
TRAGAR. p:njíolir. 

TRAGARSE. Enviarsc, cngolirsc. 

«Senyal es com tu calles que ja tas enuiaí lo 
pinyol, mal profit te faça si no ti tornes.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo. Blanch.) 

TRAGE. Vestit, vestidura. 

TRAGO. Tirada de beure. || i Quin trago! Volent 
e.xpressar en sentit figurat un gran disgust. 
i Quina beguda! 

TRAGÓN. Golafre, fart. 

TRAHILLA de cans. Canilla. 

TRAJE. ) _. ... ... 

-rn Kir^ Vestit, vestidura. 
TRAJO. ) ' 

TRANZEUNT. Passavolant. 

TRASERO. Com a substantiu que's refcroi.x a una 
part del cos humà. Cul, darrera. || Com a ad- 
jectiu. D'arrera, d'enrera, de la part d'en- 
rera. 

TRASLLAT. Trellat. 

«... hem rebuda de present una letra de nos- 
tra molt cara muller la Reyna ensemps ab un 
trellat dalgunes requestes e protests...» 

(Carta de! Rey Marti a Ramon Dezpla. 2 7 d'Agost de 140C.) 

TRASLLUM. Contraclaror. 
TRASNOTXAR. Trenuytar o tresnuytar. 

«E ell tvenuytava e sotTeria iVets c calors e 
fam e desayre sobre los sarrahins.» 

(Ramon Muntaner. Crònica.) 

[TRASNOTXAT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 413 



«Van lo segle cercant, 
e ab greus trajíuytades 
e males jornades.» 

( Llibre dels Mariners.) 

«Quant han despenen, 
moren e penen, 
e tresnuytani 
van aguaytant 
una tal caça.» 

( Jaume Roig. Libru de les Dones.) 

TRASNOTXAT. Rescalfat, estantis, en lo 
sentit figurat de cosa passada, ja fora de 
lloch. 

TRASPAPELAR. Esgarriar papers. 

TRASPONTI. Estarpontí. 

«... no gos fer ne fer fer en la dita plaça... al- 
gun matalaf, travesser o estarpo?iti.» 

{ Arx. ISIun. Ordinacions de 1414 a 1427, fol. 5i.) 

TRASTO. En lo sentit recte de la paraula. Mo- 
ble. II En sentit figurat, aplicant lo vocable a 
una dona de mala vida. Drapot. || Aplicantho 
a una criatura que vol fer cosas com de per- 
sona gran. Esqiiig. 

TRAVALLAR. Treballar. 

Segons etimologistas, ve del gótich «drei- 
ban», que significa donar impuls, exercitar. 
TRAVESSANYO. Travesser. 
TRAVESSER D'ESPASA. Creuhera. 

«Ipolit tira la espasa, e posas la criiera de- 
vant...» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

TREGUA. Treva. 

«Primerament: que sia ii-eiia ajustada en- 

[TRELUSENT, 



414 DICCIONARI DE BARBRISMES 

■> • 

trel Senyor Rey d'Aragó é el dit Rev de 
Bugia...» 

(Capítols de las ircvas pur cinch anys cnirc'l Rey Jaume II d'Aragó y 
'I Rey de Bugia.) 

«Com les trenes foren passades, la guerra 
comença cruel e braua sabent los turchs la ma- 
laltia de Tirant...» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

TRELLSENT. Molt lluhcnt, relluhent. 

TREMECÉN. Nom de realme. Tirimicé. 

Tirimiçè s'anomena al regne d'Abu Taxfim, 
, en la embaxada dirigida a est sobirà pél nostre 
rey Jaume II. 
TRENZILLA. Paraula que ve del castellà «tren- 

za», ^No podria dirsen galó o galonet? 
TREURES LA ROBA. Mes català es dir llevarse 

la roba y millor encara despullarse. 
TREURES LO BARRET o LA GORRA. No es 
que sia malt dit; però resulta mes català lle- 
varse '1 barret o la gorra. 
TREYATO. Teatre. 
TRIACA. Triaga. 

Triaga "s troba en Fra Gabriel Busa. 
TRIBU. Trib. 

Vejas l'article comerciant, hont se troba la 
paraula tribs. 

«Trib part de gent», diu Fra Gabriel Busa. 
TRICORNI. Així anomenan alguns lo barret de 
gresol, que's dugué bona part del segle xviii, 
y altres, mes impròpiament encara, lo barret 
de cresta, usat a las dàrrerias de la mateixa 
centúria. 

[TRIDENT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 416 

TRIDENT. Fitora. 

TRINAR. Los aucells. Refilar. || De ira. Despi- 

tar, dampnarse. 
TRÍPODE. Trespeus. 
TRÍPOLI. Com a nom de ciutat, lo mateix que com 

a pedra, anomenada així perquè ve d'aquell 

lloch, la qual serveix per polir los metalls. 

Tripol. 

«... les fustes ben avituallades de tot lo que 
mester hauien, sens tocar en Cicilia ni en altra 
part, aplegaren alba de mati dauant la gran ciu- 
tat de Tripol de Súria...» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

TRISTESA. Sens que rebujèm aquesta paraula, 
sembla qu'en millors temps del idioma han 
sigut mes usadas tristor, tristicia y tristura. 
«Desert damichs de bens e de senyor 
En strany loch y en stranya encontrada 
Luny de tot be fart d enuig e ti^istor 
Ma voluntat e penca cativada 
Me trop del tot en tal poder sotmès 
No vull algú que de me saga cura 
E soy guardats en dos ferrats e pres 
De quen fan grat a ma trista ventura 

Heu ai vist temps que nom plasia res 
Arem content daço quem fa tristura 
E los grillons leuger ara pren mes ■ 
Quen lo passat la bella brodadura.» 

(Mossèn Jordi.) 

«Molt era la regina ab gran tristicia com no 
podia hauer infants...» 

(Ramon Lull. Fèlix de les maravcllcs del mon.) 



«Las ninetas ploran, 
ploran de tristor 



[TRITURAR. 



41 6 DICCIONARI Dli I3ARBR1SMES 



perqu'en Serrallonga 
es a la presó.» 

(Cani popular.) 

TRIÍ L'RAR. Tiinxai-. esmicolar, fer a micas, 

picolar. 
TRONO. Tron. 

«Es reverida 
per tots los àngels 
virtuts, anchangels 
e potestats, 
los principats 
e dominants 
Dèu adorants 
e cherubins, 
iroiis. seraphins, 
tots obeei.xen 
e la ser\eixen.» 

(.lauinc Roig. Librc de les Doncs.) 

TROPES. Ensopech, entrebanch. 

Vejas r exemple de l'article pri;nd.\, hont se 
troba la paraula ensopech. 

TROPESSAR. Ensopcjíar, entrebancarse. 

TRUCA. Com a nom substantiu. Cambi. || Quan, 
per desigualtat entre 'Is obgectes que's cam- 
bian, alguna de las parts afegeix diners o altras 
espècies o bé quan se calcula la compensació al 
engròs. Capmàs. 

«... declaram los dits Pagesos ésser obligats, 
e tenguts dar e pagar per cascun capmàs se- 
xanta sous Barceloneses, a raho de Nint milia 
per mil...» 

(Sentencia arbitral de (juadalupc.) 

TRICO (A TRIXO DE). A cambi de, a fi de, a 
fi y efecte de. 

[TRUFA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 417 

TRUFA. Tòfona. 

TÚ. Aquest pronom no s'ha d'accentuar may, per- 
què no's pot confondre ab cap altre, a diferen- 
cia de lo que succeheix en lo castellà. Tu. 

TUALET. Vej.as toilette. 

TUBERIA Canonada. 

TUBO. Canó. 

TUMBA. Tomba, vas, sepultura. 

«Lo Rey e la Reyna ab tots los stats, qui ja 
eren en la sglesia, acostarense tots a la tomba o 
vas hon los ,iiij. cauallers stauen, caseu en sa 
caxa...» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

« A la part dreta de la tomba se mostrauen dos 
àngels, e altres dos a la part sinistra, los quals 
tenien dos grans escuts, lo hu de les armes de 
Tirant, e laltre de les armes de la Princesa.» 

(Marti Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

TUMULTO. Tumult. 

«Enujada laduersa e iniqua fortuna del vos- 
tre be e delit jipres la vostra partida ab multi- 
plicades veus foren los crits e tumult en lo pa- 
lau, que fonch forçat al vell Emperador leuarse 
del lit, e ab furor inestimable ab lespasa a la ma 
volgué cercar totes les cambres...» 

(Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

TUNDA. Fart de llenya, tonyina, sarró. 
TUNDIDOR. Abaixador, baixador. 

« En una ciutat hauia un baixador^ hom molt 
sabent e apte en saber son offici, e baxaua la 
cana del drap per tres diners...» 

(Recull de Eximplis.) 

TUNECÍ. Fill de Tuniç. Tunicench. 

[TÚNEL. 

27— BARBRISMES. 



41 8 DICCIONARI DE BARBRISMES 

TÚNEL. Foradada. 

Us. Popular. 

Sens altres, los habitants de la Garriga diuhcn 
foradada del barbrement anomenat tunkl que 
hi ha en la via de Sant Joan de las Abadessas, 
entre dit poble de la Garriga y "1 Figaró. 

Lo senvor Balari y Jovany en la seva obra 
«Origenes históricos de Catalufia» fa esment 
del lloch de la provincià de Lleyda anomenat la 
Foradada, hont hi ha una roca que natural- 
ment ho es. 

En lo camí de ferre de Monistrol a Montse- 
rrat, poch abans d'arribar a dalt, hi ha un tros 
que passa per sota terra, del quin tothom ne diu 
«\di foradada» 

TÜNEZ. Tíiniç. 

«Com lo Rey hagué presa la ciutat de Tunis 
e barrejada, Ricart no volgué anar en la nau del 
Rev sinó en la galera de Tirant.» 

( Johanol Martorell. Tirani lo Blanch.) 

TUNO. Murri, brètoL 

TÚPIT. Atapahit. cspcs, particularment dels 

teixits. 
TURMELL. L'òs que -sobreix al costat del prim de 

la cama 's diu torncll. 
TUTIPLÉN (A). A dojo. a manta. 

TUTOR. Tudor. 

En las Constitucions de Catalunya, se troban 
capítols referents a «.iudors \ curadors». 

«Tudor de menor edat», diu Fra Gabriel 
Busa. 

[TUTORA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 4I9 

TUTORA. Tudriu. 

«... donets e liurets a la honrada dona Mar- 
quesina, muller del honorable Johan Vmbert, 
ciutadà de xMallorques. q.° mare e iiidriu de sos 
fills, o per ella an Francesch Vmbert fill seu, 
quatre liures a ell degudes...» 

( Extraordinari dels Jurats de Mallorca de 1431 a 1453, fol. 129.) 



y^><^V<M<y<></y<>^ >è< H<>i/y<>><>4<y^M^v< 



U 



UGIER. Uixer. 

ULLSDEFRUYT. Us de fruyt, iisufruyt. 
UMBRÀCUL. Sol-y-ombra, diuhen los jardi- 
ners. 

UMBRAL. Marxapeu. 

UNA A UNA. D'una a una. una per una. 

UNGÜENT. Engüent. 

Us. Ramon Lull, Obras rimadas. 

«Lo mal se riu del engüent.» 

( Expressió irònica popular.) 

«Diners son enguents per les nafresdel temps; 
però qui d aquest segle vol mes de aço que li 
pot bastar donchs no li basta.» 

(En Pax. Doctrina Moral.) 

«E lengüent era compost de tals materials, 
que neguna natura de metall quen sia tocat 
torna ferrigible, sol quey stiga per spay de .iij. 
hores que al desparar que la bombarda o ba- 
llesta fa per força sa de rompre.» 

(Johanoi Martorell. Tirant lo Blanch.) 

. [UNGIR. 



424 DICCIONARI DE BARBRISMES 



UNGIR. Untar, se troba en lo (jenesi de Scripiura 
de mossèn Guillem Serra. 

UNICORNI. Alicorn. unicorn. 

«Un hom anant per una montanya encontra 
un unicorn, e fuíicnt del unicaryi cavíiue en 



una cima...» 



^ Recull lie Kximplis.) 



UNTO. Untura. untcl. 

«Tots variaven 
e lo enganaven, 
d'ells ser lligada 
enfitillada 
li íexQw creure, 
fòrenli beure 
mil beu rajades 
prou mal. forjades 
en banv. untures 
é faixadures.» 

( Jaume Roig. Libre de Ics Dones.) 

URDIR UNA TRAMA. Com feu notarbé D. Joseph 
Ferrer y Vidal (i), aquesta expressió, tant en 
català com en castellà, es un disbarat. Quan se 
teixeix, r urdit es lo que's trama. Aixi. donchs, 
en llenguatge figurat pot dirse tramar una 
conspiració, una comèdia, una faula, etc: 
però may urdir. 

UTILISAR. Utilar. 



U ) (-onl'crencias sobre e! aric de hilar y tcjer. 



y<></y<>^ >4< y^>4^y<)^ >è< H<MOKv<>K>kH(yc^ 



V 



VACACIONS. Vacansas. 

D'us corrent en lo Seminari de Solsona. 

VACANT. Vagant. 

VACAR. Algun Uoch o carrech. Vagar. 

Es molt comú dir d'una persona o lloch qu' 
està en vaga. 

«Los Sors. conselles reberen carta del nou 
elet bisbe de la present ciutat y diocessi de Bar- 
celona que es lo Rim. Sr. don Luis Sans bisbe 
de Solsona ab lo qual donava avis con sa Magt. 
li tenia feta mercè del bisbat de esta Ciutat que 
venia a vagar per promoció del Rim. Sr. don 
Joan de Moncada al archebistat de Tarragona.» 

(Diei. Mun. Dimars i 9 de Junv de i6i 2.) 

VACIAT. Vuydat. 

Vejas l'exemple del article bóveda, hont hi 
ha la paraula buydades. 

«ítem lo qui se haurà y voldrà examinarse 
de courer haje de fer per son examen vna caxa 
de tatxas de vaqueta y un feristol per vn misal 

[VADELL. 



428 DICCIONARI DK RAKRKIS.MKS 

y una campana de pes de tretze Jliures ab set 
anses y una olla de courer de pes també de 
tretze lliures tot buydat y acabat tot a son punt 
les quals peses de dit examen haia de fer en 
casa del examinador del dit olTisi.» 

(Ordinatio de la contraria de St. Esicuc dels Freners. any 1Ò31. 
Arx. Mun.) 

VaDELL. Vedell. 

VAGABUNDO. \ Gandul. || Roda-socas. vaga- 

VAGAMUNDO. j bunt. 

Aquesta darrera forma 's troba en Joan de 
Resa. 

«... si la vostra molta virtut nom vol perdo- 
nar, ire per lo mon vagabunt cridant tostemps 
mercè...» 

( .Marti Joan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

VAJILLA. \'aixella o veixella. 

Se llegeix en llibres y documents de dixer- 
sas centurias. En nostres dias. Them sentit de 
boca d' un terrissayre del poble de Sans. 

«En la ylla de Sanio se comença a fer va- 
xella . » 

( F^n Pax. Doctrina Moral.) 

VALENT sols pot dirse en masculí: però no, com 
fan alguns, en femení, que llavors es valenta. 

VALERIÀ. Nom de Sant. Valeri. 

Us. Popular. 
V ALIMENT. Valensa. 

VALOR, vàlua. || Cor, coratge. || Tenir, gosar. 
«... tu est tal e de tanta vàlua que vo no me- 
rite ésser ta seruenta, e tu est merexedor de 
ésser senyor de tot lo mon.» 

( Marti Johan de (íallia. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

[VALORACIÓ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 429 

VALORACIÓ. Estima. 

«ítem de la estima la qual faeren dotze pro- 
homens elegits per lo Conçell de Tarraga esti- 
mant migençant sagrament los troços de terra 
en lo terme del dit Castell del Tayadell com en 
les dites estimes serà tengut.» 

(Arx. Mun. Llibre de «Comissions y prouisions» dels anys 1413 
ai436.) 

VAMOS A VEURE. Vaja, anem. 1| Anem a 

veure. 
VANAGLORIARSE. Gloriarse, vantarse. 

Us. D'aquesta darrera forma, popular en la 
provincià de Lleyda. 

«Plena de seny, molts homens son quVs vanten 
que han be vist amor e conegut 
portant d'aquell escrits en llur escut 
no l'han sentit e de sos fets s'espanten.» 

(Ausias March.) 

VÀNDALOS. Vandalichs. 

«En temps que Barcelona fonch de gentils, 
e après quand fonch de Gots, e puys de Van- 
dalichs, e puys de Serrahins, tots temps estigué 
mils nodrida que altra ciutat de Spanya.» 

(Fra Francesch Eximenis. Tractat de regiment dels princeps.) 

VANGUARDIA. Avantguarda, devantguarda o 
vanguarda. 

«Estant lo Rey en la plaça, vench lo duch 
de Lencastre tot armat en blanch ab xv. milia 
combatents e lo Rey après li hagué feta reue- 
rencia, mana li que isques primer de tots e que 
portas tapant guarda.» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

«La batalla comença prenent lo Rey Scariano 
la deuant guarda, e feri com a virtuós caualler, 
no hauent pietat de negu dauant li vingués...» 

(Marti Johan de Galba. Quarta part de Tirant lo Blanch.) 

[VANO, 



430 DICCIONARI DE BARBRISMES 

\'cjas. també, l'article retaguardia, segon 
exemple. 

VANO. En l'accepció d'objecte per' venlarse. Ven- 
tall. 

VARILLA. Barreta. || Balena que's posava abans 
en los parayguas v encara's posa avuv en las 
cotillas. 

VARONIL. Ilomenil, homenivol. 
VAS. En lo sentit general, esta paraula no es co- 
rrüptela, però quasi ho resulta quan s'aplica a 
l'eyna que mes usualment serveix pera beure. 
Got. 

Us. Comú avuy dia en lo poble. 

«ítem en fïre gots e empolles entorn vuyt.» 

( Inventari de 1487. Notularum ^^ tol. XII girat. Arxiu Mun.) 

VAYNA. Veyna. 

«Que algun farrer, daguer, o coltaller nogos 
tenir en casa o botiga sua beynes [veynas] de 
punyals, coltells, ganivets, ne altres í?e)-;ies...» 

(Representació dels vcyners de Barcelona al Municipi. Arx. Mun.) 

VAYNERS. Veyners. 

Vejas l'article bayners. 
VECINAL. Vehinal. 

VEJARES (SER). Trobem en un modern diccio- 
nari esta locució interpretada com a convenir, 
VENIR BE. Nosaltres considerem que's tracta d' 
una forma del mot vijares, que no vol dir això 
ni tampoch, com se preté en la mateixa obra, 
CONTINUEM, SEGUIM, sino cosa vista. 
Vejas l'article vijares. 
VELA. Quan no vol expressar la pessa de drapque 

[VELAMEiN. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 43 1 



serveix pera que la nau corre, ni la que's la 
servir de cobricel pera guardarse del sol o de 
la serena. Candela, j] Vetlla. 

«Una vegada se sdevench. dementre que jo 
studiaua en theologia e en philosophia, que lo 
lum de una candela encesa deuaílaua per lo 
fum de una candela apagada, lo qual fum cre- 
mant la humiditat e la fredor e secor del fum 
qui de costa ell se mouia, deualla e encès la can- 
dela . » 

(Ramon Lull. Fèlix de les maravelles del mon.) 

VELÀMEN. Velam. 

En l'Arx. Mun. hem vist un document del 
segle XVI, que comensa aixis: «Per redreçar y 
y posar en bon estament lo exercici del velam 
ques fa en la present ciutat de Barcelona...» 

VELAT. Un vidre, un dibuix, un color, etc. En- 
telat. 
VELOCITAT. Fúria. 
VELÒS. Furient, rebent, brunzent. 

VENABLO. Venable. 

Vejas l'exemple del article partessana, hont 
se troba la paraula venable. 
VENCLMENT. Vençó. 
VENDABAL. Ventada. 

VENDATGE. Vena de drap. || Acció o efecte d' 

envenar. Envenadura, 

VENENO. Matzina, matzinas, verí. 

«Lemparador Alexandre quant vench a Ba- 
bilonia, reebudes que ach les mei^^ines perdé la 
paraula ; però per scrit ordena e stabli dotze de 

[VENGUÉS. 



432 DICCIONARI DE BARBRISMKS 

SOS criats e servidors per revs, car no volgué 
que fos en les cròniques trobat que en lo mon 
hagués haut un sol rev e senyor sinó ell.» 

( Recull de Eximplis.) 

VENGUÉS. Temps del \erb vendre. Venes es for- 
ma mes clàsica y 's troba encara en us. 

«... que ans que Tirant vingués no trobaueu 
en tota la ciutat quius venes pa ni vi ni altres 
vitualles...» 

( Johanot Martorell. Tirant lo Blanch.) 

VENIDER. Vinent, esdevenidor. 
VENTA. Venda. || Ilostalpropdecami o carretera. 
VENTANAL. Finestral. 

VENTANILLA. De carruatge. Finestra. || Por- 
tella posada en alt. 
VENTATGE. ) , 
VENTATJA. ; ^^^'^"^^^8^- 

VENTILAR, ^'entejar. || Orejar. || En sentit íigu 
rat. Aclarir, esbrinar un cas. 

VERBOSITAT. Parlaria. || Xarramenta, xerra- 
nienta. xarrameca. xerrameca. 

VERDADER. \'eritable. ver. vertader. 

«Apenes hagui desamparat lo meu cors, ne 
podia hom encar be presumir que fos mort, vo 
• fu\' posat en lo juv de nostre Senyor Deu. E lo 
princep dels mals esperits, acompanyat de te- 
rrible companyia, comparech aqui, al•legant 
que yo pertanyia de dret a ell, per tal com era 
estat un dels principals nodridors del scisma 
que es en la esgleva de Deu. Per mi li fo res- 
post, que no dehia veritat, car yo m era decla- 
rat e havia tots temps tengut ab lo vertader vi- 
cari de Jesu Crist.» 

(Bernat .Metge. Soinpni.) 

[VERDUGO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 433 



VERDUGO. Botxí. 

«... jo rnossenvors per retrà lo deuta de jus- 
tícia he trames a Perpenya per hauer un bolxi.» 

( Carta del procurador del comptat d'Ampurias. 1440. Arx. Mun.) 

VERDULERA. Ilortolana. 1| Marnianyera. 
VERGE (PAPER). Paper verjurat. 
VERlDICH. Veritable. 
VERJA. Reixat. 

VERJO. Hem sentit dir a algú esta paraula, apli- 
cantla a persona o cosa del genre masculí ; però 
en català, lo mateix qu'en castellà, per abdós 
genres hi ha la forma verge. 

«Noy verge^ dóna verge, vi verge, mel verge 
y oli verge», diu tothom, fóra alguns que par- 
lan malament. 

VEROSSIMIL. Versemblant. 

«Res de sutzura 
en cos sprit 
haver sentit 
sols un instant, 
nos versemblant .» 

(Jaume Roig. Libre de les Dones.) 

Vejas l'exemple del article fàbula, hont se 
troba '1 mot versemblant. 
VEROSSIMILITUT. Versemblant. 

«... de manera que per totes estes rahons y 
ver semblants jo tinch per mi que Tortosa es la 
primera població de Espanya.» 

( Mossèn Cristòfol Despuig. Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa.) 

VEROSSIMILMENT. Versemblantment. 

VERTENTS (LAS). Los vessants. 

«... judicas que no es millor lo siti que lo 

[VESTÍBUL. 

28 — BARBRISMES. 



434 DICCIONARI DE BARBRISMES 

desta ciutat, ans be esta per los vessants tant 
grans te. desde Coll blanch fins als Caputxins, 
per raho de la salut es millor que mults altres.» 

■(Arx. Mun. Discurs sobre portar una siquia d'aypua a Barcelona. 
1627.) 

VESTÍBUL. Entrada. 

VETERANO. Soldat vell. |1 Sentit figurat. Gar- 
gall. 

VETERINARI. Manescal. 

VETO. Vet. 

«Un abat de un monestir de sent Gregori dix 
a sent Gregori qui ladonchs era viu, que .j. 
monge de aquell monestir tenia .iij. florins, per 
la qual cosa labat mes en pena de vet lo monge 
qui tenia los .iij. florins, e aço per castigar los 
altres monges.» 

(Recull de Eximplis.) 

VEU D'AYGUA. Deu d'aygua. 

VIA LACTEA. Camí de Sant Jaume ne diu lo 

poble V així's troba en lo \'ocabuIarius de Ne- 
brija publicat per Fra Gabriel Busa. 

VIBRACIÓ. Brunziment. 

VIBRAR. Brunzir. || Brandar. || Fimbiar. 

VICEALMIRANT. Visalmirall, se troba, entre 
altres llochs, en lo privilegi atorgat en 1699 als 
calafats de Barcelona per Felip III. 

VIDRIER. Vidrer. 

En una transcripció d'ordinacions gremials 
fetas en 1460, se troban móltas vegadas las pa- 
raulas vidrer y vidrers a propòsit d'estar los 
d'aquest (^fici units en confraria ab los esparters. 

( Arx. Mun.) 

[VIDRIERA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 435 

VIDRIERA. Vidrera. || Ventalla ab vidres. 
VIGIA. Guayta. 

VIJARÉS. En las edicions segona y terça d'un.dic- 
cionari dels mes coneguts s'atribuheix disba- 
ratadament a esta paraula'l sentit de conti- 
nuem, SEGUIM. 

Un may prou alabat mestre en poesia y en 
llenguatge català, lampoch troba'l sentit just 
de la paraula vijares quan en lo glosari d'unas 
obras antigas la fa sinònima de regular, fàcil, 
afermantse en lo següent exemple: «So que 
era pijarés que's faes en dampnatge de la host.» 

Los etimologistas la fan derivar de «visa res» 
(cosa vista) y en tal accepció, com en las sem- 
blants de ben vist, mon veure o son veure y 
crech veure, la considerem ben encaixada ab 
l'exemple esmentat y ab tots los qu'hem vist 
fins ara, com los següents : 

«Fo proveyit per lo dit senyor Governador 
que algun dels dits clergues o escolans del dit 
castell nos pusquen absentar viij. jorns sens 11- 
cencia del Governador, e si ultra los dits viij. 
jorns se absenta queu haja a fer ab licencia e 
volentat del senyor Governador, e en aquell cars 
lo senyor Governador hi proveescha segons que 
viyares li serà.» 

(Document del segle xiv. Boletín de la Sociedad Arqueològica Lulia- 
na,any 1900, pag. 376.) 

«Estant axi, a mi aparech, a mon vijares un 
hom de mitja estatura, ab reverent cara, vestit 
de vellut pellos carmesi, sembrat de corones do- 
bles d aur ab un barret vermell en lo cap.» 

(Bernat Metge. Sompni.) 

[VILLANIA. 



436 DICCIONARI niC HARHRISMKS 

«Suplich VOS, Scnvor, quem parleu clar: 
rijares mes que no \Lillau que us entena.» 

( Ibidcin.) 

« N'alerius Maximus dix en di\ersos lochsque 
cregué en la dita inmorlalilai: però be ho saps 
tu qui 1 has assats familiar. 

— Ver es, Senyor, que dit ho ha. Mas no m 
dona pijares que axiu cregués ell.» 

(Ibídcm.) 

VILLANIA. Vilania. 

«Lo capità haveu perdut 
de vostra capitania, 
lo qual teniu conegut 
per la sua vilania. 
Ja veeu la íi que ha feta, 
ja veeu a que es vengut, 
uua mort letja, dejecta: 
tot lo mon nes somogut.» 

(Cobles sobre la justícia y mort d'Antoni Roca. Scf^lc xvi.) 

VILLANO. Vila. 

«Ni muvler de cava>ier qui ha íívl de vila no 
honra cavayler, edestruu la antiquitatde linat- 
ge de cavayler. Ni ca\a\ler qui per desonestat 
haia fiyl de vil fembra, no honra paratge ni ca- 
vayleria.» 

(Ramon Lull. Librc del orde de Cavayleria.) 

VÍMET. Vim, vínien. 

«... aportant quiscu en les mans... vinwjis...» 

(Diet. Mun. 21 Juny de 1627.) 

Víinens se sent dir a gent de la provincià de 
Lleyda. 

VINAGRERAS. Cetrills. || Canadcllas. || Cctri- 

lleras. 

VINICULTOR. Vinater. 

VINYEDO. Vinya, vinyct. 

[VIOLETA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 437 

«La por guarda la vinya.» 

(Aforisme popular.) 

«Pus dissets mal dayso quis deu lausar 
Forcem raso queu lo be el mal dia 
Ben del estiu quins dona lo menyar 
E mal divern qui tol e no darie 
E si pels tronchs flors ne fruit no nexia 
Ne per los camps lestiu no fes granar 
El bon vinyei vos donas lo vin clar 
Eu cresi ben que res nat no viuria 
E sens lestiu res no profitaria.» 

( Mossèn Jacme March.) 

Prop de Sitges al endret de Ponent hi ha la 
Mare de Deu del Vinyet. 
VIOLETA. Dels bons temps del idioma, no recor- 
dàm haver llegit esta paraula sinó en los ver- 
sos de Francesch de la Via: 

«E quan jo viu a la gentil senyora 
mes odorant que ambre ne violeta.» 
y en Pere Serafí, que diu : 
«... per cuUir la violeta.» 
Com a diminutiu del nom de la flor, està bè; 
altrament, es castellanisme. Los nostres page- 
sos diuhen sempre viola. 
VÍRGULA. Titlla, titllet. 
VIS. eiau de rosca o caragol. 
VISLUMBRAR. Semblar veure. || Afiturar. 
VISTA (A SIMPLE). A ull, aFull. a colp d'ull, a 

bell ull. 
VISTASSO. Vista, colp de vista, colp d'ull. 
VITAL. Vidal. 

«No es ver que en una manera muyren, dix 

[VITALICI. 



438 DICCIONARI DE BARBRISMES 

ell: car de tres maneres de esperits vidals ha 
creat nostre Senvor Deu.» 

( Bernal Mclge. Sompni.) 

VITALICI. Violari. 

«... supliquen lo senyor Rey que perspay de 
tres an^■s continuament següents no sien ten- 
guts pafíar ne^unes pensions de censals piolaris 
deutes de juheus ni altres...» 

(Capitulació d'Agramunt, 1413, en la obra D. Jaimc de Aragón ul- 
timo Conde de Lrgcl.) 

VITICULTOR. Vinyater. 

VITUALLAS. Queviures. 

VIU. En l'accepció de terça persona del verb viu- 
re, no es ben bé un barbrisme: mes, parlant 
català de debò, mes abiat sol dirse no que viu 
un home o una dóna, sinó que tal home es viu 
o que tal dóna es viva. 

VIUDEDAT. Viduitat. 

«... que causas menors de tres centes liures 
no pugan en la primera instantia ab qualsevol 
qualitat de Pupillaritat, Pobresa, Religió, o 
Vidiiiíat...» 

(Constiiutions de Catalunya.) 

VIURES. Queviures. 



VIVARATXP. I 
VIVATXO. \ ^»^®^• 



VIVESA. Vivor. 

VI VORA. \'ibre, escorsó. 

«E los íills de la primera muller foren de na- 
tura de j'ibre, car lo primer, Pere Ramon, feu 
morir sa madrastra...» 

( Pere Tomic. Historías c Conquestes.) 

«Pich de noya o d'escorsó, ■ 
tot seguit Textrema-unció.» 

(Aforisme popular.) 

[VOLÀTIL. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 439 



VOLÀTIL. Volador, voladís. 

VOLS. Significa l'acció de volar y també 'Is aplechs 
d'aus que volan ; pero no las ideas de cosa prò- 
xima ni de voltar. Volts, voltants. 

VOLÜMEN. Volum. 

«... propose que a la glòria del sobiran rey 
nostre senyor Deu, e après a seruey vostre, e 
puys a profit de la cosa publica que us es coma- 
nada, e per guanyar alcun fruyt e mèrit a la mia 
anima, vos ordenas e us trametés e a la vostra 
prouidencia singularment endreças lo present 
voliim^ qui es regiment de prínceps e de comu- 
nitats...» 

(Fra Francesch Eximenis. Tractat del regiment de prínceps.) 

VOLUNTARIÓS. Volenterós. 

«... dona a conexer en ses hobres que molt 
espaventat e castigat vench del altre segle de les 
penes que sofertes e vistes avia e era fort volen- 
terós e cobejós de ganyar les benauranses que 
vistes avia.» 

( Historia del Cavaller Tuglat.) 

VOLUNTAT. Volentat. 

«E car lo pare de tota la bontat, infinitat, 
eternitat, poder, saviesa e voleíitat engenra lo 
fill, es en lo fill tota la bontat, infinitat, eterni- 
tat, poder, sauiesa e volentat del pare, e aço ma- 
teix se segueix del sant spirit...» 

(Ramon LuU. Fèlix de les maravelles del mon.) 

VORE. Veure. 

VOSSAMASTÉ. Corrupció d'un tractament an- 

tich. Vostra mercè. 
VOSSARRÓN. Veuharra, veuhassa. 
VRL Verí. 
VUECENCIA. Sincopa del tractament castellà 

«vuestra excelencia». Vostra excelencia. 



>c<MOK>a< >4< ^>i^V<H<^>«^»X H< H<>'^>X 



X 



X. No's diu ÈQuis, sinó xeix. || Substituhirlaxper 
c:^, com feya un dels que mes s'han dedicat al 
estudi del idioma escrivint eczercit, semblava 
al llustre D. Manel Milà adoptar una forma 
exòtica. Lo mateix opinem nosaltres. 

XAMPINYONS. Bolets. 

XAMUSCAR. Socarrar, socarrimar. 

XAMUSQUINA. Socarrim. 

XAPA. Fulla; y, si es de metall, també llauna, 
encar que no sia ferre estanyat. 

XAPARRÓN. Xàfech. 

XAPAT A L'ANTIGA. Tallat, arrimat o fet a 1' 
antiga. 

XAPEAT. Cubert o bé adornat, ja sia ab fullolas 
de ivori, mareperla, fusta, etc, o ab fullas o 
llaunas d'or, argent, coure, ferre, etc. 

XARCO. Bassal, clot o sot d'aygua o altre liquit. 

[XARLAR. 



444 DICCIONARI DE BARBRISMES 

XARLAR. Xerrar, garlar. 

«Laltro Senyor 
del seu costat 
es vn lletrat 
que sab sa llengua 
perquel entenga 
lo qui ab ell parla, 
laltro que gai'la 
com sach de nous.» 

(Carta escrita per en Pere Graciol, estampada en 1619.) 

XARXA. Eixarcia. 

Vejas l'article ret. 
XATO (NAS). Nas camus. 

Se troba en lo Thesaurus d'Onofre Pou. 
XAUXA. Així sol dirse a un pais imaginari hont 
se suposa que regnan lo benestar y'l plaher. 
Es mòlt possible que tal denominació sia un 
apariament del castellà «Jauja», }■ l'autor re- 
corda qu'en sa infantesa una dóna de Valls li 
recompta va las excelencias d'una ideal ciutat 
consemblant, anomenada Gandofia. 
XERINGASSO. Xeringada en termes generals. 
II Aplicat com a remey. Ajuda, crestiri o cris- 
teri, servicial. 
XIFLADURA. Bogeria, bcncyteria. 
XIFLAT (ESTAR). Ilaverse begut l'enteni- 
ment. 
XIMENEA. Xemeneya. 

Xeniene)'a 'n diu Fra Gabriel Busa. 
XINESCO. Xinesch. 
XINO. Xinesch. 

[XISME. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 446 

XISME. FÒtil. I Embolich, trapaceria. 
XISPA. Puma. espurna, espira, guspira. 

«Be es orada la donzella 
la quen jovens posa amos 
ven que son disfamados. 



Nois deurie dar orelles 
perquè ovntse ensen lo foch 
y del [tal] foch poch a poch 
yxen pumes y centelles 
ïacen les muralles belles 
de virtuts contrals traydors 
vent que son disfamadors.» 

(Cancionero llamado Flor de Enamorados.) 

XISPA (ARMAS DE). Armas de foch ab pedra. 

XISPA (TENIR). Tenir acudits enginyosos ogra- 

ciosos. 
XISPORROTEJAR Espeternegar. 
XISTAR (NO). No badar boca. 

«Ja del bronze tronant la forsa altiva 
rompé de Bellaguarda l'alta roca; 
y rendida al foch viu que la sofoca 
la guarnició se entrega y's fa cautiva. 

Lo gall francès abat sa cresta altiva 
de son orgull que à tot lo mon provoca, 
y devant lo Lleó ;ió bada boca, 
si que fuig aturdit quan ell arriba. 

Vallespir, Rosselló, la Fransa entera 
del valor espanyol lo excés admira, 
ja espera resistir, ja desespera; 
ja brama contra'l cel, però delira; 
que lo cel avuv vol que torne à Espanya 
lo Rosselló, Navarra v la Cerdanya.» 

I Sonet à la presa de Bellaguarda. Segle xviii.) 

XISTE. Acudit, graciositat. plagasitat. 

[XOCAR. 



44^ DICCIONARI DE BARBRISMES 

XOCAR. En SL-ntií material. Topar. || Com a elccio 
moral. Fcrj^racia. y. també, causar cxtra- 
nycsa. 

XUBASCO. Xafcch. 

XUSMA. Xurma. 

Xuriiia 's troba, per exemple, referintse a la 
de gent de mar en una carta del Rey Marti d' 
Aragó a Mossèn Pere de Queralt, any 1397. 



b*^wy<^>K^M^v<>»gbft^>4^v< M< y^><^y< 



Y 



Y. No's diu I GRiEGA, sinó i grega. || No pot subs- 
tituir a la i llatina. || Per mes qu'en temps an- 
tich la usavan per expressar la forma adverbial 
que aixi sona, al cambiarse eny la conjunció e, 
se posà l'adverbi en esta forma: hi. Ab lo qual, 
qu'es d'us ja secular, se fa la distinció deguda 
entre la conjunció y l'adverbi. 

Y. Com a conjunció. 

Veyèm ab extranyesa com de cert temps a 
n'aquesta part alguns se donan a escriure \a. y 
conjunció encara que sia davant d'altra i. En 
tal cas, la eufonia demana que's pose e, sobre 
tot considerant qu'esta forma copulativa era la 
general en son ofici antigament e hi ha encara 
avuy algun zelosísim escriptor que voldria res- 
tabliria en tota sa entegretat y atenent a que lla- 
vors, quan s'oferia '1 cas de venir la conjunció 

[YA SE VE. 



29— BARBRISMES. 



450 DICCIONARI DE BARBRISMES 

e davant d'igual lletra se substituhia ab la )\ 
com ho diu lo següent exemple: 

«E jatsia que aquest orde haian lins aci ser- 
uat. e res que haie sguart al seruey r stai de 
vra. gran excia. nons hauem oblidat...» 

( Arx. ,Mun. Leíres closes, anys 1485 a 1487, fói. 76 girat.) 

YA SE \'E. Ja's veu. ja se sap. ja's compren. 
YAYA. Avia. 
YAYO. Avi. 

Aquest idiotisme, prové d'un altre qu'es 
molt corrent, ço es, de jayo (Jax). usat com a 
sinònim del adjectiu vell. 

YEMAS. Rovells o vermells d'ou. i Dels dits. 
Caps dels dits. 

«Si uols fer lesques de formatges be grasses 
fes lesques de formatges be grosses après ages 
de la pasta levada axi com damunt es dit mes- 
clada ab vennels dous molt batude ab .j. culera 
puvs hunta la lesqua de formatge dessus y de- 
jus v mitla en la paela ab del grex dit ab poc foc 
girala adés adés y com serà cuyta treulan y gi- 
tas sucre dessus y dejus.» 

(D'un qüern sens titol, de lletra del segle xv, contenint diversas fór- 
mulas per cuynar.) 



>*<>*<y<v<>4<>t<>v>Kv<>*<>t^><<y<v<>4<y^>'^ 



v^ 



Z 



Z. No's diu CEDA ni ceta, sinó zeta o idzeta. 
ZANJA. Vall en l'accepció masculina y, també 

fossat. Rasa's diu quan es estreta y serveix 

per conduyts d'aygua, gas, etc. 

ZANJAR una dificultat, una qüestió. Resoldre. 



APÈNDIX 



>t^>lOK>^>4<y<><<)^V< >K >''C>'^y<H<y/>vy<W< 



A 



ABACO de colona. Dau ne diu Onofre Pou. 
ABANTARSE. Vantarse, fer manifestacions de 
vanitat. 

ABARRAGANAT. Com a persona que ha perdut 
la vergonya. Abandonat. || Home que viu ilí- 
citament ab dóna. Amigat, amistansat. 

«D'avol fembra no fassas amistansa»^ diu 
Fra Entelm Turmeda. 

ABOBAT. Entorpit de seny. || Embadaladit. 

ABOLENGO. Avior. 

ABRILLANTAR. p:nlluhentir. 

ABRUPTE. Terrer, mont, penyal. Trencat, es- 
padat. 

ACALLAR. Fer callar. 

ACAPTE. Aquesta paraula no's concreta solza- 
menta la idea de procurarse diners o altras co- 
sas per ferne caritat, sinó que s'exten general- 
ment a tota aplega per qualsevol fi que's fassa. 
«Sobre los acaptes dels bacins a obs de obrar 
la torra de les Medes», se troba en un llibre dt 
«Provisions y comissions» dels anys 1441-46, 
del Arx. Mun. 

[ACAREJAR. 



458 DICCIONARI DE BARBRISMES 

ACAREJAR. Acarar, cncarai•. 
ACAS. Casualitat, atzar. 

ACÍ Y AQUÍ. Vejas l'article aquí y ací. 

ACOMODAT. En l'accepció de persona qu'esta bé 
do diners o cabals. Benestant. 

A C O N T E 1 X E M E X T. Fet. succés, esdeveni- 
ment. 

Esdeveniment se troba en lo Vocabularius 
arreglat per Fra Gabriel Busa. 

ACORDE. Com a substantiu, en musica. Acor- 
dansa. 

«Acordances en musica. Consonantia, har- 
monia», diu Fra G. Busa. 

ACORDEONAR. Neologisme que usan algunas 

cusidoras en Uoch de la expressió catalana ata- 

vellar. 
ACRE. Agre, aspre, tant al peu de la lletra com 

en sentit figurat. 
ACRIMONIA. Agror, aspror. 
ACUEDUCTO. Ayguaduyt. 
ADARME. Argens. 
ADELANTO. Avens. 
ADOLEIXE algú o alguna cosa d'un mal. Patir o 

pecar. 
AFECTAR en lo sentit de fer veure lo que no es 

en aquell moment o lo contrari a la veritat. 

Fenye. 
AFEMINAT. Afemellat, donívol. 

En lo doble sentit de semblant a dóna y de 

[AFIXE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 469 

donat a dònas, la paraula donivol se troba en lo 
Vocabularius arreglat per Fra Gabriel Busa. 
AFIXE. Afíx. 

Vejas l'article afijo. 
AFORO. Aforament. 

«Del afforaiuent de las carns saladas» se trac- 
ta en una ordinació feta'l 29 de Març de 143 1. 
(Arx. Mun.) 
AFRANIO. Nom d'home. Afrani. 

«AJrani capità de Pompeyo» [Pompeu], se 
llegeix en lo Vocabularius arreglat per Fra Ga- 
. briel Busa. 

AFRENTÓS. Afrontós. 

«Afrontosa cosa» du'l Vocabularius arreglat 
per Fra Gabriel Busa. 
AGALLA. Com a escreixensa que's fa en los rou- 
res y altres arbres. Gala, cassanella, balla- 
ruga. II Com a obertura que té'l peix en i' 
arrencada del cap. Ganya. 

AGARENO. Agarench. 

«... no ignoren com per la diligent custodia 
de la Torra de les Medes hediíicada en .j. illa 
de la mar deuant la vila de Torroella de Munt- 
gri eren descubertes moltes insídies e aguayts 
e casos sinistres e de perill inminents per galees 
galiotes bargantins e altres fustes armades açi 
per la infel nació agarencha de moros...» 

(Arx. Mun. — «Provisions y comissions», anys 1441 a 46, fól. 44.) 

AJOVARSE hem vist que havia escrit algú, en 
en lloch d'acotxarse, aclofarse o ajocarse 

la gallina, essent així que. ajovarse es cosa de 
posars, sotsmetres al jou o amansirse. 

[ALAMBRERA. 



460 DICCIONARI DE IlARBRISMES 

ALAMBRERA. Filat de filferro, de fil de llautó, 

etc, formant gàvia. 
ALAMERA. Albareda. 

ALBEYTAR. Manescal. 

«Manescal metge de bèsties», se troba en 
Fra G. Busa. 
ALCOY. Nom geogràfich. Alcoll. 

ALFIL. Pessa del joch d'escachs. Orfil. 

«... perçò fo necessari al regne dels scachs 
que fossen dos jutges, ço es que fossen dos or- 
Jils al regne del rey blanch e altres dos orjils al 
regne del rey negre...» 

(Ccssulis. Librc de Ics bones cosiumcs.) 

ALGECIRAS. Algccira. 

«Algecira en la Andalosia». diu Fra G. Busa. 
ALGIBE. Aljub. 

«Aljub o cisterna de avgua» se troba en la 
obra publicada per Fra Gabriel Busa. 

ALHAJA (BONA). Quan s'aplica a persona atri- 
buhintli irònicament qualitats dolentas. Bona 
pessa. 

ALMAGRE. .Vlmangucna. almansuera. 

«Almangucna. Rubrica, e.» 
«Almanguena cremada. Ocra, e.» 

(Fra G. Busa.) 

ALUMNE. Escola, deixeble, estudiant 
AMONÍACH. Armoniach hem sentit que deya la 
gent del poble y en lo Vocabularius de Nebrija 
publicat per Fra G. Busa trobem l'article «Sal 
armoniaca» 
ANIVERSARI. Gap d'any. 

[ANOTACIÓ. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 46 1 

ANOTACIÓ. Notament se troba en lo Redrés y 
ordinacions pel regiment de la Taula de co- 
muns Depòsits de Barcelona, estampat en 1703. 

ANTE. En l'accepció de pell adobada. Anta. 

ANTICIPAR diners. Bestraure o bestreure. 

«Foren donats al correu per sos treballs los 
quals besiragiie en Johan de Maella xj sous.» 

(Diet. Mun. 8 de Novembre de 1460.) 

ANTÍDOTO. Antídot, contraverí, segons Fra 
G. Busa. 

ANTIQUAT. En Testat en que's troban encara 
avuy dia 'Is estudis referents a la llengua cata- 
lana, s'ha d'anar ab mòlt compte en donar 
semblant calificatiu a una expressió. Figuran 
en diccionaris com antiquadas móltas paraulas 
y frases, que, essent vivas, són, també, mes cas- 
tissas que aquellas ab que se las preté substituir. 
Tingas present que no hem de fer català de Bar- 
celona o d'altra localitat exclusivament, sinó 
bon català de tota y per tota Catalunya. 

ANUALITAT. Anyada. 

ANXOA Anxova. 

«Anxona pex ric», diu F. G. Busa. 

APOCAMENT. Apoqiiiment, diu Fra G. Busa. 

APTITUT. Aptesa. 

AQÜEDUCTO. Ayguaduyt. 

AQUEIX y AQUEST. No seguim confonentlos 
com se sol fer. Aqueix se refereix a la persona a 
qui's parla o a loqu'es prop d'ella y aquesta 
la persona o cosa prop de qui parla, com se veu 
en l'exemple següent: 

[AQUEST Y AQUEIX, 



.\f)2 DICCIONARI DK BARBRISMliS 

«Al Dr. Joan Batista Ol^inat cavaller que es 
lo mes antich dels advocats desla ciutat (\'a- 
lencia) tramatcm a exa (Barcelona) per trac- 
tar ab los Recents del Supremo Consell de 
Aragó...» 

(Carta dels Jurats dc^■aIcncia als Consellers de Barcelona U 3 de Fe- 
brer de iÓ2y ), inseria en lo Diet. Mun.) 

AQUEST Y AQUEIX. Vejas T article aqueix y 

AQUEST. 

AQUÍ y ACÍ. Alguns gramàtichs estan en queab- 
duas forinas adverbials tenen la mateixa vàlua, 
y la major part dels escriptors las usan sens fer 
distinció: mes lo que s'observa avuv encara en 
lo dir del poble d'alguns endrets de Catalunya 
prova que aqui's refereix al lloch hont es la 
persona ab qui's parla y aci al endret hont se 
troba'l qui està parlant. Exemple: 

«Molt honorables senvors, sapia la vostra ve- 
nerable sauiesa que laltre jorn en Bernat Isern 
ciutadà de Barchinona fo assi a nos en la vila 
de Castelló ab alcuna letra dels consols de la 
mar de Barchinona e ab alguns capitols ordi- 
nats sobre alcuna prouisio faedora del fet dels 
morí)s. 



ítem sapiats, senyors, que vuy que es dimen- 
ge hora dalba en les mars de cap de Creus han 
ferit j galea e j galiota de moros, e son intrats 
dins lo port apellat de la Leua, e han discorre- 
guda tota la val de la Selua, e han empresonada 
molta gent que sen menen 

E com segons nos hajam entès, aqui en Bar- 
chinona haia alcunes galeres armades, per ço, 
senyors, alïectuosament vos pregam queus pla- 

[ARIETE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 463 



eia prouehir en manera que les dites galea e 
galiota no isquen axi daquestes mars, car leu- 
gerament migansant la gràcia de Deu les gale- 
res que aqui son poran pendre e hauer les dites 
galera e galiota», etc. 

(Carta dels Consols de la vila de Castelló d'Ampurias. 4 de Juliol de 
1395. Arx. Mun.) 

ARIETE. Maquina de guerra. Moltó 'n diu FraExi- 
menis en son Tractat de Regiment de Prínceps. 
Ariete ve del llatí «àries», en català moltó. 
ARISCH. Esquerp. 

ASMA. «Astma malaltia de alendar», diu Fra Ga- 
briel Busa. 
ASNAL. Asiní, ascnal y en femení asinina. 

«ítem ne son exccptats tots caualls rocins 
muUs e mules e bèsties asiJiiiies»^ etc. 

I Llibre del Consolat dels fets marítims.) 

«AsenaL cosa de ase», diu Fra Gabriel Busa. 

ASSABATX. Atzabeja, atzabella, gayeta. 

«Ad^abella, pedra negra» se troba en Fra 
G. Busa.» 

ASSESTAR un tir, un raig d'aygua, de cóssas, etc. 

Etzibar. 
ASSIRIO. Assirià. 

«Ne que Semiramis, reyna dels Assiriaiis, la 

qual no solament regna per molt temps ans 

vencent los Indians e Ethiops, cresque e dilata 

son regnes...» 

(Bernat Metge. Sompni.) 

ASSUNTE. ) ,, . ,, . , 
._^^---^_ Veias 1 article AssuiMPTO. 
ASSUNTO. j ' 

ASTROLÒGICH. Astrologal, ne diu, entre altres. 

Fra G. Busa, y creyèm que mes català fóra dir 

astrelogal, ja qu'es un derivat d'astre. 

[ASTRONOMÍA. 



4^)4 DICCIONARI HE BARBRISMES 

ASTROXOMÍA. Astrcnomia es mes lógich que's 
diga. derivantho d'asíre, y veyém esta forma 
en Labernia. si bé aquest autor calilica'I vo- 
cable d'antiquat. 

ATILDAT. Purificat, tocat y posat. 

ATZARAT. Esverat, esparverat. 



B 



BABILÒNICA. Babilonesa. diu, referintse a iu de 
Babilonia, Fra G. Busa. 

BADELL. En l'accepció de bou jove. Vedell. 

BAIX. Es barbrisme dir, per exemple, que la tem- 
peratura està a QUATRE graus baix zero. A 
quatre grajus sota zero. 

BARRENDERO. Escombrador. 

BARROS. En l'accepci») de j^rans que ixen en la 
cara. Bars. tant en singular com en plural. 
«Bars que nex en la cara», diu Fra. G. Busa. 

BASILISCO. «Basilis, serpent en Àfrica», se lle- 
geix en Fra G. Busa. 

BEDELL. No com a home qu'en las universitats 
té l'ufici de vigilar y avisar, sinó com a bou 
novell. Vedell. 

BENEDICTO. Nom de Sant. Benet. 
Vejas l'article benito. 

BIFURCACIÓ. Entreforch. 

«... e en aquel camin que els tenen ha .i. en- 
tre /orc de camins.» 

( Breviari d'Amor.) 

[BIFURCAT. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 466 

BIFURCAT. Forçat. 
BISEL. Enxafra, toix. 

BISELAT. Toix, cayre mort, cayre enxafra- 
nat, cayre refós. 

BRISA. No en sa vera accepció de lo que dels ra- 
hims resta quan s'han premut per ferne vi, 
sinó com a ayre lleu. Oreig, ventijol. 

BUCLE. Rull de cabells. 

BULLICI. Bullicia. 

«Y es de notar que los tres dies de Carnes- 
toltes del present any per ferse pregaries per 
aygua y per pesta noy ague en la present Ciu- 
tat ninguna manera de bullicia en ningun dels 
tres dies ni de balls ni masqueres sinó sols a 
les tardes enceses les graelles de la Ciutat y di- 
putació que quiscun any se solen posar per 
semblants diades.» 

( Dict. Mun. 22 de Febrer de 1632.) 

«Panxa plena fa bullicia»^ diu lo poble. 
BUSCA. Com a nom qu'expressa l'acció de pro- 
curar trobar alguna cosa. Cerca, del verb 
cercar. 

«Lo rey nostre de Aragó... parti ab son estol 
de galeras... en cerca de son enemich», llegim 
en un document del Arx. Mun. 



C 



CÀMBIA. Accentuar així la tcrça persona del pre- 
sent d' indicatiu del verb cambiar, es barbris- 
me. Cambía. 

[CAMP. 

30 — BARBRISMES. 



466 DICCIONARI DK BAKBIUSMICS 

CAMP. En l'accepció d'espay llis en los teixits mos- " 
trcjats y en los dibuixs y pinturas. com en la de 
pla hont s'asscntan los relleus. Campcr. 

«ítem es auengut que tot lo camper del dit 
Retaule exccptuats los lochs on seran pintades 
les dites Imatges e altres, pintures propries a 
les dites Imatges sie tot daurat de bona e bella 
dauradura de or fi de flori de Florença.» 

( Arx. Mun. Contracte del Conccllcrsab lo pintor Dalmau. 1443.) 

CANDEAL (BLAT). Xeixa. |1 Lo pa del mateix 

blat. Pa de xeixa. 
CANTüRIA. Cantòria. 

«... y al atre catatTal mes petit stave la can- 
tòria de la seu.» 

(Dict. Mun. 2 de .Maig de 1628.) 

També diu lo poble de certs endrets: «fer 
grans cantòrias». 
CARÈNCIA. Manca, falla d'alguna cosa. 
CARINYENA. Nom geogràfich. Caranycna. 

Se troba Caranyena en la crònica del Rey 
en Pere del Punyalet. 
CASILLA. En l'accepció de compartiment d'un 
retaule, d'un estat de comptes, etc. Encasa- 
mcnt, casa. 

«Lo taullel dels scachs representa la ciutat 
de Babilonia qui es en la regió de Caldea, e no 
aquella qui es en Egipte: car en lo dit taullel 
ha LXIIII cases quadrades.» 

(Jaume Ccssulis. Llibre de bones cosiumes dels homens e dels oficis 
dels nobles.) 

CEBA SICOTRÍ. Ccber o accbcr sucotrí. 
CÉLULAS. En sentit zoológich. Casetas. 

[CLIVILLA. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 467 

«Les casetes del cor y ceruell», diu Onofre 
Pou. 
CLIVILLA. Com a nom d'un òs de la cama. Cla- 
villa. 11 Com a tallets menuts que l'ayre pro- 
duheix en la cara, Uabis y mans. Clivella. 
II Com a esquerdetas que's fan en la fusta, en 
la pedra, etc. Clivella. H Com a pessa que ser- 
veix per unir o fer ferms dos obgectes. Cla- 
villa. 11 La que regula la tivantor de las cordas 
en esturments de musica. Clavilla. 

CL•IVIL•LARSE la cara, los Uabis, las mans. Cli- 
vellarse, tallarse. || La fusta, la pedra, lo 
vori, etc. Clivellarse quan las oberturas que's 
produheix son xicas; però quan son grossas, 
se diu xaparse, esquerdarse. 

COLUMNATA. Colonada. 

CONFIANSA. Quan no's vol dir ab esta paraula 
esperansa o seguretat ferma, sinó franquesa 
que's té ab algú, llavors se parla castellà en 
català. 

CONSUMACIÓ. Consumament se troba en lo Lli- 
bre de Consolat dels fets marítims. 
CONTRAVENENO. Contraverí, antidot. 

«Antídot contra veri» diu Fra G. Busa. 
CORONEL. Nom d'ofici militar, paraula mal adap- 
tada al idioma castellà e introduida l'adaptació 
en lo nostre. «Colonello» en italià ve de «co- 
lona» y'l «colonel» francès de «colonne». En 
català lo nom originari del quin se dóna al es- 
mentat grau es, com en italià, colona] però, 

[COSTURERO. 



468 DICCIONARI DE BARBRISMES 

atenent al jayent usual en los noms d'oficis de 
la llenca nostra, creyèm que al qui mana un 
regiment o una colona de soldats hauriam de 
dirli coloner. 

COSTURERO. Vetllador de sastre, sabater, cu- 
sidora, etc. Tauleta de cusir en termes ge- 
nerals. 

CRESPOS (CABELLS). Cabells crespats, rulls 
o rullats. 

«Crespos o y-iills», posa Onofre Pou, adme- 
tent també'l barbrisme. 

CURACIÓ. Cura, guarisó, guarió, guariment. 

La paraula cui'a es avuy corrent en lo poble. 

«... e ell (lo Rey Anfós V d'Aragò) fos quiti 

de febre en tal forma que foren fetes per sa 

govio generals alimares.» 

( Arx. Mun. Cartas comunas originals. 1253, fól. 102 girat.) 



ç 



Ç. Es impropri usaria carregant sobre vocals que 
no sian a, o, w, perquè, carregant sobre la e y 
la i, la c senzilla fa prou bé son ofici. 



D 



DEMASIAT. Assats. massa son las formas ad- 
verbials proprias del català. 

DESBARAJUSTE. Desgavell. 

[DESBARRAR. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 469 

DESBARRAR. Desguiterrar. 
DESMENUSAR. Esmicolar, esmenuçar. 

DIA SEGÜENT. No constituheix barbrisme aques- 
ta expressió; però l'usarne contínuament ho 
resulta, ja que tenim endemà y sentdemà, 
paraulas que diu tothom a tot' hora. 

«... e donam obra que lo sentdemà que fou 
dimecres lo dit Mossenyor lo vaguer per tant 
que posques entrar per baronias isque a soma- 
tent per anar als dits Santmenats.» 

( Arx. Mun. Letres closes del 1449 y i45o, fol. 35.) 

DIADEMAR hem vist qu'escrivia un autor dels que 
avuy estan en predicament, y, com lo mal po- 
dria comanarse als mòlts que de tota llenya fan 
feix, direm que l'acció de posar ^iadema pot 
expressarse ab las paraulas coronar y engar- 
landar y que no es lícit inventar paraulas a 
cada moment y vinga com vinga. 

DIL•LUMS. Vulgarisme molt corrent en alguns 
Ilochs es lo denominar així'l primer dia de la 
setmana. Dilluns ha de dirse, expressant la 
idea de dia de la lluna, així com se diu «lu- 
nes» en castellà y «lundi» en francès. 

DOVELA. Pedra en forma de falca per fer archs. 
Tardossa. La del mig del arch s'anomena 
clau. Las que comensan l'arch assentantse a 
nivell damunt del brancal se diuhen arran- 
cadas. 

Totas estàs paraulas estan en us entre 'Is mes- 
tres de casas. 
DURESA. Duricia apar mes català. 

[jDURO! 



470 DICCIONAIU DK BARBRISMES 



jDURO! Com a interjccci(') ah la que s'excita a pe- 
gar fort a personas o cosas ifoi't! jdali! 

i Dali! es crit ab que 'Is caps de forja indican 
als malladors a que piquen al ferre que s'està 
forjant. 



EIX y EST. Vejas l'article aqueix y aquest. 
EMPAREDAR. Aparedar. 
EMPRO. Emperò. 

ENCASILLAT. Com a nom substantiu. Aparque 
be's podria dir encasamcnt. 

Vejas a propòsit l'exemple del article re- 

CUADRO. 

ENCRUCIJADA. (Rectificació d'aquest article). 
Conjunció de quatre camins. Cruillada. 

«E quant ell fon en una cruylada de camins 
ell vee passar molts cavallers e peons, homens 
e fembres, los uns anaven trists, los altres ale- 
gres.» 

( Recull do eximplis c miracles.) 

EROSSIÓ. Rascada, pelada. 
ESCARCELA. Escarcella. 

Vejas lo primer exemple del article cintu- 
RÓN, hont se troba la paraula esca rce//a. 
ESCORBUT. I Així anomenan mòlts una malal- 
ESCORBUTO. ) tia de la boca qu'en català 's diu 

Escorbuti. 
ESCRECENCIA. Escreixensa. 

[ESPASME. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 47I 

ESPASME. Esbalahiment. 

ESPAVILAR. Deixondir, aixerivir y, en sentit 

figurat, traure la son de las orellas, traure 

la llana del clatell. 

EST y EIX. Vejas l'article aqueix y aquest. 
ESTUCH. Com a nom substantiu. Estuca. 

ESVENTARSE. Hem vist que algun escriptor usa- 
va impropriament aquest mot, no en los sentits 
d'esbravarse una substància o de desunirse las 
deugas d'una bóta, bujola, etc; sinó en lo d' 
alabansa propria. Vantarse, diuhen en la pro- 
víncia de Lleyda, a semblansa del francès «se 
vanter», que poden derivar del llatí «vanitas». 

ETÍOPES. Etiops. 

Vejas l'exemple del article assiri. 

EXCRESGENCIA. Excreixensa. 



FAROLA. Fanal gros, llanterna. 

FIBRA. De materias filosas. Bri. 

FILTRARSE. Tractantse de líquits que's passan 
d'intent en algun colador. Colarse. || D'un 
ayre' acanalat. Colarse. || D'un liquit, ayre, 
gas, etc. que se'n va del lloch hont es contin- 
gut. Fugir, trespuar, esquitllarse. 

FLOREIXE. Florir. 

FLUIX de sanch, d'humors, de ventre, com a nom 

[FRANCISCÀ. 



472 DICCIONARI DK BARBRISMKS 

substantiu. Corrcnsa. Quan es de sanch, tam- 
bé 's diu sanchfluix. 

«Vench una fembra, qui haui^i nom Verò- 
nica, e dix: jo hagui .xiiij, anys corrensa de 
sanch, e acostem a ell (a Jesús) entre les gents 
e toques les faldes de les sues \•estedures, e 
mantinent fuv sanada.» 

(Mossèn Guillem Serra. Gènesi de Scriptura.) 

FRANCISCÀ. Quan s'anomena així a una dóna 
que té per patró al seràfich Pare Sant Fran- 
cesch, se comet al plegat una inconseqüència 
V un castellanisme. Francesca es lògich que's 
diga, y en un compte de rebudes e dates del 
clavari de la ciutat de Barcelona ( 1400) se troba 
una partida referent «a Ffrancescha muller de 
Johan de Casals». 



G 



GEÒMETRA. Geometre. 

«Geometre es dit aquell qui es instruvt en 
sciencia de geometria.» 

(Vocabulari d'una copia del Regiment de Prínceps, de Eximenis, feta 
en 141 1.) 

GLÀNDULA. (Adició a est article). Vèrtola, 
glanola. minova. 

«Verioles. o glanoletes»^ se llegeix qn Onofre 
Pou. 

Vejas l'article ingle en l'exemple que du, 
hont se troba la paraula vèrtola. 
GRANUCA. Corrupció del vocable popular cas- 
tellà «granuja». Murri, murriet, lladret. 

[LNGLE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 473 



INGLE. Angonal. 

«... trobaren tenir una vertola en lo angonal 
y algunes pustules.» 

(Arx. Mun. Cartas comunas originals, any 1692, pag. 55.) 

INQUISIDOR. «Inquiridor dels heretges», se diu 
a Mestre Nicolau Eymerich en lo Registre de 
Deliberations del Arx. Mun., anys 1390 a 1392, 
fol. 34 girat. 



J 



JARRETIERA. Garrotera, diu Johanot Marto- 
rell en son Tirant lo Blanch a la orde anglesa 
de cavalleria d'aquest nom y a la lligacama que 
serveix d'insignia als qui la professan. 



L 



LA com a pronom. 

D'alguns anys a n' aquesta part s'ha fet bas- 
tant general entre alguns escriptors usar est 
pronom abans del nom a que's refereix. Dir, 
per exemple: «Jo la estimo a ma filla» sens 
que de tal filla s'hagués parlat anteriorment, 
es un disbarat ideològich, com es una canso- 
neria de mal gust lo repetir una y altra vegada 

[LASSARILLO. 



474 DICCIONARI DE BARBRISMES 

semblant forma quan ja es conegut lo nom re- 
presentat pél LA. 
LASSARILLO. ) Nom qu'en castellà's dóna al nov 
LAZARILLO. j que acompanya a un cech. deri- 
vat de la famosa novela d'Hurtado de Mendoza 
«El Lazarillo de Tormes». Missatge 's de va en 
antigas ordinacions y bé podria dirse acom- 
panyador. || Quan se vol expressar la persona 
que va sempre prop d'un'altra complaventla 
ab afanv servil. Rcgatxo. 
LEANDRO. Nom de Sant. Leandre. 

LECHUGUILLA o LETXUGUILLA (COLL DE). 
Coll escarolat. 

«... anant ab sa gramalla de dol de raixa ne- 
gre ab son verguer devant també ab sa grama- 
lla de dol acompanyat de personas honrrades 
de tots staments deutes sens aportant lo «cue- 
Ilo» escarolat a manera de dol anant fins a la 
Isglesia ab sos cotxes.» 

(Diet. Mun. Dimecres 26 Maig de 1G26.) 

LL 

LLUR. i Hi ha mòlts catalans, sobre tot en la pro- 
LLURS. ( vincia de Barcelona, qu'enamorats de la 
forma pronominal ben catalana llur, llurs, la 
usan malament. Llur, vol dir cosa d'ells y 
llurs, cosas d'ells; es a dir lo possessiu llur 
may enclou la idea d'un sinó de divers posses- 
sors y 's posa en singular si la cosa possehida es 
no mes que una o en plural essent duas o mes. 

[MANGRE. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 476 

Equival a «leur», francès y a «loro», italià, 
y deixar d'usar semblant forma en los llochs 
qu'està indicada, es traure caràcter al idioma. 



M 



MANGRE. Almanguera. 

Vejas esta paraula en l'exemple que hi ha en 
l'article nyinyola. 
MÒLLERA. Expressant en llenguatge festiu lo cer- 
vell. Cervellera. 

«E no contrastant fins aci los dos manastrals 
no haien fet res, però ell los te a noves quels 
farà resposta presumiu mossenyors vosaltres 
aqui perquè ho fa car açi la mia ceruellera no 
abaste a compendre aquest misteri.» 

(Arx. Mun. Cartas comunas. 23 d'Octubre de 1451.) 



N 



NUPCIALLAS. No manca qui escriu açò fent, 
sents dupte, una barreja de la paraula exòtica 
«nupcias» y de la catalana esposallas, que 
també's diu nuviatge. 

O 

ÒRGANOS. Òrguens. 

«Orgue o instrument. Aquest vocable no es 
posat açi per insturment de musica, mas orgue 

[PEDAGOGO. 



476 DICCIONARI DE BARBRISMES 



o insturment es alguna arma ordonada a def- 
fensio del hom o algun artifici o algun mem- 
bre corporal ordonat a alguna necessitat del 
hom.» 

(Vocabulari posat en una copia del I.ibrc de Regiment dels Prínceps, 
d'Eximcnis, feta en 141 i.) 



PEDAGOGO. Pedagoch. 

«Pedagoch es appellat aquell mestre qui me- 
na e nudrex linfant en estudi.» 

(Vocabulari d'una copia del Regiment dels Prínceps, d'Eximenis, 
feta en 141 1.) 

PEGARSE una cosa. Adhcrirse. agafarse, en- 
ganxarse una cosa. || Empeltarse, coma- 

narse un costum, un vici o un mal. 
PERONÉ. Clavilla, òs adjunt al de la canella de 

la cama. 

La paraula clauilles en sentit zoològich se 

troba en Onofre Pou. 
PICAT DE VEROLA. Gravat. 
PIQUETA. En sentit d' eyna per enderrocar. Picot. 
POLVILLO. Polsim, polsina. 



R 



RÈGIM. Com a substantiu. Regiment, cosa per 
regirse. 

Vejas Tarticle règimen. 

[ROBUSTO. 



ANTONI CARETA Y VIDAL 477 



ROBUSTO. Robust. 
RONQUERA. Rugall. 



SOMBRARILLA. Gira-sol. 

SONRIURE. Fer la rialleta, fer la mitja rialla. 

SUBARRENDADOR. Rearrendador. 

Rearrendadors se troba en un document in- 
sert en l'aplech de Cartas comunas del Arx. 
Mun. 25 de Maig de 1336.) 

SUBARRENDAMENT. Rearrendament. 

«... segons forma dels capítols fets del dit 
rearrendament»^ se llegeix en un paper dels 
Deputats del General de Catalunya que porta 
la data de 25 de Maig de 1 306, insert en l'aplech 
de Cartas comunas del Arx, Mun. 

SUSTENTAR. Mantenir a algú donantli menjar 
y beure. També's diu fer la vida y, en mals 
termes, tractantse d'algú que no n'es mereixe- 
dor, afartar. 



V 



VETERINÀRIA. Manescalia. 

Axi '1 tal art s'anomena en tractats antichs. 



ERRÀDAS 



Plunas. 


Ratllas. Diu. 


Ha de dir. 


43- 


- 2- 


— loscorsorsce 
lestials. . . 


Los corsos celestials. 


74- 


- 7- 


— « Ay.de la ne 
gra samarra 


«Ay, de la negra sama- 
rrada 


92- 
140— 


- 8- 

- 3- 


—Colzejarse 

-EMBELI- 
MENT. . 


COLZEJ.\RSE. 

EMBELLIMENT. 


» — 


-22- 


-Embutit. . 


EMBUTIT. 


148- 


- 9- 


-ENTRETE- 
LLADURA 


ENTRETALLADURA. 


i5o— 


- 6- 


— Erisso. . . 


Erisso. 


» — 


-10- 


—Erro. . . . 


Erra. 


171- 


-13- 


— «figluolo». 


«figliolo» 


193- 


-18- 


—ga lanota- 
meíitl». . 


gala)ieíame)it\» 


202 — 


-i5- 


— travall . . . 


treball 


235- 


-18- 


— tonta. . . . 


forta 


265- 


- 5- 


— entiment. . . 


enteniment 


320— 
329- 


-23- 
- 4- 


24 — pis pri- 
mer, pis se- 
gon, pis terç, 

-manlleuat, . 


PIS PRIMER, PIS SEGON, PIS 
TERÇ, 

nianlleutat, 


349- 


■31- 


— ( Mossèn Lcandre 
Sors.) 


(Mossèn Llenoart de Sors.) 


361 — 


-33- 


— dona 


donaua 


384- 


■19- 


-Xiuxiuar . . 


Xiuxinar. 


431- 


■ 7- 


— lo qual fum. 


lo qual lum 



Aquest 

Diccionari de Barbrisines, 

compost per Antoni Careta y Vidal 

y publicat a despesas d'Isidre Torres, de Barcelona, 

fou acabat d'estampar per Joan Oliva y Milà 

a Vilanova y Geltrú lo dia 12 de Juny 

del any del Senyor 

1901 



^Mi 



LIBRERIA PASSIM, S. A. 

Bailén, 134 - Teléf. 257 47 57 
BARCELONA-9 




PC 

3879 
C3 



Careta y Vidal, Antonio 

Diccionari de barbrismes 
introduhits en la llengua 
catalana 



PLEASE DO NOT REMOVE 
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET 

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY